Comentari: Pantocràtor de Sant Climent de Taüll (1123).
Descripció i contexte.
Aquesta obra, d´autor desconegut, és un exemple de la pintura de frescos pertanyent a l´estil romànic, els quals destaquen per les seves característiques formals i simbòliques. Originàriament estava situat a la vall de Boí, però actualment és troba en el Museu Nacional d´Art de Catalunya, a Barcelona. La funció principal era la didàctica, doncs presenten unes imatges que recordaven a l’espectador les paraules de les prèdiques o dels sermons.
Els frescos de Sant Climent de Taüll són un dels majors exponents del romànic català en bellesa i en tècnica. El dibuix acurat, l’us d’una gamma de colors inusualment brillants i la riquesa de les imatges representades li han atorgat un lloc important en la pintura romànica europea.
Anàlisi formal.
En aquest conjunt iconogràfic l’artista utilitzà uns colors excepcionals i hi feu servir una gamma més intensa sense barrejar colors i amb una preferència clara pels blaus, els verds clars, els grocs i els vermells. També destaquen els contorns de les figures que estan remarcats per un dibuix molt gruixut.
L’estructura compositiva es fa ressò de la tradició de dividir l’absis en diversos registres. El primer, amb el Pantocràtor, els àngels i els apòstols, representa el cel; i el segon representa a l’Església.
La simetría domina en aquesta obra, de manera vertical i horizontal. La figura de Crist, és clarament el centre de tot el fresc i per aixó la seva cintura constitueix l´eix horizontal, i la posició de les seves mans trenca la simetria en el sentit vertical.
La resta de figures del fresc omplen un pla únic i estan disposades en franges paral·leles a partir d’una estructuració juxtaposada, i es veu la preferència romànica per la frontalitat de les figures.
En quant a l´estil, hi ha diverses influències que es veuen reflectides en el conjunt iconogràfic; com el bizantinisme, les reminiscències aràbigues plasmades en l’ús de la cal·ligrafia o la de les miniatures mossàrabs a base de franges de color.
El Crist de Taüll reflecteix com l´art romànic va cercar i va trobar la transcendència simbólica mitjançant l´ordre lògic i geomètric del seu art.
Interpretació i funció.
Presideix la figura del Pantocràtor, a l’interior de la màndorla o ametlla mística, assegut sobre una sanefa que representa la volta celeste. La imatge de Crist pren unes dimensions sobrehumanes en comparació de la resta de components del fresc i beneeix amb la mà dreta i amb l’esquerra sosté el llibre de les escriptures. El que més destaca són els ulls penetrants que expressen l’autoritat d’un déu disposat a jutjar. A més el flanquegen les lletres gregues alfa i omega, que signifiquen el principi i el fi de totes les coses.
Aquesta pintura té com a funcions principals, a més de la decoració, l´adoctrinament i el sometiment. Hi trobam com a nucli temàtic el Pantocràtor, una imatge molt recurrida en el romànic, per a la decoració de l´abside. Els laterals i els murs, estarien decorats amb imatges de apóstols, sants y escenes religioses narratives.
L´utilització de l´antinaturalisme i el simbolisme no pretenien reproducir la realitat amb fidelitat, sinó, més bé, expresar idees religioses, i per aixó és tendeix a les abstraccions i als símbols.
El romànic va adoptar de la cultura bizantina, el concepte estilístic de sintesis compositiva, així, aquestes imatges, eren utilitzades com a mitjà de comunciació amb la població analfabeta i servien com a vehícle per comprendre tots els dogmes religiosos.
Influències posteriors.
El pintor de San Climent va influir al segle XX en pintors vanguardistes com Picasso o Picabia, que procuraven retornar a les fonts primigènies de l'art.
FONTS.
Internet.
Documentals / Vídeos.
Descripción artística de San Clemente de Tahull. Teresa Díaz. 8:22. [https://www.youtube.com/watch?v=-QwfB5bJyQ0]
Pinturas de Sant Climent de Taüll. ArteHistoria.1:45. [https://www.youtube.com/watch?v=A_a3aqxRQdk]
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada