Comentari: Les murades de Dalt Vila, Eivissa.
Descripció.
Les murades d'Eivissa, construïdes a la segona meïtat del segle XVI, són un exemple molt ben conservat de la tipologia de murades renaixentistes en la perifèria d'Europa, juntament amb les murades de La Valette a Malta i les de l'illa Terceira a les Açores. El recinte té un perímetre de 1.800 metres, amb un tram de 130 metres de costa escarpada que no requereix murs, i tanca una superfície interior de 10 hectàrees.
L'evolució de les obres de les murades i el seu significat.
Desde l’Antiquitat i fins a l’Edat Contemporània, les murades foren les fortificacions fonamentals per protegir les ciutats als indrets més perillosos, gairebé sempre en les fronteres i en la costa. En el cas d'Eivissa, al segle XVI, es juntaven ambdós trets: l'illa era fronterera amb l'Islam que dominava la banda Sud del Mediterrani, i a més l'illa estava situada en la línea de comunicació que unia les illes Balears amb la costa llevantina de la Península i el Nord d'Àfrica amb la costa catalana i francesa. Els enemics més probables llavors eren França i sobre tot els pirates berberiscs de l’Imperi Otomà.
Els primers monarques de la dinastía Habsburg, Carles I (1516-1556) i, sobre tot, Felip II (1556-1598), promogueren uns ambiciosos programes de modernització de les defenses costaneres de la Mediterrània, d’acord amb les últimes innovacions italianes del Renaixement, per Benedetto de Rávena, al servei de Ferran el Catòlic i Carles I, i l’enginyer Giovanni Battistta Calvi, que treballà per Carles I i Felip II.
El primer projecte de Calvi.
El primer projecte, comanat a finals del regnat de Carles I, el va dissenyar Calvi el 1553 i les obres començaren el 1555 i continuaren durant el regnat de Felip II. La traça la formaven sis baluards: Sant Jordi, Sant Jaume, Sant Pere, Sant Joan, Santa Tecla i Sant Bernat. El nou sistema defensiu resseguia el perímetre de la fortificació medieval, que mantenia el triple recinte islàmic i les obres de la fortificació donaren feina a un bon nombre de picapedrers i obrers locals.
Les obres s’iniciaren el gener de 1555, sota la supervisió directa de Calvi, amb la construcció, per la banda de ponent, dels baluards de Sant Jordi i Sant Jaume. L’enginyer abandonà l’illa en març de 1555, quan els baluards de ponent ja estaven molt avançats i s’havia començat el de Sant Pere. Calvi va deixar com encarregat al mestre d'obres eivissenc Antoni Jaume, que l'informà regularment de la lenta marxa de les obres fins al 1562, que va anar a Perpinyà per trobar-se amb ell i llavors va desaparèixer, essent rellevat pel mestre mallorquí Antoni Saura Cobo, que treballà ja al 1563 en la construcció dels fonaments dels baluards de Sant Joan i Santa Tecla i el 1568 de la cortina entre ambdós. Poc després s'inicià l’últim baluard del pla de Calvi, el de Sant Bernat, enfront del Castell; anys després, es treballa al “Cos de Guardia” de la Porta de la Mar, que Calvi va projectar a l’extrem oest de la plaça de Vila.
Plànol de Fratin (1578).
L’ampliació de la murada comportà l’expropiació de nous terrenys i per fer-se càrrec de l’obra es van contractar nous enginyers i mestres. Com va passar amb Calvi, Fratín no podia quedar-se a Eivissa tot el temps i per ordre de Felip II es va delegar al 1578 en l'engynier Juan Alonso Rubián (Eivissa? 1506-Ciutat de Mallorca, 1596), amb molta experiència al Nord d'Àfrica i Canàries, que es desplaçà a l’illa per seguir el projecte i mantingué una freqüent correspondència amb Fratín sobre la marxa de les obres. Així sabem que el novembre de 1578 s'ampliava el baluard de Sant Joan i es construïa el revellí i mig cavaller del baluard de Santa Tecla, i després se realitzaren intervencions menors a les casamates i els baluards de Calvi. Rubián obrí la porta del Soto Fosc, com es dedueix d’una carta seua on afirma “ha mandado abrir una calle para entrar cubiertos en la muralla …”. Durant els anys 80 es construí el baluard de Santa Llúcia i la cortina on s’obrí l'entrada principal, la Porta de la Mar, el 1584-1585.
Als anys 90 Rubián va continuar les obres, però al 1595 partí a Mallorca, deixant el control a un nou enginyer, Antonio Juan Miguel Saura, fill del mestre que ja hi havia treballat amb Calvi, que completà el remats dels baluards amb parapets i casamates, acabà les obres del Cos de Guàrdia dins l’entrada de la porta principal i, finalment reformà al baluard de Sant Pere, afegint-li el cavaller de Sant Lluc (el dibuix del projecte de Saura fou remès pel Governador al rei Felip II).
Anàlisi formal.
La contínua progressió de les armes de foc impulsà una revisió del model medieval, basat en murades altes, verticalment rectes i relativamente primes en la part alta, amb torreons a distàncies regulars. Abans eren aptes per suportar setges amb catapultes i balistes de pedres, però no podien enfrontar els impactes dels canons de setge.
Els arquitectes i engyniers italians del Renaixement desenvoluparen un model nou: murades més baixes i gruixudes, verticalment inclinades per desviar l’impacte, i amb revellins o baluards de murs rectes que sobresurtien el suficient per permetre tirar de flanc als atacants. D'aquesta manera, cada baluard no està dissenyat per defensar-se a si mateix sinó als veïnats, essent així una trama molt més sofisticada i eficaç.
La Porta de la Mar, més coneguda com a Portal de ses Taules. Foto antiga, abans de la restauració.
La part més interessant artísticament potser la Porta de la Mar, projectada per Fratin, d'un estil manierista en la traça i en el caràcter monumental, com correspón a una entrada principal. Està flanquejada per dos estàtues romanes (avui hi ha reproduccions) i, sobre l’arc d’entrada hi ha una gran làpida commemorativa amb les dades i la data de 1585, a més de les armes de Felip II i l’escut de la ciutat.
Fonts.
[www.eivissa.es/portal/index.php?option=com_content&view=article&id=291&Itemid= 262&lang=ca] L'entrada en la web del municipi eivissenc sobre les murades renaixentistes dóna la major part de les dades del comentari.
[www.naturayeducacion.com/castillos/espana/baleares/Ibiza/historia/ibiza_murallas_renacentistas.asp]
AA.VV. Eivissa Patrimoni de la Humanitat. 10 anys: 1999-2009. Ajuntament d'Eivissa. 2009. 195 pp. Les murades renaixentistes en pp. 14-17.
Pinto de la Rosa, José. Juan Alonso Rubián, ingeniero militar del siglo XVI. "Revista de historia canaria" 121-122 (enero-junio 1958) 114-117. [www.mdc.ulpgc.es/cdm4/item_viewer.php?CISOROOT=/revhiscan&CISOPTR=273& CISOBOX=1&REC=2]
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada