Conceptes de Geografia: relleu.

            Vocabulari de Geografia d'Espanya en 2n de Batxillerat.

          Conceptes de relleu.

Depressió: 

Sector de la superfície de la Terra enfonsat respecte al nivell dels territoris circumdants, situat generalment a l’interior dels continents. Pot ser de petit o gran tamany. 

Exemple: la depressió de l’Ebre.

Ibèria argilosa: 

Zona de substrats rocosos formats per materials sedimentaris (argiles i margues) dipositats a finals del Terciari i del Quaternari que origina una gran diversitat de paisatges. Correspon a la part central de les depressions dels grans rius i a les planes litorals de la Península. 

Exemple: zones argiloses de les depressions de l’Ebre i del Guadalquivir.

Ibèria calcària: 

Zona de substrats rocosos formats per materials d’origen marí que es plegaren durant el Terciari i produeixen paisatges càrstics. A la península Ibèrica es localitza sobre tot a l’est tot formant una Z invertida. Exemple: Sistema Ibèric.

Ibèria silícica: 

Zona de substrats rocosos formats per materials fonamentalment granítics i metamòrfics (pissarra, quarsites i marbre) d’origen precàmbric i paleozoic. Són les zones més antigues de la península, fonamentalment a la zona occidental, des de Galícia i Astúries fins a la Sierra Morena, més zones més petites als Pirineus, Sistema Ibèric, Serrallada Penibètica i nort de Menorca. 

Exemple: Massís Galaic.

Altiplà (Meseta): 

Superfície plana i situada a una certa altitud amb relació al nivell del mar. A la península Ibèrica, la “Meseta” està lleugerament inclinada en una determinada direcció i tallada per valls. 

Exemple: la Meseta Central a la península Ibèrica.

Modelat càrstic: 

Procés o conjunt de formes que deriven de la dissolució de roques calcàries per les aigües meteòriques d’infiltració, que formen un drenatge, en part subterrani; hi ha d’haver preponderància de processos d’erosió per dissolució. 

Exemple: les coves del Drach a Manacor (Mallorca).

Modelat glacial: 

Conjunt de formes que deriven de l’activitat erosiva generada per les glaceres o construïdes pels dipòsits que s’hi relacionen. 

Exemples: els cims de Sierra Nevada (a la foto), Pirineus, etc.

Modelat litoral: 

Procés o conjunt de formes en la costa que s'originen en part per l'acció dels rius i torrents de terra endins, i sobre tot per l'acció del mar per ones, corrents marins o marees. Produeix diferents formes de relleu com planes litorals, ries, badies, illes, caps, puntes, tombols, fletxes, penyasegats... 

Per exemple, podem citar una faixa costanera recentment emergida formada per estrats de roques sedimentàries que descansen sobre roques més antigues i continentals, com les que corresponen a les zones baixes i arenoses de les costes peninsular i de l'arxipelag balear, com a la zona de la Marina de Llucmajor (a la foto) o el litoral valencià.

Relleu volcànic: 

Conjunt de formes de la superfície que són fruit de l’acció tectònica i volcànica a partir de materials magmàtics.

Exemple: les Illes Canàries, amb el volcà Teide a la foto.

Orogenia alpina: 

Conjunt de processos geològics endògens (origen intern a la Terra) que a Espanya dugueren a la formació d’uns sistemes muntanyosos i depressions durant el Cenozoic (Era Terciària), per la força de la pressió cap al nord de la placa africana, el que dugué a la formació de les Serralades Bètiques, el Sistema Ibèric, els Pirineus, o la Serra de Tramuntana (Mallorca) (a la foto), i de les depressions exteriors de l'Ebre i el Guadalquivir. A més rejovení el Massís Galaic, i tambe fracturà la Meseta central, formant els horst (elevacions per reojveniment) de la Serralada Cantàbrica, el Sistema Central i els Monts de Toledo, i els graven (enfonçaments) de les depressions interiors del Duero, Tajo i Guadiana.

Orogènia herciniana: 

Conjunt de processos geològics de formació de muntanyes i altres accidents en superfície, com plegaments, fractures, cavalcaments i aixecaments, que va tenir lloc a finals de l’Era Primària, fonamentalment en el Carbonífer. Va generar les grans estructures del sòcol ibèric. 

Exemple: bona part de l'oest de la Meseta Central.

            L'albufera i la plana (al fons) de València.

Plana litoral: 

Àrea costera formada pels al·luvions dels rius dipositats a la costa. La major part és de rocam argilós. 

Exemple: Plana de València.

Mapa dels sòls. Els bruns són els "pardos" i la terra rossa el "rojo mediterráneo".

Sòls bruns:

Tipus de sòl propi del rocam silici i calcari dels paisatges oceànic i mediterrani, de manera que es distingeixen segons el paisatge.i el rocam 

El sòl bru silici i oceànic (humit) és més fosc i fèrtil per la presència de més matèria orgànica (humus). Les terres brunes de rocam silici, planes i humides, són bones pels conreus, i si tenen pendent es poden dedicar a pastures.

En canvi, el sòl bru silici i mediterrani (sec) té menys matèria orgànica (la sequera redueix la vegetació), i és menys fèrtil que l'anterior.

Si el rocam és calcari, el sòl bru té dos tipus. Un sec i amb poc humus es dedica a conreus de vinya i olivera, al paisatge mediterrani. Altre té més precipitacions i per tant més humus, i es dedica a aprofitament forestal, sobre tot al nord de la Península.

 

Terra rossa:

Tipus de sòl propi del paisatge mediterrani de rocam calcari i en ocasions de rocam silici. És d'un color vermellós per la presència de argiles i color blanc per la presència de calcàries, de manera que la combinacióde vermell i blanc dóna una tonalitat rosada. Té escassa matèria orgànica (humus), per lo qual és poc fèrtil, però bon drenatge, per lo qual es dedica sovint a la vinya.