GH 2 UD 02. Al-Andalus.

            GH 2 UD 02. Al-Andalus (i les Balears).

Índex.

1. Pregunta clau: Com es va estendre l'islam.

2. La conquesta de l'Al-Andalus.

3. L'evoluciód'Al-Andalus (929-1492).

4. Viatja al passat: En Hammal i la Fàtima, un pagesos d'alqueria.

5. Descobreix: Les ciutats d'Al-Andalus.

6. Descobreix: Les Illes Orientals d'Al-Andalus.

7. Descobreix: L'economia i la societat balear a l'època andalusina.

8. Enigma: Quants llibres tenia la biblioteca d'al-Hakam.

9. El racó de l'art: L'art andalusí.

Programació GH 2 UD 02. Al-Andalus.

S'han de fer totes les activitats, localitzant-les amb claudàtors, de les pp. 28.45, excepte les voluntàries: 6 (p.33). 4 (p. 35). 6 (p. 37). 5 i 6 (p. 43). Les activitats de pp. 46-48 i 3-4 de p. 49 són voluntàries. S'ha de llegir i subratllar la síntesi de p. 49. Són obligatòries les activitats 1 i 2 de p. 49 que són les úniques que entren en l'examen memorístic. L'examen procedimental compren les activitats 1 i 2 de p. 49 més el Quadern d'activitats.

6. Descobreix: Les Illes Orientals d'Al-Andalus. Els àrabs a Balears.

L’any 622 Mahoma fundà l’Islam, religió que des d’Aràbia i mitjançant la Guerra Santa, es va establir ràpidament per una part d’Àsia, el nord d’Àfrica i quasi tota la Península Ibèrica. Imposà una nova cultura i una forma diferent de viure. Aleshores la població de Balears era molt escassa i pobre, i encara que legalment era una posessió bizantina, durant més de cent anys pagaren un tribut als sobirans musulmans de la Península.

L’any 902, n’Isam-Al-Jawlani, en nom de l'emir omeia de Còrdova, s’apoderà de Balears. Hi havia poca població i el camp no era gaire cultivat. Cal destacar, però, que durant més de vuit anys un grup de mallorquins, refugiats al castell d’Alaró, resistiren la invasió dels musulmans.

La població prest es va fer musulmana i s'arabitzà. Medina Mayurqa (Palma) s'engrandí i enriquí amb el comerç i en el segles XI i XII amb la pirateria, provocant que com a represàlia, l’any 1115 pisans i catalans, amb 500 vaixells i pot ser 75.000 (pot ser una exageració de les fonts històriques) homes atacaren i destruiren Eivissa i la Ciutat de Mallorca.

L’últim valí de Mallorca va ser n’Abu Yahyà, qui l’any 1229 donà l’illa al rei Jaume I d’Aragó. Eivissa passà a mans dels catalans i aragonesos cinc anys més tard i Menorca pagà tribut als cristians catalans, conservant-se independent durant cinquanta-set anys.

        

            Almudaina de Palma. La major part de l'edifici actual és gòtica.

7. Descobreix: L'economia i la societat balear a l'època andalusina.

Després del 902 molta gent de les illes es va fer musulmana, perquè la nova religió era senzilla i perquè els conversos pagaven menys imposts. Les illes s’arabitzaren en llengua i organitzaren la vida i la cultura entorn de la religió islàmica. D’aquest procés en queden encara moltes proves:

-Paraules: albercoc, albergínia, alfàbia...

-Llinatges, noms de llocs o topònims: Bennàssar, Homar, Alcúdia, Banyalbufar, Biniali, Binissalem...

-Música i costums: cançó de la ximbomba, vestimenta del pagès mallorquí.

-Construccions: casa eivissenca, teulada mallorquina i menorquina.

-Agricultura: sèquies, sínies.

Els pagesos vivien a alqueries i rafals, s’introduïren nous sistemes de regatge, com sèquies, sínies i canals subterranis; es cultivà molt l’arròs, el cotó, la vinya i tota casta d’hortalisses i farratges; es criaren molts animals, principalment ovelles i muls; es va revitalitzar també la indústria, sobretot en ceràmica i calçat (en aquell temps ja són famoses les sabates d’Inca); existia comerç amb la Península i el Nord d’Àfrica i el camp estava ben repartit (els pagesos hi vivien bé).

Medina Mayurqa (Palma) esdevingué una ciutat molt important, amb uns 25.000 habitants que es dedicaven principalment al comerç amb altres territoris àrabs i amb territoris cristians amics, i a la pirateria sobre tot contra els regnes cristians enemics.

9. El racó de l'art: L'art andalusí.

A les Balears l'emprempta àrab es concentra a Mallorca. Els principals monuments de Medina Mayurqa i llocs on es troben deixalles àrabs són el palau de l’Almudaina, l’arc de la drassana, l’arc del carrer de l’Almudaina, la fortalesa de Gumara (plaça del Temple), els banys àrabs, el Museu de Mallorca, on s’hi troben reunits molts objectes àrabs trobats a diferents excavacions i el Castell de Bellver on hi ha un petit museu que conté també objectes del temps dels àrabs.

Al-Ándalus: del Reino visigodo al Califato de Córdoba. Academia Play. 18 minutos. [https://www.youtube.com/watch?v=iRvKC_-FfUE]