Conceptes de Geografia: població.

             Conceptes de Geografia: població.

Cens: Conjunt d’operacions que consisteixen en recopilar, resumir, valorar, analitzar i publicar les dades de caràcter demogràfic, econòmic i social de tots els habitants d’un territori determinat, de forma simultània i referides a un període donat. Es realitzava cada deu anys. Les característiques són: universal, sense omissions, ni duplicacions, secret i simultani.

Exemple: Cens de la població espanyola de 2001. Posteriorment ja no es fa cada déu anys i s'actualitza constantment amb l'ajuda del padró municipal i una enquesta nacional molt més petita.

Cicle demogràfic antic: També se denomina segons el autors com cicle o règim demogràfic tradicional o preindustrial. És el corresponent al règim de les societats preindustrials en què la població presenta un ritme de creixement molt lent, tendent a l’estancament. Es caracteritza per unes taxes de mortalitat i de natalitat molt elevades i una baixa esperança de vida, i per l’existència de crisis demogràfiques periòdiques (fam, pestes, epidèmies, malalties), causants d’una mortalitat catastròfica, que costava molt recuperar. 

Aquest règim demogràfic va acabar a Gra Bretanya ja al segle XVIII, a la major part d'Europa Occidental en la primera meitat del segle XIX, i a Espanya més tard i de manera més lenta, en èpoques distintes segons el distint grau d'industrialització dels territoris. Així, va finalitzar a partir del primer terç a Catalunya, País Basc, Madrid, i zones pròsperes com Balears, i va acabar ja ben entrat el XX en les zones rurals més endarrerides, com Extremadura. Això explica el gran increment de la població a Espanya durant el segle XIX, des dels 11,5 milions de habitants a 1797 al 18,6 milions en 1900, que haurien estat encara més si no haguessin emigrat fora del país 1,5 milions en 1870-1900.

En alguns llibres hi ha l'errada de posar l'inici de la primera fase (descens de la mortalitat i manteniment de la natalitat) de transició a Espanya a principis del segle XX, quan el puritat llavors va començar la segona fase (descens de la natalitat al mateix temps que continuava baixant la mortalitat).

Cicle demogràfic modern: És un concepte complex, i la resposta varia segons els autors que es consultin. En resum seria l'etapa de l'evolució demogràfica contemporània pròpia de les societats industrials. Durant la Revolució Industrial se inicia la superació del règim demogràfic antic, cap a un cicle modern que inclou les dues fases de transició que arriben a un règim modern i àdhuc un posmodern. 

En una primera fase de transició la població presenta un ritme de creixement sostingut i creixent a causa del manteniment d’altes taxes de natalitat i el descens progressiu de la mortalitat, per la millora de l’alimentació, l'higiene i la medicina. 

En una segona fase de transició la població creix a un menor ritme perquè la natalitat baixa ràpidament, mentre que la mortalitat continua baixant lentament. 

Finalment, s'arriba a un règim modern en que la població creix de manera sostinguda però amb menor empenta perquè la natalitat ja és molt baixa i la mortalitat només és una mica inferior. 

Als països més desenvolupats al segle XXI, com Japó, Suècia o Espanya, segons uns autors hi ha encara un règim modern, però segons la majoria ja és un règim posmodern o postindustrial o d'involució, en què la població està estancada i pot àdhuc baixar, perquè natalitat i mortalitat són molt baixes, amb fluctuacions degudes a les migracions, avenços mèdics, noves malalties (sida o covid), guerres... Això implica que la població pot baixar si no s'obre el país a l'immigració.

Creixement real de població: Balanç entre el creixement vegetatiu o natural (Taxa de Natalitat-Taxa de Mortalitat) en xifres absolutes i el saldo migratori (Emigrants-Immigrants). CR = CV – SM.

Emigració intercontinental: Desplaçament espacial de la població que s’ha realitzat o es realitza entre distints continents. 

Exemple: l’emigració espanyola a l’Amèrica Llatina a finals del segle XIX.

Migració pendular: Un concepte discutible perquè en aquest cas la migració no inclou un canvi permanent del domicili habitual, sinó un desplaçament de la persona entre el seu lloc de residència i el seu lloc de treball o estudi, Per això molt autores prefereixen utilitzar el concepte "moviment pendular" i no "migració pendular". La seva freqüència sol ser diària o excepcionalment setmanal. Generalment, es realitza des de la perifèria de les ciutats cap a àrees centrals (moviment centrípet) encara que es pot donar en sentit contrari (moviment centrífug). 

Exemples: desplaçament diari (centrífug) dels professors residents a Palma a l’IES Son Ferrer, el moviment diari (centrípet) dels estudiants de Son Ferrer cap a la UIB o dels treballadors que viuen a Son Ferrer cap a Palma.

Moviment migratori de retorn: Desplaçament de la població que torna al lloc d’on havia partit amb caràcter permanent. 

Exemple: molts emigrants espanyols a Europa retornaren a Espanya per la crisi de 1973-1975, i molts immigrants llatinoamericans establerts a Espanya en els anys 1994-2008 tornaren a Amèrica durant la crisi econòmica iniciada el 2008.

Mortalitat infantil: Morts dels menors d’un any nascuts vius que es donen a un lloc. La taxa es calcula dividint aquesta quantitat pel total de naixements, i multiplicant per mil. 

Exemple: la mortalitat infantil a Espanya el 1901 era del 185 ‰.

Padró: Relació dels habitants d’un terme municipal. Les seves dades constitueixen una prova plena de residència, per això el nom i llinatges de cada habitant i el seu domicili constitueixen la informació bàsica. Com a dades complementàries figuren també el sexe, la data i el lloc de naixement, la nacionalitat, l’estat civil, el nivell d’instrucció, la professió, el parentiu i el temps de residència al municipi. És el document dinàmic que constantment s’actualitza. 

Exemple: Padró municipal de Calvià.

Població concentrada: Agrupament de persones en nuclis més o menys grans formant pobles, viles o ciutat. 

Exemples: Palma, Son Ferrer...

Població disseminada: Els habitatges es localitzen de forma aïllada i dispersa sobre el territori. Exemple: la població a la Serra de Tramuntana (Mallorca).

Taxa de fecunditat: Relació entre el nombre de naixements durant un any i el nombre de dones en edat fèrtil (15 a 49 anys). El resultat s’expressa en tant per mil (‰). Per exemple, la taxa de fecunditat a Espanya el 1935 era de 25,5‰, i la de 1982 de 13,5‰. Tf = nascuts · 1000 / Població femenina (15<49). 

Exemple: la taxa de fecunditat a Espanya és molt baixa, de les pitjors del món.

No s'ha de confondre amb l'índex sintètic de fecunditat, que indica el nombre mitjà de fills de les dones d'un paús, que hauria de ser de 2,1 per mantenir estable la població. En el cas d'Espanya en 2021 fou només de 1,19, el que indica que les previsions van cap a un descens demogràfic.

Taxa de feminitat: S'obté a partir del nombre total de dones, multiplicat per 100 i dividit pel nombre total de població. S’expressa en tant per cent. 

Exemple: La taxa de feminitat a Espanya el 2019 era del 50,97%, perquè hi havia 24.011.006 dones, per un total de 47.100.395 habitants. És major que la de masculinitat.

No s'ha de confondre amb l'índex de feminitat, que relaciona el nombre de dones amb el d'homes i el multiplica per cent.

En 2022 el concepte no entrarà en la PBAU, però és adient coneixer-lo per entendre les preguntes generals.

Taxa de masculinitat: S'obté a partir del nombre total d'homes, multiplicat per 100 i dividit pel nombre total de població. S’expressa en tant per cent. Generalment neixen 105 nins per cada 100 nines, però la superior mortalitat dels nins fa que se capgiri el percentatge, sobre tot en la vellesa. 

Exemple: La taxa de masculinitat a Espanya el 2019 era del 49,02%, perquè hi havia 23.089.389 homes, per un total de 47.100.395 habitants. És menor que la de feminitat.

No s'ha de confondre amb l'índex de masculinitat, que relaciona el nombre de homes amb el de dones i el multiplica per cent.

En 2022 el concepte no entrarà en la PBAU, però és adient coneixer-lo per entendre les preguntes generals.

Taxa d’envelliment: Relació entre els majors de 64 anys i la població total. S’obté multiplicant el nombre de majors per 100 i dividint pel nombre total d'habitants. S'expressa en tant per cent (%). Per exemple, la taxa d’envelliment a Espanya el 1996 era de 16,31%. Augmenta de manera molt constant.

Hi ha altres índexs d'envelliment, que per exemple comparen els vells amb els adults entre 15 i 64 anys o els nens entre 0 i 14 anys. Un índex d'envelliment molt utilitzat relaciona els majors de 65 anys amb els menors de 20 anys.