Comentari: La naveta 'dels Tudons'.
N.B. Hi ha una traducció a l'espanyol en blog Altamira Comentario: La naveta ‘de los Tudons’.
Descripció.
La Naveta dels Tudons (o des Tudons), és una construcció ciclòpica en forma de nau invertida, situada al terme municipal de Ciutadella de Menorca. És la naveta més gran i millor conservada de l’illa i, curiosament, és l’edifici intacte més antic d’Europa, perquè els altres han estat reconstruits o són ruïnes.
La datació.
Aquest tipus de construcció és típic de l'Edat del Bronze l’Edat del Ferro, al llarg del final del segon milenni i del primer milenni aC, que es correspon a Menorca amb el final del període pretaliòtic i tot el període talaiòtic. Abans se pensava en una data prou anterior, cap el 1500-1300 aC, de manera que serie pretalaiòtica, fins que les noves tècniques de datació com el carbono 14 i la prova de termoluminiscència han postergat la data al 1000 aC, ja en plena època talaiòtica.
Una hipòtesi raonable és que probablement tot o gran part del parament inferior sigui anterior, amb la forma navetiforme pròpia de la cultura pretalaiòtica, però que el parament principal de les façanes sigui talaiòtic.
Les excavacions.
La naveta fou excavada per l’arqueòloga Maria Lluïsa Serra i el seu equip a partir del 1959 fins el 1975 (la restauració principal és de 1959-1960), i se descobriren gran quantitat de restes d’enterraments, tant humans com d’objectes dels axovars funeraris.
Anàlisi formal.
Aquests edificis megalítics es construïen utilitzant la tècnica ciclòpica, de grans pedres, que s’encaixaven sense morter. Hi ha dos tipus de pedres, unes molt grans i relativament irregulars al sòcol de la base, mentre que les altres són carreus o lloses molt ben tallades i formen la resta de l’edifici.
Això abonaria la hipòtesi de què cap el 1500-1300 aC es faria una primera construcció navetifiorme, pot ser una vivenda, amb una tècnica del pretalaiòtica final, i cap el 1000 aC es reutilitzaria per aixecar l'edifici actual de tècnica talaiòtica, amb carreus, i una funció ja funerària.
Això abonaria la hipòtesi de què cap el 1500-1300 aC es faria una primera construcció navetifiorme, pot ser una vivenda, amb una tècnica del pretalaiòtica final, i cap el 1000 aC es reutilitzaria per aixecar l'edifici actual de tècnica talaiòtica, amb carreus, i una funció ja funerària.
Plànol axionomètric.
És una construcció monumental, de la qual les dimensions màximes són 13,60 per 6,40 metres mentre que la cambra interior fa 7,45 per 2,45 metres. La forma rectangular indica que és una naveta tardana, “evolucionada” des dels primers models ovalats.
Alçats del perfil i de la façana principal.
La façana principal, en el costat oest, és quasi plana i té una petita porta, des de la qual s’accedeix a una avantcambra o passadís arquitravat de 1,40 metres, des del qual es pot passar per altra porta a les dues cambres de l’interior, de planta rectangular. Ambdues cambres, una superposada a l’altra, es troben cobertes per lloses planes embotides en els murs. L’interior acaba, a l’est, el costat contrari de l’entrada, en una capçalera absidal arrodonida, una reminiscència de les primeres navetes de forma ovalada.
Entrada des de l’avantcambra a la cambra inferior. En aquest espai es posarien ofrenes i es farien cerimònies religioses.
La forma navetiforme (o naviforme) sembla influïda pels dolmens i dolmens de corridor, per les formes de les habitacions naviformes de l'anterior cultura pretaliòtica i potser també, en el tret de la verticalitat truncada, per les formes externes de les mastabes egípcies, encara que en aquest cas el més probable és una simple coincidència perquè es donava una similar resposta a les mateixes necessitats.
Vista exterior de l’absis.
La funció.
Cambra superior.
La funció funeraria és palesa perquè s’han trobat a l’interior nombrosos enterraments, aproximadament un centenar, al menys en tres etapes diferents, acompanyats de nombrosos objectes personals com colgants, collars, braçalets, botons d’os, estris, algunes armes i de peces de cerámica que devien contenir ofrenes d’aliments sòlids i líquids i en alguns casos s’han trobat dins cabells tenyits de vermell en el que sembla un ritus funerari.
Cambra inferior, amb forats d’enterrament.
Sembla que era un monument funerari col·lectiu, on descansaven les restes, prèviament descarnades o incinerades en un lloc pròxim i indeterminat, encara que és probable que fos relacionat amb la taula, l’altre monument funerari menorquí. Els caps dels difunts es col·locaven amuntegats en el punt més sagrat, l’absis curvilini, apuntant cap a l’est, per on surt el sol, com en els temples cristians. En canvi, els altres ossos s’amuntegaven als costats, per a donar espai pels posteriors enterraments.
La petita avantcambra podia servir, a més d'accés, també com cambra d'ofrenes i per a les cerimònies com l'ingestió de menjar i beguda ritual o la inhalació de fum de mata (de coneguts efectes psicotròpics) i romaní, plantes que s'utilitzaven en la Mediterrània en el culte a la Deesa Mare i altres divinitats. Degut la reutilització posterior de la naveta res queda d'aquestes cerimònies però l'estudi analògic la fa molt probables.
Significat.
Les Illes Balears, concretament Mallorca i Menorca, albergaren una de les societats megalítiques més peculiars de les illes de la Mediterrània occidental, juntament amb les de Sicilia (els sículs), Sardenya (els sardis de la cultura nuràgica) i Córsega (amb la cultura dels turri), pobles que sembla que provenien dels coneguts Pobles del Mar que foragitaren els egipcis en el segle XIII aC i que s’escamparen per la Mediterrània. A les Balears se dedicaven bàsicament a la ramaderia, encara que coneixien l’agricultura i la pesca, però també podien ser pirates i servien com mercenaris (foners) en els exèrcits de les grans potències mediterrànies.
Tradicionalment la prehistòria més tardana de les Illes Balears s’ha dividit en dues etapes: pretalaiòtic fins el 1200 aC, i talaiótic fins la conquesta romana el 129 aC, però la historiografía més recent estableix quatre períodes: pretalaiòtic dolménic (2500-1600 aC), pretalaiòtic naviforme (1600-1000 aC) que serviría per a la transició, talaiótic (1000-450 aC) i postalaiótic (450-129 aC). A Eivissa només s’ha manifestat el primer período, i no se sap la causa de que no se coneguin els altres tres períodes, propis només de Mallorca i Menorca, encara que sembla fonamental la temprana influencia púnica.
Coneixem construccions megalítiques com el talaiot, el santuari, la naveta i la taula, aquestes dues només a Menorca, que tenien múltiples funcions: el talaiot com edifici de defensa en la murada del poblat, recinte religiós, cambra de tresor, límit i lloc d’aguait en la frontera, etc.; el santuari com centre religiós; i la naveta i la taula, propis només de Menorca, com edificis funeraris.
Naveta de Rafal Rubí (Menorca).
Fonts.
AA.VV. Llibres d’Història de l’Art per a Batxillerat de les editorials Algaida, Anaya, Casals, Ecyr, Edebé,, Edelvives, McGraw Hill, Santillana, SM, Teide, Vicens-Vives…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada