Vocabulari de Geografia d'Espanya en 2n de Batxillerat.
Aquest vocabulari és un resum de les definicions dels conceptes en la llista de selectivitat de les Illes Balears el 2012. Els alumnes haurien de comparar-les amb altres possibles definicions i observar imatges relacionades per a una millor comprensió significativa.
Es divideix degut a la dimensió digital de les imatges en varis arxius, començant pels conceptes generals.
Generals: 14
Ø Coordenades geogràfiques.
Ø Determinisme geogràfic.
Ø Equador.
Ø Escala cartogràfica.
Ø Geografia física.
Ø Geografia humana.
Ø Isolínia.
Ø Latitud.
Ø Longitud.
Ø Mapa topogràfic.
Ø Portolà.
Ø Terme municipal.
Ø Paisatge natural.
Ø Paisatge humanitzat.
Relleu: 14
Ø Depressió.
Ø Ibèria argilosa.
Ø Ibèria calcària.
Ø Ibèria silícica.
Ø Altiplà [Meseta].
Ø Modelat càrstic.
Ø Modelat glacial.
Ø Modelat litoral.
Ø Relleu volcànic.
Ø Orogènia alpina.
Ø Orogènia herciniana.
Ø Plana litoral
Ø Sòls bruns.
Ø Terra rossa
Clima i aigües: 22
Ø Albufera.
Ø Aqüífer.
Ø Aridesa.
Ø Clima de muntanya.
Ø Clima mediterrani.
Ø Clima oceànic.
Ø Clima subtropical.
Ø Clima urbà.
Ø Canvi climàtic.
Ø Continentalitat climàtica.
Ø Desertització.
Ø Endorreisme.
Ø Exorreisme.
Ø Sequera.
Ø Estiatge.
Ø Torrent.
Ø Recursos hídrics.
Ø Règim fluvial.
Ø Revinguda.
Ø Salinització d’aqüífers.
Ø Trasvassament entre conques.
Ø Vessant hidrogràfica.
Vegetació i mediambient: 16
Ø Delicte ecològic.
Ø Desastre natural.
Ø Desforestació.
Ø Endemisme.
Ø Garriga.
Ø Màquia.
Ø Parc natural.
Ø Àrea natural d'especial interès (ANEI).
Ø Pis o estatge de vegetació.
Ø Vegetació eurosiberiana.
Ø Vegetació macaronèsica.
Ø Vegetació mediterrània.
Ø Vegetació xeròfila.
Ø Depuració d'aigües.
Ø Reciclatge.
Ø Reserva de la Biosfera.
Activitats econòmiques: 15
Ø Economia submergida.
Ø Població activa.
Ø Població ocupada.
Ø Privatització.
Ø Sector primari.
Ø Sector privat.
Ø Sector públic.
Ø Sector secundari.
Ø Sector terciari.
Ø Taxa d’atur.
Ø Taxa d’ocupació.
Ø Treball a temps parcial.
Ø Creixement sostenible.
Ø Recurs renovable.
Ø Recurs no renovable
Sector primari: agricultura, ramaderia, pesca i silvicultura, 21.
Ø Agricultura alternativa (ecològica o biològica).
Ø Agricultura de regadiu.
Ø Agricultura de secà.
Ø Agroturisme.
Ø Aigües jurisdiccionals.
Ø Parceria.
Ø Aqüicultura.
Ø Caladors.
Ø Conreus transgènics.
Ø Indústria agroalimentària.
Ø Monocultiu.
Ø Pesca d'altura.
Ø Pesca litoral.
Ø Piscifactoria.
Ø Policultiu.
Ø Política agrària comunitària (PAC).
Ø Ramaderia intensiva.
Ø Ramaderia extensiva.
Ø Transhumància.
Ø Activitat forestal.
Ø Repoblació forestal.
Sector secundari: indústria, mineria, construcció. 9
Ø Energies alternatives.
Ø Parc tecnològic.
Ø Deslocalització industrial.
Ø Reindustrialització.
Ø Matèria primera.
Ø Indústria puntera.
Ø Indústria madura.
Ø Indústria lleugera.
Ø Indústria pesada.
Sector terciari: comerç interior i exterior, turisme, transport. 20
Ø Balança de pagaments.
Ø Balança comercial.
Ø Comerç a l'engròs.
Ø Comerç al detall.
Ø Comerç en línia [electrònic, digital]
Ø Franquícia comercial.
Ø Balearització.
Ø Cadena hotelera.
Ø Estacionalitat turística.
Ø Àrea d'influència.
Ø Ocupació extrahotelera.
Ø Lloguer turístic.
Ø Sobreocupació [Oerbooking].
Ø Producte interior brut (PIB).
Ø Residus urbans.
Ø Majorista de viatges [Tour Operador].
Ø Transports discrecionals.
Ø Transports regulars.
Ø Turisme alternatiu.
Ø Turisme de masses.
Població: 12
Ø Cens.
Ø Cicle demogràfic antic.
Ø Cicle demogràfic modern.
Ø Creixement real de la població.
Ø Emigració intercontinental.
Ø Migració pendular.
Ø Mortalitat infantil.
Ø Moviment migratori de retorn.
Ø Població concentrada.
Ø Població disseminada.
Ø Taxa de fecunditat.
Ø Taxa d’envelliment.
Espai urbà i ordenació del territori: 14
Ø Àrea metropolitana.
Ø Barraquisme.
Ø Directrius d’ordenació territorial.
Ø Eixample.
Ø Centre històric.
Ø Conurbació.
Ø Districte central de negocis (CBD).
Ø Nuclis dormitori.
Ø Perifèria urbana.
Ø Rururbanització.
Ø Planejament urbanístic.
Ø Trama urbana.
Ø Polígon industrial .
Ø Polígon de serveis.
Ordenació territorial d'Espanya: 5.
Ø Centralisme polític-administratiu.
Ø Comunitat autònoma.
Ø Desequilibris territorials.
Ø Estat de les autonomies.
Ø Província.
Europa: 3
Ø Fons europeus.
Ø Tractats de Roma.
Ø Unió Europea.
Coordenades geogràfiques:
Conjunt de línies imaginàries traçades al voltant de la Terra, que ens permeten localitzar llocs i orientar-nos. Són els meridians i paral·lels que determinen la longitud i latitud respectivament.
Exemple: 36º de latitud nord a Punta Tarifa.
Determinisme geogràfic:
Corrent d’interpretació de la relació entre el medi i les activitats humanes que defensa que els factors del medi físic condicionen directament les activitats de l’ésser humà de tal manera que les societats s’han de desenvolupat de forma diferent a partir del medi.
Exemple: la transhumància a Castella provocada pel clima consisteix en moure el ramat a l'estiu a les pastures mésa abundoses de les muntanyes i retornar-lo en .
Equador:
Cercle màxim de la Terra, perpendicular a l’eix terrestre, equidistant dels pols i que divideix la Terra en hemisferi nord i hemisferi sud. L'Équador té 0º de latitud tant nord com sud.
Escala cartogràfica:
Relació existent entre la longitud mesurada sobre el mapa i la corresponent longitud mesurada sobre el terreny. Hi dos tipus numèrica i gràfica.
Exemple: l'escala 1/50.000 del Mapa Topogràfic Nacional .
Geografia Física:
Part de la Geografia que analitza els fets que configuren els paisatges terrestres en els seus aspectes inorgànics i orgànics (o abiòtics i biòtics), tot marginant els provocats per l’acció humana (els culturals), excepte si són alteradors dels primers.
Exemples: les unitats didàctiques de l'assignatura de Geografia que estudien el relleu espanyol.
Geografia Humana:
Part de la Geografia que estudia la diferenciació del paisatge cultural així com les relacions de l’home i el medi.
Exemples: estudis sobre la població espanyola o sobre l’espai urbà a Espanya.
Isolínia:
Línia que uneix punts d’igual valor d'un fenomen a un mapa. Té diverses denominacions específiques segons els tipus de valors a què facin referència (isòbares, corbes de nivell, …).
Exemple: mapes de isobares o de isotermes en un dia determinat.
Latitud:
Distància angular des de qualsevol punt de la Terra a l’Equador. De 0º a 90º Nord i de 0º a 90º Sud.
Exemple: 36º de latitud Nord a Tarifa.
Longitud:
Distància angular existent des de qualsevol punt del globus terrestre al meridià de Greenwich. Pot ser des de 0º a 180º Est i de 0º a 180º Oest.
Exemple: 4º de longitud Est a la Punta de s’Esperò (Menorca).
Mapa Topogràfic:
Representació precisa de la localització, forma, classe i dimensions dels accidents de la superfície terrestre, així com dels objectes que es situen de forma permanent sobre ells. Comprèn només els que tenen escales compreses entre 1/10.000 i 1/1.000.000.
Exemple: Mapa topogràfic de les Illes Balears a 1/25.000.
Mapa temàtic medieval en el qual es representava de forma precisa el perfil de les costes i els rius navegables. Incloïa guia de rumb i direccions, dels que es tenia constància amb anterioritat a les cartes portolanes. Incloïen les distàncies entre els llocs mesurades en dies de navegació, punts d’etapa dels trajectes, direccions, etc. Substituïren els mapes simbòlics d’inspiració cristiana.
Exemple: Portolà de l'Atlas de Cresques (1375), de l’Escola Cartogràfica Mallorquina.
Terme municipal:
Territori del municipi, on l'Ajuntament exerceix les seves competències. Té uns límits espacials amb altres municipis o el mar.
Exemple: el terme del municipi de Calvià s'estén per la part occidental de la badia de Palma, entre els municipis de Palma, Puigpunyent i Andratx.
Paisatge natural de Borines (Astúries).
Paisatge natural:
És el resultat visible de la interacció dels elements de la natura: litosfera, hidrosfera, atmosfera i biosfera, de manera que predominen els elements originals del medi, amb una escassa o nul·la intervenció humana.
Exemples: una zona sense aprofitament d'Astúries o el parc natural de Cabrera, que tenen molt poca presència de construccions de l'home, ni canvis en la vegetació clímax (la pròpìa de la naturalesa).
Paisatge humanitzat:
El paisatge humanitzat és el resultat visible de la interacció dels elements de la natura amb la intervenció humana, que l'ha transformat. En els últims segles l'home ha canviat la major part del planeta, humanitzant-lo.
Exemple: l'urbanització de Son Ferrer, a Calvià (Mallorca).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada