Els meus blogs

Els meus Blogs són: Actual (Actualidad y Aficiones), Heródoto (Ciencias Sociales, Geografía e Historia), Plini (Ciències Socials, Geografia, Història i Història de l’Art), Lingua (Idiomas), Oikos (Economía y Empresa), Paideia (Pedagogía y Psicología), Sophia (Filosofía y Pensamiento), Sport (Deportes), Thales (Ciencia y Tecnología), Theos (Religión y Teología), Tour (Viajes), Altamira (Historia del Arte y Arquitectura), Diagonal (Cómic), Estilo (Diseño y Moda), Pantalla (Cine, Televisión y Videojuegos), Photo (Fotografia), Letras (Literatura), Mirador (Joan Miró, Arte y Cultura), Odeón (Ballet y Música).

divendres, 20 de gener del 2023

Concepte: acroteri.

Acroteri (Castellà: acrotera).
La paraula prové del grec clàssic akroterion (κρωτήριον, cim en català o ‘cumbre’ en castellà), que en llatí es converteix en acroterium, en anglès també acroterium i en francès acrotère.
L’acroteri és un element decoratiu original de l’antiga arquitectura grega, etrusca i romana. Els materials utilitzats són variats: marbre, pedra, terracota i bronze. Avui dia s’utilitzen tots el nous materials.


Se col·locava en la part superior dels temples i edificis, la majoria de les vegades als extrems i al cim del frontó triangular.


Generalment tenia la forma d’un sòcol (petit podi) que sostenia una palmeta o una figura (com esfindes i sirenes), de manera que el terme s’ha utilitzat indistintament per ambdos elements i pel conjunt dels dos.


Formes de palmeta d’acroteris clàssics.

El terme també s’ha utilitzat per anomenar tots els ornaments de la part superior, com estàtues, estatuetes o altres peces, com per exemple les antefixes (en castellà ‘antefijas’) col·locades en la cornisa als extrems de la part convexa de les teules.


Acroteris en funció d’antefixes, tapant la part convexa de les teules.

La seva funció és decorativa i religiosa. En el cas de les palmetes simbolitza probablement la celebració de la natura, mentre que en el cas de les figures és probable que serveixin per defensar el temple dels mals esperits o dimonis, el que emparenta així l’acroteri amb la funció dels lamassu mesopotàmics i les gárgoles medievals.


Acroteri etrusca de terracota amb forma de xai.

En l’arquitectura gòtica el terme s’utilitzava ocasionalment, i avui encara perviu, per a referir-se a qualsevol coronament triangular (en castellà ‘piñón’ o ‘gablete’) en un edifici, sigui interior o exterior, per exemple en la volta del creuer o en la façana, en un retaule o àdhuc en un moble (els ornaments superiors del armaris i dels llits).


Acroteri triangular que corona el frontó d’una casa noruega i a més té una altra acroteri al cim.

En l’arquitectura moderna s’anomena mur acroteris o simplement acroteris, al muret (s’anomena en castellà ‘muro acrotero’) situat a la vora de les terrasses per permetre elevar l’estanqueïtat.


Muret acroter d’un edifici modern.

Fonts.
[clipart ETC, Educational Technology Clearinghouse]
Wikipedia. 
Vikipèdia.
Enciclopèdia Catalana.
Diccionario de Arte, de Biblioteca de Consulta Larousse.
Històries d’art per a Batxillerat de Algaida, Anaya, Edebé, ECYR, Santillana, SM, Teide,Vicens Vives...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada