Conceptes de Geografia: Sector terciari i altres.

Conceptes de Geografia: El sector terciari del comerç interior i exterior, turisme, transport, i altres.

Comerç a l'engròs:

Activitat de compraventa de béns i serveis a gran escala, des del fabricant o distribuidor cap als comerciants que després faran la venta al detall al consumidor final. Els primers són els majoristes i els comerciants petits són els minoristes.

Exemple: l'operació de vendre productes lactis entre un productor i una gran empresa comercial com Mercadona o LID, que és la venedora final als consumidors.

Comerç al detall:

Activitat de compraventa de béns i serveis a petita escala, pels comerciants directament al consumidor. Aquests comerciants (els venedors es diuen detallistes o minoristas) prèviament han comprat a l'engrós des del fabricant o distribuidor.

Exemple: l'operació de vendre productes lactis entre un productor i una gran empresa comercial com Mercadona o LIDL. En la foto un establiment detallista de Zara al carrer del Born de Ciutat (Palma).

Comerç en línia [electrònic, digital]:

Activitat de compraventa de béns i serveis utilitzant medis digitals [comerç online o en línia, o e-commerce].

Exemple: compra de productes a Amazon.

Franquícia comercial:

Negoci de compravenda de béns i serveis en la que una empresa principal es coordina amb altres més petites, de manera que comparteixen el mateix nom, política comercial, publicitat, qualitat, preus...

Exemple: la franquícia o cadena alimentària McDonalds, una empresa nord-americana que estableix contractes amb petits empresaris que obren establiments locals amb el seu nom i pautes comercials, com és el cas del establiments de Magaluf, Santa Ponça...

Balearització: 

Fenomen econòmic-territorial de les Illes Balears dels anys 1960-70. Implica un desequilibri sectorial, amb hipertròfia del subsector turístic, lligat a una dependència exagerada de l’exterior. Territorialment, es tradueix en una construcció massiva al litoral, no sempre acompanyada d’una adequada planificació i que implica la desaparició de diverses espècies que feien vida a les costes. 

Exemple: la construcció massiva en la Platja de Palma.

Cadena hotelera: 

Conjunt d’establiments d’hospedatge que formen part d’una mateixa empresa o companyia. Exemple: Cadena Sol, Barceló, Riu, Iberostar, NH Hoteles, etc.

Estacionalitat turística: 

Propietat d’atracció que posseeix un espai turístic tan sols durant una determinada època de l’any. Generalment són les condicions climàtiques les que la marquen o determinen l’atractiu. El model turístic espanyol basat en el Sol i la Platja presenta una acusada estacionalitat amb la concentració dels turistes a l’estiu, especialment al juliol i agost; aquest fet repercuteix en la saturació de les instal·lacions, en el deteriorament del medi ambient i el descens de la qualitat. Es tracta de corregir fomentant altres tipus de turisme com el de la Neu, el de Congressos i Convencions, el Rural o el de la Tercera Edat en temporada baixa.

Àrea d’influència (Hinterland): 

Paraula que significa literalment “terra posterior” (a un port, ciutat, etc) i en un sentit més ample es refereix a l’area o esfera d’influència d’un assentament, por o nucli central que actua com a centre de decisió organitzant l’espai de l’entorn i les relacions que s’estableixen entre ells. 

Exemple: el port de Barcelona i la zona del seu voltants (Sabadell, Terrassa, l’Hospitalet, Mataró, …).

Ocupació extrahotelera: 

Fenomen o acció d’emprar durant un espai de temps diferents tipus d’hospedatges turístics (apartaments, pisos, habitatges unifamiliars, etc.) distints de l’hotel. 

Exemple: blocs d’apartaments de Cala d’Or, Peguera, Can Picafort…

Sobrocupació [Overbooking]: 

Fenòmen d'excés de reserves de places hoteleres, de transport, etc., sobre el nombre de realment disponibles. Aquesta situació es dóna quan amb la finalitat de garantir la plena ocupació, contracten, comptant amb les anul·lacions, un nombre superior a la capacitat de l’establiment o mitjà de transport.

Exemple: l’overbooking de places de vol a Canàries des de Madrid la Setmana Santa del 2000.

Majorista de viatges [Tour operador]: 

Grup empresarial d'agències especialitzades que organitzen el turisme sobre tot a nivell internacional. Comercialitzen paquets turístics que inclouen estances, visites i el viatge, en general obtinguts a uns preus molt avantatjosos. Cobren als països d’origen, amb la qual cosa el turista paga amb la seva pròpia moneda. 

Exemples: el touroperador Tui o Halcón Viajes.

Transports discrecionals: 

Servei de transport col·lectiu que no fa viatges regulars. 

Exemple: Excursió d’un grup de turistes a Sa Calobra, o una sortida puntual que fan els alumnes d’un institut.

Transports regulars: 

Servei de transport col·lectiu que es fa seguint un reglament permanent d’entrades i sortides, prèviament establert, de condicions, horaris, preus... 

Exemple: línia de bus per carretera Palma-Calvià, tren Palma-Inca.

Turisme alternatiu: 

Moviment de persones amb la finalitat de passar les vacances lluny de la residència habitual i que van a cercar les noves formes per satisfer l’oci. Així podem incloure l’agroturisme, el turisme verd, cicloturisme, turisme d’aventura, etc. 

Exemple: Agroturisme de Mofaret o Son Boronat a Calvià (Mallorca).

Turisme de masses: 

Moviment de població moll lligat a la satisfacció de l’oci que ha posat a l’abast d’un gran nombre de persones de condició socioeconòmica variada de passar les vacances lluny de la residència habitual. Es va desenvolupar a partir de la dècada del 1960, al voltant d’un nombre limitat de destinacions com a conseqüència de l’abaratiment del transport, l’increment de poder adquisitiu o l’augment del temps lliure. Exemple: S’Arenal, Paguera, Magaluf, Can Picafort…

'In memoriam'. Bartomeu Barceló Pons (1932-2012), geògraf i mestre de geògrafs.

         'In memoriam'. Bartomeu Barceló Pons (1932-2012), geògraf i mestre de geògrafs.

La mort de Bartomeu Barceló, el dimecres 10 d'octubre de 2012, ha estat un cop per a vàries generacions d'estudiants de la Universitat de les Illes Balears, quasi tots ells ara professors o professionals, a més de molts d'altres que compartiren la seva lluita per la cultura en una Mallorca que en els anys 50, quan ell començà la seva tasca admirable, era provinciana i minsa.

Valent, agossarat, sempre dispost a assumir riscs (i va patir força les conseqüències), emprengué projectes editorials de difussió cultural i tasques d'investigació innovadores i molt profitoses per a la societat, i participà en les institucions que empentaren el nostre redreçament, com l'Obra Cultural Balear (allà el vaig conèixer abans àdhuc de ser alumne seu, i era una figura sempre activa i influent), la Cambra de Comerç Balear, la Societat d'Història Natural i altres. Però altres poden parlar millor d'aquestes gestes.

Jo em referiré a ell com professor meu en dos cursos, a primer i cinqué de la carrera de Geografia: molt intel·ligent, d'immensa cultura, més interessat per obrir-nos a la curiositat i la recerca que a ficar-nos coneixements memorístics (però no deixava de banda aquests), va ser un dels millors maîtres à penser que he tingut. Ell valorà alt la meva dedicació perquè era ben generós en les notes, però encara ho va ser més en altre aspecte: totd'una me considerà com un geògraf encara que ni tingués el títol, i m'exigí en coherència el màxim. És el vertader respecte. I jo, en part per lleialtat, li vaig tornar el màxim. Aquest va ser tal volta el millor llegat: un professor ha de conduir (educere) i estimular a que l'alumne aprengui ell mateix. 

Mai l'oblidarem.

Llibres i articles.

Barceló Pons, Bartomeu. La vida econòmica de Mallorca en el s. XIX. En “BCOCINP”, n. 632 (1961) 168‑181. Hi ha una edició revisada publicada per OCB, a Monografies, nº 1, amb el títol “El segle XIX á Mallorca”, 1964, 38 pp.

Barceló Pons, B. Evolución reciente y estructu­ra actual de la población de las Islas Baleares (1965). CSIC. Madrid. 1970. 398 pp. Tesi doctoral.

Barceló Pons, B. Geografía de las Islas Baleares. En Geografia de España. Barcelona. Planeta, 10 vols. 1991. Vol. 9, pp. 453‑591.

Barceló Pons, B.;  Binimelis Sebastian, J.; Petrus Bey, J. M.; Rullán Salamanca, O. Les illes Balears. En  Geo­grafia Universal. Edicions 92. Barcelona. 1985. Vol. X, pp. 280‑329.

Barceló Pons, B. La decadencia de las activida­des agrarias en las Baleares. En Medio siglo de cambios agrarios en España. Edición a cargo de A. Gil Olcina y A. Morales Gil. Institut de Cultura J. Gil Albert. Ala­cant. 1990. 884 pp. (725‑752).

Barceló Pons, B.; Frontera, Guillem. Història del turisme a Mallorca. Sèrie de 35 articles publicats al diari “Ul­tima Hora” (1985‑1986).

Fonts d'obituari.

Manresa, Andreu. Obituario. Bartomeu Barceló, geógrafo, editor y promotor de la UIB. “El País” (12-X-2012) 44.

Adrover, Miquel. Fallece Bartomeu Barceló, geógrafo y socio fundador de la Obra Cultural Balear. “Diario de Mallorca” (12-X-2012).

GH 1 UD 12. Cultura talaiòtica. Dosier: Sortida escolar al poble d'Artà i al poblat talaiòtic de Ses Païses.

         GH 1 UD 12. Cultura talaiòtica. Dosier: Sortida escolar al poble d'Artà i al poblat talaiòtic de Ses Païses.

HISTÒRIA D’ARTÀ.

Les restes arqueològiques mostren com l'ocupació humana de la contrada artanenca comença en el període pretalaiòtic, tot i que la majoría de jaciments que avui podem observar corresponen al megalitisme talaiòtic (poblat de ses Païsses, talaiot de sa Canova...).

La dominació romana va deixar també la seva empremta i, durant l'epoca musulmana, la península artanenca (Yartan) ere uns dels tretze districtes en que es dividia l'illa de Mallorca. Aquest districte incloïa també els actuals termes municipals de Capdepera i Son Servera.

La fundació de la vila està vinculada a l'arribada dels monjos premonstratens que, arran de la conquesta catalan, fundaren el priorat de Santa Maria de Bellpuig. Fins al segle XV, la vila es denominava Almudaina i el nom d'artà designava tot el districte territorial.

Entre els segles XVI i XVIII la població augmentà considerablement. Les activitats agrícoles eren predominants encara que també es desenvolupà una considerable activitat tèxtil.

El 1820 el poble d'Artà va patir els estralls ocasionats per la pesta bubònica, que causà més de 1.200 víctimes. Al segle XIX es va produir la segregació de Capdepera i Son Servera. Aleshores el terme d'Artà presentava encara una estructura agrària latifundista en la qual els grans terratinents poseïen bona part de les terres del municipi. A final d'aquesta centúria va adquirir importància l'obra de palma, que emprava sobretot mà d'obra femenina i reportava un complement indispensable per a la subsistència de nombroses famílies pageses. El 1880, la parcel·lació de les terres de la zona nord-occidental de la Devesa de Ferrutx donà lloc al nucli ostaner denomaniat la Colònia de Sant Pere. Es tractava d'una colònia agrícola que, al llarg del segle XX, ha adquirit una funcionalitat turística sense perdre la seva personalitat tradicional.

El 1921 s'inagurà la línia de ferrocaril que unia Artà amb Manacor i a partir dels anys seixanta l'economia del municipi es va diversificar arran de l'explosió turística.

EL TALAIOT DE SA CANOVA.

El talaiot de sa Canova o de sa Clova d'es Xot forma part d'un gran conjunt arqueològic del que podem veure les estructures d'un talaiot quadrat, un troç de murada i un edifici absidal. És un dels talaiots més grans de Mallorca i un dels millor conservats, a l'interior hi ha una gran columna de tipus mediterrani formada per grans blocs de pedra superposats. Està situat a 4 Km de la Colònia de Sant Pere, molt prop de la carretera en direcció a Artà.

EL POBLAT TALAIÒTIC DE SES PAÏSSES.

Vídeo de Ses Païses. 1:19. [https://www.youtube.com/watch?v=jqx7U_6ckOo]

El Poblat Talaiòtic de ses Païsses amb una antiguetat de 3000 anys està envoltat d'una murada molt ben conservada en tot el perímetre. La seva porta monumental és un dels simbols de la prehistòria mallorquina, a l'interior hi trobarem habitacions, santuaris, sales hipòstiles i un talaiot central amb galeria, que ens donen una idea completa de com vivien els pobladors prehistòrics de les Illes Balears.

Aquest conjunt talaiòtic es troba prop del poble d'Artà i per arribar-hi cal anar per la carretera que travessa el poble d’Artà en direcció Manacor-Cala Rajada (Av. Costa i Llobera), i a uns 600 metres després d’haver passat l’estació del tren, a la dreta es trobarà l’accés al camí que arriba fins a l’entrada de Ses Païsses, sobre un pujol, enmig d’un bosc d’alzines.

Està ben condicionat per a la visita, amb horaris entre 1 d'abril i 30 de setembre de 10:00 a 19:30 hores cada dia.

La murada i la porta principal:

El poblat de Ses Païsses conserva el recorregut total d’una murada la construcció de la qual data de principis del primer mil·leni ANE. Amb una amplària mitjana de 3,6 m i una altura variable que, en algun punt, arriba als 3,5 m, presenta dos paràmetres ben diferenciats: l’exterior, de pedres més grosses, algunes de les quals pesen més de 8 tones, disposades verticalment, i l’interior, de pedres més petites, totes elles col·locades en sec, és a dir, sense cap material que les uneixi (tècnica ciclòpia). La murada és, sens dubte, el testimoni mes fidel de les potents estructures arquitectòniques utilitzades per l’home talaiòtic, perfectament visibles en l’aparell megalític i en l’aspecte monumental de les quatre portes que s’obren per donar accés al recinte interior.

La porta principal, a l’est sud-est, és la de més grans proporcions, amb dos brancals verticals que sostenen una enorme llinda monolítica. És la més ben conservada i ha esdevingut un dels símbols més representatius de la prehistòria mallorquina.

El talaiot central.

El talaiot central, que ocupa una posició un poc excèntrica enmig del poblat, es configura com l’element constructiu dominant al voltant del qual s’hi agrupen les altres habitacions del conjunt central. Fou excavat durant la primera expedició arqueològica dirigida pel professor Lilliu l’any 1959. Data dels primers moments de la cultura talaiòtica (Talaiotic I), entre el 1300 i el 1000 ANE, aproximadament.

De planta circular, el talaiot forma una torre troncocònica d’uns 4,5 m d’alçada, amb un volum superior als 400 m³. A la part inferior de la cambra interior hi transcorre, entre dos contraforts, un corredor de baixa altura que comunica el talaiot amb la Sala Hipòstila.

Adossat als murs del talaiot, a la part exterior, s’hi construí un contrafort, la qual cosa va fer suposar a Lilliu que podria tractar-se d’una rampa per donar accés a una hipotètica cambra situada a la part superior de la torre.

Segons l’opinió de Lilliu, el talaiot central i les Habitacions Adossades passarien a formar part, entre els segles VIII-V ANE, d’un complex de cases propietat del cap dirigent o autoritat clànica del poblat.

La funció dels talaiots resta amagada i és tema de discussió entre els arqueòlegs. Per una part es diu que són torres de defensa i observació. Per l'altra, que són simples habitacles o monuments funeraris d'enterrament, bé sigui per incineració o per inhumació.

L’habitació en forma de ferradura i la sala hipòstila.

Del conjunt de construccions que formen el talaiot central i les diferents habitacions que l’envolten destacarem, a aquesta estació, l’habitació en forma de ferradura i la sala hipòstila, ambdues exhumades per Lilliu durant la segona campanya d’excavació, realitzada el 1960.

L’habitació en forma de ferradura, adossada al talaiot i a la sala hipòstila, està compartimentada en dos habitacles. Pertany als primers moments del Talaiotic IV (segles V-III ANE). Segons els estudis del professor Lilliu, aquesta habitació fou reutilitzada posteriorment (segles III-II ANE) i s’hi introduí una tomba d’incineració (el ritual utilitzat era d’influència grega) amb aixovar ceràmic i un elm de bronze decorat.

La sala hipòstila és de planta absidal i presenta tres columnes i sis pilastres que sustentaven una coberta de la qual no en queden restes. La seva datació cronològica se situa entre els segles VIII-V ANE.

Les altres portes d’accés.

El poblat talaiòtic de Ses Païsses presenta, a més de la Porta Principal té altres tres portes d’accés. Una, al sud-oest, que Lilliu va denominar “porta dell’acqua”, està destruïda parcialment i no s’inclou a l’itinerari de la visita. Les altres dues, una prop de l’altra, es localitzen a l’ampli segment curvilini de la murada, al nord-oest.

En qualsevol cas, cal apuntar que la qüestió de les portes i accessos als poblats talaiòtics presenta alguns dubtes a l’arqueologia.

D’una part, és cert que la majoria dels poblats presenten mes d’una porta d’accés, però no és possible determinar si llur utilització fou coetània o no. Per l’altra, sembla que el tipus constructiu més utilitzat fou el de llindà, amplament representat per tota la Mediterrània, alternant la tipologia de subjecció de la pedra superior sobre dos brancals monolítics o sobre obertures en les filades del mur, tot i que no es pot descartar la hipòtesi d’altres sistemes com les cobertes superiors de llenya o el d’aproximació de filades dels quals no n’ha quedat cap vestigi.

Finalment, tampoc no es coneix amb certesa com es tancaven aquests accessos, tot i que sembla que el mètode més utilitzat era el tancament mitjançant pedres que obturaven l’obertura.

En les darreres excavacions i acondicionaments que s'han realitzat a Ses Païsses s'ha recuperat el Portal Nord, un dels quatre portals que hi havia a la murada del poblat.

Les habitacions.

Just a la cara sud del Talaiot Central i trobam les Habitacions de Planta Rectangular, s’observen tres habitacions que, juntament amb l’Habitació en Forma de Ferradura, la Sala Hipòstila i el Talaiot Central, configuren el bloc de construccions del conjunt central del poblat talaiòtic.

A uns trenta metres del Talaiot Central hi trobem un segon grup d'edificacions anomenades Habitacions de Planta Absidal, constituït per dos habitacles. El primer d'ells, d'uns quinze metres de llarg, és el més gran fins aleshores recuperat, ubicat entre dos trams de murada, el seu interior apareix compartimentat en tres parts. Quan a l'altre habitacle, malgrat no està acabat d'excavar, s’hi poden distingir clarament la seva configuració i dependències.

Fonts.

[http://www.museuarta.com/ses-paisses/característiques-i-cronologia/]

GH 2 UD 07. La Península i el Regne de Mallorca en l'Edat Mitjana (segles XIII-XV),

            GH 2 UD 07. La Península i el Regne de Mallorca en l'Edat Mitjana (segles XIII-XV),

1. Pregunta clau: Per què va ser decisiva la batalla de Las Navas de Tolosa?

2. Descobreix: Com varen conquerir i repoblar les Balears.

3. L'expansió de la Corona d'Aragó. El desenvolupament agrícola i comercial de les Illes Balears.

4. Viatja al passat: Nicolau, un comerciant pel Mediterrani.

5. Descobreix: El regne privatiu de Mallorca (1276-1349).

6. El govern dels regnes de la Corona d'Aragó.

7. La Corona de Castella.

8. L'enigma: Per què hi va haver guerres civils a la Baixa Edat Mitjana?

Programació GH 2 UD 07.  La Península i el Regne de Mallorca en l'Edat Mitjana (segles XIII-XV), 

Els alumnes llegiran tot el text i se subratllarà el més important, procurant comprendre el sentit general. Els alumnes no han d'escriure les activitats dels temes 1-8 (pp. 132-147), sinó localitzar amb claudàtors ('corchetes' en castellà) les respostes de les activitats de localització obligatòria. Les activitats que no s'han de localitzar són les voluntàries, que s'assenyalen a continuació: Introducció: 1-3 (p.131). 4 (p.135). 5 (p. 139). 4 (p. 141). 6 (p. 143). Aprèn a… (p. 148). 1-5 (pp. 148-150). La síntesi de p. 151 s'ha de llegir i subratllar el més important, per facilitar la comprensió de la UD. S'han de fer les activitats 1 i 2 de p.129, que són les que entren en l'examen memorístic. L’examen procedimental comprèn les activitats 1-3 (p. 151) més les làmines. Les activitats voluntàries poden servir per pujar la nota de la segona avaluació en els dos treballs d’investigació (poden donar fins a un punt més) o per recuperar nota per faltes d’assistència no justificades.

GH 2 UD 02. Al-Andalus.

            GH 2 UD 02. Al-Andalus (i les Balears).

Índex.

1. Pregunta clau: Com es va estendre l'islam.

2. La conquesta de l'Al-Andalus.

3. L'evoluciód'Al-Andalus (929-1492).

4. Viatja al passat: En Hammal i la Fàtima, un pagesos d'alqueria.

5. Descobreix: Les ciutats d'Al-Andalus.

6. Descobreix: Les Illes Orientals d'Al-Andalus.

7. Descobreix: L'economia i la societat balear a l'època andalusina.

8. Enigma: Quants llibres tenia la biblioteca d'al-Hakam.

9. El racó de l'art: L'art andalusí.

Programació GH 2 UD 02. Al-Andalus.

S'han de fer totes les activitats, localitzant-les amb claudàtors, de les pp. 28.45, excepte les voluntàries: 6 (p.33). 4 (p. 35). 6 (p. 37). 5 i 6 (p. 43). Les activitats de pp. 46-48 i 3-4 de p. 49 són voluntàries. S'ha de llegir i subratllar la síntesi de p. 49. Són obligatòries les activitats 1 i 2 de p. 49 que són les úniques que entren en l'examen memorístic. L'examen procedimental compren les activitats 1 i 2 de p. 49 més el Quadern d'activitats.

6. Descobreix: Les Illes Orientals d'Al-Andalus. Els àrabs a Balears.

L’any 622 Mahoma fundà l’Islam, religió que des d’Aràbia i mitjançant la Guerra Santa, es va establir ràpidament per una part d’Àsia, el nord d’Àfrica i quasi tota la Península Ibèrica. Imposà una nova cultura i una forma diferent de viure. Aleshores la població de Balears era molt escassa i pobre, i encara que legalment era una posessió bizantina, durant més de cent anys pagaren un tribut als sobirans musulmans de la Península.

L’any 902, n’Isam-Al-Jawlani, en nom de l'emir omeia de Còrdova, s’apoderà de Balears. Hi havia poca població i el camp no era gaire cultivat. Cal destacar, però, que durant més de vuit anys un grup de mallorquins, refugiats al castell d’Alaró, resistiren la invasió dels musulmans.

La població prest es va fer musulmana i s'arabitzà. Medina Mayurqa (Palma) s'engrandí i enriquí amb el comerç i en el segles XI i XII amb la pirateria, provocant que com a represàlia, l’any 1115 pisans i catalans, amb 500 vaixells i pot ser 75.000 (pot ser una exageració de les fonts històriques) homes atacaren i destruiren Eivissa i la Ciutat de Mallorca.

L’últim valí de Mallorca va ser n’Abu Yahyà, qui l’any 1229 donà l’illa al rei Jaume I d’Aragó. Eivissa passà a mans dels catalans i aragonesos cinc anys més tard i Menorca pagà tribut als cristians catalans, conservant-se independent durant cinquanta-set anys.

        

            Almudaina de Palma. La major part de l'edifici actual és gòtica.

7. Descobreix: L'economia i la societat balear a l'època andalusina.

Després del 902 molta gent de les illes es va fer musulmana, perquè la nova religió era senzilla i perquè els conversos pagaven menys imposts. Les illes s’arabitzaren en llengua i organitzaren la vida i la cultura entorn de la religió islàmica. D’aquest procés en queden encara moltes proves:

-Paraules: albercoc, albergínia, alfàbia...

-Llinatges, noms de llocs o topònims: Bennàssar, Homar, Alcúdia, Banyalbufar, Biniali, Binissalem...

-Música i costums: cançó de la ximbomba, vestimenta del pagès mallorquí.

-Construccions: casa eivissenca, teulada mallorquina i menorquina.

-Agricultura: sèquies, sínies.

Els pagesos vivien a alqueries i rafals, s’introduïren nous sistemes de regatge, com sèquies, sínies i canals subterranis; es cultivà molt l’arròs, el cotó, la vinya i tota casta d’hortalisses i farratges; es criaren molts animals, principalment ovelles i muls; es va revitalitzar també la indústria, sobretot en ceràmica i calçat (en aquell temps ja són famoses les sabates d’Inca); existia comerç amb la Península i el Nord d’Àfrica i el camp estava ben repartit (els pagesos hi vivien bé).

Medina Mayurqa (Palma) esdevingué una ciutat molt important, amb uns 25.000 habitants que es dedicaven principalment al comerç amb altres territoris àrabs i amb territoris cristians amics, i a la pirateria sobre tot contra els regnes cristians enemics.

9. El racó de l'art: L'art andalusí.

A les Balears l'emprempta àrab es concentra a Mallorca. Els principals monuments de Medina Mayurqa i llocs on es troben deixalles àrabs són el palau de l’Almudaina, l’arc de la drassana, l’arc del carrer de l’Almudaina, la fortalesa de Gumara (plaça del Temple), els banys àrabs, el Museu de Mallorca, on s’hi troben reunits molts objectes àrabs trobats a diferents excavacions i el Castell de Bellver on hi ha un petit museu que conté també objectes del temps dels àrabs.

Al-Ándalus: del Reino visigodo al Califato de Córdoba. Academia Play. 18 minutos. [https://www.youtube.com/watch?v=iRvKC_-FfUE]

GH 2 UD 08. La cultura i l'art del Gòtic.

            GH 2 UD 08. La cultura i l'art del Gòtic.

1. Pregunta clau: Com es va formar l’art gòtic.

2. L'arquitectura gòtica.

3. Viatja al passat: El mestre Andreu, constructor de catedrals.

4. L'escultura i la pintura gòtiques.

5. Descobreix. El gòtic a la Península Ibèrica.

6. Descobreix. L'art gòtic a les Illes Balears.

Programació GH 2 UD 08. La cultura i l’art del Gòtic.

Els alumnes llegiran tot el text i se subratllarà el més important, procurant comprendre el sentit general. Els alumnes han de localitzar les activitats dels temes 1-6 (pp. 154-165), limitant amb claudàtors ('corchetes' en castellà) les respostes de les activitats de localització obligatòria. Les activitats que no s'han de localitzar són les voluntàries, que s'assenyalen a continuació: Introducció: 1-4 (p.153). 3-4 (p.156). 4 (p. 159). 6 (p. 161). 3 (p. 165). Aprèn a… (p. 166). 1-6 (pp. 167-168). La síntesi de p. 169 s'ha de llegir i subratllar el més important, per facilitar la comprensió de la UD. S'han de fer les activitats 1-3 de p.169, que són les que entren en l'examen memorístic. L’examen procedimental comprèn les activitats 1-3 (p. 169) més les làmines. Les activitats voluntàries poden servir per pujar la nota de la segona avaluació en els dos treballs d’investigació (poden donar fins a un punt més) o per recuperar nota per faltes d’assistència no justificades.

GH 2 UD 15. El Regne de Mallorca sota els Àustries.

            GH 2 UD 15. El Regne de Mallorca sota els Àustries.

1. Pregunta clau: Com era el Regne de Mallorca sota la monarquia hispànica?

2. Descobreix: La revolta de les Germanies.

3. L'enigma. Per què hi va haver bandolers, pirates i corsaris?

4. Descobreix: El Renaixement i el Barroc a les Illes Balears.

Programació GH 2 UD 15. El Regne de Mallorca sota els Àustries.

S'han de fer totes les activitats, localitzant-les amb claudàtors, de les pp. 285-293, excepte les voluntàries: 1-3 (p. 285), 2 (p. 289), 1 i 4-5 (p. 293). Són voluntàries les activitats de pp. 294 i 295, excepte les activitats de Consolida i Defineix de p. 295, que entren en l'examen procedimental (junt a les làmines) i en el memorístic.

Com és l’últim examen de l’avaluació es podrá fer amb el llibre la part memorística si s’han fet totes les activitats obligatòries.

Es recorda que prest hi haurà un examen escrit de recuperació global pels suspensos d’avaluacions.