GH UD 01. EL PLANETA TERRA.
GH UD 02. EL RELLEU DE LA TERRA.
GH UD 03. LA HIDROSFERA: AIGUA DOLÇA I AIGUA SALADA.
GH UD 04. EL TEMPS ATMOSFÈRIC.
GH UD 05. ELS CLIMES DE LA TERRA.
GH UD 06. ELS PAISATGES DE CLIMES TEMPERATS.
GH UD 07. ELS PAISATGES DE CLIMES EXTREMS.
GH UD 08. ELS PROBLEMES MEDIAMBIENTAL.
GH UD 08 BIS. LES ILLES BALEARS.
GH UD 09. LA PREHISTÒRIA.
GH UD 10. LES PRIMERES CIVILITZACIONS: MESOPOTÀMIA I EGIPTE.
GH UD 11. GRÈCIA, DE POLIS A IMPERIS.
GH UD 12. CULTURA TALAIÒTICA, COLONITZACIONS I POBLES PREROMANS.
GH UD 13. ROMA, DE LA REPÚBLICA A L’IMPERI.
GH UD 14. EL LLEGAT DE L’ANTIGUITAT.
GH UD 15. LA HISPÀNIA ROMANA.
Temari i índex.
GH UD 01. EL PLANETA TERRA.
1. La Terra, un planeta del sistema solar.
2. El planeta Terra: forma i dimensions.
3. La representació de la Terra.
4. Els mapes.
GH UD 02. EL RELLEU DE LA TERRA.
1. La capa externa de la Terra.
2. Els agents interns de formació del relleu.
3. Els agents externs de formació del relleu.
4. Les formes del relleu de la Terra.
5. El relleu d’Europa.
6. El relleu d’Espanya.
GH UD 03. LA HIDROSFERA: AIGUA DOLÇA I AIGUA SALADA.
1. L’aigua a la natura.
2. Les aigües oceàniques.
3. Les aigües continentals
4. La distribució de les aigües del planeta.
5. Rius d’Europa i rius d'Espanya.
GH UD 04. EL TEMPS ATMOSFÈRIC.
1. L’atmòsfera.
2. La radiació solar i la temperatura.
3. La humitat de l’aire i les precipitacions.
4. La pressió atmosfèrica i els vents.
GH UD 05. ELS CLIMES DE LA TERRA.
1. La distribució de les temperatures.
2. La distribució de les precipitacions.
3. Els climes del planeta.
4. Els climes d'Espanya.
GH UD 06. ELS PAISATGES TEMPERATS.
1. Els paisatges d’Europa.
2. El paisatge oceànic.
3. El paisatge mediterrani.
4. El paisatge continental.
5. Els paisatges d’Espanya.
6. Els paisatges humanitzats d’Espanya.
7. Es poden evitar els incendis forestals.
8. Per què desapareix el mar d'Aral?
GH UD 07. ELS PAISATGES DE CLIMES EXTREMS.
1. El paisatge equatorial.
2. El paisatge tropical.
3. El paisatge desèrtic càlid.
4. El paisatge de zones fredes.
5. El paisatge antàrtic.
6. La destrucció dels paisatges per desforestació.
7. Zones temperades: paisatge continental.
8. Zones fredes: paisatge polar i paisatge d’alta muntanya.
GH UD 08. ELS PROBLEMES MEDIAMBIENTALS.
1. La Terra és un ecosistema.
2. Riscs i catàstrofes.
3. L'ecosistema urbà.
4. El desastre de l'Exxon Valdez, un exemple de marea negra.
5. Distribució i consum de recursos naturals.
GH UD 08 BIS. APÈNDIX: LES ILLES BALEARS.
1. El relleu de les Illes Balears.
2. L’aigua a les Illes Balears.
3. El clima de les Illes Balears.
4. Els paisatges vegetals a les Illes Balears.
5. El medi natural de les Illes Balears.
GH UD 09. LA PREHISTÒRIA.
1. Com varen evolucionar els nostres avantpassats.
2. Les comunitats de caçadors recol·lectors.
3. Els poblats agrícoles i ramaders.
4. Els primers metal·lúrgics.
5. N'Alba investiga la Prehistòria.
6. Com es construïen els megàlits
7. Art i màgia.
8. La Prehistòria a la península Ibèrica.
GH UD 10. LES PRIMERES CIVILITZACIONS: MESOPOTÀMIA I EGIPTE.
GH UD 09. LA PREHISTÒRIA.
1. Per què les primeres civilitzacions varen sorgir a la riba dels grans rius?
2. Mesopotàmia, la terra entre dos rius.
3. L’Egipte dels faraons.
4. Habib i Merit, dos germans de la vall del Nil.
5. La religió egípcia.
6. On s'amaga el déu del temple?
7. Tombes per a la immortalitat.
GH UD 11. GRÈCIA, DE POLIS A IMPERI.
1. Què unia els grecs de l'Hèl·lade?
2. Dues grans polis: Esparta i Atenes.
3. La democràcia atenenca era democràtica?
4. Els grecs colonitzen la Mediterrània.
5. L’esposalles de Fedora i Urian.
6. El domini de l'Hèl·lade: d'Atenes a Macedònia.
7. L'Imperi d'Alexandre el Gran.
GH UD 12. CULTURA TALAIÒTICA, COLONITZACIONS I POBLES PREROMANS.
1. Quina és l'originalitat de la cultura talaiòtica?
2. Com era la vida en un poblat talaiòtic.
3. Fenicis, grecs i cartaginesos.
4. Hannon, un comerciant cartaginès a Ibussim.
5. Què amaga el Puig des Molins?
6. Els pobles ibèrics.
7. Els pobles celtes i celtibèrics.
GH UD 13. ROMA, DE LA REPÚBLICA A L'IMPERI.
1. Ròmul i Rem varen fundar la ciutat de Roma.
2. La Roma republicana (segles VI-I aC).
3. Per què Brut va matar Juli Cèsar?
4. L’Imperi Romà (segles I-V dC).
5. El legionari Caius visita Roma.
6. Els habitants de l'Imperi.
7. Una nova religió: el cristianisme.
8. Per què es va produir la fi de l’Imperi.
GH UD 14. EL LLEGAT DE L'ANTIGUITAT.
1. La nostra cultura és hereva de la cultura clàssica?
2. Diodor de Milet, un heroi olímpic.
3. La religió grega i romana.
4. L’arquitectura clàssica grega.
5. L’arquitectura funcional romana.
6. Idealisme i realisme en l’escultura.
7. La pintura i el mosaic.
7. Els símbols i l'art dels primers cristians.
GH HUD 15. LA HISPÀNIA ROMANA.
1. Per què els romans varen desembarcar a la península ibèrica?
2. Les províncies d'Hispània.
3. Un banquet a casa del patrici Marcus Cornelius.
4. La romanització d'Hispània.
5. La riquesa d'Hispània.
6. Què amaga el turó romà des Testaccio?
7. El patrimoni hispanoromà.
NORMATIVA D'AVALUACIÓ DE GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO. 2020-2021.
Hi haurà tres avaluacions, o el que determinin l’IES i la normativa de la Conselleria d’Educació, tenint en compte les adaptacions per la pandèmia.
S’aprovarà el curs amb una mitja ponderada de 5 (sumar 15 punts entre les tres avaluacions al final del curs); es podrà aprovar si se suspèn una avaluació amb un 4 però no amb un 3, ni si es suspenen dues avaluacions amb un 4.
Cada avaluació s’aprovarà si s’obté al manco un cinc (5) de mitja de les notes de les distintes Unitats Didàctiques (UD); es podrà aprovar si se suspèn una UD amb un 4 però no amb un 3, ni tampoc si es suspenen dues UD amb un 4.
El conceptes i els procediments se valoraran en exàmens escrits i/o orals, en grup o individuals, amb apunts i sense apunts, d’acord amb la programació d’aula.
Els procediments se valoraran també amb el control del apunts de classe, les activitats del llibre i el quadern de làmines més els exercicis i els treballs específics que comani el professor.
L'actitud es valorarà per la conducta, participació i assistència de l'alumne.
Recuperacions i avaluacions especials: es faran exàmens orals, d'acord amb la programació d'aula, acceptats voluntàriament tant per l’alumne com pel professor, d’una UD, que comprendrà les competències bàsiques assenyalades; i aixímateix la recuperació d’una avaluació, amb exàmens orals de les UD (una o vàries) abans del final de la següent avaluació, que comprendrà les competències bàsiques assenyalades.
L’avaluació ordinària final (recuperació) de juny i, si hi hagués, les avaluacions extraordinàries, seran en les dates acordades pel centre i, com són obligatòries per tothom, seran per escrit.
La prova de juny será un examen escrit de cadascuna de les avaluacions suspeses, en llurs competències bàsiques. Si hi hagués una prova de setembre comprendrà un examen escrit de tot el curs (7 punts) i s’afegirà un quadern de treball (3 punts) amb activitats de recuperació de les competències bàsiques comanades pel profesor per a l’estiu, que els alumnes hauran de presentar a l'inici de l’examen.
Els alumnes amb NEE, NESE o disfuncions d’aprenentatge importants rebran un tracte individualitzat, amb adaptacions curriculars significatives o no significatives segons calgui, i es valoraran de manera distinta a la general els conceptes, els procediments i l’actitud, a més de tenir treballs, exàmens i recuperacions especials si cal. Se fomentarà el treball en grup amb alumnes avençats que puguin ajudar-los.
Criteris de qualificació. S'aplicaran les proporcions següents per a cada una de les avaluacions:
Coneixements conceptuals (proves objectives): 50%.
Coneixements procedimentals (activitats): 30 %.
Actitud (conducta, assistència i participació): 20%.
Programació d’aula 2021-2022.
Pot haver canvis en la programació present per motius com sortides extraescolars, malalties i pandèmies, projectes i altres.
L’avaluació de cada UD seguirà aquests criteris, sobre el control del desenvolupament de les competències:
Conceptes: 5 punts.
En la situació de la pandèmia pot haver una sola prova procedimental i/o memorística, segons les circunstàncies.
Els exàmens avaluats s’entregaran als alumnes en paper o digital, segons les circunstàncies del curs, per què els mostrin als seus pares o tutors legals, que en cas de paper signaran l’examen junt a la nota, i si cal apuntaran el que vulguin comunicar al professor sobre el desenvolupament de la matèria. En el tres dies hàbils següents els alumnes han de retornar els exàmens en paper, signats.
Les recuperacions d’UD seran sempre voluntàries, en el dia i moment acordats amb el professor, en temps de pati o altres moments pactats, serán individuals, orals i memorístiques. La nota máxima será un 5, excepte si són exàmens ajornats per motius de salut o altres determinats segons la normativa, i en tal cas podrien tenir la màxima nota. Preferiblement es faràn abans de la següent prova d’UD.
Procediments: 3 punts.
Es valoren les activitats realitzades d’esquemes, qüestions dels temes, preguntes finals de Consolida i Conceptes, Làmines, treballs d’investigació…
Actitud: 2 punts.
1 punt: Assistència i puntualitat. Cada falta no justificada amb certificat mèdic descomptarà 0,5 punts de la nota de tota l’avaluació (trimestral); i cinc retards no justificats de la mateixa manera valdrán com una falta. Els alumnes podrán recuperar aquesta puntuació amb treballs sobre les activitats voluntàries del llibre, de manera que un treball que duri al manco una hora compensarà una hora perduda de classe.
S’entén que només es podrá descomptar 1 punt encara que hi hagi més de dues faltes d’assistència. Les sortides extraescolars o de viatges escolars s’entenen ben justificades. No són válides a efectes d’aquesta nota les justificacions de viatges familiars, exàmens de carné de conduir, de malaltia no signades per personal mèdic sinó per familiars o altres, així que l’alumne haurà de fer els treballs abans indicats si vol compensar la nota.
1 punt: Participació. Es valora la bona conducta en classe, estar concentrat en el treball, ajudar i tractar respectuosament als companys i al professor…
Els treballs d’investigació i Projectes.
A més de les notes anteriors, es podrán afegir els treballs d’investigació en cada avaluació, en la que l’alumne podrá pujar fins a un (1) punt la nota definitiva, amb un treball individual (0,5 punts) i un treball col·lectiu (0,5 punts). És a dir, per exemple, que si un alumne tingués un 9 per la nota final de les tres parts principals abans indicades, podria pujar així fins a un 10.
Aquests treballs són sempre voluntaris, sobre temes pactats amb el professor, amb una entrevista personal abans del final de l’avaluació per a explicar el procediment i el que se sap, presentats en format digital en un blog individual amb text, fotos, vídeos, enllaços… Com alternativa es podrà fer en documents Drive o altre format digital acordat amb el professor. Es procura així fomentar l’ús de les TIC com recomana la legislació i consta en les competències bàsiques.
Les notes de Projectes valdran un mínim de un (1) punt i un màxim de dos (2) punts, el que se determinarà al llarg del curs, comptabilitzant-se aquesta nota en les parts de Procediments i Actitud, fins completar les notes màximes d'ambdues parts, de tres i dos punts respectivament.
La metodologia participativa.
El professor i els alumnes desenvoluparan durant el curs, en la mesura del possible en organització del temps i de l’espai, una metodología de treball col·laboratiu.
Els alumnes s’organitzaran en classe en grups, preferiblement de tquatre membres, donant responsabilitats específiques per a cadascun, per a realitzar les activitats d’estudi, participació, investigació… Es valorarà la seva feina en equip en els exàmens procedimentals i els treballs d’investigació.
FEINES D’ESTIU DE CIÈNCIES SOCIALS.
*Tan sols si hi hagués avaluació extraordinària de recuperació en setembre.
1r ESO. Grups A, E, d’Antonio Boix.
Els alumnes suspesos han de realizar durant l’estiu les activitats de Consolida el que has après i Defineix conceptes claus, que s’assenyalen en la llista següent, en la pàgina final de cada de cada Unitat Didàctica.
Estan a les pàgines del llibre 1.1. (Geografia): 17, 39, 57, 75, 93, 115, 133, 149.
Del llibre 1.2 (Història): 183, 203, 223, 243, 265, 287 i 307.
Presentaran aquestes activitats escrites a mà a l’inici de l’examen de recuperació de setembre, i aquest treball comptarà 3 punts en la nota final. Si no fos possible la prova presencial per la pandèmia se cercaría una alternativa digital com entregar imatges d les activitats.
L’examen comptarà 7 punts en la nota final i comprendrà qüestions relacionades amb les activitats assenyalades.
PROGRAMACIÓ ESPECÍFICA DE LES UD.
*Totes les referències que segueixen, a llegir i subratllar el llibre, a localitzar les respostes amb claudàtors i altres relacionades, s’entenen aplicables només si l’alumne té el llibre en paper. Es fan les làmines de cada UD només si els alumnes les tinguessin i fossin voluntàries per l'alumne i/o exigides pel professor. En el cas del llibre digital l’alumnat ha de contestar només les activitats específiques que indiqui el professor en cada UD, i que es relacionen literalment.
GH UD 01. EL PLANETA TERRA.
1. La Terra, un planeta del sistema solar.
2. El planeta Terra: forma i dimensions.
3. La representació de la Terra.
4. Els mapes.
La seqüenciació de les classes és a partir del 16 de setembre, tres sessions setmanals, amb examen per 1 A i B el 28 de setembre.
ACTIVITATS OBLIGATÒRIES.
1.- Consolida el que has après. [*Les preguntes del llibre han variat una mica per fer-les més completes i clares]
a) -Com s'anomena el recorregut que els planetes fan al voltant del Sol?
b) - Quin nom reben els dos hemisferis en què es divideix la Terra [nord i sud, est i oest?]?
c) - Per què a un l'anomenam hermisferi continental?
- Per què a l'altre l'anomenam hemisferi marítim?
d) -Quins són i expliqui els [dos] moviments que fa la Terra.
e) -Per a què serveixen les coordenades geogràfiques?
-Què són i com s'organitzen els paral•lels i els meridians?
f) -Amb quina finalitat es varen idear les projeccions cartogràfiques?
- Quines són les [tres] més utilitzades?
g) -Per què els mapes són un instrument imprescindible per a l'estudi dels nostre planeta?
h) -Com s'anomenen i què són els dos principals tipus de mapes?
- Explica què és un mapa topogràfic i a quin tipus de mapa pertany.
i) -Quins són els quatre subtipus principals d'un mapa temàtic?
-Quina informació ens aporta l'escala d'un mapa.
j) -Explica què és un sistema de localització i posicionament geogràfic i posa un exemple.
2.- Defineix conceptes clau.
- Univers.
- Via Làctia.
- Any llum.
- Equador.
- Greenwich [el meridià de Greenwich].
- Latitud.
- Longitud.
- Escala.
- Projecció cartogràfica [i els noms dels seus tres tipus principals].
GH 1 UD 02. El relleu de la Terra.
1. La capa externa de la Terra.
2. Els agents interns de formació del relleu.
3. Els agents externs de formació del relleu.mapes.
4. Les formes del relleu de la Terra.
5. El relleu d’Europa.
6. El relleu d’Espanya.
La seqüenciació de les classes és a partir del 28 de setembre, tres sessions setmanals, amb examen per 1 A i B respectivament el 14 i el 13 d'octubre.
ACTIVITATS OBLIGATÒRIES.
1.- Consolida el que has après. [*Les preguntes del llibre han variat una mica per fer-les més completes i clares]
a) - Com s’anomena la capa més interna de la Terra?
- En quines altres dues capes es divideix la Terra?
b) - Quin lloc ocupa l’escorça en l’estructura de la Terra, la part més interna o la més exterior?
- Sempre té l’escorça la mateixa amplada? Per què?
c) - Explica la teoría de la deriva continental.
d) - Per què es produeix l’explosió d’un volcà?
- Quines parts té un volcà?
e) - Quines són les dues escales principals es fan servir per mesurar la magnitud dels terratrèmols?
- Què diferencia una escala de l’altra?
f) - Quin és el principal agent extern modelador del relleu terrestre?
- De quines cinc maneres principals actua?
g) - Quins altres quatre agents (recorda que fauna i home són distints) intervenen en la transformació del relleu i explica’n cada un?
h) - Quines accions du a terme l’ésser humà com a agent modificador d’un territori?
i) – Quins són els gran conjunts del relleu europeu?
j) - Què caracteritza el relleu peninsular?
- Quines són les seves principals unitats de relleu?
2.- Defineix conceptes clau.
- Litosfera.
- Fusió.
- Magma.
- Volcà.
- Terratrèmol.
- Sisme submarí.
- Epicentre.
- Hipocentre.
- Península.
- Continent.
- Serralada.
- Altiplà.
S'han de localitzar les respostes de les activitats, amb claudàtors (insisteixo que només si hi hagués llibre en paper), de les pp. 20-35, excepte les voluntàries: 8 (p.21). 5 (p. 23). 1, 2 i 6 (p. 25). 5 (p. 32). 3-4 (p. 35). Són voluntàries les activitats de pp. 36-38. S'ha de llegir i subratllar (insisteixo que només si hagués llibre en paper) la sintesi (p. 39). Són obligatòries per escrit les activitats 1 (consolida) i 2 (conceptes clau), de p. 39 que són les úniques que entren a l'examen memorístic. L'examen procedimental comprèn les activitats 1 i 2 de p. 39 més el Quadern d’Activitats amb les làmines.
GH 1 UD 03. La hidrosfera.
1. L’aigua a la natura.
2. Les aigües oceàniques.
3. Les aigües continentals
4. La distribució de les aigües del planeta.
5. Rius d’Europa i rius d'Espanya.
La seqüenciació de les classes és a partir del 28 de setembre, tres sessions setmanals, amb examen per 1 A i B respectivament el 14 i el 13 d'octubre.
Els alumnes amb llibre de paper han de localitzar les activitats: 1-4 (p. 41). 1-3 i 5 (pp. 42-43). Les 4 i 6 són voluntàries. 1-6 (pp. 44-45). La 3 i 7 són voluntàries. 1-4 (p. 47). Les 5 i 6 són voluntàries. 1-2 i 4 (p. 48). La 3 és voluntària i en la 4 s’han de cercar els principals mars i tres (3) rius de cada continent. En Oceania només han de fer dos rius. 1-3 i 5-8 (pp. 50-51). La 4 és voluntària, i si es fa pujarà nota de manera especial amb dos positius. 1, 3 i 5 (p. 53). Les 2 i 4 són voluntàries. L’activitat de p. 54 és voluntària. L’activitat 1 de p. 55 consisteix només en llegir i subratllar per entendre-la i no cal escriure res. Les activitats 2-4 de p. 56 són voluntàries. En la p. 57 hi ha que llegir la síntesi i fer les activitats 1 i 2, que són les que entren en l’examen memorístic.
GH 1 UD 04. El temps atmosfèric.
1. L’atmòsfera.
2. La radiació solar i la temperatura.
3. La humitat de l’aire i les precipitacions.
4. La pressió atmosfèrica i els vents.
La seqüenciació de les classes és a partir del 28 d'octubre, tres sessions setmanals, amb examen per 1 A i B respectivament l' 11 i el 12 de novembre.
Els alumnes i el professor revisaran i autoavaluaran al final d'aquesta UD la programació d'aula, per a millorar-la.
ACTIVITATS OBLIGATÒRIES. [*Les preguntes del llibre han variat una mica per fer-les més completes i clares]
1. Consolida.
a) Què és l’atmosfera?
En quantes capes s’estructura i com s’anomenen?
b) Per què l’atmosfera és imprescindible per a la vida dels éssers vius?
c) Quina capa de l’atmosfera conté la capa d’ozó?
Què anomenam forat d’ozó?
d) Esmenti alguns dels beneficis i dels riscs de la radiació solar.
e) Per a què serveix el termòmetre?
En quina unitat de mesura s’expressa la temperatura?
f) Què significa que una massa d’aire està saturada?
g) Com s’origina la neu?
h) Amb quin instrument es mesuren les precipitacions?
i) Quins són els tres principals tipus de vent?
Esmentin exemples de cadascun.
j) Amb quines lletres majúscules se representen els anticiclons i depressions en els mapes del temps?
k) Per què es produeix la pluja àcida?
Quins són els seus efects al medi ambient?
2.- Defineix conceptes clau.
-Troposfera.
-Pressió atmosférica.
-Anticicló.
-Depressió atmosférica.
-Capa d’ozó.
-Nigul.
-Condensació de l’aigua.
-Temperatura.
-Pluja.
-Humitat.
-Calabruix.
-Vent.
Els alumnes amb llibre de paper llegiran el text i subrattllaran el més important, com fins ara, i localitzaran amb claudàtors ('corchetes' en castellano) les respostes de les activitats .
Les activitats que no s'han de localitzar són les voluntàries, que s'assenyalen a continuació:
Introducció: 1-3 (p. 59). 10-11 (p. 61). 2-3, 7-8 (p. 63). 8-9 (p. 65). 1, 5-9 (p. 67). 1-2, 4-5 (p. 69). La 3 sí s'ha de localitzar, assenyalant només l'activitat on es contesta. 4-7 (p. 71). L'activitat de p. 72, que només s'ha de llegir i subratllar. 1 (p. 73) i 2-4 (p. 74). La síntesi de p. 75 s'ha de llegir i subratllar. S'han de fer les activitats 1 i 2 de p. 75, que són les que entren en l'examen memorístic.
GH 1 UD 05. Els climes de la Terra.
1. La distribució de les temperatures.
2. La distribució de les precipitacions.
3. Els climes del planeta.
4. Els climes d'Espanya.
És la última UD de la primera avaluació, i la seqüenciació de les classes és a partir del 11 de novembre, tres sessions setmanals, amb examen per 1 A i B respectivament el 25 i el 26 de novembre. La setmana següent tenim les juntes d'avaluació.
ACTIVITATS OBLIGATÒRIES. [*Les preguntes del llibre han variat una mica per fer-les més completes i clares]
1. Consolida.
a) Quantes i quines són les zones climàtiques que origina el factor latitud?
b) Com influeix l'altitud en la temperatura?
c) Per què les aigües, sobre tot les marines, regulen les temperatures?
d) Com es reparteixen les precipitacions en funció de les zones climàtiques?
e) Quins són els tipus de climes temperats?
A quin hi ha més precipitacions?
Quin té una oscil·lació tèrmica anual més marcada?
f) Quins són els climes extrems?
g) Quins elements tenen en comú els climes càlids equatorial i tropical?
h) Com són les precipitacions del clima desèrtic càlid?
Quina és la seva oscil·lació tèrmica diària?
i) Quina és la característica més destacada en comú dels climes polar i d'alta muntanya?
Quines característiques els diferencien?
j) Quins són els principals tipus de climes que trobam a Espanya: a la península, a Balears i a Canàries? Expliquin les característiques de cadascun.
k) Què és l'efecte hivernacle? [Ja es va veure en la UD 04, i ara se repassa]
Expliquin algunes conseqüències de l'efecte hivernacle.
2.- Defineix conceptes clau.
-Latitud. [És un repàs d'un concepte de la UD 01.]
-Altitud.
-Continentalitat.
-Insolació.
-Isotermes.
-Isohietes.
-Pluges orogràfiques.
-Monsó.
-Diòxid de carboni.
-Gasos fluorats.
Els alumnes amb llibre de paper han de llegir i subratllar els textos de la UD, cercant i escollint l’essencial. S’han de localitzar i assenyalar amb claudàtors ('corchetes' en castellà) les respostes de les activitats de les pp. 76-89, menys les voluntàries que s'anomenen a continuació: 1-5 (p. 77). 2 i 7 (p. 79). 1-3 i 6 (p. 81). 3-4 (p. 83). No hi ha excepció en la p. 85. 4 i 6 (p. 87). 6 (p. 89). Són voluntàries també les activitats de pp. 90-92. S’ha de llegir i subratllar el text de síntesi de p. 93, i s’han de contestar per escrit les activitats 1 i 2 de p. 93.
GH 1 UD 06. Els paisatges del climes temperats.
1. Els paisatges d’Europa.
2. El paisatge oceànic.
3. El paisatge mediterrani.
4. El paisatge continental.
5. Els paisatges d’Espanya.
6. Els paisatges humanitzats d’Espanya.
7. Es poden evitar els incendis forestals.
8. Per què desapareix el mar d'Aral?
La UD correspon a la segona avaluació.
Els alumnes amb llibre de paper han de llegir i subratllar els textos de la UD, cercant i escollint l’essencial. S’han de localitzar i assenyalar amb claudàtors ('corchetes' en castellà) les respostes de les activitats de les pp. 96-111, menys les voluntàries que s'anomenen a continuació: 1-3 (p. 95), 4 (p. 96). 5-6 (p. 99), 4-5 (p. 101), 3 (p. 105), 5 (p. 107), 4 i 7 (p. 109), 5-6 (p. 111). Són voluntàries també les activitats de pp. 112-114. S’ha de llegir i subratllar el text de síntesi de p.115, i s’han de contestar per escrit les activitats 1 i 2 de p. 115.
GH 1 UD 07. Els paisatges dels climes extrems.
1. El paisatge equatorial.
2. El paisatge tropical.
3. El paisatge desèrtic càlid.
4. El paisatge de zones fredes.
5. El paisatge antàrtic.
6. La destrucció dels paisatges per desforestació.
7. Zones temperades: paisatge continental.
8. Zones fredes: paisatge polar i paisatge d’alta muntanya.
Els alumnes han de llegir i subratllar els textos de la UD, cercant i escollint l’essencial. S’han de localitzar i assenyalar amb claudàtors ('corchetes' en castellà) les respostes de les activitats de les pàgines fins a la 133, menys les voluntàries que s'anomenen a continuació: 1-5 (p. 117), 1 (p. 119), 1 i 7 (p.121), 3 i 5 (p. 123), 5-6 (p. 127), 4-5 (p. 129), Aprèn (p. 130), 1-5 (p. 131-132). S’ha de llegir i subratllar el text de síntesi de p.133, i s’han de contestar per escrit les activitats 1 i 2 de p. 133.
GH 1 UD 08. Els problemes mediambientals.
1. La Terra és un ecosistema.
2. Riscs i catàstrofes.
3. L'ecosistema urbà.
4. El desastre de l'Exxon Valdez, un exemple de marea negra.
5. Distribució i consum de recursos naturals.
Els alumnes han de llegir i subratllar els textos de la UD, cercant i escollint l’essencial. S’han de localitzar i assenyalar amb claudàtors les respostes de les activitats de les pp. fins a la 149, menys les voluntàries que s'anomenen a continuació: 1-4 (p. 135), 7 i 9 (p. 139), 7 (p. 141), 4 (p. 143), Aprèn (p. 147), 1-5 (p. 147-148). S’ha de llegir i subratllar el text de síntesi de p.149, i s’han de contestar per escrit les activitats 1 i 2 de p. 149.
GH 1 UD 8 Bbis. Apèndix: Illes Balears.
1. El relleu de les Illes Balears.
2. L’aigua a les Illes Balears.
3. El clima de les Illes Balears.
4. Els paisatges vegetals a les Illes Balears.
5. El medi natural de les Illes Balears.
Aquesta UD és especial per la breu extensió (cal, doncs, només una setmana per fer-la) i no tenir l’examen habitual. Els alumnes han de llegir i subratllar els textos de la UD, cercant i escollint l’essencial. S’han de localitzar, assenyalar amb claudàtors i contestar per escrit les respostes de les activitats de les pp. fins a la 157, menys les voluntàries: 2 (p. 154), 3 i 6 (p. 157).
No hi ha activitats de competències bàsiques, ni làmines, així qu’els alumnes utilitzaran en l’examen, individual, les 10 respostes escrites en el quadern, de manera que s'uneixen l’examen procedimental i el memorístic.
GH UD 09. La Prehistòria.
1. Com varen evolucionar els nostres avantpassats.
2. Les comunitats de caçadors recol·lectors.
3. Els poblats agrícoles i ramaders.
4. Els primers metal·lúrgics.
5. N'Alba investiga la Prehistòria.
6. Com es construïen els megàlits
7. Art i màgia.
8. La Prehistòria a la península Ibèrica.
Canviam la matèria a Història, que necessita un canvi metodològic (cal remarcar l'evolució temporal) i conceptual (molts de termes són nous), i els alumnes podran disposar de més temps per a recuperar alguna UD suspesa de la segona avaluació i fer els treballs d''investigació.
Els alumnes han de llegir i subratllar els textos de la UD, cercant i escollint l’essencial. S’han de localitzar i assenyalar amb claudàtors les respostes de les activitats de les pp. 163-199, menys les voluntàries que s'anomenen a continuació: 3 (p. 163), 7 (p. 169), 4 (p.177), 3 (p. 179), Aprèn (p. 180), 1-6 (p. 180-182). S’ha de llegir i subratllar el text de síntesi de p.183, i s’han de contestar per escrit les activitats 1 i 2 de p. 183.
GH UD 10. Les primeres civilitzacions: Mesopotàmia i Egipte.
1. Per què les primeres civilitzacions varen sorgir a la riba dels grans rius?
2. Mesopotàmia, la terra entre dos rius.
3. L’Egipte dels faraons.
4. Habib i Merit, dos germans de la vall del Nil.
5. La religió egípcia.
6. On s'amaga el déu del temple?
7. Tombes per a la immortalitat.
S'han de fer totes les activitats, localitzant-les amb claudàtors, de les pp. 185-199, excepte les voluntàries: 7 (p. 189), 5 i 6 (p. 193), 3 i 4 (p. 195). Són voluntàries les activitats de pp. 200-202. S'ha de llegir i subratllar la síntesi de p. 203. Les activitats de Consolida i Defineix de p. 203 entren en l'examen. L'activitat 3 de p. 203 és voluntària.
GH 1 UD 11. Grècia, de polis a imperi.
1. Què unia els grecs de l'Hèl·lade?
2. Dues grans polis: Esparta i Atenes.
3. La democràcia atenenca era democràtica?
4. Els grecs colonitzen la Mediterrània.
5. L’esposalles de Fedora i Urian.
6. El domini de l'Hèl·lade: d'Atenes a Macedònia.
7. L'Imperi d'Alexandre el Gran.
S'han de fer totes les activitats, localitzant-les amb claudàtors, de les pp. 205-209, excepte les voluntàries: 1-4 (p. 205), 2 i 4 (p. 207), 5 (p. 209), 5 i 6 (p. 211), 4 i 6 (p. 213), 1 i 4 (p. 215), 6 (p. 217), 5 (p. 219). Són voluntàries les activitats de pp. 220-222 i 3-4 de p. 223. S'ha de llegir i subratllar la síntesi de p. 223. Les activitats de Consolida i Defineix de p. 223 entren en l'examen.
GH 1 UD 12. Cultura talaiòtica, colonitzacions i pobles preromans.
1. Quina és l'originalitat de la cultura talaiòtica?
2. Com era la vida en un poblat talaiòtic.
3. Fenicis, grecs i cartaginesos.
4. Hannon, un comerciant cartaginès a Ibussim.
5. Què amaga el Puig des Molins?
6. Els pobles ibèrics.
7. Els pobles celtes i celtibèrics.
S'han de fer totes les activitats, localitzant-les amb claudàtors, de les pp. 225-239, excepte les voluntàries: 1-3 (p. 225), 3 (p. 227), 6 (p. 229), 8 (p. 231). Són voluntàries les activitats de pp. 240-242 i 3 de p. 243. S'ha de llegir i subratllar la síntesi de p. 243. Les activitats de Consolida i Defineix de p. 243 entren en l'examen.
GH 1 UD 13. Roma, de la República a l’Imperi.
1. Ròmul i Rem varen fundar la ciutat de Roma.
2. La Roma republicana (segles VI-I aC).
3. Per què Brut va matar Juli Cèsar?
4. L’Imperi Romà (segles I-V dC).
5. El legionari Caius visita Roma.
6. Els habitants de l'Imperi.
7. Una nova religió: el cristianisme.
8. Per què es va produir la fi de l’Imperi.
S'han de fer totes les activitats, localitzant-les amb claudàtors, de les pp. 245-261, excepte les voluntàries: 1-3 (p. 245), 5-6 (p. 247), 6 (p. 249), 5 (p. 255), 4 (p. 259), 5 (p. 261). Són voluntàries les activitats de pp. 261-264 i 3 de p. 265. S'ha de llegir i subratllar la síntesi de p. 265. Les activitats de Consolida i Defineix de p. 265 entren en l'examen.
GH 1 UD 14. El llegat de l’Antiguitat.
1. La nostra cultura és hereva de la cultura clàssica?
2. Diodor de Milet, un heroi olímpic.
3. La religió grega i romana.
4. L’arquitectura clàssica grega.
5. L’arquitectura funcional romana.
6. Idealisme i realisme en l’escultura.
7. La pintura i el mosaic.
7. Els símbols i l'art dels primers cristians.
S'han de fer totes les activitats, localitzant-les amb claudàtors, de les pp. 267-283, excepte les voluntàries: 1-5 (p. 267), 3-4 (p. 271), 8 (p. 273), 5 (p. 283). Són voluntàries les activitats de pp. 284-286 i 3 de p. 287. S'ha de llegir i subratllar la síntesi de p. 287. Les activitats de Consolida i Defineix de p. 287 entren en l'examen.
GH 1 UD 15. La Hispània romana.
1. Per què els romans varen desembarcar a la península Ibèrica?
2. Les províncies d'Hispània.
3. Un banquet a casa del patrici Marcus Cornelius.
4. La romanització d'Hispània.
5. La riquesa d'Hispània.
6. Què amaga el turó romà des Testaccio?
7. El patrimoni hispanoromà.
S'han de fer totes les activitats, localitzant-les amb claudàtors, de les pp. 289-303, excepte les voluntàries: 1-4 (p. 287), 6 (p. 291), 7 (p. 293), 2, 5-6 (p. 295), 2 i 4 (p. 297), 1 i 4 (p. 299), 5-7 (p. 301), 5 (p. 303). Són voluntàries les activitats de pp. 304-306 i 3 de p. 307. S'ha de llegir i subratllar la síntesi de p. 307. Les activitats de Consolida i Defineix de p. 307 entren en l'examen.
GEOGRAFIA I HISTÒRIA. RECUPERACIÓ DELS SUSPESOS PENDENTS DEL CURS 2019-2020 i 2020-2021.
Els alumnes suspesos pendents dels cursos anteriors que han passat a 2n d’ESO de Geografia i Història, han de recuperar només les dues primeres avaluacions, per la situació excepcional de la pandèmia del curs 2019-2020, que redueix el temari a recuperar, i aixímateix els que no varen patir la pandèmia, per evitar distincions. L’examen correspondrà només a les UD 1-09 del llibre, fins Prehistòria inclosa.
El alumnes faran en les dates establertes pel centre i si és possible la seva presència al centre educatiu, un examen presencial, que valdrà set punts, amb preguntes estrictament sobre les activitats encomanades de Consolida i Conceptes, que s’entregaran per escrit en paper al principi de l’examen i se valoraran fins a tres punts. Els alumnes amb NEE i NESE tindran exàmenes especials, en els que entraran només qüestions relacionades amb les activitats de Consolida i no les de Conceptes, però en tot cas han de realitzar i entregar les activitats tant de Consolida com de Conceptes.
Si nos fos possible fer l’examen presencial, el professor valorarà per recuperar el curs les dites activitats i/o farà exàmens online.
Els alumnes només han de realitzar les activitats de Consolida i Conceptes de les nou UD que hi ha en la página final de cada UD, i que en l’edició més comuna estan en les pàgines indicades a continuació. S’aconsella que els alumnes, en general, facin més amples (des d’una línia en uns pocs casos fins a pot ser 10 línies les más complexes) les respostes de Consolida i que en canvi facin més curtes (fins un màxim aproximat d’unes quatre línies) les de Conceptes.
Han de cercar les respostes en la mateixa UD, llegint, pensant, subratllant i escrivint, i no han de copiar explicacions alienes al sentit de la UD, encara que estiguin com accepcions en Vikipèdia o altres webs d’Internet. Un exemple: la definició d’Escala en cartografia no pot ser “Una escala per pujar a altre pis”.
Evitin les respostes massa curtes, en les que s’utilitza només la primera línia o paraula del que surt a Internet, perquè les seves explicacions han de ser clares i suficients perquè el lector entengui el sentit complet. Un exemple: Equador en la UD 01 no és “Un país americà” i no hi ha prou en contestar “Una línia”, sinó que han d’explicar-ho més.
UD 01. EL PLANETA TERRA. Pàgina 17.
UD 02. EL RELLEU DE LA TERRA. Pàgina 39.
UD 03. LA HIDROSFERA: AIGUA DOLÇA I AIGUA SALADA. Pàgina 57.
UD 04. EL TEMPS ATMOSFÈRIC. Pàgina 75.
UD 05. ELS CLIMES DE LA TERRA. Pàgina 93.
UD 06. ELS PAISATGES DE CLIMES TEMPERATS. Pàgina 115.
UD 07. ELS PAISATGES DE CLIMES EXTREMS. Pàgina 133.
UD 08. ELS PROBLEMES MEDIAMBIENTAL. Pàgina 149.
UD 09. LA PREHISTÒRIA. Pàgina 183.
