Conceptes de Geografia: clima i aigües.
L'albufera de València.
Albufera: Zona humida formada per una extensió d’aigua salabrosa o salada del mar per un cordó arenós o barra que sol tenir un canal de desguàs que comunica amb la mar i que talla el cordó o barra litoral. Exemple: l’albufera de Muro (Mallorca) i l'albufera de València (és dolça quasi del tot).
Aqüífer: Formació geològica en la qual s’emmagatzema i circula aigua subterrània tot aprofitant la porositat de la roca que l’acull. La sobreexplotació pot ocasionar-ne la salinització. Exemple: l’aqüífer del Pla de sa Pobla (Mallorca).
Desert d'Almeria.
Aridesa: Falta d’aigua deguda a la insuficiència de les precipitacions. Està en íntima relació amb les temperatures, perquè com més elevades són aquestes, més accentuada pot ser l’aridesa. La insuficiència de precipitacions (inferiors a 400 mm. anuals) provoca l’aridesa als terrenys. A Espanya les zones més àrides corresponen a les del SE (Almeria), on es desenvolupa una vegetació de matoll espinós que preludia el desert.
Cabal relatiu: És la relació que existeix entre l’aportació d’aigua d’un riu, expressat en litres/segon, i l’extensió de la seva conca, expressada en km². El cabal relatiu és abundant als rius atlàntics i escàs als mediterranis llevantins.
Clima de muntanya: Tipus específic de clima creat per les modificacions que introdueixen els grans relleus en els elements climàtics dels diversos climes regionals o zonals. Es manifesta en el descens de les temperatures i de la pressió, en l’augment de la nuvolositat i en l’increment de les precipitacions en forma de neu o per l’efecte Föhen. Exemple: el clima dels Pirineus.
Clima mediterrani: Conjunt de condicions atmosfèriques que es caracteritzen per l’alternança d’anticiclons subtropicals a l’estiu amb la circulació zonal de l’oest a l’hivern, acusada sequera estival, escasses, irregulars i freqüentment concentrades precipitacions, forts calors estivals i inexistència d’hivern tèrmic (excepte a les àrees continentalitzades). A Espanya es distingeixen tres subclimes mediterranis: el marítim, el continentalitzat, i el subdesèrtic o estepari.
Clima oceànic: Conjunt de condicions atmosfèriques que es caracteritzen per unes temperatures suaus (amb una temperatura mitja anual d’entre 13-14º C), unes precipitacions abundants amb mitges que oscil·len entre 700-1000 mm i una humitat elevada. Exemple: el clima de Galícia.
Clima subtropical: Conjunt de condicions atmosfèriques definides per precipitacions molt escasses a les zones baixes, temperatures càlides durant tot l’any i escassa amplitud tèrmica. Exemple: el clima subtropical a les Illes Canàries.
Mostres del clima urbà a Madrid.
Clima urbà: Conjunt de condicions que caracteritzen l’atmosfera a una ciutat. Es caracteritza per una major temperatura (illa urbana de calor) sobretot nocturna a dies clars, major inestabilitat de l’aire, canvis en el vent, majors pluges i augment de la nuvolositat deguda a la contaminació. Exemple: Madrid és un illa de calor amb diferències de 6º C-8º C respecte al camp, i al centre de Palma de Mallorca ha habut puntes de diferència de fins 3º C més que a la pròxima zona de S’Arenal, també costanera.
Continentalitat climàtica: factor climàtic caracteritzat per una gran oscil·lació tèrmica diürna i nocturna i per una gran sequedat. Exemple: la submeseta sud.
Desertització: Procés de pèrdua del mantell vegetal, és a dir, degradació cap a un desert, a causa de l’erosió del sòl, a pràctiques agràries i ramaderes inadequades, als incendis i a la carència d’aigua. Gran part del sud d'Espanya sofreix aquest risc (al mapa.sobre tot les zones de color vermellós i taronja).
Endorreisme: Fenomen pel qual la xarxa hidrogràfica o el drenatge superficial d’una conca no ateny l’oceà, que esdevé fonamentalment per l’aridesa climàtica i perquè són corrents d’aigua que discorren per terrenys poc favorables (planures, barreres muntanyoses), això fa que s’acumulin a llac o llacunes de poca fondària. A Espanya les conques endorreiques són petites i escasses a l’actualitat degut a la proximitat de la mar que envolta la península; en el Terciari existiren grans conques endorreiques. Exemple: les llacunes de Ruidera (Ciudad Real).
Exorreisme: Fenomen pel qual la xarxa hidrogràfica té un drenatge normal, ja que les seves aigües atenyen l’oceà. Exemple: la xarxa hidrográfica del riu Duero.
Sequera: Escassetat de precipitacions durant un llarg espai de temps. Fou un problema greu els primers anys de la dècada dels 90 a Espanya i ho serà més en el futur, degut al canvi climàtic.
Estiatge: Nivell mitjà més baix d’un riu, amb el cabal més feble en una època de l’any i en un indret determinat, generalment a l’estiu mediterrani. Exemple: Estiatge de tres a quatre mesos al riu Segura.
Torrent de Pareis (Mallorca).
Torrent: Llit natural que només duu gran quantitat d’aigua una part de l’any; es considera que tenen règim torrencial, ja que la major part de l’any no tenen cabal. Exemple: Torrent de Canyamel, de na Borges , o el Torrent de Pareis (Mallorca).
Recursos hídrics: Disponibilitat d’aigua tan superficial com subterrània amb què es compta per satisfer les necessitats humanes. Cal tenir en compte la desigual distribució de l’aigua a Espanya. Exemple: La regulació dels recursos hídrics es recull a la Llei d’aigües de 1985.
Règim fluvial: Evolució, distribució i variació dels cabals d’un curs d’aigua al llarg de l’any (procedència de les aigües, periodicitat, etc ). El règim dels rius espanyols està condicionat per la disposició de la Meseta (lleugerament inclinada cap a l’oest), el relleu i l’índex de precipitacions.
Inundacions a Manacor, Mallorca (1989).
Inundacions a Benidorm, Alacant (2014).
Revinguda: Aportació ràpida i més o menys violenta i catastròfica de l’aigua a aquells espais on té tendència a acumular-se en excés, en voreres de rius o torrents, o en depressions. Exemple: torrentades de Manacor de setembre de 1989 (a la foto), i de illes de Canàries de 2011.
Salinització d’aqüífers: Procés d’acumulació de sal com a conseqüència de la intrusió de l’aigua marina a la formació geològica on s’emmagatzema i circula aigua subterrània tot aprofitant la porositat de la roca que l’acull i la pressió hidrostàtica present. Es deu a la sobreexplotació. Exemple: al Prat de Sant Jordi (Mallorca), amb els seus molins per extreure l'aigua.
Transvassament entre conques: Traslladar l’aigua entre conques de rius mitjançant llits artificials realitzats per l’home. De conques amb superàvit a conques amb dèficit hídric. Exemple: transvassament Tajo-Segura.
Vessant hidrogràfica: Conjunt format per totes les conques que vessen al mateix mar. Exemple: a la península Ibèrica hi ha tres vessants: cantàbrica, atlàntica i mediterrània.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada