Programació d'Història de l'Art, 2n de BATX (2021-2022).

 PROGRAMACIÓ D’HISTORIA DE L’ART. 2n BATXILLERAT (2021-2022).

            *La mateixa del curs anterior.

HISTÒRIA DE L’ART (2n de Batxillerat)

Presentació.

L’assignatura abasta l’estudi de l’evolució de l’art, des de la Prehistòria fins a la segona meitat del segle XX. Es tracta de comprendre els processos artístics, tant en la seva experimentació material i formal com en la seva relació amb el seu contexte d’aspectes polítics, econòmics, socials, culturals, institucionals, religiosos.

El mètode d’ensenyament és participatiu, cercant l’aprenentatge significatiu des dels coneixement previs, en gran part ja desenvolupats al llarg del cursos d’Història de 1r, 2n i 4rt d’ESO. S’estudiaran les Unitats Didàctiques (UD), amb l’análisi i comentari d’obres d’art, la lectura comprensiva del llibre i altres textos, la realització d’activitats de consolidació i recerca, la visió crítica de documentals i vídeos, i, si és possible, de sortides extraescolars atenents al contingut del curs.

Hi haurà exàmens acumulatius de les UD al llarg de les tres avaluacions, per a les que comptaran tant els exàmens com les activitats indicades. Comptarà sobre tot l’examen final de cada avaluació. Se valora especialment el coneixement dels conceptes bàsics; el comentari de les obres de l’arquitectura, l’escultura i la pintura; i la comprensió de les característiques dels principals estils i moviments artístics de l’Edat Antiga, Medieval, Moderna i Contemporània, que s’estructuren en:

UD 0. Introducció general: què és l'art i com es classifica, com es comenten les obres d'art.

UD 01. L’art grec.

UD 02. L'art romà.

UD 03. L'art paleocristià i bizantí.

UD 04. L'art islàmic.

UD 05. L'art romànic.

UD 06. L'art gòtic.

UD 07. L'art renaixentista.

UD 08. L'art barroc.

UD 09. L'art contemporani: l'evolució dels moviments principals.

El llibre és Història de l’Art, de l’editorial Vicens Vives

Normativa d'avaluació d'Història d'Art en 2n Batxillerat (2021-2022).

Hi haurà en principi tres avaluacions, o el que determinin l’IES i la normativa de la Conselleria d’Educació, i es tindrà en compte la flexibilització de criteris o altres canvis que se puguin produir per la pandèmia.

Com criteris de qualificació s'aplicaran les proporcions següents per a cada una de les avaluacions:

Coneixements conceptuals (proves objectives): 80%.

Coneixements procedimentals (activitats): 10 %.

Actitud (participació i assistència): 10%.

Els conceptes es mesuraran en exàmens parcials de les UD i de cada avaluació (el principal) i valdran vuit punts de la nota de l’avaluació.

Els procediments inclouran els apunts d’esquemes i els resums, els comentaris de textos, els treballs específics, el treball al llibre, l’organització de l’agenda i altres activitats, i tot plegat valdrà un punt de cada avaluació.

L’actitud es valorarà amb la participació activa en les classes, l’entrega regular de les activitats escrites i la regularitat en l’assistència, descomptant mig punt en cada avaluació per cada falta no justificada per certificat mèdic; cinc retards comptaran com una falta. Es podrà compensar la puntuació perduda en aquest bloc actitudinal fent treballs especials.

L’alumne tindrà tres avaluacions trimestrals, sobre les tres grans parts de la programació, en les que se valoraran, segons les pautes de les proves de selectivitat, els continguts conceptuals i procedimentals, a més de la correcta expressió oral i escrita, en exàmens de dos tipus:

Primer, uns exàmens al llarg de cada trimestre específics sobre una o més Unitats Didàctiques (UD), que no alliberen matèria i se ponderaran entre un mínim d’un punt i un màxim de quatre punts de la nota de l’avaluació, segons el criteri del professor. Es podrà aprovar si se suspèn una UD amb un 4 però no amb un 3 o menys, ni tampoc si es suspenen dues UD amb un 4, i en aquests casos la nota màxima de l’avaluació serà un 4.

Segon, un examen al final de cada avaluació sobre totes les UD, incloses de les anteriors avaluacions, que valdrà un mínim de quatre punts i un màxim de set punts, i no allibera matèria per a la següent avaluació. L’alumne haurà d’aprovar aquest examen final, o en cas contrari la nota màxima de l’avaluació serà un 4.

La nota final del curs serà la mitja de les puntuacions de les tres avaluacions. Per aprovar cal una mitja de cinc (5) punts amb unes condicions estrictes d'equilibri: al manco ha d'aprovar dues de les tres avaluacions, i si hi ha una avaluació suspesa ha te tenir un 4 com mínim (si té un 3 es suspèn el curs). L’alumne que no assoleixi aquests mínims tindrà una nota màxima de curs de 4, malgrat que la mitja ponderada de les tres avaluacions arribi a 5 (per exemple, si en la primera, molt més curta de matèria, tingués un 9, però en la resta tingués un 3 o un 4, doncs suspendria el curs, encara que sumés 15 o més punts). Així es promou una preparació equilibrada de tota la matèria i que l’alumne no caigui en la temptació d’estudiar només al principi o al final.

Les recuperacions i l’avaluació extraordinària de juny.

La recuperació es farà en exàmens escrits i/o orals, d'acord amb la programació d'aula.

La recuperació d’una UD es farà oralment en una o vàries entrevistes abans del següent examen d’UD. La recuperació d’una avaluació durant el curs es farà oralment en una o vàries entrevistes abans del final de la següent avaluació. Aquests exàmens orals són voluntaris tant per l'alumne com pel professor (que pot negar-se a fer l'entrevista si l'alumne no ha complert el seus compromisos mínims d'estudi) i per tant no fer-los no supondrà abandonament ni cap conseqüência d'empitjorar la nota.

L’avaluació ordinària final de recuperació de les avaluacions suspeses (planificada en maig) i l’avaluació extraordinària (en juny) seran en les dates acordades pel centre, i consistirà en un examen escrit, en un format semblant al de la selectivitat; se valorarà només la prova escrita, sense comptar els continguts procedimentals i actitudinals anteriors. No hi haurà proves especials de recuperació en altres dates no establertes en la programació oficial.

ADAPTACIÓ DURANT EL CURS.

Si en el curs sorgeixen situacions especials, com la pandèmia, es podran ver canvis significatius, tant en el temari de la programació com en la normativa anterior, d'acord amb la normativa de la Conselleria i del centre, i s'escoltarà l'opinió dels alumnes al respecte. 

TEMPORALITZACIÓ.

La temporalització s’adaptarà al desenvolupament del curs, sobretot per l’acceptació i comprensió dels distints temes per l’alumnat.

1r TRIMESTRE: De l’Art Antic fins al Romànic.

2n TRIMESTRE: Del Gòtic fins al Neoclassicisme i Goya.

3r TRIMESTRE: De l’arquitectura del ferro fins al present.

CONTINGUTS I OBJECTIUS ESPECÍFICS DE LES UNITATS.

El curs se divideix en cinc parts, tenint una especial importància en temps i extensió les nº 3 i 4, per quant són les pròpiament històriques, mentre que les 1, 2 i 5 són sobre tot d’introducció i reforçament de conceptes, i se desenvolupen de manera transversal a tot el llarg del curs.

PART 1. L’Art com expressió humana en el temps i l’espa­i.

1.1. Dificultats per a definir l’Art. Diferents formes de classificació. Canvis en la conceptualització de l’Art. Les teories de l’Art.

1.2. Les funcions socials de l’Art en la història. Llur valora­ció en distints moments històrics i cultures diverses. La sociologia de l’Art.

1.3. Pervivència i valoració del patrimoni artístic.

1.4. L’apreciació de l’art com element actiu de cultura.

PART 2. Percepció i anàlisi de l’obra d’art.

2.1. El llenguatge visual: materials, procediments tècnics i elements formals (color, perspectiva, plànol, espai, línia, forma, etc.).

2.2. Iconografia i iconologia: tractament i significat de les tipologies i temes artístics.

2.3. L’artista i el procés de creació. Trets diferencials d’estil. Consideració social.

2.3. El rol dels clients i mecenes.

2.4. L’obra artística en llur context històric: influències mútues. Usos de l’obra d’art.

PART 3. Els estils artístics: evolució històrica i diversi­tat espacial.

3.1. Els inicis de l’art en la història.

3.2. L’art clàssic greco-llatí: llur influència històrica.

3.3. L’art cristià medieval: configuració d’una iconogra­fia en el Preromànic, Romànic i Gòtic. Peculiaritats espanyoles.

3.4. L’art islàmic. Presència i influència en la Península Ibèrica.

3.5. El Renaixement. La significació d’Itàlia. La pluralitat de corrents.

3.6. El Barroc. Focus de creació i àmbits de diversifica­ció. Realitzacions artístiques en els territoris de la monarquia hispànica.

PART 4. Pervivències i canvis en l’art contemporani.

4.1. Nous materials i nova concepció de l’espai arquitec­tònic.

4.2. El Neoclassicisme: llur pervivència en l’art oficial.

4.3. La incidència de les transformacions històriques: Romanticisme i Realisme.

4.4. Ruptura dels sistemes tradicionals de representació i execució: de l’Impressionisme a les avantguardes del segle XX.

4.5. L’aportació i significació dels principals artistes espanyols: Picasso, Miró i Dalí.

4.6. La creació de nous sistemes visuals. L’impacte de la fotografía i el còmic. El llenguatge cinematogràfic i el cinema com documen­t.

PART 5. L’actualitat en el fet artístic.

5.1. Tendències artístiques recents.

5.2. Mercat i consum de l’art: financiació, crítica i difu­sió.

5.3. Conservació i restauració de monuments i objectes artís­tics.

5.4. El monument com obra d’art global a través del temps.

5.5. L’obra d’art en el museu.

5.6. L’art en els itineraris històrico-culturals.

PART TEÒRICA: TEMARI GENERAL.

Bloc 1. Continguts comuns: aquest bloc s’entén inclòs en el desenvolupament general del temari, i no serà objecte de preguntes específiques, exceptuant les relatives a vocabulari bàsic específic.

Bloc 2. Els inicis de l’art: Aquesta part és introductòria.

Les primeres manifestacions artístiques:

L’art a la prehistòria: La pintura rupestre, amb definició i característiques de les zones cantàbrica (Altamira) i del llevant de la península Ibèrica (Cogull).

L’art de l’antic Egipte: L´art egipci al seu context social i religiós, amb l’arquitectura funeraria (mastabes i piràmides) i religiosa (temple), i les arts plàstiques, sobre tot l´escultura.

L’arquitectura i les arts figuratives a Mesopotàmia. Les cultures mesopotàmiques.

Arquitectura sumèria: el ziggurat. La plàstica sumèria: els relleus (estela d’Hammurabi) i escultura exempta (estàtua de Gudea). Els relleus assiris. Babilònia i la porta d’Isthar.

2. L’art clàssic:

L’antiga Grècia. L’arquitectura grega: Urbanisme. Origen, funció, característiques, elements i tipologies del temple. Els ordres arquitectònics. El teatre.

L’escultura grega: Característiques generals. Evolució: L’època arcaica (kuros i kores); el període sever; el moment clàssic dels grans escultors, les transformacions al segle IV a l’hel·lenisme i les seves escoles, Rodes, Pèrgam i Alexandria.

L’arquitectura, l’escultura i la pintura romanes: Urbanisme romà i el fòrum. Arquitectura: característiques generals, construccions civils i religioses, monuments commemoratius. L’escultura: característiques general; el retrat amb tipus i evolució; el relleu històric. Trets genèrics dels estils de la pintura pompeiana.

L’art a la Hispània romana: els principals monuments, com el teatre de Mèrida i l’aqüeducte de Segòvia.

Bloc 3. L’art a l’època medieval:

1.     Les primeres manifestacions d’art medieval.

L’aportació cristiana a l’arquitectura i la iconografia. L’art paleocristià.

Les basíliques paleocristianes. Iconografia: el crismó i el Bon Pastor.

L’art bizantí. L’època de Justinià. Característiques de l’arquitectura bizantina: Santa Sofia i San Vitale de Ràvena. El mosaic.

L’art preromànic. Característiques generals de l’arquitectura asturiana i Santa Maria del Naranco.

L’art islàmic. Característiques generals de l’art islàmic. La mesquita: característiques, tipologies i funció.

L’art hispanomusulmà. Els períodes de l’art hispanomusulmà. Arquitectura islàmica a Al-Andalus: la mesquita de Còrdova (característiques, influències i evolució històrica) i l’Alhambra de Granada.

2.     El romànic.

Característiques de l’arquitectura, l’escultura i la pintura. Geografia del romànic. L’arquitectura romànica: el temple romànic i els seus elements arquitectònics. El monestir: el claustre i altres parts. La plàstica: iconografía, característiques de l’escultura monumental (els pòrtics), i característiques de la pintura mural (exemples de Sant Climent de Taüll i Sant Isidor de Lleó) i pintura sobre taula amb els exemples catalans.

El camí de Sant Jaume. Concepte i significació de la peregrinació. Les rutes històriques i les esglésies de peregrinació: Sant Serní de Tolosa i Santiago de Compostel·la.

3.     El gòtic, expressió d’una cultura urbana.

Arquitectura i arts plàstiques. Les condicions historicosocials del gòtic. Geografia i cronologia del gòtic. Característiques de l’arquitectura gòtica. Evolució de l’estil gòtic a França: Chartres, Amiens, Nôtre Dame de París i la Sainte Chapelle. L’arquitectura gòtica a la península Ibèrica: Burgos i Lleó. Característiques generals de l’escultura gòtica: exemples a Amiens i Burgos. La pintura gòtica a Itàlia: el Trecento; l’escola florentina: Cimabue, Giotto; l’escola sienesa: Duccio di Buoninsegna, Simone Martini i els germans Lorenzetti. Els primitius flamencs: Jan van Eyck i el Bosch.

L’art gòtic a les Illes Balears. La catedral de Palma i la Llotja en el seu context historicoartístic. La figura de Guillem Sagrera.

Bloc 4. L’art occidental en el món modern.

1.     El Renaixement.

Característiques generals de l’arquitectura, l’escultura i la pintura. Art i humanisme. Les noves condicions de l’art i de l’artista: la importància de la teoria.

El Renaixement italià: Quattrocento i Cinquecento:

L’arquitectura del Quattrocento: Brunelleschi (cúpula de Santa Maria del Fiore, església de San Lorenzo, capella dels Pazzi, hospital dels Innocents); Alberti (Santa Maria Novella, església de Sant Andreu de Màntua, palau Rucellai).

L’escultura del Quattrocento: Ghiberti (les portes del baptisteri de Florència), Donatello (David, Sant Jordi, Gattamelata); Verrochio (Condottiero Colleone, David); la pintura del Quattrocento: Florència: la 1ª generació de Fra Angelico, Masaccio i Piero Della Francesca; la 2ª generació de Botticelli; i altres escoles.

L’arquitectura del Cinquecento: Bramante, Miquel Àngel i Palladio.

L’escultura del Cinquecento: Miquel Àngel.

L’escultura del manierisme: Giambologna i Cellini.

La pintura del Cinquecento: Leonardo, Rafael i Miquel Àngel; l’escola veneciana (Giorgione i Ticià).

El Manierisme: Parmigianino, Tintoretto i altres.

El Renaixement a la resta d’Europa: La difusió del Renaixement. Dürer a Alemanya.

L’arribada del Renaixement a la península Ibèrica: El plateresc. L’arquitectura imperial: el palau de Carles V a Granada, el monestir de San Lorenzo d’El Escorial. Aproximació a la plàstica renaixentista: El Greco.

El cas de les Illes Balears. Aproximació a l’arquitectura i les arts plàstiques.

2.     El Barroc i l’art civil i religiós:

L’arquitectura i escultura a Itàlia. L’arquitectura a Itàlia: l’urbanisme (la Roma de Sixt V); Bernini, Borromini. L’escultura: Bernini.

La pintura italiana, flamenca i holandesa. Naturalisme i classicisme en la pintura italiana del segle XVII: Caravaggio. Estètica i temes de la pintura flamenca i holandesa: Rubens i Rembrandt.

El Barroc hispànic i el Segle d’Or. El context historicosocial. Aproximació a l’arquitectura barroca a Espanya. Característiques generals de l’escultura: la imatgeria a Castella (Gregorio Fernández); Andalusia (Martínez Montañés i Alonso Cano). Característiques generals de la pintura i les escoles; els pintors: Ribera, Zurbarán, Velázquez, Murillo i Valdés Leal.

L’art barroc a les Balears: Aproximació a l’arquitectura i la plàstica.

3.     El segle XVIII i el començament del XIX.

El neoclassicisme. Concepte i característiques de l’art neoclàssic. L’escultura: Canova. La pintura a França: David i Ingres.

El romanticisme: Concepte, característiques i temes del romanticisme: el paisatgisme alemany (Friedrich) i anglès (Constable i Turner). França: Géricault i Delacroix. Goya en el seu context.

Bloc 5. L’art contemporani.

1.     L’arquitectura contemporània.

La Revolució Industrial i els nous materials. L’urbanisme del segle XIX.

L’arquitectura de l’enginyeria: mercats, ponts, ferrocarrils, exposicions universals amb Paxton, Labrouste i Eiffel. L’urbanisme: París, Viena i la ciutat jardí. L’Escola de Chicago: Sullivan.

El modernisme. El cas de Catalunya i les Illes Balears. Característiques generals del modernisme i el seu context historicosocial. Modernisme ondulant i geomètric. Catalunya: l’obra de Gaudí. Aproximació al desenvolupament del modernisme a les Balears. Gaudí (la Seu) i Lluís Domènech (el Gran Hotel) a Mallorca.

L’arquitectura del segle XX: funcionalisme, Bauhaus, organicisme i darreres tendències. El moviment modern i l’estil internacional: Walter Gropius, Mies Van der Rohe, Le Corbusier. L’organicisme: Frank Lloyd Wright. Aproximació al postmodernisme i el neomodernisme.

2.     L’evolució de les arts plàstiques als segles XIX i XX.

El realisme: Característiques generals i concepció esteticosocial: Courbet.

L’impressionisme i el postimpressionisme. Trets generals de l’impressionisme. Manet i els orígens de l’impressionisme, Monet, Renoir i Degas. El postimpressionisme: el puntillisme de Seurat, Cézanne, Van Gogh, Gauguin, Toulouse-Lautrec. L’escultura de Rodin en el seu context.

Les avantguardes: fauvisme, expressionisme, cubisme, futurisme i surrealisme. Característiques generals d’aquests moviments en el seu context històric i representants més destacats.

L’expressionisme abstracte, l’informalisme, l’art pop i l’hiperrealisme. Característiques generals d’aquests moviments i representants més significatius.

L’escultura i la pintura a les Balears entre els segles XIX i XX. Aproximació general al panorama de la plàstica.

3.     Els nous llenguatges de l’art.

Fotografia. Concepte i estètica.

Cinema. Concepte i estètica.

Còmic. Concepte i estètica.

Disseny gràfic. El cartell: concepte i estètica.

Les noves tecnologies, videocreació. Imatges per ordinador… Concepte i estètica.

Art i cultura visual de massa: el consum de l’art. Fires, mercats, museus i centres d’art contemporani.

PART TEÒRICA: LLISTA DE TERMES TÈCNICS D’ART (revisió 2020).

A

Absidiola.

Absis.

Acròpolis.

Acroteri.

Action-Painting.

Àgora.

Aiguada [sinònims: guaix, pintura a l’aiguada].

Alquible.

Ametlla mística / Màndorla.

Amfipròstil.

Amfiteatre.

Aquarel·la.

Aqüeducte.

Arc apuntat o ojival.

Arc de ferradura.

Arc de mig punt.

Arc de triomf.

Arc faixó o perpany,

Arc lobulat.

Arcbotant o boterell.

Arquitrau.

Arquivolta.

Arrabà.

Atri.

B

Baldaquí.

Baptisteri.

Basament / crepidoma.

Base.

Basílica.

Bodegó / Natura morta.

Bust.

C

Cànon.

Capitell.

Carcanyol.

Cariàtide.

Catedral.

Cel·la / Naos.

Cera perduda.

Cimbori.

Circ.

Clau d’arc.

Clau de volta.

Claustre.

Collage.

Columna salomónica

Columna toscana.

Contraposat.

Cor.

Cora.

Cornisa.

Crepidoma / crepis.

Creuer.

Crugia.

Cúpula.

D

Deambulatori [sinònim: girola].

Decumanus.

Díptic.

Dovella.

E

Èntasi.

Entaulament.

Escena.

Escorç.

Esfumat.

Estilòbata.

Estípit.

Estoa.

Extradós.

F

Façana / Frontis.

Finestra coronella.

Fletxa (d’arc).

Fòrum.

Fresc.

Fris.

Frontó.

Fust.

G

Gablet.

Gàrgola.

Grotesc.

H

Happening.

Hàram.

I

Icona.

Imposta (línia).

Intradós.

L

Llanterna.

Llenç.

Llinda.

Llotja.

Llum (de l’arc).

Lluneta.

M

Mainell / Trencallums.

Maqsura.

Mausoleu / panteó.

Mesquita.

Mètopa.

Mihrab.

Minaret / Alminar.

Mínbar.

Mocàrab (en volta de mocàrabs).

Mosaic.

Mur cortina.

N

Nàrtex.

Nau.

Nervadura / Nervi.

O

Oli (tècnica de pintura).

Opistòdom.

Ordre arquitectònic.

Orquestra.

P

Palestra.

Panteó.

Pastel.

Peristil.

Perspectiva aèria.

Perspectiva lineal.

Petxina.

Pilar.

Pilar fasciculat.

Pilastra.

Pilotis.

Pinacle.

Planta basilical.

Planta de saló.

Plementeria.

Podi.

Policromia.

Políptic.

Pòrtic.

Presbiteri.

Pronaos.

R

Ready made.

Retaule.

Rosassa / Rosetó.

S

Salmer.

Sarcòfag.

T

Talla.

Tambor.

Teatre.

Termes.

Tessel·la.

Tetramorf.

Timpà.

Tolos.

Tondo.

Traceria.

Transsepte.

Tremp.

Tribuna.

Trifori.

Tríglif.

Tríptic.

Trompa.

Trompe-l’oeil.

V

Vanitas.

Vitrall.

Volta d’aresta.

Volta de canó.

Volta de creueria / Volta ogival.

Voluta.

PART PRÀCTICA:

Llista d’obres d’art per al bloc C de la prova d’accés. UIB 2020.

1. Partenó.

2. Discòbol de Miró.

3. Dorífor de Policlet.

4. Altar de Zeus a Pèrgam.

5. Panteó.

6. Colosseu.

7. August de Prima Porta.

8. Columna de Trajà.

9. Santa Sofia.

10. Mosaics de San Vitale de Ravenna: Emperadriu Teodora.

11. Mesquita de Còrdova.

12. Alhambra de Granada.

13. Santiago de Compostel·la.

14. Pintures murals de Sant Climent de Taüll.

15. Pintures murals del Panteó de Sant Isidor de Lleó: L’Anunciació als pastors.

16. Giotto a la Capella Scrovegni: Lamentació sobre Crist Mort.

17. Catedral de Lleó.

18. Van Eyck: El matrimoni Arnolfini.

19. El Bosch: El Jardí de les Delícies.

20. Brunelleschi: Sant Llorenç.

21. Ghiberti: Portes del Paradís del baptisteri de Florència.

22. Miquel Àngel: Cúpula de Sant Pere del Vaticà.

23. Miquel Àngel: El David.

24. Leonardo: Monna Lisa.

25. Rafael: Escola d’Atenes.

26. Miquel Àngel: Volta de la capella Sixtina, La creació d’Adam.

27. Tintoretto: Lavatori dels peus.

28. El Greco: Enterrament del senyor d’Orgaz.

29. Borromini: San Carlo alle Quattro Fontane.

30. Bernini: Èxtasi de Santa Teresa.

31. Caravaggio: Vocació de Sant Mateu.

32. Rubens: Les Tres Gràcies.

33. Rembrandt: Ronda de nit.

34. Velázquez: Las Meninas.

35. Géricault: El rai de la Medusa.

36. Goya: Els afusellaments del 3 de maig. 

37. Eiffel: Torre Eiffel.

38. Gaudí: La Sagrada Família.

39. Van Gogh: Nit estelada.

40. Monet: Catedral de Rouen.

41. Dalí: La persistència de la memòria.

42. Le Corbusier: Ville Savoie.

43. Wright: Falling Water House.

44. Picasso: Guernica.

Llista de conceptes i comentaris d’obres d’art, classificats per UD.

*Alguns conceptes s’inclouen en vàries UD.

 HA UD 0. Introducció.

Conceptes:

Absidiola.

Absis.

Aiguada [sinònims: guaix, pintura a l’aiguada].

Aquarel·la.

Arc de mig punt.

Bodegó / Natura morta.

Bust.

Carcanyol.

Cera perduda.

Clau d’arc.

Clau de volta.

Crugia.

Díptic.

Dovella.

Extradós.

Façana / Frontis.

Fletxa (d’arc).

Fresc.

Imposta (línia).

Intradós.

Llenç.

Llinda.

Llum (de l’arc).

Lluneta.

Mainell / Trencallums.

Mausoleu / panteó.

Mur cortina.

Nau.

Nervadura / Nervi.

Oli (tècnica de pintura).

Pastel.

Pilar.

Pilar fasciculat.

Pilastra.

Planta basilical.

Plementeria.

Podi.

Policromia.

Políptic.

Pòrtic.

Salmer.

Sarcòfag.

Talla.

Traceria.

Tremp.

Tríptic.

Vitrall.

Volta d’aresta.

Volta de canó.

 

HA UD 01. L’art grec.

Conceptes:

Acròpolis.

Acroteri.

Àgora.

Amfipròstil.

Arquitrau.

Basament / crepidoma.

Base.

Cànon.

Capitell.

Cariàtide.

Cel·la / Naos.

Cera perduda.

Contraposat.

Cora.

Cornisa.

Crepidoma / crepis.

Èntasi.

Entaulament.

Escena.

Estilòbata.

Estoa.

Fris.

Frontó.

Fust.

Llinda.

Mausoleu / panteó.

Mètopa.

Opistòdom.

Ordre arquitectònic.

Orquestra.

Palestra.

Peristil.

Pronaos.

Tambor.

Teatre.

Timpà.

Tolos.

Tondo.

Tríglif.

Voluta.

 

Comentaris:

1. Partenó.

2. Discòbol de Miró.

3. Dorífor de Policlet.

4. Altar de Zeus a Pèrgam.

 

HA UD 02. L'art romà.

Conceptes:

Amfiteatre.

Aqüeducte.

Arc de mig punt.

Arc de triomf.

Atri.

Basílica.

Cel·la / Naos.

Circ.

Columna toscana.

Cúpula.

Decumanus.

Fòrum.

Mosaic.

Panteó.

Termes.

Tessel·la.

Volta de canó.

 

Comentaris:

5. Panteó.

6. Colosseu.

7. August de Prima Porta.

8. Columna de Trajà.

 

HA UD 03. L'art paleocristià i bizantí.

Conceptes:

Absis.

Baptisteri.

Basílica.

Cúpula.

Icona.

Mosaic.

Nàrtex.

Petxina.

 

Comentaris:

9. Santa Sofia.

10. Mosaics de San Vitale de Ravenna: Emperadriu Teodora.

 

HA UD 04. L'art islàmic.

Conceptes:

Alquible.

Arc de ferradura.

Arc lobulat.

Arrabà.

Hàram.

Maqsura.

Mesquita.

Mihrab.

Minaret / Alminar.

Mínbar.

Mocàrab (en volta de mocàrabs).

 

Comentaris:

11. Mesquita de Còrdova.

12. Alhambra de Granada.

 

HA UD 05. L'art romànic.

Conceptes:

Absidiola.

Absis.

Ametlla mística / Màndorla.

Arc de ferradura.

Arc faixó o perpany,

Arc lobulat.

Arquivolta.

Catedral.

Cimbori.

Claustre.

Cor.

Creuer.

Deambulatori [sinònim: girola].

Finestra coronella.

Gàrgola.

Llanterna.

Rosassa / Rosetó.

Tetramorf.

Transsepte.

Tremp.

Tribuna.

Trifori.

Trompa.

Vitrall.

Volta d’aresta.

Volta de canó.

 

Comentaris:

13. Santiago de Compostel·la.

14. Pintures murals de Sant Climent de Taüll.

15. Pintures murals del Panteó de Sant Isidor de Lleó: L’Anunciació als pastors.

 

HA UD 06. L'art gòtic.

Conceptes:

Arc apuntat o ojival.

Arcbotant o boterell.

Gablet.

Llanterna.

Llotja.

Pinacle.

Planta basilical.

Planta de saló.

Presbiteri.

Retaule.

Rosassa / Rosetó.

Vitrall.

Volta de creueria / Volta ogival.

 

Comentaris:

16. Giotto a la Capella Scrovegni: Lamentació sobre Crist Mort.

17. Catedral de Lleó.

18. Van Eyck: El matrimoni Arnolfini.

19. El Bosch: El Jardí de les Delícies.

 

HA UD 07. L'art renaixentista.

Conceptes:

Baldaquí.

Escorç.

Esfumat.

Estípit.

Grotesc.

Llenç.

Oli (tècnica de pintura).

Perspectiva aèria.

Perspectiva lineal.

Tondo.

Trompe-l’oeil.

 

Comentaris:

20. Brunelleschi: Sant Llorenç.

21. Ghiberti: Portes del Paradís del baptisteri de Florència.

22. Miquel Àngel: Cúpula de Sant Pere del Vaticà.

23. Miquel Àngel: El David.

24. Leonardo: Monna Lisa.

25. Rafael: Escola d’Atenes.

26. Miquel Àngel: Volta de la capella Sixtina, La creació d’Adam.

27. Tintoretto: Lavatori dels peus.

28. El Greco: Enterrament del senyor d’Orgaz.

 

HA UD 08. L'art barroc.

Conceptes:

Columna salomònica.

Vanitas.

 

Comentaris:

29. Borromini: San Carlo alle Quattro Fontane.

30. Bernini: Èxtasi de Santa Teresa.

31. Caravaggio: Vocació de Sant Mateu.

32. Rubens: Les Tres Gràcies.

33. Rembrandt: Ronda de nit.

34. Velázquez: Las Meninas.

 

HA UD 09. L'art contemporani.

Conceptes:

Action-Painting.

Collage.

Happening.

Pilotis.

Ready made.

 

Comentaris:

35. Géricault: El rai de la Medusa.

36. Goya: Els afusellaments del 3 de maig. 

37. Eiffel: Torre Eiffel.

38. Gaudí: La Sagrada Família.

39. Van Gogh: Nit estelada.

40. Monet: Catedral de Rouen.

41. Dalí: La persistència de la memòria.

42. Le Corbusier: Ville Savoie.

43. Wright: Falling Water House.

44. Picasso: Guernica.

ORIENTACIONS DIDÀCTIQUES.

Per a l’ensenyament/aprenentatge.

S’ha plantejat l’ensenyament de la Història de l’Art des de la perspectiva del treball de l’historiador de l’art i des de les tendències historiogràfiques de l’art que estableixen les grans línies interpretatives dels fets artístics. Recordem que la Història de l’Art és la disciplina que té per objecte d’estudi l’obra d’art, i com a finalitats la seva observació, anàlisi i interpretació dins determinats contextos històrics. Així, hem de ressaltar sempre una doble vessant que se’ns presenta dins dels continguts de la disciplina:

a) Les obres d’art com a objectes materials concrets i definits.

b) Les obres d’art en relació amb la seva situació en un context històric específic que determina la seva producció, percepció i transcendència.Per això, l’aprenentatge de la Història de l’Art requereix dues menes de coneixements que s’han d’adquirir. D’una banda, tot allò que fa referència a l’especificitat formal dels diversos vehicles artístics: els sistemes constructius i les concepcions de l’espai a l’arquitectura i l’urbanisme, les seves tipologies, les formes i tipus de l’escultura, el llenguatge de la pintura (llum, línia, color, composició...), la planificació en fotografia i cinema, etc.; de l’altra, tot allò que es refereix a la cronologia, als fets rellevants de caràcter econòmic i social d’una estructura històrica determinada, al seu procés intern, a les seves mentalitats i creences i a la biografia de l’artista i la seva consideració social. Així, en el disseny, programació i posada en pràctica de les activitats d’aprenentatge caldrà tenir sempre en compte aquestes dues dimensions fonamentals: la formal (aprenentatge d’un vocabulari específic i la seva aplicació) i la pròpiament històrica, sense oblidar la necessària relació entre totes dues, a fi de facilitar l’explicació o interpretació de les obres i dels estils, autèntic nucli epistemològic que dóna sentit a la matèria.

Resulta convenient remarcar aquí que en els darrers temps les disciplines històriques han fet especial menció al concepte de «procés» com a nucli conceptual de l’esdevenir històric i ha atorgat una importància rellevant a les relacions permanents de continuïtats i canvis en l’evolució del teixit social en el temps. La Història de l’Art, en les seves activitats d’aprenentatge, contribueix a donar a conèixer aquest concepte, perquè planteja la percepció de la successió dels estils com una dinàmica relativament constant, dins de la qual sempre hi ha precedents estilístics, i de vegades significatius, que continuen provenint del passat al costat d’aspectes nous que s’incorporen a una nova proposta o que responen a una nova necessitat. De la mateixa manera que hi ha coses que moren definitivament en el pas del món de les formes, n’hi ha d’altres que hi apareixen amb vitalitat.

Resulta especialment indispensable l’adquisició d’uns procediments específics, en especial dels sistemes de lectura dels diversos vehicles artístics. En aquest sentit, hem de destacar els mètodes d’investigació i interpretació de les obres d’art en la seva història (formal, sociològic, psicològic, iconològic, etc.), mètodes que s’han de conèixer de manera genèrica aplicats a algunes obres per tal de fonamentar-se en la teoria de les tècniques de lectura dels diversos vehicles artístics. Sembla, així, que cal donar una importància rellevant a aquest aprenentatge, que consisteix, d’una banda, a seleccionar una sèrie d’accions o passos ordenats amb la finalitat d’arribar a una explicació mínimament complexa de l’obra d’art i, de l’altra, a procedir a la seva aplicació. Així, per exemple, un sistema d’accions consistiria a establir quatre passos clau en el comentari d’una obra: 1) la situació/documentació general, 2) l’anàlisi formal, 3) la interpretació del contingut amb relació al context i 4) una conclusió que posàs en relació sintètica la forma i el context. Cadascun d’aquests passos es podria anar enriquint amb diferenciacions progressives.

En les activitats d’aprenentatge no s’ha de separar l’adquisició de procediments de la de conceptes. El mètode didàctic que s’utilitzi ha d’incloure l’aprenentatge del procediment relacionat directament amb els conceptes. La tècnica de lectura o l’estratègia procedimental s’obté sempre de la seva associació conscient a l’aprenentatge conceptual. És molt necessari plantejar sempre a les activitats d’aprenentatge la situació cronològica amb precisió de l’àmbit estilístic estudiat, i també, sempre que sigui possible, l’àrea geogràfica en la qual es produeixen els fenòmens artístics estudiats.

En el plantejament dels temes és necessari un ordre lògic que presenti d’entrada la panoràmica general (referència a la cronologia i a la situació geogràfica) i que, per passos successius i lògics, concreti aspectes més particulars.

Es pot arribar a concretar al màxim amb l’anàlisi d’obres determinades a partir de la definició inicial d’un estil genèric en èpoques variables. Els conceptes poden servir de base com a sistema d’ordenació. Consideram que s’ha de tractar primer el bloc de caràcter metodològic il·lustrat amb els exemples que calguin. Posteriorment es pot seguir un mètode diacrònic fins a assolir els objectius i els criteris d’avaluació prevists. Tot i que l’art contemporani ha de ser tractat de forma prioritària, no es recomana iniciar l’evolució de la Història de l’Art en aquest període, a causa de la dificultat d’explicar influències produïdes en els segles anteriors i la ruptura que es produeix amb l’art tradicional en el darrer terç del segle XIX. Igualment prioritari és el primer bloc de caràcter metodològic, que ha de ser present al llarg del desenvolupament curricular.

Una activitat indispensable dins el procés d’ensenyament de la Història de l’Art és l’estudi directe de les obres d’art, ja sigui mitjançant recursos mecànics o la contemplació directa. Són molts els recursos que es poden utilitzar per a l’ensenyament de la matèria: diapositives, transparències, vídeos, llibres il·lustrats, programes informàtics, DVD. Les diapositives constitueixen el sistema tradicional de visualització i tenen un alt grau d’operativitat didàctica. El nombre de diapositives sol ser molt abundant i referit a obres diverses. Resulta aconsellable analitzar les obres amb diverses diapositives de la mateixa obra, ajudats per diagrames, esquemes, plantes, dibuixos, etc. El vídeo i el DVD són recursos indispensables per analitzar el llenguatge fílmic i el contingut d’algunes pel·lícules.

Un dels recursos més importants de l’ensenyament de la Història de l’Art es troba en la sortida extraescolar o en la visita a museus o exposicions. De tota manera, no són aconsellables les visites o sortides per pur activisme. Són més adequades les activitats que proposen nombroses pautes i exercicis de treball in situ de caràcter actiu i d’observació personal. Han de ser sortides que han de tenir una preparació prèvia a l’aula, han d’estar lligades a la programació, han d’estar dirigides d’acord amb objectius didàctics, han de tenir una explotació posterior a l’aula i, finalment, han de ser objecte d’avaluació sumativa.

En la matèria d’Història de l’Art s’estableix una relació interdisciplinària amb altres matèries del currículum, especialment amb les matèries d’Història, Filosofia, Història de la filosofia i amb les de l’àmbit artístic, en particular les matèries de la modalitat de batxillerat artístic. Els motius fonamentals que justifiquen aquesta interrelació són la necessitat didàctica de comprensió dels fenòmens en la seva complexitat i les múltiples possibilitats que ofereixen les diverses disciplines segons la seva pròpia epistemologia.

Hem de considerar de màxima importància el treball personal o de grup d’indagació i comunicació de resultats sobre temes d’obres o autors artístics; però és necessari rebutjar el tradicional model de treballs realitzats a base de resumir el que ja es troba en fonts sense cap mena de reelaboració. Aquesta mena de treballs són poc interessants de realitzar i sovint irrellevants a l’hora de motivar i provocar l’aprenentatge. El model alternatiu i més profitós de treball d’Història de l’Art és el que, a partir d’un esquema d’accions ben clar, hauríem d’aplicar a obres determinades de l’entorn local. No suposa fer-ne una investigació exhaustiva, sinó d’aplicar-hi unes tècniques de treball concretes sobre una obra de l’àmbit més proper. És important que l’esquema previ del treball i el procés d’elaboració siguin tutoritzats, revisats i orientats pel professor, a fi que l’alumnat aprengui i consolidi de manera personalitzada els mecanismes i normes de l’elaboració de treballs. Alhora, suposa una referència més a l’entorn i a la realitat de l’alumnat i al fet historicoartístic, social, econòmic i cultural que coneix, afavoreix la comprensió de les causes que determinen els fets que passen al seu voltant i fomenta l’interès, la sensibilitat i les actituds solidàries i de compromís envers els problemes del patrimoni.

Per a l’avaluació.

És necessària una avaluació inicial al principi del curs o quan es comença una unitat didàctica. L’avaluació inicial ens permet conèixer el nivell d’informació que l’alumnat té sobre l’àrea o sobre el tema i és essencial per detectar i corregir els seus possibles errors inicials. No es requereix fer ús necessàriament de proves escrites per fer una avaluació inicial. Una conversa amb el gran grup, el marc d’un debat o entrevistes individualitzades poden ser suficients per permetre al professorat conèixer les necessitats d’adaptació de les seves programacions estàndards.

Hem de continuar amb una avaluació del procés, la qual compleix funcions eminentment formatives i de diagnòstic. En aquest cas utilitzam els instruments que hem anomenat d’avaluació a través de les activitats habituals d’ensenyament.

Aquesta avaluació formativa permet anar seguint els progressos de l’alumnat de la manera més contínua possible, si bé la seva efectivitat dependrà del nombre d’alumnes assignats al professor.

L’avaluació sumativa suposa verificar o mesurar l’assoliment dels aprenentatges i matisar-ne el grau quan acaba un període d’ensenyament.

A la Història de l’Art hem de distingir tres registres avaluatius: l’avaluació dels fets o dades, l’avaluació dels conceptes i l’avaluació dels procediments. Això no vol dir que s’hagin de dissenyar activitats d’avaluació separadament i, molt menys encara, que s’hagin de qualificar aïlladament. Ben al contrari, les activitats d’avaluació com les d’aprenentatge, impliquen els tres tipus de continguts d’acord amb l’objectiu didàctic objecte de verificació. Tanmateix, però, l’avaluació ha de posar l’accent sobre el tipus de contingut quan es dissenya la prova. Els fets i dades de la Història de l’Art (noms d’autors, dades cronològiques, títols d’obres, etc.) s’aprenen de memòria, sense gradacions, per repetició. Aquest aprenentatge, per tant, s’avalua de manera relativament fàcil per pura reproducció i se sap en un nivell de tot o res. De tota manera, cal dir que els fets i dades s’obliden fàcilment si no estan inscrits o relacionats en conceptes apresos de manera significativa i aquesta relació resulta essencial per dotar de sentit l’esforç de l’aprenentatge. Hem de tenir en compte que per poder afirmar que un alumne sap Història de l’Art, és imprescindible un nombre determinat de fets i en relació amb conceptes significatius.

A partir de les reflexions anteriors, el professorat pot optar per diversos instruments per mesurar d’una forma acurada l’assoliment dels aprenentatges. Aquests instruments es concreten en tres tipus de mecanismes d’avaluació: la identificació, la definició i l’aplicació.

1) La identificació (d’imatges, de definicions, de conceptes concrets com a resposta a preguntes, etc.) és el mecanisme ordinàriament més fàcil per a l’alumnat, dóna nivells de rendiments més alts i proporciona informació concreta sobre els errors més comuns de l’alumnat. Sempre que s’utilitzin les proves de tipus identificatiu s’ha de fugir de les definicions literals o de les repeticions idèntiques d’imatges, a fi d’evitar que els conceptes s’aprenguin a partir d’una memorització mecànica.

2) La definició i l’exposició temàtica són tècniques molt utilitzades en l’avaluació de la Història de l’Art. Hem de destacar aquesta tècnica perquè indueix l’alumnat a aprendre significativament i fomenta l’ús de l’expressió oral i escrita, aspecte summament important en el batxillerat, sempre que no es demani la reproducció literal de definicions o temes preescrits.

3) A la tècnica de l’aplicació podem assenyalar-ne dues variables: la resolució de problemes i la identificació o categorització d’exemples. A la primera es demana a l’alumnat que expliqui, predigui o solucioni situacions concretes o problemes (comparacions entre diverses imatges d’estils diferents, deducció de les funcions d’un edifici a partir d’imatges arquitectòniques, relacionar una obra amb el substrat ideològic o entorn social del seu context històric, etc.). A la segona, identificació o caracterització d’exemples, es demana que els alumnes identifiquin exemples o situacions relacionades amb un concepte (per exemple, projectar una obra no comentada a classe, però d’un estil analitzat, i demanar que procedeixin a fer-ne un comentari ordenat d’acord amb les pautes de l’esquema de lectura).

El mecanisme d’avaluació per aplicació és el més complet i el que millor permet l’exposició i la categorització, i consolida procediments i la seva transferència. De tota manera s’aconsella sempre l’ús més variat possible de tècniques i instruments d’avaluació. 

Currículum HISTÒRIA DE L’ART. Batxillerat Illes Balears 2021-2022.

Finalitat de l’assignatura.

L’assignatura d’història de l’art del segon curs del batxillerat té per objecte comprendre l’obra d’art com a manifestació de la creativitat humana al llarg de la història a partir de l’aprenentatge dels elements bàsics del llenguatge artístic i dels caràcters essencials de cadascuna de les arts visuals. El coneixement dels exemples més rellevants de l’art universal constitueix una formació bàsica de caràcter humanístic que ajudarà l’estudiant del batxillerat a interpretar i valorar els fenòmens artístics com a fets representatius de l’home de cada temps i lloc i a relacionar-los amb els esdeveniments històrics, socials i culturals i amb els diferents àmbits geogràfics en els quals es varen crear les obres.

En la disciplina d’història de l’art s’intenta analitzar el lloc que ocupa l’art en la vida dels éssers humans i, sobretot, com varen sorgir i es varen cultivar les expressions artístiques en cada situació històrica. També s’ha de reflexionar sobre com aquestes expressions artístiques varen marcar i varen identificar cada cultura. A partir dels orígens del món clàssic, es fa un ampli recorregut a través del temps i s’analitzen alguns dels moments més rellevants de la creació artística fins a la contemporaneïtat, tenint en compte els contextos socials en què varen néixer cada un dels estils i les principals característiques formals que presenten, així com les obres d’art i els artistes més representatius de cada període, bàsicament en el context de l’Europa occidental. Mitjançant la metodologia historicoartística, aquesta assignatura ajudarà els estudiants del batxillerat d’humanitats i de ciències socials a desenvolupar un esperit analític i crític, així com a acostar-se a les principals civilitzacions que hi ha hagut al llarg de la història i a estudiar les formes de representació que varen emprar i, per tant, la percepció que tenien del món.

És, doncs, necessari analitzar múltiples obres artístiques, i a més des d’un doble punt de vista: tenint en compte, d’una banda, el context històric i cultural en què es produeix l’obra i, de l’altra, les característiques específiques de l’obra. La complexitat dels factors que intervenen en la creació de l’obra d’art i l’especificitat de cadascun dels llenguatges artístics exigeixen utilitzar un mètode d’anàlisi que integri diferents perspectives, entre les quals es poden assenyalar, almenys, la formal, la historicosociològica i la iconològica. La perspectiva formal s’ha de centrar en l’anàlisi del llenguatge artístic, els materials emprats, les tècniques i els processos de creació i les concepcions artístiques que manifesten les obres. La perspectiva historicosociològica ha de posar l’accent en el context històric en què es va crear l’obra i ha d’analitzar la relació artista-patró, les diferents formes de mecenatge i la consideració social de l’artista en el moment de creació de l’obra. Finalment, la perspectiva iconològica ha de permetre aproximar-nos al significat i a les intencions que l’autor ha volgut transmetre amb la seva obra i a centrar-nos en l’estudi dels temes i, si n’hi ha, de les relacions simbòliques i/o al·legòriques.

Tot i la necessitat de l’estudi teòric de les obres d’art, no podem defugir el fet que aquestes obres varen ser concebudes per al gaudi visual dels clients en particular i dels ciutadans de l’època en general. És per això que l’objectiu principal de l’assignatura no ha de ser només el coneixement teòric d’uns determinats llenguatges artístics en un context històric determinat, sinó que s’ha d’intentar, també, educar els alumnes en la valoració de la bellesa artística i aconseguir, tant com sigui possible, que augmenti la seva capacitat de gaudir amb la contemplació de les obres d’art.

Finalment, l’estudi de la història de l’art ha de contribuir al coneixement, la valoració i el gaudi del patrimoni historicoartístic, especialment l’espanyol i el del nostre entorn insular, com a exponent de la nostra memòria col·lectiva i del llegat que hem de conservar i transmetre a les generacions venidores. La importància del patrimoni artístic i els desafiaments que planteja el fet de conservar-lo, juntament amb el potencial de recursos que conté per al desenvolupament immediat i futur de la societat, constitueixen uns altres motius fonamentals que demanen una formació adequada per promoure’n el coneixement, el gaudi i la conservació com a llegat que s’ha de transmetre a les generacions del futur.

Estructura del currículum.

L’assignatura d’història de l’art es divideix en sis blocs temàtics ordenats cronològicament:

Bloc 1. Arrels de l’art europeu: el llegat de l’art clàssic.

Comprèn l’estudi de les principals manifestacions de l’art grecoromà. No s’ha de perdre de vista el fet que l’art grec i el romà han estat base, exemple i inspiració de molts dels estils artístics occidentals posteriors. Com que es tracta del primer bloc, es fa especial èmfasi en les qüestions terminològiques, ja que són de vital importància al llarg del curs.

Bloc 2. Naixement de la tradició artística occidental: l’art medieval.

Inclou l’estudi de l’art de l’edat mitjana, un art al servei de la religió cristiana. S’hi estudia preferentment la configuració i el desenvolupament de l’art romànic i l’art gòtic a Europa i Espanya, sense oblidar les principals manifestacions del gòtic balear.

Bloc 3. Desenvolupament i evolució de l’art europeu al món modern.

Comprèn l’estudi de l’art europeu dels segles XV al XVIII. La recuperació del llegat grecoromà del Renaixement i l’art barroc al servei de l’Església són els eixos principals d’aquest bloc.

Bloc 4. El segle XIX: l’art d’un món en transformació.

En aquest bloc s’estudia el canvi radical en la concepció artística imperant fins a aquesta època, la revolució industrial i l’impacte dels nous materials en l’arquitectura, el naixement de l’urbanisme modern i els nous i canviants estils a les arts plàstiques: Romanticisme, realisme, impressionisme i simbolisme.

Bloc 5. La ruptura de la tradició: l’art a la primera meitat del segle XX.

En aquest bloc s’estudien les avantguardes a les arts plàstiques —fauvisme, cubisme, futurisme, expressionisme, dadaisme, surrealisme i pintura abstracta—, a més de la renovació del llenguatge arquitectònic: el funcionalisme del moviment modern i l’arquitectura orgànica. Es fa una referència especial al modernisme a les Illes Balears.

Bloc 6. La universalització de l’art des de la segona meitat del segle XX.

En aquest bloc s’estudien les darreres tendències arquitectòniques: high tech o tardomodernisme, arquitectura postmoderna i desconstrucció. També s’hi analitzen les arts plàstiques posteriors a les avantguardes i, finalment, els nous sistemes visuals: fotografia, cinema, televisió, cartellisme, còmic, etc.

Orientacions metodològiques.

Mètodes i propostes didàctiques.

Hi ha moltes formes de transmetre els coneixements —des de les típiques classes magistrals, en què el docent és el centre de l’activitat a l’aula i els alumnes són uns simples receptors de coneixements, a la utilització de les tecnologies de la informació i la comunicació— per aconseguir els objectius proposats en la programació didàctica elaborada pels professors, tenint en compte tant els objectius de l’assignatura com els de l’etapa.

Actualment, es considera que, en el procés d’ensenyament-aprenentatge, els alumnes han de ser alguna cosa més que uns simples espectadors o receptors de sabers i que s’han d’implicar en la construcció del seu propi coneixement mitjançant l’ús d’una metodologia activa i participativa, amb la qual es pretén aconseguir un aprenentatge significatiu. D’aquesta forma, els alumnes es converteixen en els protagonistes del seu propi aprenentatge, alhora que construeixen el seu coneixement i atribueixen sentit i significat als continguts de l’ensenyament.

La metodologia ha de permetre als alumnes un aprenentatge significatiu en relació amb els diferents elements del currículum. Les activitats educatives triades han d’afavorir la capacitat dels alumnes d’aprendre per ells mateixos, de treballar en equip i d’aplicar els mètodes de recerca apropiats. Al mateix temps, els alumnes han d’adquirir formació, maduresa intel·lectual i humana, i coneixements i destreses que els han de permetre progressar en el seu desenvolupament personal i social i incorporar-se a la vida activa i a l’educació superior.

S’ha de proporcionar als alumnes l’oportunitat de millorar la seva capacitat d’utilitzar les tecnologies de la informació i la comunicació, tant pel que fa a les aplicacions més generals com a les més específiques i directament relacionades amb l’assignatura d’història de l’art. Al mateix temps, s’han de dur a terme, també, activitats que estimulin l’interès, l’hàbit de la lectura i la capacitat d’expressar-se en públic.

Així mateix, és important que els alumnes desenvolupin la comprensió raonada i l’anàlisi crítica dels conceptes humanístics i estètics que els han de permetre interpretar les imatges i les teories artístiques amb plaer, rigor i sensibilitat.

Tot això requereix, lògicament, que els alumnes puguin analitzar, raonar, investigar, valorar, exposar i aplicar els procediments associats a l’estudi d’aquesta matèria, a més d’emetre opinions sobre aquests procediments.

Recursos didàctics.

Les diferents activitats educatives que es duran a terme amb els recursos didàctics disponibles han de tenir com a finalitat ensenyar als alumnes i, al mateix temps, potenciar la seva capacitat d’aprendre per si mateixos, de saber fer feina tant de forma individual com en equip i d’actuar amb creativitat, iniciativa i esperit crític mitjançant una metodologia didàctica comunicativa, activa i participativa. També se’ls ha d’ensenyar a emprar els mètodes d’anàlisi i de recerca apropiats.

La selecció dels diferents tipus de recursos que s’utilitzaran depèn de l’estratègia didàctica de cada professor i de les particularitats del grup classe que els emprarà, però sempre s’ha de tenir en compte que els protagonistes de l’aprenentatge han de ser els estudiants i que els diferents instruments s’han d’adaptar als alumnes amb necessitats específiques de suport educatiu, a fi de fomentar la qualitat, l’equitat i la inclusió educatives i la no-discriminació de les persones amb discapacitat.

Així mateix, s’ha de fomentar el coneixement, la valoració i el respecte del patrimoni cultural i artístic de les Illes Balears, a fi de promoure’n la conservació i la millora.

S’ha de facilitar que els alumnes adquireixin uns sabers coherents, actualitzats i rellevants i s’han d’integrar tots aquests aprenentatges i experiències a fi de contribuir a adquirir els objectius d’aquesta assignatura.

Entre els diferents recursos i tècniques existents en l’àmbit de la història de l’art podem assenyalar, juntament amb els mètodes més clàssics dels llibres de text amb fotos, les diapositives, els vídeos o els projectors, tota una altra sèrie de recursos audiovisuals i informàtics més innovadors. Alguns d’aquests darrers recursos, que tenen un ventall de materials i suports molt ampli, poden ser els següents:

-Visites virtuals, per exemple a museus, mitjançant l’ordinador, la pissarra digital interactiva, la pissarra digital, els canons de projecció, etc.

-Bases de dades i blogs sobre arquitectura, pintura i escultura.

-Eixos cronològics digitals, etc.

Els diferents recursos didàctics serveixen per guiar els alumnes en el procés d’aprenentatge mitjançant una sèrie d’estratègies, entre les quals podem destacar les següents:

-Proporcionar als alumnes les eines de feina (coneixement de les tècniques i els termes artístics) que els han de permetre reconèixer aspectes materials de l’obra d’art.

-Ajudar-los a descobrir el llenguatge intern de l’obra mitjançant propostes concretes de recerca i procediments rigorosos d’anàlisi.

-Contribuir a fer que adquireixin una formació estètica que els ha de permetre gaudir de la contemplació de l’art.

-Destacar el caràcter operatiu i progressiu d’aquestes estratègies des de l’anàlisi i la comprensió d’una obra d’art aïllada fins a l’estudi més complex de les relacions entre l’obra i la societat que l’ha fet possible, a fi d’assolir un aprenentatge interdisciplinari.

-Analitzar de forma crítica i raonada imatges que permetin assimilar i comprendre l’evolució de les formes artístiques de cada època i lloc.

-Dur a terme treballs de recerca que obliguin a usar fonts i recursos bibliogràfics, audiovisuals, informàtics, derivats de l’observació de les obres, etc., a fi d’aprendre a utilitzar els diferents recursos i valorar, també, el patrimoni i el llegat historicoartístic de les Illes Balears.

És important, també, que els alumnes es familiaritzin amb plantes, alçats, seccions i projeccions i que apliquin l’anàlisi d’aquests elements a les diferents manifestacions artístiques, per la qual cosa se n’han d’analitzar diferents exemples, entre els quals no han de faltar les mostres rellevants que hi ha a les Illes Balears.

Distribució espai-temps.

Les diferents activitats d’ensenyament es poden dur a terme en una aula normal, en una aula matèria o amb visites a diferents exposicions o museus, depenent de l’objectiu que es vulgui assolir o de l’activitat que es vulgui desenvolupar.

Tipologia d’agrupaments.

El perfil de l’activitat planificada pels professors determina la forma de fer feina dels alumnes, que pot ser de tipus individual, en petits grups, en grups més nombrosos, de forma col·laborativa o amb treballs d’innovació.

Tractament disciplinari.

D’acord amb les finalitats, els objectius i els estàndards d’aprenentatge avaluables, l’assignatura d’història de l’art ha de contribuir fonamentalment a sensibilitzar els alumnes en l’anàlisi, el coneixement i l’estudi crític i raonat de les obres d’art.

Per aconseguir els objectius de la programació i assolir les competències establertes en la normativa, és necessari que els alumnes coneguin els aspectes estilístics, formals o tècnics que caracteritzen les obres d’art, però també que aprofundeixin en aquest coneixement incloent una perspectiva humanística en l’anàlisi d’aquestes obres.

Tot el que s’ha exposat anteriorment implica que s’ha d’estudiar, també, el context històric, ja que qualsevol moment i lloc dóna sentit a qualsevol aspecte de l’esdevenidor humà i el condiciona, en aquest cas el significat del procés de la creació artística en tots els camps, per la qual cosa la relació amb la història i la geografia és bàsica. Però l’estudi de la història de l’art també ha de facilitar que els alumnes adquireixin una sèrie de coneixements, actituds i valors, que s’han de treballar de forma transversal. Així mateix, cal destacar les coincidències d’alguns continguts de la història de l’art amb l’assignatura de dibuix artístic II (proporcions en l’art) o amb l’assignatura específica de tècniques d’expressió graficoplàstica (tècniques pictòriques, de gravat i d’estampació).

Entre les diferents activitats proposades, els treballs de recerca solen obligar els alumnes a emprar diferents fonts documentals i diversos recursos bibliogràfics, audiovisuals i informàtics de forma interdisciplinària amb altres matèries. D’aquesta manera, s’aconsegueix que valorin positivament el patrimoni historicoartístic, especialment el més proper.

Avaluació.

L’avaluació és una fase clau en el procés d’ensenyament-aprenentatge, ja que ens permet saber si l’estratègia didàctica triada ha estat la més adequada i si s’han assolit els objectius proposats. Els criteris d’avaluació i els estàndards d’aprenentatge avaluables són els referents per comprovar, en l’avaluació, el grau d’adquisició de les competències i d’assoliment dels objectius de l’etapa.

Els alumnes tenen dret a ser avaluats d’acord amb criteris de plena objectivitat, així com a conèixer els resultats dels seus aprenentatges, a fi que la informació que s’obtengui a través dels procediments informals i formals d’avaluació tengui valor formatiu i els comprometi a millorar la seva educació.

Els criteris d’avaluació han d’estar inclosos en la programació didàctica del departament i els alumnes n’han d’estar informats.

L’avaluació de l’aprenentatge dels alumnes ha de ser continuada i sempre s’ha de tenir en compte l’assistència regular a classe i la participació en les diferents activitats proposades pels professors de la matèria.

Els professors decideixen si els alumnes han assolit els objectius i han adquirit un grau adequat de competències, en funció dels criteris d’avaluació i els estàndards d’aprenentatge corresponents. A més, han d’avaluar tant els aprenentatges dels alumnes com els processos d’ensenyament i la pròpia pràctica docent, i han d’establir indicadors d’assoliment en les programacions didàctiques. Per obtenir, en cada moment, una informació vàlida i fiable de l’avaluació, és convenient que el professor utilitzi els mètodes i els instruments més adequats: observació directa, revisió del quadern d’aula, valoració de les proves escrites amb resposta oberta o tancada, etc.

S’han d’establir les mesures més adequades perquè les condicions en què es fan les avaluacions s’adaptin a les necessitats dels alumnes amb necessitat específica de suport educatiu. Aquestes adaptacions en cap cas no s’han de tenir en compte per minorar les qualificacions obtingudes.

A més de recollir informació sobre els processos i les dificultats dels alumnes, la finalitat de l’avaluació és valorar tots els aspectes relacionats amb el procés educatiu: actuació dels professors, activitats relacionades, utilització del material, ambient de feina, etc., a fi d’orientar els alumnes i els professors en cada un dels aspectes d’aquest procés.

El paper dels docents.

Aconseguir que tots els joves desenvolupin al màxim les seves capacitats, en un marc de qualitat i equitat, convertir els objectius generals en èxits concrets, adaptar el currículum i l’acció educativa a les circumstàncies específiques en què els centres es desenvolupen i aconseguir que els pares s’impliquin en l’educació dels fills no és possible sense els professors, ja que són un dels factors essencials de la qualitat de l’educació.

Entre les funcions dels professors destaquen la programació i la seqüenciació adequada de l’ensenyament de la matèria; l’avaluació del procés d’aprenentatge dels alumnes i dels processos d’ensenyament; la direcció i l’orientació de l’aprenentatge dels alumnes i el suport al seu procés educatiu, en col·laboració amb les famílies, i la recerca i l’experimentació relacionades amb els processos d’ensenyament i la millora contínua d’aquests processos.

Participació de les famílies.

La normativa educativa estableix que les famílies són les primeres responsables de l’educació dels seus fills. Per això, el sistema educatiu les ha de tenir en compte i ha de confiar en les seves decisions. També indica que les famílies s’han de comprometre amb els seus fills en la feina quotidiana i amb la vida dels centres docents, ja que també depèn de les famílies l’èxit del procés d’ensenyament-aprenentatge.

Contribució de l’assignatura al desenvolupament de les competències.

Comunicació lingüística.

-Adquisició i ús adequat del llenguatge artístic, imprescindible per descriure una obra d’art.

-Comprensió de textos i d’informació de caràcter artístic, a fi de poder distingir les idees principals de les secundàries.

-Elaboració d’exposicions orals i escrites coherents, amb un ús correcte de la sintaxi i el lèxic, per comentar documents tant escrits com visuals referents a una obra d’art.

-Disposició per al diàleg crític i constructiu com a eina per a la convivència i la interacció amb els companys.

Competència matemàtica i competències bàsiques en ciència i tecnologia.

-Adquisició de les nocions matemàtiques necessàries per comprendre els processos de canvi presents a l’hora de dur a terme les obres d’art.

-Ús d’eines matemàtiques (proporcions) per analitzar i descriure una obra d’art.

-Utilització del mètode científic en tasques en què es duen a terme observacions, s’estableixen hipòtesis i s’obtenen conclusions, amb l’objectiu de prendre decisions.

-Associació de l’aparició de noves tecnologies i avenços científics amb les millores en les condicions de realització de les obres artístiques al llarg de la història.

-Valoració del coneixement científic en relació amb els processos de recuperació i restauració d’obres artístiques del passat.

Competència digital.

-Utilització del llenguatge específic en l’ús d’aplicacions informàtiques.

-Ús de les tecnologies de la informació i la comunicació per cercar, obtenir i processar la informació de manera crítica, és a dir, comparar-la, avaluar-ne la fiabilitat i adequació i transformar-la en coneixement.

-Creació de continguts digitals en diversos formats (text, àudio, vídeo, imatges) utilitzant els programes o aplicacions que millor s’adaptin a les tasques.

-Utilització de les tecnologies de la informació i la comunicació per a la interacció professor-alumne (Moodle, aula virtual, blogs, etc.).

-Respecte dels principis ètics en l’ús de les fonts informàtiques i reconeixement dels riscs associats a l’ús de recursos en línia i l’addicció a determinats aspectes de la tecnologia digital.

-Valoració crítica de la selecció d’informació, considerant la fiabilitat de les fonts de les quals procedeix.

-Motivació per aprendre a usar les tecnologies i millorar-ne l’ús.

Aprendre a aprendre.

-Coneixement dels processos d’aprenentatge partint del que sap i organització del propi aprenentatge mitjançant la gestió eficaç del temps i de la informació.

-Obtenció d’estratègies de planificació per resoldre una tasca, supervisar la pròpia feina i avaluar els resultats obtinguts.

-Ús de la motivació i la curiositat per aprendre a fi d’aconseguir sentir-se protagonista del procés i el resultat de l’aprenentatge.

Competències socials i cíviques.

-Comprensió dels diferents codis de conducta de les societats a través de l’estudi de la història de l’art.

-Identificació de conceptes ètics (igualtat, no-discriminació, democràcia, drets humans, justícia, etc.) en la interpretació d’obres d’art de diferents èpoques i societats.

-Organització de debats de contingut artístic, en els quals es respectin les diferències i se superin els prejudicis, a fi de manifestar solidaritat i participar en la presa de decisions de forma democràtica.

Sentit d’iniciativa i esperit emprenedor.

-Elaboració de projectes relacionats amb la història de l’art mostrant creativitat i imaginació a l’hora de planificar-los, analitzar-los, organitzar-los i gestionar-los.

-Utilització de debats sobre temes de la història de l’art per saber comunicar-se, presentar informació i negociar de manera argumentada.

-Adquisició de pensament crític i de sentit de responsabilitat.

Consciència i expressions culturals.

-Coneixement del patrimoni històric i artístic i dels diferents estils i gèneres artístics, tan històrics com actuals.

-Aplicació de diferents habilitats de pensament amb sensibilitat i sentit estètic per emocionar-se amb les obres d’art i les manifestacions culturals i comprendre-les, valorar-les i gaudir-ne.

-Identificació de la relació entre manifestacions artístiques i culturals i la societat, la qual cosa implica prendre consciència de l’evolució del pensament, dels corrents estètics, de les modes i dels gusts.

-Respecte per la diversitat cultural i el diàleg entre cultures i societats.

-Gaudi i valoració crítica de les obres artístiques i culturals i demostració d’interès i respecte per aquestes.

-Potenciació de la iniciativa, la creativitat i la imaginació mitjançant tasques que suposin recreació, innovació i transformació.

-Promoció de la participació en activitats culturals de l’entorn immediat, la qual cosa implica comportaments favorables a la convivència.

Objectius específics.

L’ensenyament de la història de l’art al segon curs del batxillerat té els objectius següents:

1. Comprendre i valorar les diferències en la concepció de l’art i l’evolució de les funcions socials que ha exercit al llarg de la història.

2. Entendre les obres d’art com a exponents de la creativitat humana, susceptibles de ser gaudides per si mateixes i de ser valorades com a testimoni d’una època i de la cultura d’aquesta època.

3. Utilitzar mètodes d’anàlisi per estudiar l’obra d’art que permetin conèixer-la, comprendre el llenguatge artístic de les diferents arts visuals i adquirir una terminologia específica i que, a la vegada, ajudin a desenvolupar la sensibilitat i la creativitat.

4. Elaborar comentaris d’obres d’art ordenats, ben estructurats i prou documentats.

5. Reconèixer i caracteritzar les manifestacions artístiques més destacades dels principals estils i artistes de l’art occidental, situar-les en el temps i en l’espai i valorar-ne la influència o la pervivència en etapes posteriors.

6. Conèixer, gaudir i valorar el patrimoni artístic, contribuir de forma activa a conservar-lo com a font de riquesa i com a llegat que s’ha de transmetre a les generacions futures i rebutjar els comportaments que el puguin malmetre.

7. Contribuir a la formació del gust personal, la capacitat de gaudi estètic i el sentit crític i aprendre a expressar sentiments i idees pròpies davant la contemplació de les creacions artístiques, a respectar la diversitat de percepcions de l’obra d’art i a superar estereotips i prejudicis.

8. Analitzar autors, obres i temes d’estils particularment rellevants en la producció artística de la història de les Illes Balears.

9. Obtenir informació de fonts diverses sobre aspectes significatius de la història de l’art a fi de comprendre la varietat de manifestacions al llarg del temps.

10. Prendre consciència de la significació especial que té el patrimoni històric i artístic com a manifestació de la memòria col·lectiva i expressió de la pròpia i genuïna identitat de les illes Balears.

Continguts, criteris d’avaluació i estàndards d’aprenentatge avaluables.

BLOC 1. ARRELS DE L’ART EUROPEU: EL LLEGAT DE L’ART CLÀSSIC

Continguts

Grècia, creadora del llenguatge clàssic. Principals manifestacions. La visió del classicisme a Roma. L’art a la Hispània romana. L’art romà a les Illes Balears.

Criteris d’avaluació / Estàndards d’aprenentatge avaluables

1. Reconèixer i explicar les concepcions estètiques i les característiques essencials de l’art grec i de l’art romà i relacionar-les amb els respectius contextos històrics i culturals. 1.1. Explica les característiques essencials de l’art grec i com evoluciona en el temps a partir de fonts històriques o historiogràfiques. 1.2. Defineix el concepte d’ordre arquitectònic i compara els tres ordres de l’arquitectura grega. 1.3. Descriu els diferents tipus de temple grec, amb referència a les característiques arquitectòniques i la decoració escultòrica. 1.4. Descriu les característiques del teatre grec i la funció de cada una de les parts que el compon. 1.5. Explica l’evolució de la figura humana masculina a l’escultura grega a partir del Curos d’Anàvissos, [el  Discòbol (Miró)], el Dorífor (Policlet) i l’Apoxiòmenos (Lisip). 1.6. Explica les característiques essencials de l’art romà i com evoluciona en el temps a partir de fonts històriques o historiogràfiques. 1.7. Especifica les aportacions de l’arquitectura romana en relació amb la grega. 1.8. Descriu les característiques i les funcions dels principals tipus d’edifici romans. 1.9. Compara el temple i el teatre romans amb els respectius exemples grecs. 1.10. Explica els trets principals de la ciutat romana a partir de fonts històriques o historiogràfiques. 1.11. Especifica les innovacions de l’escultura romana en relació amb la grega. 1.12. Descriu les característiques generals dels mosaics i la pintura a Roma a partir d’una font històrica o historiogràfica. 2. Explicar la funció social de l’art grec i de l’art romà i especificar el paper exercit per clients i artistes i les relacions entre aquests. 2.1. Especifica quins eren els principals clients de l’art grec i explica la consideració social de  l’art i dels artistes. 2.2. Especifica quins eren els principals clients de l’art romà i explica la consideració social de l’art i dels artistes. 3. Analitzar, comentar i classificar obres significatives de l’art grec i de l’art romà aplicant un mètode que inclogui diferents enfocaments (tècnic, formal, semàntic, cultural, sociològic i històric). 3.1. Identifica, analitza i comenta les següents obres arquitectòniques gregues: el Partenó, la tribuna de les cariàtides de l’Erectèon, el temple d’Atena Nike i el teatre d’Epidaure. 3.2. Identifica, analitza i comenta les següents escultures gregues: el Curos d’Anàvissos, l’Auriga de Delfos, el Discòbol (Miró), el Dorífor (Policlet), una mètopa del Partenó (Fídies), Hermes amb Dionís infant (Praxíteles), l’Apoxiòmenos (Lisip), la Victòria de Samotràcia, la Venus de Milo, el fris de l’altar de Zeus a Pèrgam (detall d’Atena i Gea). 3.3. Identifica, analitza i comenta les següents obres arquitectòniques romanes: la Maison Carrée de Nimes, el Panteó de Roma, el teatre de Mèrida, el Colosseu de Roma, la basílica de Maxenci i de Constantí a Roma, el pont d’Alcàntara, l’aqüeducte de Segòvia, l’arc de Tit i la columna de Trajà a Roma. 3.4. Identifica, analitza i comenta les següents escultures romanes: l’August de Prima Porta, l’estàtua eqüestre de Marc Aureli, el relleu de l’arc de Tit (detall dels soldats amb el canelobre  i altres objectes del temple de Jerusalem), el relleu de la columna de Trajà. 4. Elaborar i exposar, individualment o en grup, treballs de recerca utilitzant tant mitjans tradicionals com les tecnologies de la informació i la comunicació. 4.1. Elabora un treball de recerca sobre Fídies. 4.2. Elabora un treball de recerca sobre el debat referent a l’autoria grega o romana del grup escultòric de Laocoont i els seus fills. 5. Respectar les obres artístiques de l’antiguitat grecoromana i valorar-ne la qualitat en relació amb l’època en què es varen crear i la importància com a patrimoni escàs i insubstituïble que cal conservar. 5.1. Confecciona un catàleg, amb breus comentaris, de les obres més rellevants d’art antic que es conserven a la pròpia comunitat autònoma. 6. Utilitzar la terminologia específica de l’art en les exposicions orals i escrites i denominar amb precisió els principals elements i tècniques. El criteri d’avaluació núm. 6 és aplicable a tots els estàndards d’aprenentatge.

BLOC 2. NAIXEMENT DE LA TRADICIÓ ARTÍSTICA OCCIDENTAL: L’ART MEDIEVAL

Continguts

L’aportació cristiana a l’arquitectura i la iconografia. Configuració i desenvolupament de l’art romànic. Esglésies i monestirs. La iconografia romànica. L’aportació del gòtic, expressió d’una cultura urbana. La catedral i l’arquitectura civil. Modalitats escultòriques. La pintura italiana i flamenca, origen de la pintura moderna. El peculiar desenvolupament artístic de la península Ibèrica. Art hispanomusulmà. El romànic al Camí de Sant Jaume. El gòtic i la llarga durada d’aquest estil. L’art gòtic de les Illes Balears.

Criteris d’avaluació / Estàndards d’aprenentatge avaluables

1. Reconèixer i explicar les concepcions estètiques i les característiques essencials de l’art medieval i relacionar cada un dels estils d’aquest període amb els respectius contextos històrics i culturals. 1.1. Explica les característiques essencials de l’art paleocristià i com evoluciona en el temps a partir de fonts històriques o historiogràfiques. 1.2. Descriu l’origen, les característiques i la funció de la basílica paleocristiana. 1.3. Descriu les característiques i la funció dels baptisteris, els mausoleus i els martyriums paleocristians i de cada una de les parts que els conformen. 1.4. Explica l’evolució de la pintura i el mosaic a l’art paleocristià, amb especial referència a la iconografia. 1.5. Explica les característiques essencials de l’art bizantí a partir de fonts històriques o historiogràfiques. 1.6. Explica l’arquitectura bizantina a través de l’església de Santa Sofia de Constantinoble. 1.7. Descriu les característiques del mosaic bizantí i dels temes iconogràfics del Pantocràtor, la Mare de Déu i la déesis [sic, no deisi], així com la influència que exerceixen en l’art occidental. 1.8. Defineix el concepte d’art preromànic i especifica les manifestacions d’aquest estil a Espanya. 1.9. Identifica les obres següents i classifica raonadament segons l’estil: San Pedro de la Nave (Zamora), Santa María del Naranco (Oviedo) i San Miguel de la Escalada (Lleó). 1.10. Descriu les característiques generals de l’art romànic a partir de fonts històriques o historiogràfiques. 1.11. Descriu les característiques i la funció de les esglésies i els monestirs en l’art romànic. 1.12. Explica les característiques de l’escultura i la pintura romàniques, amb especial referència a la iconografia. 1.13. Descriu les característiques generals de l’art gòtic a partir de fonts històriques o historiogràfiques. 1.14. Descriu les característiques i l’evolució de l’arquitectura gòtica i especifica els canvis que introdueix respecte de la romànica. 1.15. Explica les característiques i l’evolució de l’arquitectura gòtica a Espanya. 1.16. Descriu les característiques i l’evolució de l’escultura gòtica i especifica les diferències tipològiques, formals i iconogràfiques que presenta respecte de l’escultura romànica. 1.17. Reconeix i explica les innovacions de la pintura de Giotto i del Trecento italià respecte de la pintura romànica i bizantina. 1.18. Explica les innovacions de la pintura flamenca del segle XV i esmenta algunes obres dels principals representants d’aquest estil. 1.19. Explica les característiques generals de l’art islàmic a partir de fonts històriques o historiogràfiques. 1.20. Descriu els trets essencials de la mesquita i el palau islàmics. 1.21. Explica l’evolució de l’art hispanomusulmà. 1.22. Explica les característiques de l’art mudèjar i especifica, amb exemples d’obres concretes, les diferències entre el mudèjar popular i el cortesà. 2. Explicar la funció social de l’art medieval i especificar el paper exercit per clients i artistes i les relacions entre aquests. 2.1. Especifica les relacions entre els artistes i els clients de l’art romànic. 2.2. Especifica les relacions entre els artistes i els clients de l’art gòtic i com varien aquestes relacions respecte del romànic. 3. Analitzar, comentar i classificar obres significatives de l’art medieval aplicant un mètode que inclogui diferents enfocaments (tècnic, formal, semàntic, cultural, sociològic i històric). 3.1. Identifica, analitza i comenta el mosaic del festeig de l’emperadriu Teodora a San Vitale de Ravenna. 3.2. Identifica, analitza i comenta les obres arquitectòniques romàniques següents: Sant Vicenç de Cardona, San Martín de Frómista, la catedral de Santiago de Compostel·la. 3.3. Identifica, analitza i comenta les escultures romàniques següents: el dubte de sant Tomàs en un angle del claustre de Santo Domingo de Silos (Burgos), el judici final al timpà de Santa Fe de Concas (França), el sant sopar del capitell historiat del claustre de San Juan de la Peña (Osca), el pòrtic de la Glòria de la catedral de Santiago de Compostel·la. 3.4. Identifica, analitza i comenta les pintures murals romàniques següents: la volta de l’Anunciació als pastors al panteó reial de San Isidoro de Lleó; l’absis de Sant Climent de Taüll (Lleida). 3.5. Identifica, analitza i comenta les següents obres arquitectòniques gòtiques: la façana occidental de la catedral de Reims, l’interior de la planta superior de la Sainte Chapelle de París, la façana occidental i l’interior de la catedral de Lleó, l’interior de la catedral de Barcelona, l’interior de l’església de San Juan de los Reyes, a Toledo. 3.6. Identifica, analitza i comenta les escultures gòtiques següents: el grup de l’anunciació i la visitació de la catedral de Reims, el timpà de la portada del Sarmental de la catedral de Burgos, el retaule de Gil de Siloé a la cartoixa de Miraflores (Burgos). 3.7. Identifica, analitza i comenta les pintures gòtiques següents: escena de la fugida a Egipte de Giotto, a la capella Scrovegni, de Pàdua; El matrimoni Arnolfini, de Jan van Eyck; El davallament de la creu, de Rogier van der Weyden; El jardí de les delícies, del Bosch. 3.8. Identifica, analitza i comenta les obres hispanomusulmanes següents: la mesquita de Còrdova; el palau de l’Aljaferia de Saragossa; la Giralda de Sevilla; l’Alhambra de Granada. 4. Elaborar i exposar, individualment o en grup, treballs de recerca utilitzant tant mitjans tradicionals com les tecnologies de la informació i la comunicació. 4.1. Elabora un treball de recerca sobre el tractament iconogràfic i el significat de la visió apocalíptica de Crist i el judici final en l’art medieval. 5. Respectar les obres de l’art medieval i valorar-ne la qualitat en relació amb l’època en què es varen crear i la importància com a patrimoni que cal conservar. 5.1. Explica la importància de l’art romànic al Camí de Sant Jaume. 5.2. Confecciona un catàleg, amb breus comentaris, de les obres més rellevants d’art medieval que es conserven a les Illes Balears. 6. Utilitzar la terminologia específica de l’art en les exposicions orals i escrites i denominar amb precisió els principals elements i tècniques. El criteri d’avaluació núm. 6 és aplicable a tots els estàndards d’aprenentatge.

BLOC 3. DESENVOLUPAMENT I EVOLUCIÓ DE L’ART EUROPEU AL MÓN CONTEMPORANI

Continguts

El Renaixement. Mecenes i artistes. Origen i desenvolupament del nou llenguatge en arquitectura, escultura i pintura. Aportacions dels grans artistes del Renaixement italià. La recepció de l’estètica renaixentista a la península Ibèrica i a les Illes Balears. Unitat i diversitat del barroc. El llenguatge artístic al servei del poder civil i de l’eclesiàstic. L’urbanisme barroc. Esglésies i palaus. Principals tendències. El barroc hispànic i el balear. Urbanisme i arquitectura. Imatgeria barroca. L’aportació de la pintura espanyola: les grans figures del segle d’or. El segle XVIII. La pervivència del barroc. El refinament rococó. Neoclassicisme i Romanticisme.

Criteris d’avaluació / Estàndards d’aprenentatge avaluables

1. Reconèixer i explicar les concepcions estètiques i les característiques essencials de l’art de l’edat   moderna, des del Renaixement fins al segle XVIII, i relacionar cada un dels estils amb els respectius contextos històrics i culturals. 1.1. Explica les característiques essencials i la periodització del Renaixement italià a partir de fonts històriques o historiogràfiques. 1.2. Especifica les característiques de l’arquitectura renaixentista italiana i explica com evoluciona des del Quattrocento al manierisme. 1.3. Especifica les característiques de l’escultura renaixentista italiana i explica com evoluciona des del Quattrocento al manierisme. 1.4. Especifica les característiques de la pintura renaixentista italiana i explica com evoluciona des del Quattrocento al manierisme. 1.5. Compara la pintura italiana del Quattrocento amb la dels pintors gòtics flamencs contemporanis. 1.6. Explica la peculiaritat de la pintura veneciana del Cinquecento i esmenta els artistes més representatius. 1.7. Especifica les característiques peculiars del Renaixement espanyol i el compara amb l’italià. 1.8. Descriu l’evolució de l’arquitectura renaixentista espanyola. 1.9. Explica la peculiaritat de l’escultura renaixentista espanyola. 1.10. Explica les característiques de la pintura d’El Greco a través d’algunes de les seves obres més representatives. 1.11. Explica les característiques essencials del barroc. 1.12. Especifica les diferències entre la concepció barroca de l’art i la renaixentista. 1.13. Compara l’arquitectura barroca amb la renaixentista. 1.14. Explica les característiques generals de l’urbanisme barroc. 1.15. Compara l’escultura barroca amb la renaixentista a través de la representació que fan del personatge de David els artistesMiquel Àngel i Bernini. 1.16. Descriu les característiques generals de la pintura barroca i especifica les diferències entre l’Europa catòlica i la protestant. 1.17. Distingeix i caracteritza les grans tendències de la pintura barroca a Itàlia i els principals representants. 1.18. Especifica les peculiaritats de la pintura barroca flamenca i holandesa. 1.19. Explica les característiques de l’urbanisme barroc a Espanya i l’evolució de l’arquitectura durant el segle XVII. 1.20. Explica les característiques de la imatgeria barroca espanyola del segle XVII i compara l’escola castellana amb l’andalusa. 1.21. Explica les característiques generals de la pintura espanyola del segle XVII. 1.22. Descriu les característiques i l’evolució de la pintura de Velázquez a través d’algunes de les seves obres més significatives. 1.23. Explica el segle XVIII com una època de coexistència de vells i nous estils artístics en un context històric de canvis profunds. 1.24. Compara el barroc tardà i el rococó i especifica la diferent concepció de la vida i l’art que representen un estil i l’altre. 1.25. Explica les raons de l’aparició del neoclassicisme i les característiques generals d’aquest estil en arquitectura, escultura i pintura. 1.26. Comenta l’escultura neoclàssica a través de l’obra de Canova. 1.27. Especifica les possibles coincidències entre el neoclassicisme i el Romanticisme a la pintura de David. 1.28. Distingeix el corrent tradicional del classicista de l’arquitectura barroca espanyola del segle XVIII. 1.29. Explica la figura de Salzillo com a darrer representant de la imatgeria religiosa espanyola en fusta policromada. 2. Explicar la funció social de l’art i especificar el paper exercit per mecenes, acadèmies, clients i artistes i les relacions entre aquests. 2.1. Descriu la pràctica del mecenatge al Renaixement italià i les noves reivindicacions dels artistes en relació amb el seu reconeixement social i la naturalesa de la seva tasca. 2.2. Descriu el paper exercit per les acadèmies al segle XVIII a tot Europa, en particular, pel Saló de París. 3. Analitzar, comentar i classificar obres significatives de l’art de l’edat moderna aplicant un mètode que inclogui diferents enfocaments (tècnic, formal, semàntic, cultural, sociològic i històric). 3.1. Identifica, analitza i comenta les següents obres arquitectòniques del Renaixement italià: la cúpula de Santa Maria del Fiore i l’interior de l’església de San Lorenzo, ambdues a Florència i obra de Brunelleschi; el palau Mèdici-Riccardi, de Michelozzo, a Florència; la façana de Santa Maria Novella i del palau Rucellai, ambdós a Florència i obra d’Alberti; el templet de San Pietro in Montorio, de Bramante, a Roma; la cúpula i el projecte de planta de Sant Pere del Vaticà [i les aportacions d'altres arquitectes], de Miquel Àngel; Il Gesù, a Roma, de Giacomo della Porta i Vignola; Villa Capra (La Rotonda), de Palladio, a Vicenza,. 3.2. Identifica, analitza i comenta les següents escultures del Renaixement italià: el primer plafó de les portes del Paradís (de la creació del món a l’expulsió del Paradís), de Ghiberti; el David i el Gattamelata, de Donatello; [el Corleone, de Verrocchio], la Pietat del Vaticà, el David i les tombes dels Mèdici, de Miquel Àngel; El rapte de les sabines, de Giambologna. 3.3. Identifica, analitza i comenta les següents pintures del Renaixement italià: El tribut de la moneda i la Trinitat, de Masaccio; l’Anunciació del convent de San Marco, a Florència, de Fra Angelico; la Mare de Déu del duc d’Urbino, de Piero della Francesca; La Mare de Déu de les roques, El Sant Sopar i La Gioconda, de Leonardo da Vinci; l’Escola d’Atenes, de Rafael; la volta i el judici final de la Capella Sixtina, de Miquel Àngel; La tempesta, de Giorgione; la Venus d’Urbino i Carles V a Mühlberg, de Ticià; El lavatori dels peus, d’Il Tintoretto; les Noces de Canà, d’Il Veronese. 3.4. Identifica, analitza i comenta les següents obres arquitectòniques del Renaixement espanyol: la façana de la Universitat de Salamanca; el palau de Carles V a l’Alhambra de Granada, de Pedro Machuca; el monestir de San Lorenzo d’El Escorial, de Juan de Herrera. 3.5. Identifica, analitza i comenta les següents obres escultòriques del Renaixement espanyol:   el Sacrifici d’Isaac del retaule de San Benito de Valladolid, d’Alonso Berruguete; el Sant Enterrament, de Juan de Juni. 3.6. Identifica, analitza i comenta les següents pintures d’El Greco: L’espoliació, La Santa Lliga o l’Adoració del nom de Jesús, El martiri de sant Maurici, L’enterrament del senyor d’Orgaz, L’adoració dels pastors, El cavaller de la mà al pit. 3.7. Identifica, analitza i comenta les següents obres arquitectòniques del barroc europeu del segle XVII: la façana de Sant Pere del Vaticà, de Carlo Maderno; la columnata de la plaça de Sant Pere del Vaticà, de Bernini; San Carlo alle Quattro Fontane, a Roma, de Borromini; el palau de Versalles, de Le Vau, J. H. Mansart i Le Nôtre. 3.8. Identifica, analitza i comenta les següents escultures de Bernini: David, Apol·lo i Dafne, l’Èxtasi de Santa Teresa, la càtedra de Sant Pere. 3.9. Identifica, analitza i comenta les següents pintures del barroc europeu del segle XVII: la Vocació de sant Mateu i La mort de la Mare de Déu, de Caravaggio; El triomf de Bacus i Ariadna, a la volta del palau Farnese, a Roma, d’Annibale Carracci; l’Adoració del nom de Jesús, a la volta d’Il Gesù, a Roma, de Gaulli (Il Baciccia); l’Adoració dels Reis, Les tres gràcies i El jardí de l’amor, de Rubens; La lliçó d’anatomia del doctor Tulp i la Ronda de nit, de Rembrandt. 3.10. Identifica, analitza i comenta les següents obres arquitectòniques del barroc espanyol del segle XVII: la plaça Major de Madrid, de Juan Gómez de Mora; el retaule de San Esteban de Salamanca, de José Benito Churriguera. 3.11. Identifica, analitza i comenta les següents escultures del barroc espanyol del segle XVII: la Pietat de Gregorio Fernández, la Immaculada del faristol, d’Alonso Cano; Magdalena penitent, de Pedro de Mena. 3.12. Identifica, analitza i comenta les següents pintures del barroc espanyol del segle XVII: El martiri de sant Felip, El somni de Jacob i El lesionat, de Ribera; la Natura morta del Museu del Prado, de Zurbarán; L’aiguader de Sevilla, Els borratxos, La farga de Vulcà, La rendició de Breda, El príncep Baltasar Carles a cavall, La Venus del mirall, Las Meninas i Les filoses, de Velázquez; La Sagrada Família de l’ocellet, La Inmaculada d’El Escorial, Els nens de la petxina i Nens jugant als daus, de Murillo. 3.13. Identifica, analitza i comenta les següents obres arquitectòniques del segle XVIII: la façana de l’hospici de San Fernando de Madrid, de Pedro de Ribera; la façana de l’Obradoiro de la catedral de Santiago de Compostel·la, de Casas i Novoa; el Palau Reial de Madrid, de Juvara i Sacchetti; el Panteó de París, de Soufflot; el Museu del Prado, de Juan de Villanueva, a Madrid. 3.14. Identifica, analitza i comenta les següents obres escultòriques del segle XVIII: L’oració a l’hort, de Salzillo; Eros i Psique i Paulina Bonaparte, de Canova. 3.15. Identifica, analitza i comenta les següents obres de David: El jurament dels Horacis i La mort de Marat. 4. Elaborar i exposar, individualment o en grup, treballs de recerca utilitzant tant mitjans tradicionals com les tecnologies de la informació i la comunicació. 4.1. Elabora un treball de recerca sobre el procés de construcció de la nova basílica de Sant Pere del Vaticà al llarg dels segles XVI i XVII. 5. Respectar les obres de l’art de l’edat moderna i valorar-ne la qualitat en relació amb l’època en què es varen crear i la importància com a patrimoni que cal conservar. 5.1. Confecciona un catàleg, amb breus comentaris, de les obres d’art més rellevants dels segles XVI al XVIII que es conserven a la pròpia comunitat autònoma. 6. Utilitzar la terminologia específica de l’art en les exposicions orals i escrites i denominar amb precisió els principals elements i tècniques. El criteri d’avaluació núm. 6 és aplicable a tots els estàndards d’aprenentatge.

BLOC 4. EL SEGLE XIX: L’ART D’UN MÓN EN TRANSFORMACIÓ

Continguts

La figura de Goya. La revolució industrial i l’impacte dels nous materials en l’arquitectura. De l’historicisme al modernisme. El modernisme a les Illes Balears. L’escola de Chicago. El naixement de l’urbanisme modern. L’evolució de la pintura: Romanticisme, realisme, impressionisme, simbolisme. Els postimpressionistes: el germen de les avantguardes pictòriques del segle XX. L’escultura: la pervivència del classicisme. Rodin.

Criteris d’avaluació / Estàndards d’aprenentatge avaluables

1. Analitzar l’obra de Goya i identificar-hi els trets propis dels corrents de la seva època i els que anticipen diverses avantguardes posteriors. 1.1. Analitza l’evolució de l’obra de Goya com a pintor i gravador des que arriba a la cort fins al seu exili final a Bordeus. 1.2. Compara la visió de Goya en les sèries de gravats Els capritxos i Els disbarats o proverbis. 2. Reconèixer i explicar les concepcions estètiques i les característiques essencials de l’arquitectura, l’escultura i la pintura del segle XIX i relacionar cada un dels estils amb els seus respectius contextos històrics i culturals. 2.1. Descriu les característiques i l’evolució de l’arquitectura del ferro al segle XIX en relació amb els avenços i les necessitats de la revolució industrial. 2.2. Explica les diferències entre enginyers i arquitectes a la primera meitat del segle XIX. 2.3. Explica les característiques del neoclassicisme arquitectònic durant l’imperi de Napoleó. 2.4. Explica les característiques de l’historicisme en arquitectura i com evoluciona cap a l’eclecticisme. 2.5. Explica les característiques i les principals tendències de l’arquitectura modernista. 2.6. Especifica les aportacions de l’escola de Chicago a l’arquitectura. 2.7. Descriu les característiques i els objectius de les remodelacions urbanes de París, Barcelona i Madrid a la segona meitat del segle XIX. 2.8. Descriu les característiques del Romanticisme en pintura i distingeix entre el Romanticisme de la línia d’Ingres i el Romanticisme del color de Géricault i Delacroix. 2.9. Compara les visions romàntiques del paisatge a Constable i Turner. 2.10. Explica el realisme i l’aparició d’aquest estil en el context dels canvis socials i culturals de mitjan segle XIX. 2.11. Compara el realisme amb el Romanticisme. 2.12. Descriu les característiques generals de l’impressionisme i el neoimpressionisme. 2.13. Defineix el concepte de postimpressionisme i especifica les aportacions de Cézanne i Van Gogh com a precursors dels grans corrents artístics del segle XX. 2.14. Explica el simbolisme de final del segle XIX com a reacció davant el realisme i l’impressionisme. 2.15. Relaciona la producció i l’academicisme dominants a l’escultura del segle XIX amb les transformacions que tenen lloc a les ciutats (monuments commemoratius a places, parcs i avingudes i escultures funeràries als nous cementiris). 2.16. Explica les característiques de la renovació escultòrica empresa per Rodin. 3. Explicar l’evolució cap a la independència dels artistes respecte als clients i especificar el paper exercit per les acadèmies, els salons, les galeries privades i els marxants. 3.1. Explica els canvis que es produeixen al segle XIX en les relacions entre artistes i clients, referits a la pintura. 4. Analitzar, comentar i classificar obres significatives de l’art del segle XIX aplicant un mètode que inclogui diferents enfocaments (tècnic, formal, semàntic, cultural, sociològic i històric). 4.1. Identifica, analitza i comenta les següents obres de Goya: El para-sol, La família de Carles IV, El dos de maig (o La càrrega dels mamelucs), Els afusellaments del tres de maig; Desastre núm. 15 (“I no hi ha remei”) de la sèrie Els desastres de la guerra; Saturn devorant un fill i La lletera de Bordeus. 4.2. Identifica, analitza i comenta les següents obres arquitectòniques: el temple de la Magdalena, a París, de Vignon; el Parlament de Londres, de Barry i Pugin; l’Auditorium de Chicago, de Sullivan i Adler; la torre Eiffel, a París; el temple de la Sagrada Família, a Barcelona, de Gaudí. 4.3. Identifica, analitza i comenta les següents pintures del segle XIX: El bany turc, d’Ingres; El rai de la Medusa, de Géricault; La llibertat guiant el poble, de Delacroix; El carro de fenc, de Constable; Pluja, vapor i velocitat, de Turner; L’enterrament d’Ornans, de Courbet; L’àngelus, de Millet; Dinar sobre l’herba, de Manet; Impressió, sol naixent i la sèrie sobre la catedral deRouen, de Monet; Le Moulin de la Galette, de Renoir; Una tarda de diumenge a l’illa de la Grande Jatte, de Seurat; Jugadors de cartes i Pomes i taronges, de Cézanne; La nit estelada i El segador, de Van Gogh; Visió després del sermó i El mercat (Ta matete), de Gauguin. 4.4. Identifica, analitza i comenta les següents obres de Rodin: El pensador i Els burgesos de Calais. 5. Elaborar i exposar, individualment o en grup, treballs de recerca utilitzant tant mitjans tradicionals com les tecnologies de la informació i la comunicació. 5.1. Elabora un treball de recerca sobre les exposicions universals del segle XIX i la importància que tenen des del punt de vista arquitectònic. 5.2. Elabora un treball de recerca sobre la influència de la fotografia i el gravat japonès en el desenvolupament de l’impressionisme, amb referències a obres concretes. 6. Respectar les obres de l’art del segle XIX i valorar-ne la qualitat en relació amb l’època en què es varen crear i la importància com a patrimoni que cal conservar. 6.1. Confecciona un catàleg, amb breus comentaris, de les obres més rellevants de l’art del segle XIX que es conserven a la pròpia comunitat autònoma. 7. Utilitzar la terminologia específica de l’art en les exposicions orals i escrites i denominar amb precisió els principals elements i tècniques. El criteri d’avaluació núm. 7 és aplicable a tots els estàndards d’aprenentatge.

BLOC 5. LA RUPTURA DE LA TRADICIÓ: L’ART A LA PRIMERA MEITAT DEL SEGLE XX

Continguts

El fenomen de les avantguardes a les arts plàstiques: fauvisme, cubisme, futurisme, expressionisme, pintura abstracta, dadaisme i surrealisme. Renovació del llenguatge arquitectònic: el funcionalisme del moviment modern i l’arquitectura orgànica.

Criteris d’avaluació / Estàndards d’aprenentatge avaluables

1. Reconèixer i explicar les concepcions estètiques i les característiques essencials de les avantguardes artístiques de la primera meitat del segle XX i relacionar cada una de les avantguardes amb els respectius contextos històrics i culturals. 1.1. Defineix el concepte d’avantguarda artística en relació amb el ritme accelerat de canvis en la societat de l’època i la llibertat creativa dels artistes iniciada la centúria anterior 1.2. Descriu l’origen i les característiques del fauvisme. 1.3. Descriu el procés de gestació i les característiques del cubisme i distingeix el cubisme analític del sintètic. 1.4. Descriu l’ideari i els principis bàsics del futurisme. 1.5. Identifica els antecedents de l’expressionisme al segle XIX, explica les característiques generals i especifica les diferències entre els grups alemanys Die Brücke i Der Blaue Reiter. 1.6. Descriu el procés de gestació i les característiques de la pintura abstracta, distingeix el vessant cromàtic i el geomètric i especifica alguns dels corrents més significatius, com el suprematisme rus o el neoplasticisme. 1.7. Descriu les característiques del dadaisme com a actitud provocadora en un context de crisi. 1.8. Explica l’origen, les característiques i els objectius del surrealisme. 1.9. Explica la importància dels pintors espanyols Picasso, Miró i Dalí en el desenvolupament de les avantguardes artístiques. 1.10. Explica la renovació temàtica, tècnica i formal de l’escultura a la primera meitat del segle XX i distingeix les obres que estan relacionades amb les avantguardes pictòriques i les que utilitzen recursos o llenguatges independents. 1.11. Explica el procés de configuració i els trets essencials del moviment modern en arquitectura. 1.12. Especifica les aportacions de l’arquitectura orgànica al moviment modern. 2. Analitzar, comentar i classificar obres significatives de l’art de la primera meitat del segle XX aplicant un mètode que inclogui diferents enfocaments (tècnic, formal, semàntic, cultural, sociològic i històric). 2.1. Identifica, analitza i comenta les obres següents: L’alegria de viure, de Matisse; Les senyoretes del carrer d’Avinyó, Retrat d’Ambroise Vollard, Natura morta amb cadira de reixeta i Guernica, de Picasso; La ciutat que emergeix, de Boccioni; El crit, de Munch; El carrer, de Kirchner; Lírica i Sobre blanc II, de Kandinsky; Quadrat negre, de Malevitx; Composició II, de Mondrian; L.H.O.O.Q., de Duchamp; L’elefant de les Cèlebes, d’Ernst; La clau dels camps, de Magritte; El carnaval d’Arlequí i Dones i ocells a la llum de la lluna, de Miró; El joc lúgubre i La persistència de la memòria, de Dalí. 2.2. Identifica, analitza i comenta les obres escultòriques següents: El profeta, de Gargallo; Formes úniques de continuïtat a l’espai, de Boccioni; Font, de Duchamp; Dona pentinant-se davant un mirall, de Julio González; Mademoiselle Pogany I, de Brancusi; Llagosta, nansa i cua de peix, de Calder; Figura repenjada, d’Henry Moore. 2.3. Identifica, analitza i comenta les obres arquitectòniques següents: edifici de la Bauhaus a Dessau (Alemanya), de Gropius; el pavelló d’Alemanya a Barcelona, de Mies van der Rohe; Ville Savioie, a Poissy (França), de Le Corbusier; Casa Kaufman (Casa de la Cascada), de Frank Lloyd Wright. 3. Elaborar i exposar, individualment o en grup, treballs de recerca utilitzant tant mitjans tradicionals com les tecnologies de la informació i la comunicació. 3.1. Elabora un treball de recerca sobre el GATEPAC (Grupo de Arquitectos y Técnicos Españoles para el Progreso de la Arquitectura Contemporánea). 4. Respectar les manifestacions de l’art de la primera meitat del segle XX i valorar-ne la importància com a expressió de la profunda renovació del llenguatge artístic en el qual se sosté la llibertat creativa actual. 4.1. Selecciona una obra arquitectònica, una escultura o una pintura de la primera meitat del segle XX de les existents a la pròpia comunitat autònoma i justifica l’elecció. 5. Utilitzar la terminologia específica de l’art en les exposicions orals i escrites i denominar amb precisió els principals elements i tècniques. El criteri d’avaluació núm. 5 és aplicable a tots els estàndards d’aprenentatge.

BLOC 6. LA UNIVERSALITZACIÓ DE L’ART DES DE LA SEGONA MEITAT DEL SEGLE XX

Continguts

El predomini del moviment modern o estil internacional en arquitectura. L’arquitectura al marge de l’estil internacional: high tech, arquitectura postmoderna i desconstrucció. Les arts plàstiques: de les segones avantguardes a la postmodernitat. Nous sistemes visuals: fotografia, cinema i televisió, cartellisme, còmic. La combinació de llenguatges expressius. L’impacte de les noves tecnologies en la difusió i la creació artístiques. Art i cultura visual de masses. El patrimoni artístic com a riquesa cultural. La preocupació per la conservació d’aquest patrimoni.

Criteris d’avaluació / Estàndards d’aprenentatge avaluables

1. Reconèixer i explicar les concepcions estètiques i les característiques essencials de l’art des de la segona meitat del segle XX i emmarcar-les en les noves relacions entre clients, artistes i públic que caracteritzen el món actual. 1.1. Explica el paper exercit en el procés d’universalització de l’art pels mitjans de comunicació de masses i les exposicions i fires internacionals d’art. 1.2. Explica les raons de la pervivència i la difusió internacional del moviment modern en arquitectura. 1.3. Distingeix i descriu les característiques d’altres tendències arquitectòniques al marge del moviment modern o estil internacional, en particular el high tech, l’arquitectura postmoderna i la desconstrucció. 1.4. Explica i compara l’informalisme europeu i l’expressionisme abstracte nord-americà. 1.5. Explica l’abstracció postpictòrica. 1.6. Explica el minimalisme. 1.7. Explica l’art cinètic i l’art òptic (op art). 1.8. Explica l’art conceptual. 1.9. Explica l’art pobre (arte povera). 1.10. Distingeix i explica alguns dels principals corrents figuratius: art pop, nova figuració i hiperrealisme. 1.11. Explica en què consisteixen les següents manifestacions d’art no durador: happening, art corporal (body art) i art natura (land art). 1.12. Descriu els plantejaments generals de la postmodernitat referida a les arts plàstiques. 2. Explicar el desenvolupament i l’extensió dels nous sistemes visuals, com la fotografia, el cinema, la televisió, el cartellisme o el còmic, i especificar la manera com combinen diversos llenguatges expressius. 2.1. Explica breument el desenvolupament dels nous sistemes visuals i les característiques del llenguatge expressiu que empren: fotografia, cartellisme, cinema, còmic, produccions televisives, videoart, art per ordinador. 3. Descriure les possibilitats que ofereixen les noves tecnologies i explicar quins efectes tenen tant per a la creació artística com per a la difusió de l’art. 3.1. Especifica les possibilitats que ofereixen les noves tecnologies per a la creació artística i per a la difusió de l’art. 4. Identificar la presència de l’art en la vida quotidiana i distingir els àmbits molt diversos en els quals es manifesta. 4.1. Defineix el concepte de cultura visual de masses i en descriu els trets essencials. 4.2. Identifica l’art en els diferents àmbits de la vida quotidiana. 5. Explicar què és el patrimoni mundial de la UNESCO i descriure’n l’origen i la finalitat. 5.1. Explica l’origen del patrimoni mundial de la UNESCO i els objectius que persegueix. 6. Analitzar, comentar i classificar obres significatives de l’art creades a partir de la segona meitat del segle XX aplicant un mètode que inclogui diferents enfocaments (tècnic, formal, semàntic, cultural, sociològic i històric). 6.1. Identifica, analitza i comenta les obres següents: l’Unité d’Habitation a Marsella, de Le Corbusier; el Seagram Building, a Nova York, de Mies van der Rohe i Philip Johnson; el Museu Guggenheim de Nova York, de F. Lloyd Wright; el Teatre de l’Òpera de Sydney, de J. Utzon; el Centre Pompidou de París, de R. Piano i R. Rogers; l’AT & T Building, a Nova York, de Philip Johnson; el Museu Guggenheim de Bilbao, de F. O. Gehry. 6.2. Identifica (l’autor i el corrent artístic, no necessàriament el títol), analitza i comenta les obres següents: Pintura (Museu Nacional Centre d’Art Reina Sofia de Madrid), de Tàpies; Crit núm. 7, d’Antonio Saura; One: number 31, 1950, de J. Pollock; Ctesiphon III, de F. Stella; Equivalent VIII, de Carl André; Horta 200, de Vasarely; Una i tres cadires, de J. Kosuth; Iglú amb arbre, de Mario Merz; Marilyn Monroe (serigrafia de 1967), d’A. Warhol; El papa que crida (estudi a partir del retrat del papa Innocenci X), de Francis Bacon; La Gran Via madrilenya el 1974, d’Antonio López. 7. Respectar les manifestacions de l’art de tots els temps i valorar-les com a patrimoni cultural heretat que s’ha de conservar i transmetre a les generacions futures. 7.1. Elabora un treball de recerca relacionat amb els béns artístics d’Espanya inscrits en el catàleg del patrimoni mundial de la UNESCO. 8. Utilitzar la terminologia específica de l’art en les exposicions orals i escrites i denominar amb precisió els principals elements i tècniques. El criteri d’avaluació núm. 8 és aplicable a tots els estàndards d’aprenentatge.

Recomanacions didàctiques generals pels curs.

-Dormir el suficient, desdejunar correctament (hidrats de carboni, proteínes, lípids, fibra, líquid...), fer exercici físic regular i una vida social satisfactòria, amb un equilibri de tots aquests factors. Els estudiants sans de cos i ment tenen moltes més opcions d'obtenir les millors notes.

-En els dies de classe: dur el llibre, l'agenda i materials d'escriptura.

-Llegir abans el tema que s'explicarà. Utilitzar només llapis al llibre i subratllar només les paraules fonamentals o fer claudàtors als costat, sense subratllar mai les línies de manera abusiva.

-Estar atent en classe, prendre apunts a mà, subratllar i anotar les idees més importants, i demanar els dubtes al professor al mateix moment, o a l'acabar la classe o en el pati més pròxim.

-Repassar els apunts la tarda del mateix dia, si és possible fent apunts a net a l'ordinador.

-Tornar a repassar el llibre i els apunts el cap de setmana, de manera que s'estigui sempre preparat pel següent examen.

-Estudiar altre pic els temes de l'examen el cap de setmana abans i altre cop el dia abans.

-Si es suspengués el millor és recuperar el més prest possible i no desar-lo per al final del curs.

Recomanacions  de materials digitals.

-El Blog Altamira té les UD en l'etiqueta Arte en castellà, mentre que el Blog Plini les té amb l'etiqueta HA en català .

-Se recomana veure els vídeos a Youtube (cal cercar el tema específic) i les presentacions Power Point indicades pel professor en cada UD.