GH 1 UD 01. EL PLANETA TERRA.
Índex.
Introducció.
1. La Terra, un planeta del sistema solar.
2. El planeta Terra: forma i dimensions.
3. La representació de la Terra.
4. Els mapes.
Introducció.
L'Univers és el conjunt de cossos celestes i el seu espai. S'estructura amb una quantitat enorme de galàxies que estan integrades per estels que sovint tenen sistemes planetaris al voltant.
El nostre planeta, la Terra, forma part
d'un sistema solar integrat pel Sol i els cossos celestes
que giren al seu voltant. La Terra ha canviat molt durant milers de milions d'anys i és l'únic planeta del què estam segurs que té vida vegetal i animal, encara que sospitam que no estam sols a l'Univers.
Per conèixer millor on habitam hem d'estudiar l'Univers, els seus orígens i evolució, com també la forma, les dimensions, els moviments i els canvis de la Terra.
El fusos horaris, les coordenades
geogràfiques, les projeccions cartogràfiques i els mapes ens faciliten orientar-nos, localitzar i representar els elements del territori.
Coneixem millor l’Univers gràcies als telescopis, els vols espacials des del 1961, les estacions espacials, els satèl·lits artificials equipats amb telescopis, les missions amb robots a altres planetes com el 'Curiosity' a Mart.
Observatori astronòmic de Cerro Tololo (Xile).
Les primeres fotos del robot 'Curisosity' a Mart.
Curiosity abre una nueva era en la exploración de Marte. Euronews. 3 minuts, en castellà. [https://www.youtube.com/watch?v=IaI9UeF0eOk&t=3s]
1. La Terra, un planeta del sistema solar.
L'Univers és el conjunt de cossos celestes i l’espai que els conté.
Història de l'Univers en 5 minuts. 5:12. [https://www.youtube.com/watch?v=ktLc89QwSgw]
El Big Bang: Els astrònoms daten l'origen de l'Univers fa uns 13.700 milions d'anys, quan una bolla primigènia d'energia va explotar, dividint-se en una multitud de partícules que es varen expandir, originant així l'espai i el temps, i encara es mouen.
Model d'xpansió de l'Univers.
Un any llum és la distància que recorre la llum en un any. Es calcula que aproximadament la velocitat de la llum és de 300.000 km/segon, així que en un any recorre 9,5 bilions de km.
A l’Univers hi ha cents de milers de milions de galàxies (fa decenis es calculava que havia 200.000 milions i ara es pensa que cinc vegades més, prop d'un bilió) cadascuna formada per milers de milions d’estels (es calcula que la mitja pot ser de 250.000 milions per galàxia, amb grans diferències entre elles), agrupats en una regió determinada per efecte de l’atracció gravitatòria.
La Via Làctia.
La Via Làctia.
La Via Làctia és una galàxia, un grup format per uns 200.000 a 250.000 milions de estels, entre els quals està el sol del nostre sistema solar. Té una forma d'espiral allargada i aplatada, amb braços corbats que giren al voltant del centre, i en un d'aquests braços, anomenat d'Orion, hi ha el nostre sistema solar.
El Grup Local és un grup de vint galaxies pròximes, que inclou la nostra.
Els estels són astres de dimensions variables amb llum i calor pròpies, al voltant dels quals giren els planetes, astres sense llum pròpia que giren al voltant de l'astre, i els seus satèl·lits, astres que giren al voltant dels planetes.
1.2. La Terra en el sistema solar.
La Terra, el nostre planeta, forma part del Sistema Solar, i té un satèl·lit, la Lluna. Està situat a 149,6 milions de km del Sol.
El sistema solar.
El nostre sistema solar està format per un estel central, el Sol, i molts de cossos celestes que giren al seu voltant atrets per la força de gravetat, entre els que hi ha planetes, planetes nans, asteroides i cometes.
The Solar System - Space School. 4 minuts, en anglès. [https://www.youtube.com/watch?v=z_RAEESmsrs]
El Sistema Solar. La Eduteca. 6:00. En castellà. [https://www.youtube.com/watch?v=CVggtqgOcdo&list=TLPQMjAwMzIwMjDZ8YATiywQ_g&index=2]
Els asteroides són fragments de roques o metall de grandàries i formes diverses.
Els meteorits són asteroides que xoquen contra els planetes o els satèl·lits i formen cràters en la superfície d'aquests.
Els estels fugaços són meteorits diminuts que es desintegran quan entren a la atmósfera.
Els cometes són astres compostos per roques i gel, que giren al voltant de l'estel i quan s'aproximen a ell es desintegren per la calor, formant una cua de materials diversos.
La formació del Sol, en cinc etapes, desde l'inici com una bolla de foc, fins a la creació dels planetes.
El Sol és un estel de color groc, de dimensions mitjanes comparat amb altres estels (perè en ell cabríen 1.400.000 planetes com la Terra), situat en un extrem de la galaxia anomenada Via Làctia. A l'interior del Sol es produeixen reaccions químiques molt violentes, que desprenen molta energia, que arriba fins la Terra com llum.
El Sol és el centre del Sistema Solar, format pel Sol i els planetes Mercuri, Venus, Terra, Mart, Júpiter, Saturn, Urà i Neptú, que giren al seu voltant atrets per la força de gravetat.
La Terra i la Lluna.
La Terra, el nostre planeta, forma part del Sistema Solar, i té un satèl·lit, la Lluna.
La Lluna és una esfera de roca d'uns 3.476 km de diàmetre. No té atmòsfera ni hidrosfera i està coberta de cràters degut a l'impacte de meteorits. Gira sobre si mateixa en un moviment de rotació que dura 29 dies i mig (el mes lunar) i fa un moviment de translació al voltant de la Terra que dura el mateix, per lo qual des de la Terra sempre es veu la mateixa cara del satèl·lit, tot i que la veiem il·luminada en diferents porcions, les anomenades fases lunars.
La Lluna influeix sobre la Terra, degut a la seva gran proximitat i grandària, amb dos efectes molt importants:
- Els eclipsis, que oculten parcialment o totalment el Sol quan s'interposa entre aquest i la Terra.
Eclipse Solar y Eclipse Lunar. 3 minuts, en castellà. [https://www.youtube.com/watch?v=LORLGccN93Y&t=26s]
- Les marees, és a dir, les pujades i baixades del nivell de la mar, aproximadament cada sis hores, com a conseqüència de que la Lluna i la Terra s'atrauen per la força de la gravetat.
Las mareas. 2 minuts, en castellà. [https://www.youtube.com/watch?v=pwTc21BVe38&t=23s]
Els planetes.
Els planetes són astres que giren al voltant del Sol i no tenen llum pròpia; alguns tenen satèl·lits. Els planetes i els satèl·lits tenen dos moviments, en òrbites:
· De rotació: giren al voltant de si mateixos (provoca el canvi del dia a la nit).
· De translació: giren al voltant del Sol (provoca el canvi de les estacions).
Al Sistema Solar hi ha vuit planetes: Mercuri, Venus, Terra, Mart, Júpiter, Saturn, Urà i Neptú.
Els quatre primers (Mercuri, Venus, Terra i Mart), els interiors, són els més pròxims al Sol, són rocallosos i tenen pocs satèl·lits.
Cinturó d'asteroides.
Els altres quatre (Júpiter, Saturn, Urà i Neptú), els exteriors, són el més llunyans del Sòl, són gasosos i tenen molts satèl·lits. Estan separats dels planetes interiors per un cinturó d’asteroides petits, probablement resultat de la destrucció d’un planeta.
Els planetes nans.
Els planetes nans són una nova categoria de planetes, establerta l’any 2006, per distingir els asteroides més grans. Actualment són: Ceres, situat entre Mart i Júpiter, en l’anomenat Cinturó d’asteroides, i Plutó, Haumea, Makemake i Eris, els quatre situats més enllà de Neptú, i que reben el nom de plutoides.
L’Univers infinit.
La teoria més generalitzada és que quan l’Univers dexi d’expandir-se, es contraurà fins al seu final en una bola de foc semblant al seu inici al Big Bang. Però les investigacions de dos cosmòlegs israelians, Avishai Dekel i Idit Zehavi, publicades a la revista “Nature” (IX-1999), afirmen que l’Univers és infinit i s'expandirà eternament. Einstein també defensava al principi aquesta eternitat, encara que després va canviar d’opinió.
Encara més recent és la teoria del multivers: no hi ha un sol univers, sino universos, possiblement cadascun amb unes característiques físiques distintes, i per tant el cosmos podria ser etern i infinit.
2. El planeta Terra: forma i dimensions.
Historia de la Tierra. 10:00 [https://www.youtube.com/watch?v=489vkUhSESQ]
La Terra, vista des de l’espai, presenta un color blau a causa de l’abundància d'oxigen a l’atmosfera, i es distingeixen continents de color marró i masses de niguls i neu de color blanc.
La forma de la Terra.
La Terra està una mica aplanada pels pols, i aquesta forma es denomina geoide.
La línea de l’Equador divideix la Terra en dos hemisferis, Nord i Sud.
El Nord és el més continental, perquè té les terres dels continents d’Àsia, Europa i gran part d’Amèrica i Àfrica.
El Sud és el més marítim, perquè predominen els oceans, com Atlàntic, Índic, Pacífic i Antàrtic.
Les dimensions de la Terra.
L’Equador té 40.077 kilòmetres de longitud.
El diàmetre equarorial té 12.756 kilòmetres de longitud.
El diàmetre polar té 12.714 kilòmetres de longitud, el que demostra el seu aplatament relatiu (42 menys que l’equatorial).
La superficie total de la Terra és de 510 milions de kilòmetres quadrats.
L'EVOLUCIÓ DE LA TERRA.
La Terra canvia.
El planeta Terra està en continu canvi, amb quatre fases des:
1) El seu naixement fa 4.500 milions d'anys.
2) L'escorça sòlida es va formar fa 3.500 milions d'anys. Al principi totes les terres estaven unides en un únic continent: Pangea, mentre que els oceans eren un de sol: Panthalassa.
3) En l'era Secundària, fa 180 milions d'anys, aquell es va separar en dos grans continents: Euroasiàtic (N) i Gondwana (S).
4) Al principi de l'era Terciària, fa 65 milions d'anys (quan es van extingir els dinosaures), es van trencar aquests continents i apareixen els actuals separats pels grans oceans, en una lenta deriva.
5) Continents actuals: al principi de l'era Terciària, fa 65 milions d'anys.
Desplazamiento de los continentes. 5:15. En castellà. [https://www.youtube.com/watch?v=a_olP0pVzAU&t=26s]
Les Edats de la Terra.
Els científics han elaborat una periodització de la Terra en edats, que no són exactes, ja que els autors difereixen en alguns milions d'anys.
Precambrià: més de 570 milions d'anys.
Paleozoic (PRIMÀRIA): 570-225.
Càmbric. 570-505.
Ordovícic. 505-438.
Silúric. 438-408.
Devònic. 408-360.
Carbonífer. 360-286.
Pèrmic. 286-225.
Mesozoic (SECUNDÀRIA): 225-65.
Triàssic. 225-200.
Juràssic. 200-135.
Cretaci. 135-65.
Cenozoic (TERCIÀRIA): 65-1.
QUATERNARI: últim 1 milió d'anys.
Característiques de les Edats de la Terra.
Precambrià: 4.600-570 (o 540) milions d'anys.
El planeta Terra pren forma a mesura que els gasos i la pols solars es combinen sota la força de la gravetat. La radioactivitat i l'energia alliberades per meteorits escalfen la massa rocosa. Ferro i níquel densos s'enfonsen formar un nucli, les roques més lleugeres construeixen l'escorça continental. Els gasos volàtils, expulsats a mesura que l'escorça es solidifica, formen l'atmosfera. Finalment, la pluja omple els oceans.
Apareixen organismes unicel·lulars, els primers éssers vius del planeta.
Fa uns 1.100 milions d'anys es forma el supercontinent primitiu, Rodinia, que ocupava gairebé tota la superfície de la Terra.
Uns 350 milions d'anys després, Rodinia es divideix, deixant conques oceàniques entre les masses continentals.
Apareixen formes de vida complexes, entre elles els primers animals, en els antics mars.
Paleozoic (PRIMÀRIA): 570-225. (o 540-245).
Fa uns 540 milions d'anys comencen a proliferar els animals multicel·lulars amb exosquelet, esdeveniment conegut com "explosió del cambrià". Els trilobites i els braquiòpodes, similars als mol·luscs, dominen els oceans.
La vegetació primitiva domina la terra. Creixen boscos a les zones pantanoses. Apareixen amfibis i insectes.
Les masses continentals del planeta xoquen i s'uneixen creant un nou supercontinente, Pangea.
Càmbric. 570-505. Revolució "càmbrica": apareixen les grans maneres de vida.
Ordovícic. 505-438.
Silúric. 438-408.
Devònic. 408-360.
Carbonífer. 360-286.
Permià. 286-225. El descens del nivell del mar i l'emissió de lava dels volcans de Sibèria fa 250 milions d'anys contribueixen a la major extinció de la història del planeta. Rèptils supervivents evolucionen cap als dinosaures que després dominaran el món.
S'obre el mar de Thetis, precursor de la Mediterrània.
Mesozoic (SECUNDÀRIA): 225-67/65 (o 245-67/65).
Triàssic. 225-200. Apareixen els dinosaures.
Juràssic. 200-135.
Fa uns 180 milions d'anys, Pangea es divideix en dos grans continents: Gondwana al sud i Laurasia al nord. Fragmentacions posteriors separen Amèrica del Nord d'Europa, Àfrica d'Amèrica del Sud, l'Antàrtida i Austràlia de l'Índia.
Sorgeixen les plantes de flor.
Cretaci. 135-67/65.
Fa 100-65 milions d'anys, durant un període d'aixecaments i deformacions, neixen les Muntanyes Rocalloses d'Amèrica del Nord.
Finalment, un meteorit cau a la regió de Yucatán i la pols enfosca el cel, provocant una nova extinció que aniquila gran part de la flora i la fauna del planeta, inclosos els dinosaures. Els petits mamífers sobreviuen i evolucionen fins a dominar el globus.
Cenozoic (TERCIÀRIA): 65-1. (alguns autors l'extenen fins fa 1,2 o àdhuc 1,7 milions d'anys).
El vulcanisme a l'Atlàntic nord i el Carib crea un escalfament global que produeix canvis fonamentals en l'evolució dels mamífers. Apareixen els primers primats veritables, els lèmurs, i els primers animals amb peülles.
La temperatura de la Terra arriba al seu màxim fa 55 milions d'anys, després baixa durant 27 milions d'anys. Capes de gel cobreixen l'Antàrtida oriental. Un altre breu escalfament acaba fa 14 milions d'anys, quan les glaceres s'estenen per Europa, Amèrica del Nord i Groenlàndia.
La placa africana xoca contra la placa europea, aixecant els Alps. L'Himàlaia es comença a aixecar després de topar l'Índia i Àsia fa 50 milions d'anys. Es produeix un nou període d'aixecaments fa 30 milions d'anys. El mar de Thetis es tanca i contrau fins a formar la Mediterrània fa 25 milions d'anys. S'obre el Mar Roig fa 10 milions d'anys. S'aixeca la terra en l'istme de Panamà, unint els dos hemisferis d'Amèrica, fa 3 milions d'anys.
QUATERNARI: últim milió d'anys (alguns cents de milers més). L'home ja està present.
EL MOVIMENTS DE LA TERRA.
La rotació de la Terra: els dies i les nits.
El movimiento de rotación. 3 minuts, en castellà. [https://www.youtube.com/watch?v=teKl53idtuw&t=9s]
El moviment de rotació és el que la Terra fa girant sobre sí mateixa, al voltant d’un eix imaginari, en un període de 24 hores.
Els dies i les nits.
El moviment de rotació provoca la variació del dia a la nit, de manera que durant el dia la superficie il·luminada s’escalfa i durant la nit la superfície en ombra se refreda. Això modera les temperatures i permet la vida al planeta.
Els fusos horaris.
El moviment de rotació provoca que canviï la il·luminació de manera regular, a mesura que el planeta gira d’Oest a Est. Per harmonitzar aquest fenomen s’han establert al món els 24 fusos horaris, de manera que un mateix fus horari tots els llocs tenen la mateixa hora.
Cómo son los husos horarios. 2 minuts, en castellà. [https://www.youtube.com/watch?v=_ik8iRevLaA&t=26s]
La translació de la Terra: les estacions de l’any.
El movimiento de translación. 5 minutos. [https://www.youtube.com/watch?v=7vM_1N_BjK8&t=197s]
El moviment de translació és el que la Terra fa girant al voltant del Sol en una forma el·líptica, al cap de 365 dies, 5 hores i 48 minuts.
Com l’any dura 365 dies, s’acumula una diferencia horària, que se corregeix afegint un dia al mes de febrero cada quatre anys. Aquest any es denominat bixest o any de traspàs (no s’aplica als anys múltiples de 100, llevat que ho sigui també de 400).
Al llarg de l’any la major o menor distància al Sol provoca una major o menor exposició solar, el que provoca la successió de les estacions de l’any.
La inclinació de la Terra.
La inclinación de la Tierra. 2 minuts, en castellà. [https://www.youtube.com/watch?v=gcPo17g6c5I]
L’eix de rotació de la Terra no és perpendicular al pla de l’òrbita, sinó inclinat, el que augmenta l’efecte de la successió de les estacions de l’any, perquè permet que els pols rebin insolació una part de l’any alternativament. En cas contrari els pols no rebrien mai llum solar i l’Equador la rebria a un nivell màxim tot el temps.
L’eix de rotació de la Terra no és perpendicular al pla de l’òrbita, sinó inclinat, el que augmenta l’efecte de la successió de les estacions de l’any, perquè permet que els pols rebin insolació una part de l’any alternativament. En cas contrari els pols no rebrien mai llum solar i l’Equador la rebria a un nivell màxim tot el temps.
Les estacions de l’any.
Las estaciones del año. 10 minuts, en castellà. [https://www.youtube.com/watch?v=VBLxGv32OWs&t=442s]
Les estacions de l’any es produeixen, així, per la unió de dos fenòmens, la translació i la inclinació de la Terra.
A Year on Planet Earth (4 seasons). [https://www.youtube.com/watch?v=10Jzw1hjOv4]
L’estiu i l’hivern es produeixen perquè hi ha molta diferència entre la insolació (incidència dels raigs solars) que arriba a l’hemisferi nord i al sud. En l’hemisferi nord és l’estiu quan la insolació és màxima, mentre que al mateix temps en l’hemisferi sud és hivern perquè la insolació és mínima.
La primavera i la tardor comencen quan la insolació sobre la Terra és igual en els dos hemisferis.
Els moments de canvi en les estacions s’anomenen solsticis i equinoccis.
El solstici d’estiu és el 21 de juny a l’hemisferi nord, i en canvi comença el d’hivern a l’hemisferi sud.
El solstici d’hivern és el 21 de desembre a l’hemisferi nord, i en canvi comença el d’estiu a l’hemisferi sud.
L’equinocci de primavera és el 20 o 21 de març.
L’equinocci de tardor és el 22 o 23 de setembre.
PROGRAMACIÓ D'AULA INICIAL.
4. La representació de la Terra. Els mapes.
Introducció.
El mapa és la representació simplificada de la superfície terrestre sobre una superfície plana.
La cartografia és la ciència que elabora els mapes.
La realització de mapes requereix un sistema de projecció i una escala, i abans era una feina molt complexa, que requeria observacions directes al terreny i difícils càlculs matemàtics.
Avui, en canvi, s’utilitzen fotos aèries i de satèl·lits artificials, que se comuniquen ràpidament per internet i se treballen amb medis informàtics.
A més, s’utilitza com eina d’orientació el Sistema de Posicionament Global (GPS), que permet situar a l’instant cotxes, trens, vaixells, avions...
Mapa de Ptolomeu (segle I dC), reeditat al 1482.
Mapa de Mercator (1595).
La latitud i la longitud.
Per situar-nos en l’espai terrestre.
Per a localitzar els llocs en l’espai geogràfic s’utilitza una xarxa de coordenades geogràfiques i se mesuren en latitud i longitud.
Les coordenades geogràfiques són unes línies imaginàries que es tracen sobre el mapes del globus terraqui en forma de malla, els paral·lels i meridians.
La xarxa de coordenades geogràfiques de paral·lels i meridians.
Els paral·lels són les línies dibuixades en paral·lel a la línia de l’Equador, que és el nº 0. Altres paral·lels importants, més petits que l’Equador, són el Cercle Polar Àrtic i el Tròpic de Càncer al Nord, i el Cercle Polar Antàrtic i el Tròpic de Capricorni al Sud.
Els meridians, que van de pol a pol, són les línies dibuixades en perpendicular al paral·lel de l’Equador, i en paral·lel al meridià que passa per Greenwich, que és el nº 0.
Localització exacta d’un punt de la Terra.
Per situar exactament un punt és necessari saber les seves mesures de coordenades geogràfiques: la latitud i la longitud.
La latitud és la distància angular entre un punt i el paral·lel de l’Equador. Pot ser nord (N) o sud (S).
La longitud és la distància angular entre un punt i el meridià de Greenwich. Pot ser est (E) u oest (O).
4. Els mapes.
La cartografia és la ciència que té per objecte l’elaboració de mapes, així com la seva utilització.
El mapa és la representació simplificada de la superfície terrestre sobre una superfície plana.
La realització de mapes requereix:
- Un sistema de projecció.
- Una escala.
Les projeccions.
La projecció cartográfica és l’acció i el resultat de representar una regió de la superfície terrestre sobre un plànol.
Les alteracions més usuals de la projecció cartogràfica:
- Deformació de l’escala: l’escala no és la mateixa en tots els punts del mapa.
- Deformació de l’àrea: àrees iguals en el globus no determinen àrees iguals en el mapa.
- Deformació de la forma: la zona projectada no té la mateixa forma que la zona originària.
Els tres principals tipus de projeccions: cilíndrica, cònica i azimutal.
Las proyecciones cartográficas. 5 minuts, en castellà. [https://www.youtube.com/watch?v=Kj5VVjLh_xo&t=44s]
Cilíndrica:
Representa una xarxa perpendicular de meridians i paral·lels.
Els paral·lels tenen una separació variable.
Els meridians són equidistants.
L’exemple més representatiu és la projecció de Mercator.
És la més fidel per representar la superfície terrestre i serveix sobretot per representar les zones equatorials del planeta, però deforma les zones polars.
Cònica:
Es projecta un hemisferi sobre un con, tangent al globus per un paral·lel (paral·lel base).
Els paral·lels són arcs de cercle concèntrics al pol.
Els meridians són radis de cercle que convergeixen al pol.
Serveix sobretot per representar les zones temperades del planeta.
Azimutal (també anomenada plana, zenital o polar):
Tipus de projecció obtinguda a partir de la cònica simple. Fa tendir el con a un pla en què la xarxa de meridians i paral·lels són equidistants.
Els paral·lels són cercles concèntrics al pol.
Els meridians són radis de cercle que convergeixen al pol.
S’utilitza, sobretot, per representar les regions polars.
L’escala dels mapes.
Escala és la relació constant que hi ha entre la distància sobre el mapa i la distància real mesurada sobre el terreny representat.
Hi ha dos tipus d’escala: gràfica (una línia recta dividida en segments) i numérica (una fracció).
A l’escala numèrica, com més petit és el denominador més gran és l’escala. És a dir, un mapa d’escala gran (amb denominador petit) serveix per a representar espais petits i dóna molta información, i un mapa d’escala petita (amb denominador gran) serveix per a representar espais grans i dóna poca informació.
Mapes d’escala petita, superiors a 1:10.000.000. S’utilitzen per representar grans porcions de la Terra, com continents.
Mapes d’escala mitjana, compresos entre 1:10.000.000 i 1:100.000. S’utilitzen per representar porcions mitjanes de la Terra, com països i regions.
Mapes d’escala gran, inferiors a 1:100.000. Representen poc espai territorial, però els accidents representats hi són indicats amb molt de detall. Per exemple el Mapa Topogràfic Nacional a escala 1:25.000 o 1:50.000.
Mapa amb escala gràfica.
Escales numèrica i gràfica.
Tipus de mapes.
Recordem que el mapa és la representació d’una part de la superfície esfèrica de la Terra sobre una superfície plana.
Hi ha dos grans tipus de mapes: els bàsics i els temàtics.
- Bàsics: s’obtenen de mesuraments directes de la superfície terrestre. Els més utilitzats són els topogràfics com el Mapa Topogràfic Nacional, que informen de d’aspectes físics i humans, i es fan servir de base per fer altres mapes.
- Temàtics: s’obtenen a partir de mapes bàsics i representen un fenomen geogràfic concret, com clima, recursos econòmics, població, polítics, comunicacions, relleu, rius, ciutats…
Mapa de Mallorca.
Els colors i signes convencionals.
Els mapes tenen colors i signes convencionals (els símbols habituals al mapes), que informen dels fets representats.
La llegenda, a un costat inferior del mapa, explica el significat dels colors i signes.
Per llegir un mapa.
Llegir un mapa permet analitzar i interpretar la informació representada, amb passos successius:
- Llegir i interpretar l’escala cartogràfica, per a conèixer l’àmbit del mapa.
- Reconèixer els colors i símbols de la llegenda, per interpretar la informació.
- Comparar la informació amb altres fonts, com texts o fotos.
Treballar amb mapes: l’escala.
Es calcula la distància real entre dos punts, utilitzant la longitud de l’escala i la longitud real que representa, d’acord amb una senzilla regla de tres:
Distància al mapa x Longitud real) : Longitud de l’escala = X (distància real, en Km)
Distància entre Palma i Lisboa al mapa: 7 cm.
Longitud real que representa l’escala cada 2,8 cm: 400 km
Longitud d’escala: 2,8 cm
X: (7 x 400) : 2,8 = 1.000 km de distància real entre Palma i Lisboa.
Treballar amb mapes; el mapa topogràfic.
El mapa topogràfic és la representació detallada d’un espai geogràfic, amb informació dels fets físics i humans.
Mapa topogràfic.
Els elements representats són:
El relleu: per mitjà de corbes de nivell de color marró, que indiquen els canvis d’altura cada 10 metres (línies primes) i 50 metres (línia més gruixuda), i de puntets o triangles per indicar l’altitud.
Les aigües: per mitjà de línies o taques de color blau, per mars, llacs, rius (línies contínues), torrents (línies discontínues) o pous.
Els usos del sòl: per mitjà de colors i petits signes, per indicar la vegetació de conreus o boscos.
Les construccions: per mitjà de formes (quadrets negres o vermells pels edificis), línies per les carreteres (distints colors segons els tipus) o ferrocarrils (negre).
Els noms dels llocs: per mitjà de lletres de color negre, excepte els elements hidrogràfics (color blau).
L’escala: s’indica a la llegenda, on també s’explica el significat dels anteriors colors i signes.
Exemples d'esquemes.
Fonts.
Internet.
Albert Mas, A.; Benejam Arguimbau, P.; García Sebastián, M.; Gatell Arimont, C. Ciències Socials, Geografia i Història. Cives 1. Vicens Vives. 2011: pp. 2-13 i 14-25.
Articles.
Criado, M. Á. Así fue el primer día en la Tierra tras el asteroide que acabó con los dinosaurios. “El País” (9-IX-2019). Un estudio reconstruye minuto a minuto lo que pasó hace 66 millones de años gracias a un cilindro de roca extraído de la zona de impacto. [https://elpais.com]
GH 1 UD 01. El planeta Terra.
1. La Terra, un planeta del sistema solar.
2. El planeta Terra: forma i dimensions.
3. La representació de la Terra.
4. Els mapes.
ACTIVITATS OBLIGATÒRIES DE COMPETÈNCIES BÀSIQUES.
*Pels alumnes que no tenen llibre sinó només materials digitals, les preguntes han variat una mica per fer-les més completes i clares.
1.- Consolida el que has après.
a) - Com s'anomena el recorregut que els planetes fan al voltant del Sol?
b) - Quin nom reben els dos hemisferis en què es divideix la Terra [nord i sud, est i oest?]?
c) - Per què a un l'anomenam hermisferi continental?
- Per què a l'altre l'anomenam hemisferi marítim?
d) - Quins són i expliqui els [dos] moviments que fa la Terra.
e) - Per a què serveixen les coordenades geogràfiques?
- Què són i com s'organitzen els paral·lels i els meridians?
f) - Amb quina finalitat es varen idear les projeccions cartogràfiques?
- Quines són les [tres] més utilitzades?
g) - Per què els mapes són un instrument imprescindible per a l'estudi dels nostre planeta?
h) - Com s'anomenen i què són els dos principals tipus de mapes?
- Explica què és un mapa topogràfic i a quin tipus de mapa pertany.
i) - Quins són els quatre subtipus principals d'un mapa temàtic?
- Quina informació ens aporta l'escala d'un mapa.
j) - Explica què és un sistema de localització i posicionament geogràfic i posa un exemple.
2.- Defineix conceptes clau.
- Univers.
- Via Làctia.
- Any llum.
- Equador.
- Greenwich [què és el meridià de Greenwich].
- Latitud.
- Longitud.
- Escala.
- Projecció cartogràfica.
Activitats obligatòries pels alumnes amb llibre de Vicens Vives.
Els alumnes que utilitzen el llibre han de localitzar amb claudàtors les respostes de les activitats obligatòries de les pp. de la UD. Són voluntàries les activitats finals. S'ha de llegir i subratllar la sintesi.
Són obligatòries per escrit les activitats 1 (consolida) i 2 (conceptes clau).
Activitat voluntària: Quadern d'Activitats.
Al Quadern d'Activitats es poden fer les làmines corresponents.
Activitat voluntària: Realitzar un esquema.
Poden unificar els següents punts en un totsol o fer per separat els tres.
1.- Preparar un esquema amb les dades de definició, durada i conseqüències, sobre els moviments de rotació i translació de la Terra.
2.- Preparar un esquema sobre les coordenades geogràfiques i tot el relacionat.
3.- Preparar un esquema sobre els mapes i els seus tipus.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada