Conceptes de Geografia: Sector terciari i altres.

Conceptes de Geografia: El sector terciari del comerç interior i exterior, turisme, transport, i altres.

Comerç a l'engròs:

Activitat de compraventa de béns i serveis a gran escala, des del fabricant o distribuidor cap als comerciants que després faran la venta al detall al consumidor final. Els primers són els majoristes i els comerciants petits són els minoristes.

Exemple: l'operació de vendre productes lactis entre un productor i una gran empresa comercial com Mercadona o LID, que és la venedora final als consumidors.

Comerç al detall:

Activitat de compraventa de béns i serveis a petita escala, pels comerciants directament al consumidor. Aquests comerciants (els venedors es diuen detallistes o minoristas) prèviament han comprat a l'engrós des del fabricant o distribuidor.

Exemple: l'operació de vendre productes lactis entre un productor i una gran empresa comercial com Mercadona o LIDL. En la foto un establiment detallista de Zara al carrer del Born de Ciutat (Palma).

Comerç en línia [electrònic, digital]:

Activitat de compraventa de béns i serveis utilitzant medis digitals [comerç online o en línia, o e-commerce].

Exemple: compra de productes a Amazon.

Franquícia comercial:

Negoci de compravenda de béns i serveis en la que una empresa principal es coordina amb altres més petites, de manera que comparteixen el mateix nom, política comercial, publicitat, qualitat, preus...

Exemple: la franquícia o cadena alimentària McDonalds, una empresa nord-americana que estableix contractes amb petits empresaris que obren establiments locals amb el seu nom i pautes comercials, com és el cas del establiments de Magaluf, Santa Ponça...

Balearització: 

Fenomen econòmic-territorial de les Illes Balears dels anys 1960-70. Implica un desequilibri sectorial, amb hipertròfia del subsector turístic, lligat a una dependència exagerada de l’exterior. Territorialment, es tradueix en una construcció massiva al litoral, no sempre acompanyada d’una adequada planificació i que implica la desaparició de diverses espècies que feien vida a les costes. 

Exemple: la construcció massiva en la Platja de Palma.

Cadena hotelera: 

Conjunt d’establiments d’hospedatge que formen part d’una mateixa empresa o companyia. Exemple: Cadena Sol, Barceló, Riu, Iberostar, NH Hoteles, etc.

Estacionalitat turística: 

Propietat d’atracció que posseeix un espai turístic tan sols durant una determinada època de l’any. Generalment són les condicions climàtiques les que la marquen o determinen l’atractiu. El model turístic espanyol basat en el Sol i la Platja presenta una acusada estacionalitat amb la concentració dels turistes a l’estiu, especialment al juliol i agost; aquest fet repercuteix en la saturació de les instal·lacions, en el deteriorament del medi ambient i el descens de la qualitat. Es tracta de corregir fomentant altres tipus de turisme com el de la Neu, el de Congressos i Convencions, el Rural o el de la Tercera Edat en temporada baixa.

Àrea d’influència (Hinterland): 

Paraula que significa literalment “terra posterior” (a un port, ciutat, etc) i en un sentit més ample es refereix a l’area o esfera d’influència d’un assentament, por o nucli central que actua com a centre de decisió organitzant l’espai de l’entorn i les relacions que s’estableixen entre ells. 

Exemple: el port de Barcelona i la zona del seu voltants (Sabadell, Terrassa, l’Hospitalet, Mataró, …).

Ocupació extrahotelera: 

Fenomen o acció d’emprar durant un espai de temps diferents tipus d’hospedatges turístics (apartaments, pisos, habitatges unifamiliars, etc.) distints de l’hotel. 

Exemple: blocs d’apartaments de Cala d’Or, Peguera, Can Picafort…

Sobrocupació [Overbooking]: 

Fenòmen d'excés de reserves de places hoteleres, de transport, etc., sobre el nombre de realment disponibles. Aquesta situació es dóna quan amb la finalitat de garantir la plena ocupació, contracten, comptant amb les anul·lacions, un nombre superior a la capacitat de l’establiment o mitjà de transport.

Exemple: l’overbooking de places de vol a Canàries des de Madrid la Setmana Santa del 2000.

Majorista de viatges [Tour operador]: 

Grup empresarial d'agències especialitzades que organitzen el turisme sobre tot a nivell internacional. Comercialitzen paquets turístics que inclouen estances, visites i el viatge, en general obtinguts a uns preus molt avantatjosos. Cobren als països d’origen, amb la qual cosa el turista paga amb la seva pròpia moneda. 

Exemples: el touroperador Tui o Halcón Viajes.

Transports discrecionals: 

Servei de transport col·lectiu que no fa viatges regulars. 

Exemple: Excursió d’un grup de turistes a Sa Calobra, o una sortida puntual que fan els alumnes d’un institut.

Transports regulars: 

Servei de transport col·lectiu que es fa seguint un reglament permanent d’entrades i sortides, prèviament establert, de condicions, horaris, preus... 

Exemple: línia de bus per carretera Palma-Calvià, tren Palma-Inca.

Turisme alternatiu: 

Moviment de persones amb la finalitat de passar les vacances lluny de la residència habitual i que van a cercar les noves formes per satisfer l’oci. Així podem incloure l’agroturisme, el turisme verd, cicloturisme, turisme d’aventura, etc. 

Exemple: Agroturisme de Mofaret o Son Boronat a Calvià (Mallorca).

Turisme de masses: 

Moviment de població moll lligat a la satisfacció de l’oci que ha posat a l’abast d’un gran nombre de persones de condició socioeconòmica variada de passar les vacances lluny de la residència habitual. Es va desenvolupar a partir de la dècada del 1960, al voltant d’un nombre limitat de destinacions com a conseqüència de l’abaratiment del transport, l’increment de poder adquisitiu o l’augment del temps lliure. Exemple: S’Arenal, Paguera, Magaluf, Can Picafort…