GH 1 UD 10. LES PRIMERES CIVILITZACIONS: MESOPOTÀMIA I EGIPTE.
Índex del llibre de Vicens Vives.
1. Per què les primeres civilitzacions varen sorgir a la riba dels grans rius?
2 Mesopotàmia, la terra entre dos rius.
3. L’Egipte dels faraons.
4. Habib i Merit, dos germans de la vall del Nil.
5. La religió egípcia.
6. On s'amaga el déu del temple?
7. Tombes per a la immortalitat.
Un esquema historic per situar aquestes dues civilitzacions en el seu context antic.
Prefaci.
Ara fa uns 6000 anys, al Creixent Fèrtil, les millores agrícoles van fer sorgir societats més pròsperes i complexes. Molts poblats neolítics es van transformar en ciutats i van aparéixer les primeres grans civilitzacions urbanes. L’agricultura es va estendre per Mesopotàmia i Egipte, on també es va inventar l’escriptura i, gràcies a aquest fet, la humanitat va entrar a la història.
Introducció.
Entre el 3500 i el 3000 aC es va produir una transformació fonamental en algunes zones del Pròxim Orient i de la Vall del Nil: les migracions de la gent des dels pobles petits fins les ciutats grans i emmurallades. Els canvis que aquest fet ocasionà en la vida d’aquelles societats fou tan important que el fenòmen s’anomenà des d’aleshores “revolució urbana”.
Quan una d’aquestes ciutats s’imposava per la força de les armes, exigint tributs o nomenant governadors, començava a gestar-se un imperi. Això és el que va ocórrer a Mesopotàmia i Egipte i el procès és general en d’altres zones geogràfiques del planeta, encara que no sempre és produeix al mateix temps (la Índia, Xina, Mèxic, Perú, etc.). Aquestes cultures, fruit dels primers grans imperis de la història, solien estendre’s al llarg de riques valls fluvials o en zones altes que podien permetre una fàcil defensa del territori.
Les ciutats.
Les ciutats eren grans nuclis de población i centres de poder, ciutats Estat amb característiques comunes: tenien un govern central, fort i organitzat al voltant d’un líder, amb títols como rei, emperador (s’entenia que dominava varis regnes) o faraó (a Egipte), construïren sumptuosos temples i palaus.
Hi havia doncs una divisió de la població en classes segons la seva importancia econòmica i social, doncs hi havia grans diferències entre les propietats de rics i pobres, ja no eren tots agricultors, sino que, per una divisió del treball prou evolucionada, arribaven a l’especialització com sacerdots, artesans, comerciants, soldats...
L’economia es basava en l’agricultura de regadiu que els aportava bones collites, una ramaderia basada en el pastoreig i un actiu comerç de cereals i d’altres productes de la terra, així com els objectes de metall o ceràmica. Les rutes terrestres conduïen els productes des de la Índia fins a la mar Mediterrània, on enllaçaven amb les rutes marítimes dels fenicis i d’altres pobles del mar. El primer sistema de canvi fou la mesura de civada o els caps del ramat; després va anar generalitzant-se l’ús de la plata al pes fins que els fenicis inventaren les primers monedes per comerciar.
La invenció de l’escriptura a Mesopotàmia.
Els sumeris foren els inventors de l’escriptura, cap al 3.500 aC. A partir d’aleshores podem disposar de documents escrits per conéixer el passat.
Els sacerdots utilitzaren per a la seva comptabilitat l’escriptura pictogràfica que consistía en dibuixar objectes o idees que es volien representar (ideogrames). Més tard s’utilitzà una escriptura de signes abstractes gravats en teules de fang humit que després se secaven al sol; les incisions les feien amb un estilet en forma de cuny i, per això, s’anomenà escriptura cuneïforme.
Els que aconseguien conéixer els signes escrits eren els escrives (el nom a Egipte) i formaven una minoria privilegiada ja que tenien al seu càrrec l’escriptura dels documents oficials.
A mitjans del segle X aC, els fenicis simplificaren molt l’escriptura la crear un total de només 27 signes amb els que representar tots els sons i un signe per a cada sò: és l’escriptura alfabètica, originària dels alfabets o abecedaris actuals.
1. MESOPOTÀMIA, LA TERRA ENTRE DOS RIUS.
1.1. Les primeres ciutats Estat.
A Sumer, vers el IV mil·lenni a.C., van sorgir les primeres ciutats Estat (Ur, Uruk, Lagaix i Eridu), la prosperitat agrícola i ramadera de les quals va permetre que una part de la població es dedicara a altres tasques, com els artesans i els comerciants, mentre els sacerdots controlaven les collites i el comerç, imposaven els tributs i garantien l’ordre. El cap dels sacerdots va començar a ostentar tot el poder religiós, militar i polític de la ciutat.
1.2. Els primers imperis.
Entre el III i el I mil·lenni a.C., les terres de Mesopotàmia van ser dominades successivament per diversos pobles, que van crear grans imperis: Accad (III mil·lenni a.C.), Imperi Babilònic (vers el 1800 a.C.), Imperi Assiri (vers el 1300 a.C.) i Imperi Persa (segle VI a.C.).
1.3. L’origen de l’escriptura cuneïforme.
Resum.
L’escriptura cuneïforme (per la forma de cunya de les emprentes) va començar a les ciutats mesopotàmiques de Sumèria vers el 3500 aC, amb signes, números i dibuixos, quan els funcionaris i els sacerdots necessitaren administrar la propietat de les terres, les collites i els impostos, i van començar a fer anotacions de la comptabilitat del temple i de la ciutat. Després els reis van utilitzar sistemes d’escriptura per escriure ordres, fixar lleis i redactar codis, i també es va començar a escriure textos literaris i religiosos.
La Mesopotàmia Antiga, situada entre els rius Tigris i Eufrates, va ser el bressol de la civilització. Durant els mil·lennis IV i III a.C. els sumeris i els accadis varen desenvolupar la seva civilització a Mesopotàmia, i tant han influenciat en l’actual cultura europea que estan en l’origen de la nostra forma de pensar i viure, amb exemples com:
-La roda.
-Les matemàtiques.
-L’escriptura.
Entre 3500 i 2800 aC, que es coneix como el període d’Uruk, s’inventa la roda i es comença a utilitzar l’escriptura cuneïforme, que durarà els tres mil·lennis anteriors a la nostra era.
Així comença la Història a la Mesopotàmia antiga, mentre a la resta del planeta seguien encara dins la Prehistòria.
L’escriptura cuneïforme es realitzava gravant a les plaques de fang amb la punta d’una canya buida, produint marques en forma de ‘cunya (tascó)’, que li dóna el nom. Una vegada seques, aquestes plaques resultaven molt dures, i per això moltes encara existeixen. Aquestes plaques es guardaven en antigues biblioteques molt ben organitzades, que pertanyien a les escoles de cada ciutat o a col·leccions particulars.
Les plaques estaven escrites amb un número variable de columnes i tenien:
-La sèrie i el número de la placa per a la seva correcta catalogació.
-El text.
-El colofó, que conté la primera línia de la següent placa, el propietari, l’any del regnat corresponent, la ciutat de l’escola, el nom de l’escriba i a vegades l’autor.
Els signes.
En els seus inicis l’escriptura cuneïforme constava d’uns 900 signes i mai va baixar de 400. S’han trobat més de 2.000 signes diferents a alguns dels conjunts de plaques d’Uruk, encara que posteriorment la varietat de signes va baixar molt i normalment s’utilitzaven només uns 600.
El descobriment.
El viatger italià Pietro della Valle va descobrir l’any 1621 una sèrie de signes gravats a les ruïnes d’una porta d’un palau de Persépolis, però va ser necessari trobar el 1835 la inscripció de Behistun per poder desxifrar l’escriptura cuneïforme.
Després de les conquestes d’un Alexandre Magne a Àsia, entre els anys 333 i 323 a.C, l’escriptura cuneïforme es va perdre força aviat amb la introducció de l’escriptura alfabètica grega.
El darrer text cuneïforme conegut data de l‘any 75 d.C.
Curiositats.
-Els sumeris utilitzaven l’escriptura en diferents finalitats, les mateixes que nosaltres mil·lennis després: escriure cartes, càlculs....
-La llengua sumèria no té similitud amb cap llengua i és així una llengua aïllada.
-Els sumeris varen entendre el sistema solar millor que les civilitzacions posteriors: estaven convençuts que la terra era rodona i no plana, i que el sol era el centre del sistema solar i no la terra. Aquestes idees varen desaparèixer fins al Renaixement.
-Igual que nosaltres, dividien la circumferència en 360º. Els seus avenços en aritmètica i àlgebra els permeté construir estructures colossals com els ziggurats.
1.4. La religió mesopotàmica.
La civilització mesopotámica, com l’egípcia, tenia una visió del món essencialment religiosa. Cada ciutat tenia el seus déus, que eren més importants a mesura que augmentava el pes polític de la ciutat on era objecte de culte (Marduk de Babilònia; Isthar de Nínive). Junt a la religió oficial, els ciutadans tenien déus personals i la màgia, la bruixeria i l’endevinació (l’esoterisme) eren pràctiques comunes a totes les ciutats d’Orient. Així, els famosos Reis mags eren possiblement mags caldeus (de Babilonia).
A Mesopotàmia la ciència i l’art van gaudir d’un gran desenvolupament. Els sumeris foren els inventors dels sistemes de numeració decimal i dotzenal (la dotzena se contaba amb les falanges dels dits d’una mà) que han aplegat fins nosaltres; també elaboraren fòrmules per mesurar la superfície d’un camp i la capacitat d’un recipient. Els babilonis crearen els sistema de numeració sexagesimal, basat en el número 60, que avui encara s’utilitza per a la divisió del temps i per mesurar angles o arcs.
2. L’ART MESOPOTÀMIC.
2.1. L’arquitectura.
El ziggurat i el palau van ser les dues grans construccions de les ciutats mesopotàmiques que es construïen amb argila (toves, maons o rajoles de fang) i per a decorar-los es feien servir revestiments de ceràmica vidriada de colors brillants. La gran aportació mesopotàmica a l’arquitectura va ser l’arc i la volta, amb els quals van construir temples i palaus monumentals.
Palau assiri de Jorsabad i el seu pati principal.
Reconstrucció del zigurat d'Ur.
Destaquen els temples mesopotàmics, per exaltar el poder terrenal del monarca (serà el model dels romans, bizantins i àrabs) amb importants relleus en ceràmica vidriada: Khorsabad (VIII aC., que conté a l’interior un ziggurat o torre piramidal de rajola, amb pisos o terrasses escalonats, i santuari superior pel déu) envoltat d’un mur de bous alats i amb nombrosos relleus d’alabastre i ceràmica, destacant el relleu de la lleona ferida; el Palau de Babilònia (reconstruït per Nabucodonosor) amb els famosos relleus de la porta d’Istar (decorada amb ceràmica); el Palau de Senaquerib en Nínive (amb relleus conservats al Museu Britànic). També a Persia trobem el Palau de Persépolis (residència de l’emperador Dario) amb la porta de Jerjes I.
2.2. L’escultura.
Gudea de Lagaix
Lamasu assiri. Animal mític, tenia generalment cap d'home, cos de toro, coa de lleó i ales d'àguila. Sovint se situaven als dos costats de les portes principals de les ciutats i servien per protegir símbòlicament dels enemics. Fou un precedent del tetramorfos medieval.
En escultura destaquen unes petites estatuetes d’orants i representacions idealitzades dels reis (Gudea de Lagaix). Per a decorar els murs i les portes dels temples i dels palaus es feien servir relleus que representaven les figures de reis i d'animals monstruosos (els lamasu). També esteles on s’esculpien escenes de victòries militars i caceres.
3. EGIPTE, EL NIL I EL DESERT.
Una introducció.
La història d’Egipte s’estén des del 3100 aC, quan es funda la primera dinastia de faraons, fins el 332 aC, quan el seu territori és conquerit per Alexandre el Gran, rei de Macedònia, o, segons una part dels historiadors, fins al 30 aC., quan August incorpora Egipte a Roma.
Per a la reconstrucció de la història d’Egipte s’utilitzen dues fonts bàsiques: les excavacions arqueològiques i l’escriptura jeroglífica. Aquesta s’utilitzà fins l’any 1822, quan l’arqueòleg francès Champollion va conseguir desxifrar-la partint de la pedra Rosetta. A partir d’aleshores, un grup d’historiadors, els egiptòlegs, s’han dedicat a investigar sobre el passat d’aquest poble: com vivien, com s’organitzaven, quines eren les seues creences, etc. Les primeres notícies sobre Egipte ens foren aportades per un historiador grec, Heródot (segle V aC), el qual afirmava que “Egipte és un do del Nil” i “L’egipci és el més religiós de tots els pobles”. Efectivament, gran part del que coneixem del seu passat, respon a les dues observacions de l’historiador grec.
El primer fet important de la història dels egipcis fou la unificació de la vall (Alt Egipte, amb capital a Tebes) amb el delta (Baix Egipte, amb capital a Menfis, prop de l’actual El Caire) que aconseguí a finals del 3000 aC el rei Menes, que fou el fundador de la primera dinastia de faraons (de les 30 en què està subdividida la història de l’Egipte antic). L’esplendor dels faraons va acabar amb els successors de Ramsés II (1301-1235 aC.) de la dinastia XIX. Des d’aleshores, Egipte fou invadit per Estats veins: els nubis (del nord del Sudà), assiris o perses, pel macedoni Alexandre “El Gran” el 332, que originà una dinastía helenística dels Ptolomeus, i finalment August, que convertí Egipte en una província de l’Imperi romà, la més important i rica. Tots aquests invasors es feren reconéixer com a faraons i apreciaren la rica cultura egípcia.
3.1. El marc geogràfic.
La situació geogràfica d’Egipte presenta dos avantatges: el desert l’aïlla dels seus enemics i el Nil permet regar i fertilitzar les terres de conreu. Podem distingir dues grans regions: el Baix Egipte (Delta del Nil) i l’Alt Egipte (desert interior o terra àrida on només és possible la vida a les ribes regades pel riu Nil).
3.2. L’aprofitament de les aigües.
Des de començament de juny fins a setembre, quan l’estiu seca els camps al Mediterrani, el riu Nil, el més llarg del món, inunda les terres de les seves ribes perquè du aigua de les zones equatorial i tropical, on plou molt en aquesta temporada; al setembre es comencen a retirar les aigües i queda un fang negre que fertilitza els camps i augmenten la producció agrícola. Per a poder desenvolupar l’agricultura es van haver de controlar les crescudes del riu, tot construint dics, canals i recs per emmagatzemar l’aigua i distribuir-la per les terres del voltant.
El Nil es va convertir en la gran via de comunicació pel comerç i el moviment de la gent entre les grans ciutats que van sorgir a les ribes, com ara Memfis al Delta o Tebes en l’Alt Egipte.
El riu Nil determinava la vida dels egipcis en l’economia, l’organització social, la religió o l’art. Anualment, una ampla franja de terra pròxima al riu era innundada per les aigües en les crescudes i fertilitzada pel llim del riu, el que assegurava la majoria dels anys unes bones collites, encara que hi havia sequeres (que donaren base a la història bíblica dels sets anys de vaques grosses i set anys de vaques magres) i si duraven molt es produía un desastre a tota la societat i queien les dinasties dels faraons. En canvi, les zones més ellà de les dues ribes, excepte alguns oasis, eren erms deserts, només apropiats per un pastoreig pobre i la mineria en tot cas.
3.3. Els avanços tècnics.
Per dur a terme les tasques agrícoles, els egipcis van desenvolupar el càlcul i la geometria, i van establir un calendari de crescudes. També van crear sistemes de comptabilitat i tècniques constructives i hidràuliques. Als temples es feien les observacions astronòmiques i els càlculs matemàtics: l’any va ser dividit en 365 dies i el dia en 24 períodes (més endavant anomenats hores).
L'escriptura egípcia.
Els egipcis van desenvolupar cap al 3400-3300 aC, adaptant l'escriptura mesopotàmica, una escriptura pròpia i complexa, basada en imatges figuratives (els jeroglífics), amb la funció de comptabilitat, sobretot d'elaborar llistes de productes, així com d'establir les llistes dels treballadors i càrrecs públics. Aviat va evolucionar cap a la creació de textos sagrats i una literatura popular de contes.
Es poden distingir en la seva evolució tres tipus: jeroglífica, hieràtica i demòtica.
4. L’EGIPTE DELS FARAONS.
4.1. El poder del faraó.
L’organització de l’Estat egipci era dominada per un rei, el faraó, que tenia un poder absolut d’origen diví (es pensaba que era fill dels déus i en la mort tornava a ells), perquè s’encarregava de la comunicació amb els déus, propiciar les collites, guardar l’ordre interior, fer la justícia i defensar contra els enemics, com cap suprem de l’exèrcit permanent.
El poder del faraó es fonamentava en el control i la direcció de les obres de canalització i irrigació de les terres, gràcies a la col·laboració de servidors fidels i eficaços per a governar un territori tan extens, en especial els governadors que controlaven els territoris (zones conegudes com nomos) amb nombrosos funcionaris per complir les ordres del faraó.
4.2. Els privilegiats.
Era una societat jerarquitzada, amb el faraó a la cima i els grups socials es dividien en privilegiats (vol dir primer davant la llei, per sobre la resta de la població) i no privilegiats.
Els privilegiats eren els nobles, que ocupaven les funcions d’alts funcionaris, caps de l’exèrcit i grans sacerdots; una alta noblesa que constituïa la classe social més important de l’Antic Egipte i tenia importants propietats agràries. Hi havia una petita noblesa a sota, formada pels sacerdots, oficials de l’exèrcit i els escribes. Per a atendre els nombrosos temples hi havia el grup dels sacerdots, que dirigien els ritus religiosos, practicaven la ciència, dominaven l’escriptura i administraven les terres. Els oficials militars tenien importants avantatges socials per premiar la seva función de protecció. El grup dels escribes coneixia els secrets del càlcul i de la complexa escriptura egípcia.
4.3. El poble no privilegiat.
Els pagesos constituïen la majoria de la població; tot i que eren lliures, estaven lligats a la terra, que pertanyia al faraó, als nobles o als temples.
També hi havia un nombre abundant de mercaders i d’artesans, que feien les seues activitats en petits tallers privats o en grans complexos que depenien del faraó, dels nobles o dels temples. Per davall de la resta de la població i en condicions pitjors hi havia els esclaus, que feien les feines més dures.
5. LA RELIGIÓ EGÍPCIA.
Localització dels principals hipogeus reials a la Vall dels Morts
6.3. L'escultura i la pintura,
L’escrivà assegut (c. 2500 aC). Museu del Louvre.
Un breu període de canvi religiós i artístic fou el del regnat del faraó Akenatón, que potser vulgué substituir el politeísme pel monoteísme del déu Atón i demanà un arte més realista.
5.1. Els déus d’Egipte.
La religió egípcia era politeista, és a dir, adoraven molts déus. El déu més popular era Ra, déu del sol, al qual es va afegir després el nom d’Ammó, déu de Tebes. Ammó-Ra seria finalment l’equivalent al Zeus grec, el déu suprem.
Fora del culte oficial, la gent també adorava divinitats familiars i locals ja que eren molt supersticiosos i es protegien de la influència dels mals esperits amb amulets. Els déus, segons ells, habitaven als temples i es reencarnaven en l’estàtua que hi havia al santuari, a la qual els sacerdots havien de retre culte i obsequiar amb ofrenes.
Els cicles del Nil, de crescuda-sequera, els canvis climàtics de dies calorosos i nits de fred intens, per als antics egipcis eren el resultat de l’enfrontament entre els déus. Set, déu del mal i del desert, matava a Osiris, déu de la vegetació i de la terra, coincidint amb el moment en què començava la sequera. La seva resurrecció provocava la crescuda de les aigües i la intervenció del déu Sol, Ammó-Ra, feia germinar les llavors. El Sol era la font de la vida que durant les hores d’obscuritat se n’anava a donar llum a un altre món igual que el seu.
5.2. La vida d’ultratomba.
La religió egípcia prometia una vida després de la mort. Per als egipcis, els éssers humans estaven formats per un cos i una ànima (el ka) i quan el cos moria, el ka passava a la vida d’ultratomba si el cos havia quedat incorrupte: amb aquesta finalitat, la família embalsamava el difunt (momificació) que després de 40 dies es convertia en mòmia dissecada i s’havia de presentar davant del Tribunal d’Osiris, que jutjava la seva vida terrenal.
El contrast entre vida i mort era un més dels existents a la natura, per això l’important era sobreviure a la mort per a poder seguir vivint una nova vida al regne d’Osiris. La continuació de la vida depenia de la conservació del cos amb la mateixa apariència per a que el “ba” (una espècia d’ànima que abandonava el cos al produir-se la mort), no tingués cap dificultat en reconéixer al seu amo en l’altra vida. Mentrestant, l’altra part del difunt, el “ka” (el cos físic) descansava en la tomba junt a tot allò que li havien amanit al seu costat i que necessitava per a la seua segona vida.
Tanmateix, l’ingrés a l’altre món estava condicionat a un judici en el que s’havia de demostrar el bon comportament del mort: obediència al faraó, cumpliment de la llei i submissió a la voluntat divina. Per ajudar-lo en el judici davant el tribunal d’Osiris, el difunt tenia al seu abast el “Llibre dels morts” que contenia les respostes que li obririen el pas fins el més enllà.
6. EL TEMPLE, RESIDÈNCIA DELS DÉUS.
6.1. L’arquitectura egípcia.
L’art egipci fou una resposta a les creences religioses. No hi havia al principi una intenció decorativa, sinó més bé la pretensió de reflexar els seus pensaments sobre el món, la vida i la mort.
Es va caracteritzar perquè seguia unes regles fixes: l’arquitectura era arquitravada, amb mòduls de dos elements verticals que suporten un horitzontal, sense arcs ni voltes. Els edificis es feien de pedra i es decoraven profusament amb gravats, escultures i pintures. Les grans construccions (temples i tombes) tendien al monumentalisme.
6.2. Els temples.
Es van construir sobre un plànol semblant: avinguda d’esfinxs, obeliscs, pilons a l’entrada i recinte emmurallat, sala hipòstila i santuari (al que només el faraó i els sacerdots tenien accés).
Les construccions eren per als déus, como els temples de Luxor i Karnak, o per als morts, com les tombes de mastabes, les piràmides dedicades als faraons (destaquen les de Gizeh dedicades a Keops, Kefrén i Micerí) o els hipogeus.
La finalitat més important de les tombes era protegir el cos del sarcòfag dels i les ofrenes dels robatoris. Només el faraó i els membres de la noblesa tenien el poder suficient per fabricar les construccions funeràries que han aplegat fins els nostres dies. Per a la resta de la població s’utilitzaven taüts de fusta que s’enterraven en l’arena.
Al principi, la tomba més senzilla era la mastaba, nom àrab que significa banc, que té forma de base de piràmide, però a partir de la III Dinastia, els faraons començaren a distingir la seva tomba de les altres, amb les piràmides.
En l’Imperi Mitjà, apareixen els hipogeus o sepulcres excavats als vessants muntanyosos de la Vall dels Morts, com els hipogeus de Tutmés III, Amenhotep II i Tutankamon (descobert el 1922).
L’escrivà assegut (c. 2500 aC). Museu del Louvre.
L’escultura es feia servir en els temples i les tombes, per a representar als déus, els faraons o als dignataris i els seus familiars. L’estil va del realisme popular en L’escrivà assegut a la delicada idealització realista del bust de la reina Nefertiti.
A les parets internes de les tombes pintaven escenes narratives amb passatges destacats de la vida del difunt, combinant la visió de perfil i la frontal per representar, de la forma més exacta possible, cada part del cos, fent reeixir la silueta de les figures seguint la llei de frontalitat i la llei de jerarquització.
SÍNTESI DE MESOPOTÀMIA I EGIPTE. (basada en llibre de Vicens Vives).
Durant el Neolític, a les valls dels grans rius d’Orient Poxim es van anar perfeccionant les tècniques agrícoles, la qual cosa va permetre augmentar les collites. Aquestes societats, ben alimentades i amb excedents per comerciar, es van organitzar de forma més complexa i aviat es van formar les ciutats. Cap al IV mil·lenni a.C., algunes d’aquestes ciutats van donar origen a civilitzacions urbanes pròsperes i poderoses, com ara les d’Egipte i Mesopotàmia, que van desenvolupar diverses formes d’escriptura. Així es va iniciar el període que els historiadors denominen Història Antiga. Malgrat aquest desenvolupament, però, en la major part d’Europa les formes de vida prehistòriques van perdurar encara més de dos mil anys.
El desenvolupament agrícola i urbà.
Durant el Neolític i el Mesolític els grups humans, abans nòmades i depredadors, s’havien tornat sedentaris gràcies a que s’havien fet agricultors i ramaders i produïen els seus propis aliments. Posteriorment, al IV milenni abans de Crist (aC), la Humanitat va fer un altre gran avenç: l’aparició de les primeres grans civilitzacions urbanes, que tenien una estructura estatal i coneixien l’escriptura.
Aquestes civilitzacions van aparèixer en les planes abans àrides o, pel contrari, pantanoses al voltant dels gran rius, primer a Mesopotàmia, a les ribes dels rius Tigris i Èufrates, i més tard a Egipte, al voltant del riu Nil, a l’Índia, a l’entorn del riu Indus, i a Xina, a la vora del riu Groc.
Les comunitats s’organitzaren per aprofitar els recursos hidràulics amb la construcció de dics, canals i recs. El control de l’aigua dels rius va permetre el creixement de la producció agrícola, que al seu torn va propiciar el creixement de la població, el desenvolupament de l’artesania, l’augment dels intercanvis comercials i, com a conseqüència, el naixement de les ciutats, molt més grans que els poblats neolítics.
Les primeres ciutats estaven construïdes sovint de manera desordenada i en ocasions amb certa planificació, amb murades per protegir-les cap a l’exterior, carrers de comunicació interior, cases, tallers i tendes, i places amb els principals edificis públics com els palaus i els temples monumentals.
El sorgiment dels primers Estats i de les societats complexes.
Va aparèixer l’Estat, amb un poder polític estable i fort, que controlava les comunitats tribals d’una zona per coordinar el seu treball en la producció económica i mantenir les ciutats. Primer foren les ciutats estat, cadascuna amb un territori rural per abastir-se d’aliments, i després s’unificaren aquestes ciutats estat en imperis més grans.
Els primers monarques o reis (anomenats faraons a Egipte) eren hereditaris i gaudien d’un poder absolut, d’origen diví (es consideraven fills o representants dels Déus en la terra), en lo religiós, polític, militar i econòmic.
Els reis s’ajudaven de nobles, sacerdots, funcionaris (destacava a Egipte el grup dels escribes, que sabien llegir i escriure), caps militars i guerrers a sota.
En les ciutats hi havia grups d’artesans, que treballaven a tallers propis o de l’Estat, servents, obrers de la construcció i altres oficis, i comerciants, i al camp, on vivia la immensa majoria dels habitants, gairebé tots eren camperols que conreaven les parcel·les i guarien els ramats per alimentar-se i a més mantenir a les classes superiors amb el pagament de rendes i impostos. Tant en les ciutats com al camp hi havia esclaus, que tenien cap o pocs drets i sovint feien les feines més dures.
Les creences religioses.
Les religions de les primeres civilitzacions urbanes eren politeistes (creien en més d’un Déu), i identificaven com déus a les forces de la natura, els animals, les muntanyes… Per exemple, a Mesopotàmia, Enlil era el déu dels vents, i Ishtar, la deessa de la guerra, l’amor i la fecunditat; a Egipte, Horus era el déu falcó de la guerra.
Els temples eren les llars o cases a la terra dels déus, on eren venerats amb ofrenes pel poble, en ritus controlats pels sacerdots, que a més del culte feien l’endevinació del futur i la propiciació de bones collites o victòries militars. Els temples servien en funcions múltiples com centres religiosos, educatius, sanitaris, econòmics, culturals, artístics, científics (les matemàtiques i l’astronomía, molt útils per controlar el treball agrícola i els comptes) i àdhuc polítics, fins al punt de que els grans sacerdots sovint eren fills de reis o es convertien ells mateixos en reis.
Els egipcis creien, després de la mort, en una vida d’ultratomba, i per accedir a ella devien cumplir en ritus religiosos com el judici d’Osiris i la momificació o conservació del cos.
Un art per a l’eternitat.
Les arts plàstiques de l’escultura i la pintura, d’un estil idealitzat, servien per fer propaganda del poder polític dels reis, la veneració als déus, la pervivència de la persona en el més enllà, i representar la vida quotidiana, i decoraven sobre tot els temples i les tombes. Cal distinguir l’arquitectura religiosa i la funerària.
En Mesopotàmia es feia servir el maó o la tova d’argila i un sistema voltat, amb l’arc de mig punt. Els principals temples mesopotàmics eren els zigurats, com muntanyes sagrades de graons amb un santuari al sobre.
En Egipte s’utilitzava la pedra i un sistema arquitravat (moduls de dos elements verticals units adalt per un horitzontal). Els temples eren una successió de sales obertes i tancades que acabaven en un santuari. Les tombes de les clases principals eren de tres tipus: la pirámide per albergar als faraons, les mastabes construides com bancs de pedra pels dignataris i els hipogeus excavats a la muntanya sota terra.
PROGRAMACIÓ.
Els alumnes amb Ebook han de fer les activitats obligatòries.
Els alumnes amb només el llibre en paper de Vicens Vives han de fer totes les activitats, localitzant-les amb claudàtors, de les pp. 185-199, excepte les voluntàries: 7 (p. 189), 5 i 6 (p. 193), 3 i 4 (p. 195). Són voluntàries les activitats de pp. 200-202. S'ha de llegir i subratllar la síntesi de p. 203. Les activitats de Consolida i Defineix de p. 203 s'han de fer per escrit i entren en l'examen. L'activitat 3 de p. 203 és voluntària. Les Làmines i el seu Quadern, fets a mà, són voluntaris.
La recuperació consistirà en una entrevista (competència de comunicació oral).
Les activitats voluntàries poden pujar la nota, però no són imprescindibles per tenir un 10.
ACTIVITATS OBLIGATÒRIES.
1.- Consolida el que has après.
a) - En quines zones varen sorgir les primeres civilitzacions urbanes?
- I en quina época?
b) Quines activitats econòmiques, especialment de l’agricultura i el comerç, i altres, propiciaren el sorgiment de l’escriptura?
-Quines conseqüències polítiques, culturals i religioses va dur la seva invenció?
c) -Quines foren i on, a Mesopotàmia o a Egipte, les primeres formes d’Estat?
-Quins poders tenia el faraó d’Egipte?
-Amb quina ajuda gobernava el seu territori?
d) -Quins grups socials hi havia a Egipte i a què es dedicaven cadascun?
e) -Quines eren les característiques de la religió egípcia?
-Què era la vida d’ultratomba?
f) -Quines eren i descrigui les principals construccions funeràries egípcies?
2. Defineix conceptes clau.
- Creixent Fèrtil.
- Escriptura jeroglífica.
- Hipogeu.
- Mastaba.
- Escriptura cuneïforme.
- Escriba.
- Zigurat.
- Ciutat Estat.
- Momificació.
- Civilització urbana.
- Càlam.
- Piràmide.
DOSIER D'ACTIVITATS VOLUNTÀRIES. S'afegeix al final un dosier una proposta d'activitats voluntàries de reforç, que poden fer els alumnes per pujar nota. Fonts. |
Internet.
Blogs.
[http://blogs.sapiens.cat/socialsenxarxa/2010/07/03/mesopotamia-la-primera-civilitzacio-urbana/] Un resum en català.
[https://iessonferrerdgh1e07.blogspot.com/2015/04/cs-1-ud-11-primeras-civilizaciones-del.html] Una història de l'origen de l'escriptura, en castellà.
[https://iessonferrerdgh1e07.blogspot.com/2014/04/cs-1-ud-11-las-primeras-civilizaciones.html] La UD de Mesopotàmia, en castellà.
[https://iessonferrerdgh1e07.blogspot.com/2015/03/cs-1-ud-12-el-egipto-antiguo.html] La UD d'Egipte, en castellà.
[https://iessonferrerdghaboix.blogspot.com/2012/05/bibliografia-de-historia-y-arte-del.html] L'art egipci, en castellà.
Documentals / Vídeos.
Mesopotamia 1. Sumeria. Pero esa es otra historia. 12:11. [https://www.youtube.com/watch?v=NR9MNwQeIHA]
Mesopotamia: la aparición de la escritura y las ciudades-Estado. La cuna de Halicarnaso. 11:29. [https://www.youtube.com/watch?v=yoj7J_Bl5v0]
Mesopotamia y Egipto en 13 minutos. [https://www.youtube.com/watch?v=6ZVvErlkkGM]
Mesopotamia. 11 minuts. [https://www.youtube.com/watch?v=evjKpygDE90]
El Antiguo Egipto en 13 minutos. Academia Play. [https://www.youtube.com/watch?v=6a_gIpv_XD4]
Egipto. 12 minuts. [https://www.youtube.com/watch?v=oVQVhTqjSRc]
Presentacions.
[https://www.slideshare.net/slideshow/embed_code/13823592] 13 dd., en català. Egipte.
[https://www.slideshare.net/slideshow/embed_code/21503855] 23 dd, en català. Egipte.
[https://es.slideshare.net/AranBonamusa/tema-10-les-primeres-civilitzacions-mesopotmia-1eso] 28 dd., en català.
[https://www.slideshare.net/cristinamoragrau/les-primeres-civilitzacions-13120648] 40 dd., en català.
[https://www.slideshare.net/CoralGonzlezAparicio/las-primeras-civilizaciones-mesopotamia-y-egipto-62037177] 36 dd., en castellà.
[https://es.slideshare.net/iesmusas/las-primeras-civilizaciones-mesopotamia-y-egipto] 86 dd., en castellà.
[https://www.slideshare.net/JoseAngelMartinez/las-primeras-civilizaciones-mesopotamia-y-egipto] 103 dd., en castellà.
[https://www.slideshare.net/mariamiranda9022/mesopotamia-y-egipto-1-eso] 87 dd, en castellà.
DOSIER D'ACTIVITATS VOLUNTÀRIES.
S'afegeix al final un dosier una proposta d'activitats voluntàries de reforç, que poden fer els alumnes per pujar nota.
LES PRIMERES CIVILITZACIONS: MESOPOTÀMIA I EGIPTE
- Pot ser que en alguna ocasió hages vist una pel·licula sobre l'àntic Egipte o fotos de les piràmides com aquesta. Contesta les preguntes:
- A l'entorn de quin riu es va desplegar la civilització egipcia?
- Qui governava en l'antic Egipte?
- Com era la societat? Hi havia algun grup social característic?
- Per a què es van construir les piràmides?
- Què és el que veus?
- Des de quan coneixien els egipcis l'escriptura?
- Com es deia aquesta primera escriptura egípcia?
- Visualitza la següent presentació (en castellà). No prenguis notes la primera vegada, que només és de comprensió inicial. En cas de no tenir llibre o altres materials d'estudi, podria prendre notes d'estudi (en català preferiblement) en una segona visualització.
Ves a la pàgina següent, en castellà i fes un breu resum d'unes 5 línies:[https://iessonferrerdgh1e07.blogspot.com/2015/04/cs-1-ud-11-primeras-civilizaciones-del.html].- Busca informació sobre les primeres civilitzacions i contesta les següents preguntes:
- Quines van ser les primeres civilitzacions?
- Què tenien en comú les regions on es van formar les primeres civilitzacions?
- Quina importància tenia per a aquestes primeres civilitzacions la crescuda dels rius?
- Perquè servien els funcionaris? Com era l'organització política d'aquestes civilitzacions?
- La societat estava jerarquitzada. Què vol dir això? Quins grups socials es distingien en aquestes civilitzacions?/
- Busca informació sobre el Codi d'Hammurabi i contesta breument: qui el va escriure, quan, què era, per a què servia, on estava escrit, què era la llei del talió.
MESOPOTÀMIA
- Fes la següent activitat:
- Què significa Mesopotàmia?
- Insereix un mapa de la zona on estava situada Mesopotàmia i anota amb qui limita al nord, al sud, a l'est i a l'oest.
- La història de Mesopotàmia va començar amb els sumeris que van fundar unes ciutats estat: Què són les ciutats-estat? Anomena el nom de 4 ciutats-estat mesopotàmiques.
- La història de Mesopotàmia es divideix en 5 etapes? Quines són?
- ARQUITECTURA:
- Els elements que utilitzaven els mesopotàmics per a construïr eren: materials d'argila (les toves, els maons o les rajoles), l'arc de mig punt i la volta de canó. Busca fotos d'ells i insereix-les.
- Quin era l'edifici religiós principal que construien? Explica com era i quina funció feia. Busca fotos.
- També construien palaus. Explica com eren. Busca fotos.
ESCULTURA:- A Mesopotàmia es van crear escultures de tres tipus? Quines eren? Descriu com eren. Busca fotos
EGIPTE
- Fes la següent activitat:
- Insereix un mapa de la zona del Creixent Fèrtil on estava situada la civilització egipcia i anota amb qui limita al nord, al sud, a l'est i a l'oest.
- La història de Egipte es divideix en 4 etapes? Quines són?
- Ves a la pàgina següent fes les activitats i avaluat.
- Mira el vídeo següent, per alumnes que volen una activitat molt senzilla, i fés un resum. [https://www.youtube.com/watch?v=5tIR1V_4kLk]
Mira la següent presentació i contesta les preguntes:- En què creien els egipcis?
- Perquè els egipsis momificaven els cadavers dels seus difunts?
- Completa el quadre dels déus:
NomDéu de ........AtributsRelació amb els altres deusRaSol i la vidaCap de falcóDéu principalOsirisIsisEsposa d'OsirisAnubisHorusTohtParticipa en el judici final- Mira els vídeo següents, molt senzills, i resumeix-los:
- ARQUITECTURA:
- Els dos principals edificis religiosos que construiren els egipcis eren els temples i les tombes. Defineix cadascun d'ells. Busca fotos i insereix-les.
- Les tombes podien ser de tres tipus. Quins noms tenien i què característiques tenia cadascún. Busca fotos i insereix-les.
ESCULTURA:- Explica les característiques principals que tenia l'escultura egipcia. Busca fotos i insereix-les.
PINTURA:- Busca les característiques de la pintura egipcia: per a què servia? com eren els colors? com es dibuixava? on les situaven? com eren les figures? Busca fotos i insereix-les.
- Defineix els següents termes:
- civilització
- funcionari
- politeisme
- faraó
- relleu
- Visualitza la següent presentació et servirà de RESUM del tema i per contestar les activitats 16 i 17.
- [https://es.slideshare.net/iesmusas/las-primeras-civilizaciones-mesopotamia-y-egipto] 86 diapositives, en castellà.]
- Contesta les següents preguntes sobre Mesopotàmia:Situació geogràfica
- En quina regió geogràfica estava situada la civilització mesopotàmica i en quins dos territori es dividia?.
- Enumera els pobles que van dominar Mesopotàmia al llarg de la seua història (anomena els anys).
L'economia- Quines eren les principals activitats econòmiques a que es dedicaven els habitants de Mesopotàmia i quins productes elaboraven en cadascuna?
La societat- Quins grups socials es distingien a Mesopotàmia? Quines funcions tenia cada grup?
La religió- A qui s’adorava en Mesopotàmia? En que creien? Busca en un diccionari el significat de les paraules politeista i monoteista.
L’art- Anomena les característiques de l’arquitectura mesopotàmica i quins eren els principals edificis que construïen. Descriu com era un ziggurat.
- Anomena les característiques de l'escultura mesopotàmica i quines eren les principals representacions o temes que reproduïen.
- Contesta les següents preguntes sobre Egipte:Situació Geogràfica
- En quina regió estava situada la civilització egípcia. En quines dos zones es dividia Egipte?
- En la història d'Egipte podem distingir quatre etapes. Quines són?
L'economia- L'economia d’Egipte es basava en quatre activitats. Quins són? Quins producte 'elaboraven en cadascuna?
La societat- Quins grups socials es distingien a Egipte? Quines funcions tenien cada grup?
La religió- A qui s’adorava en Egipte? En que creien? Per què momificaven els morts?
L’art a Egipte- Quines eren les característiques de l'arquitectura egípcia. Quins eren els principals edificis.
- Descriu els tipus de tombes que utilitzaven els egipcis per a enterrar els faraons i als alts funcionaris.
- Anomena les característiques de l’escultura egípcia i quines eren les principals representacions o temes que reproduïen.
- Anomena les característiques de la pintura egípcia i quines eren les principals representacions o temes que reproduïen..
- Visiona el següent video sobre Mesopotàmia.
ACTIVITAT 20: UN TEMA DIFERENT ALS ANTERIORS, DE INVESTIGACIÓ PERSONAL SOBRE MESOPOTÀMIA O EGIPTE, QUE L'ALUMNE POT TRIAR, AMB MAPES, FOTOS, VÍDEOS, ENLLAÇOS I UN TEXT BREU I RESUMIT.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada