Conceptes d'Història de l'Art (R-Z).

            CONCEPTES D'HISTÒRIA DE L'ART (R-Z).

R

Ready made.

Obra d’art feta amb objectes industrials o artesanals. És pròpia del dadaïsme. Exemple: La font (1917), de Duchamp.

Relleu (baix, mig, alt).

Relleu: técnica o tipus d’escultura, amb gravació d’unes formes sobre un plafó, remarcant les vores del dibuix.

Relleu baix: el que es fa amb línies que quasi no sobresurten de la superficie.

Relleu mig: el que marca més el volum de les figures.

Relleu alt: el que les figures quasi es separen de la superficie i fan efectes de contrallum.

Retaule.

Obra religiosa d’arquitectura, escultura i pintura, situada darrera d’un altar en un presbiteri o capella. S’estructura en predel·la, carrers verticals, pisos horitzontals i àtic. Exemple: retaule major de l'Església de l'Escorial.

Rosassa (rosetó).

Gran finestral circular, calat i vidrat, que es troba en les esglésies gòtiques, especialment a la façana, al presbiteri i al cap de les naus laterals. Exemple: rosassa de la Seu de Palma de Mallorca.

S

Salmer.

Peça inferior o dovella d’un arc, feta de pedra tallada amb plans inclinats, col·locada sobre una columna o un pilar, per rebre el pes de les dovel·les superiors de l’arc. En sentit ascendent és la primera amb corbatura.

Sarcòfag.

Arca de pedra, fusta o altre material, destinada a contenir el cos d’un difun. Pot estar decorada amb pintura o escultura. El terme prové dels grecs sarcos (carn) i fagein (comer).  Exemple: Sarcòfag Dogmàtic.

Simetria.

Correspondència o equilibri regular de posició, forma i dimensions de les parts d’un cos o d’altre figura plana, als dos costats d’un pla transversal. També es pot definir com l’equilibri armònic que reprodueix la mateixa imatge a l’esquerra i a la dreta d’un eix imaginari.

T

Talaiot.

Tipus d’edifici de l’arquitectura megalítica de la cultura talaiòtica a Mallorca i Menorca, realitzat amb grans pedres, amb forma circular o quadrada, una columna de pedres en el centre, i una coberta, amb funció múltiple: observació, defensiva, habitatge, tresor...

Talla.

Obra d’escultura, especialment en fusta, feta llevant material.

Tambor.

Peça del fust d’una columna. En les imatges es veu com es disposaven en vertical i com resta la columna al caure.

Cos cilíndric en la part inferior d’una cúpula amb la funció de sostendré-la. Poy tenir finestrals.

Taula.

Tipus de construcció de l’arquitectura megalítica de la cultura talaiòtica a Menorca, amb una pedra horitzontal sostinguda per una vertical, i funció funerària-religiosa.

Teatre.

Edifici destinat a la representació d’obres dramàtiques, que nasqué en l’arquitectura grega. Té parts com graderies, cor, orquestra, prosceni, escena i postesceni.

Termes.

Edifici destinat a establiment públic de banys, característic de l’arquitectura romana.

Terracota o terracuita    

Material fet amb argila modelada i cuita, que s’utilitza en l’escultura i en la decoració d’edificis.

Tessel·la.

Petita peça cúbica de marbre, pedra, terra cuita, vidre o altres materials, que forma part d’un mosaic.

Peça d’un mosaic.

Tetramorf.

Motiu iconogràfic que representa el conjunt dels símbols tradicionals dels quatre evangelistes: Sant Marc (lleó), Sant Lluc (bou), Sant Joan (àguila) i Sant Mateu (home alat). Sovint es presenta en els timpans de les esglésies.

Timpà.

Espai triangular o semicircular en un frontó clàssic o en la part superior d’una portalada romànica o gòtica, amb decoració escultòrica.

Tolos (tholos).

Temple o edifici de planta circular, característic de l’arquitectura de Grècia i Roma.

Tondo.

Obra pictorica en forma de disc circular u oval. Exemple: Tondo Doni, de Miquel Àngel.

Traceria.

Decoració escultórica en pedra o fusta, amb motllures o línies geomètriques d’arabesc, situat en un arc o arrabà, propia de l’art gòtic.

Transsepte.

Nau transversal que forma una creu amb la nau principal.

Tremp (pintura al tremp).

Tècnica pictórica, feta amb colors preparats amb líquids glutinosos com goma i ou, més aigua.

Trencallums (o mainell).

Columneta central en les portades i finestres (llavors es diu finestra coronella o geminada).

Tribuna.

Part elevada d’un edifici públic amb funció de espai per al públic o també per als oradors.

Primer pis d’un temple, sobre les naus laterals, amb la funció d’albergar el públic. Sovint es diu trifori.

Trifori.

Galeria elevada d’un temple, en la tribuna o matroneum sobre les naus laterals, amb una filera de finestrals, sovint triforats, que donen a l’interior.

Tríglif.

Element arquitectònic decoratiu, en forma de rectangle solcat per tres canals, que decora el fris d’ordre dòric, entre metopes.

Trilobat.

Element arquitectònic dividit en tres lòbuls.

Tríptic.

 Exemple: el Tríptic Portinari del pintor Hugo van der Goes. 

Composició pictòrica, escultòrica o d’orfebreria dividida en tres cossos. En alguns casos els dos exteriors es poden tancar sobre el central.

Trompa.

Element arquitectònic en la base de cimboris i cúpules, de forma còncava i amb funció semblant a una petxina, serveiz per passar el pes d’una planta circular u octogonal a una quadrada.

Trompe-l’oeil.

Técnica pictórica, de nom francès que’s tradueix com «enganyar a l’ull» ,que pretèn imitar la profunditat amb jocs de falsa perspectiva i altres efectes óptics.

V

Vanitas.

Tipus de temática de la pintura que mostra la fugacitat de la vida, amb visions de cadàvers, de fruites o flors podrides... És propi del barroc.

Vitrall.

Vidriera construïda amb tires de metall i vidres de colors, formant un dibuix, pròpia de finestrals, lluernes i altres obertures d’edificis. Nasqué en el romànic.

Volta (d’aresta, de canó, de creueria, de mocàrabs, gallonada).

Volta (castellà: bóveda): estructura arquitectònica en forma d’arc prolongat en un eix horitzontal, amb funció de sostre i formada per elements que’s recolzen i passen la pressió exterior a murs, pilars, columnes…

 Volta d’aresta: formada per la intersecció perpendicular de dues voltes de canó iguals.








 Volta de canó: de forma semicircular prolongant en un eix llarg l'arc de mig punt, característica de l’art romànic.

Volta de creueria i tribuna de Notre Dame de París.

Volta de creueria: de forma creuada per la intersecció de dues o més voltes apuntades, característica de l’art gòtic.

Volta de mocàrabs: ornamentada per prismes juxtaposats i superposats verticalment, de base còncava, semblants a estalactites, característica de l’art islàmic.

Volta (o cúpula) gallonada: de forma nervada en grells com una toronja.

Voluta.

Element decoratiu en forma de fulla enrrollada, característic dels capitells de l’ordre jònic de l’arquitectura grega.