Conceptes de Geografia: l'espai urbà i l'ordenació del territori.

            Vocabulari de Geografia d’Espanya en 2n de Batxillerat.

Conceptes de l’espai urbà i l'ordenació del territori.

Àrea metropolitana: És el territori format per diversos municipis que conformen una continuïtat urbanística al voltant d’una gran ciutat que exerceix una gran atracció sobre ells, són els nuclis satèl·lits. En alguns casos s’han creat organismes supramunicipals per a gestionar serveis com l’aigua, els transports públics o la planificació urbanística (els consells metropolitans). Les característiques principals són: gran concentració de la població, grau elevat d’integració interna, posició predominant de la ciutat central i continuïtat geogràfica, funcional i de manera de viure. 

Exemples: 

L’àrea metropolitana de Madrid, formada pel municipi de Madrid i els del voltant, com Alcorcón, Leganés, Getafe, Pinto, Parla...

L’àrea metropolitana de Barcelona, formada per Barcelona i tots els municipis que han quedat espacialment agregats a ella però que mantenen la seva autonomia administrativa, com l’Hospitalet de Llobregat, Badalona, El Prat de Llobregat, etc.

Barraquisme: 

És el fenomen que es produeix en els barris perifèrics i suburbials de les grans ciutats. La població sense recursos ocupa espacialment el sòl i construeix barraques amb materials pobres i sense tenir els serveis bàsics d'aigua, clavegueram, llum.... 

Exemples: Can Tunis a Barcelona (a les fotos d'adalt), l’antic poblat de barraques de Can Pere Antoni i ara de Son Banya a Palma; i els poblats del Pozo del Tío Raimundo i  la Cañada Real a Madrid.

No s'ha de confondre amb el problema de la ghetització social, que és el fenòmen de la concentració d'ètnies i grups socials en guetos, que són barris o zones urbanes molt acotats, que sofreixen aïllament i/o escassetat de serveis públics, pobresa, delinqüència..., però sense arribar a fer les vivendes amb materials peribles provinents dels fems i escombreries, com sí passa amb el barraquisme anterior. Uns exemple de guetos són el barri de Tres Mil Viviendas en Sevilla i la zona de Corea en el barri de Camp Redó a Palma. 

Directrius d’Ordenació Territorial: Conjunt d’actuacions de l’Administració pública, encaminades a establir unes normes que donin coherència a totes les accions que s’exerceixen sobre el territori. L’expressió espacial de la política econòmica, social, cultural i ecològica de tota societat. 

Exemple: Les DOT de les Illes Balears, aprovades a l’anterior legislatura (1999-2003). Protegeix zones com la platja d'Alaior, a la foto.

Eixample: 

És producte de l’expansió de la ciutat mes enllà del recinte de les muralles (que generalment s’enderroquen) arran de la industrialització i el creixement demogràfic de la segona meitat del segle XIX i de principis del segle XX. És un espai planificat que presenta una trama ordenada i regular, amb carrers més amples i rectes que els del centre històric. 

Exemples: l’eixample de Barcelona de trama ortogonal que fou planejat per Ildefons Cerdà (1860), o el de Palma d’estructura radiocèntrica planejat per Bernat Clavet el 1901 a partir de les avingudes, on estava el traçat de les antigues murades.

Centre històric: 

El conjunt dels espais originaris de les ciutats, construïts abans de la industrialització. A Espanya la seva creació es remunta generalment a l’Edat Antiga i Mitjana. Presenten traçats irregulars i en ells es superposen elements acumulats en el transcurs de l’evolució de les ciutats. El seu límit el marca el perímetre de les antigues ciutats, amb murades enderrocades. Fins fa uns anys s’havien convertit en àrees marginals, despoblades i només amb una funció comercial o monumental, encara que totes les administracions públiques estan interessades en la seva rehabilitació i restauració. 

Exemples: Casc Antic de Palma, Ciutat Vella (Barcelona), barri dels Àustries (Madrid).

Conurbació: 

És l’àrea urbanitzada continua i densament poblada, formada per dos o més municipis que per efecte del creixement urbanístic i demogràfic formen un continu urbà sobre tot  o parts importants del municipis, sense quedar un espai rural significatiu entre el elements de la trama urbana. 

Exemples: Tarragona-Reus, Cádiz-San Fernando-Puerto de Santa Maria, Oviedo-Gijón-Avilés, Palma-Calvià-Llucmajor (en el mapa, i també podríem incloure unes parts de Marratxí i Establiments).

Districte central de negocis (Central Business District o CBD): 

És una expressió anglesa que designa el nucli central comercial, de negocis i de serveis d’una ciutat. La concentració d’activitats terciàries a aquests espais ha produït el desplaçament de la població cap a altres districtes de la ciutat i un augment del preu del sòl i dels edificis d’aquesta àrea. Presenta una intensa activitat diürna i un despoblament nocturn. 

Exemples: la zona de Castellana i Centre AZCA a Madrid, la Diagonal a Barcelona, i la zona del Born i les Avingudes a Palma de Mallorca.

Nuclis dormitori: 

Conglomerat urbà situat a les zones perifèriques de les grans ciutats amb funció bàsicament residencial. Els seus habitants generalment no hi realitzen en aquests nuclis llurs activitats econòmiques, sinó que es desplacen a l’exterior per al seu treball i per a altres activitats (compres importants, oci…). Aquests nuclis han incrementat els moviments pendulars de les zones urbanes i l’ús dels medis de transport privats (cotxes, motos, bicis…). 

Exemples: Son Ferrer (Calvià), urbanitzacions de Marratxí (Mallorca).

            Pamplona.

Barcelona.

S'Indioteria, a Palma.

Perifèria urbana: 

És la zona més exterior d’un nucli urbà on l’espai construït es discontinu i on es produeix una zonificació del sòl (espais segregats amb usos diferenciats). Així, s’hi poden trobar des de zones residencials de diferents estructures urbanístiques i nivells socioeconòmics, polígons industrials, polígons comercials, parcs tecnològics i empresarials, i zones d’equipament urbà. Les perifèries començaren a urbanitzar-se arran de la industrialització, la qual cosa ha suposat la pèrdua i desaparició d’espais agraris i d’àrees naturals, la construcció d’infraestructures viàries, l’increment dels moviments pendulars i el despoblament dels centres urbans a favor de les àrees residencials suburbanes. Exemple: el barri de s’Indioteria, a Palma de Mallorca.

Rururbanització: 

Fenòmen d'expansió sobre espais rurals de la població urbana, és a dir que la major part de la població fa activitats econòmiques urbanes i té mentalitat de vida urbana. Exemple: urbanitzacions d’Esporles, a Mallorca, on la majoria de la gent treballa a Palma i viu com si fos urbanita, sense arrelar-se prou al poble.

Planejament urbanístic: 

És una planificació realitzada per les autoritats públiques per a regular i ordenar l’ocupació i els usos del sòl urbà i les seves àrees circumdants. Si bé existeixen lleis generals com les lleis del sòl de 1956 i de 1992, les competències de planificació urbanística corresponen als ajuntaments, regulades a través del pla general i de plans parcials. La seva funció primordial es la de regular i limitar el creixement urbà i preservar l’espai rural pròxim. Exemple: Pla General d’Ordenació Urbana de Palma de Gabriel Alomar.

[http://www.elnortedecastilla.es/20080217/valladolid/propietarios-pisos-rondilla-solicitan-20080217.html] Polígono residencial 25 Años de Paz en La Rondilla (Valladolid). Foto de Gabriel Villamil.

Polígon residencial: És un barri (o zona) situat a la perifèria d’una ciutat, amb funció residencial. Generalment és un nucli dormitori i els seus habitants es desplacen per anar al treball o per a fer compres. Durant els anys 1960-1980 es multiplicà la construcció de polígons tant de promoció privada com de protecció oficial amb baixos costos destinats a les classes treballadores. Solien ser blocs aïllats, tenien pocs serveis i estaven mal comunicats. Actualment se continuen construint polígons de cases adossades, de millor qualitat que els blocs de pisos. Exemple: Son Roca, una barriada dels afores de Palma.

Trama urbana: Fa referència a la morfologia d’una ciutat. És el conjunt dels seus components estructurals: els carrers, les avingudes i les places que la formen i la connexió entre ells, i també la forma en que s’agrupen i ordenen les edificacions. La trama urbana pot ser irregular (centre històric) o regular (eixample) i pel que fa als edificis es parla d’un ordre obert quan els blocs d’edificacions estan aïllats, i d’ordre tancat quan són continus. Exemple: l’eixample de Palma.

Polígon industrial: Nucli de creixement industrial que respon a una localització específica de les indústries i els serveis relacionats. És utilitzat per a descongestionar les zones industrials molt saturades o bé per a activar econòmicament els sectors més endarrerits. Polígon de Can Valero (Palma de Mallorca), Polígon de Son Bugadelles (Calvià). Sovint els polígons de serveis i industrials acaben per ser el mateix.

Polígon de serveis: Àrea destinada bàsicament a l’oferiment de serveis, i es solen unificar sota els criteris de realitzar activitats d’investigació, tecnologies, comerç, sanitat, educació, etc. Exemple: Parc BIT a prop de la Universitat de les Illes Balears (UIB) a Palma. Sovint els polígons de serveis i industrials acaben per ser el mateix, i en molts casos els polígons industrials han acabat com de serveis, per la manca d'inversions en fàbriques, com el de Son Castelló a Palma (en les fotos).

Xarxa radial: Conjunt d’infraestructures de transport o comunicació, que es desenvolupen al voltant d’un eix central en el sentit dels radis d'una circunferència, generalment cap a la periferia. Exemple: la xarxa d’autopistes de l’Estat espanyol, que van des de centre a Madrid fins als ports  i ciutats principals de les regions perifèriques.