PROGRAMACIÓ DE GEOGRAFIA D’ESPANYA. 2N BATXILLERAT.
*És la mateixa de cursos anteriors.
Professor: Antonio Boix. 2n de batxillerat. Curs 2021-2022.
IES Son Ferrer. Departament de Geografia i Història.
Presentació.
GEOGRAFIA D’ESPANYA (2n de Batxillerat)
L’assignatura abasta el coneixement de l’espai geogràfic espanyol, en especial fita del balear, i la seva relació amb l’humanitat, en els aspectes físics, econòmics i humans. Es tracta de comprendre els processos geogràfics en la seva dimensió complexa i interrelacionada, integrant cada fenomen dins conjunts grans i relacionant causes i conseqüències. En suma, és un aprenentatge de competències.
El mètode d’ensenyament és participatiu, cercant l’aprenentatge significatiu des dels coneixement previs, en gran part ja desenvolupats en Geografia de 1r, 2n i 3r d’ESO. S’estudiaran les Unitats Didàctiques (UD), amb la lectura comprensiva del llibre i altres textos, la realització d’activitats de consolidació i recerca, la visió crítica de documentals i vídeos, i, si és possible, de sortides extraescolars atenents al contingut del curs.
Hi haurà exàmens acumulatius de les UD al llarg de les tres avaluacions, per a les que comptaran tant els exàmens com les activitats indicades. Comptarà sobre tot l’examen final de cada avaluació. Se valora especialmente el coneixement dels conceptes bàsics, la localització en els mapes i la comprensió de gràfics, estadístiques i textos.
El llibre és Geografia d’Espanya, de l’editorial Anaya.
TEMARI DE GEOGRAFIA.
UD 0. Introducció al coneixement geogràfic.
UD 01. L’espai geogràfic espanyol. La diversitat geomorfològica.
UD 02. La diversitat climàtica.
UD 03. La diversitat hídrica, vegetal i edàfica.
UD 04. Els paisatges naturals i les interaccions naturalesa-societat.
UD 05. Els espais del sector primari.
UD 06. Els espais del sector secundari.
UD 07. Els espais del sector terciari.
UD 08. La població espanyola.
UD 09. L’espai urbà.
UD 10. L’organització, els desequilibris i les polítiques territorials.
UD 11. Espanya a Europa.
UD 12. Espanya en el món.
Apèndix: Geografia de les Illes Balears (es reparteix entre les 12 UD).
SEQÜENCIACIÓ.
1ª Avaluació: UD 1-4.
2ª Avaluació: UD 1-7.
3ª Avaluació: UD 1-12.
BIBLIOGRAFIA BÀSICA.
El llibre de texte: Muñoz Delgado, M. C.: Geografia. Ed. Anaya. Madrid.
S'utlitzaran informacions diverses a Internet, diaris, revistes i llibres.
NORMATIVA D'AVALUACIÓ.
Hi haurà tres avaluacions, o el que determinin l’IES i la normativa de la Conselleria d’Educació.
Com criteris de qualificació s'aplicaran les proporcions següents per a cada una de les avaluacions:
Coneixements conceptuals (proves objectives): 80%.
Coneixements procedimentals (activitats): 10 %.
Actitud (conducta, assistència i participació): 10%.
Els conceptes es mesuraran en exàmens parcials de les UD i de cada avaluació (el principal) i valdran vuit punts de la nota de l’avaluació.
Els procediments inclouran els apunts d’esquemes i els resums, els comentaris de textos, els treballs específics, el treball al llibre, l’organització de l’agenda i altres activitats, i tot plegat valdrà un punt de l’avaluació.
L’actitud es valorarà amb la participació activa en les classes, l’entrega regular de les activitats escrites i la regularitat en l’assistència, descomptant mig punt (hi ha un límit d'un punt) en cada avaluació per cada falta no justificada amb certificat mèdic; cinc retards comptaran com una falta. Es podrà compensar la puntuació perduda en aquest bloc actitudinal fent treballs especials que sumin al manco una hora de feina per cada falta (és a dir, una hora d'absència se compensa amb una hora de feina avaluable).
L’alumne tindrà tres avaluacions trimestrals, sobre les tres grans parts de la programació, en les que se valoraran, segons les pautes de les proves de selectivitat, els continguts conceptuals i procedimentals, a més de la correcta expressió oral i escrita, en exàmens de dos tipus:
Primer, uns exàmens al llarg de cada trimestre específics sobre una o més Unitats Didàctiques (UD), més altres específics de conceptes o d'altres parts del temari, que no alliberen matèria i se ponderaran en total entre un mínim d’un punt i un màxim de quatre punts de la nota de l’avaluació, segons el criteri en cada cas establert pel professor, que ho explicarà al grup, i que tindrà en compte el temps disponible, el nombre de classes realitzades, situacions com una pandèmia.... Aquests exàmens parcials es centraran sobre tot en els conceptes generals i específics, el resum esquemàtic i les activitats de síntesi de cada UD.
Segon, un examen individual i memorístic al final de cada avaluació sobre totes les UD (incloses de les anteriors avaluacions) anteriors, que valdrà un mínim de quatre punts i un màxim de set punts, i no allibera matèria per a la següent avaluació. L’alumne haurà d’aprovar aquest examen final; en cas contrari la nota màxima de l’avaluació serà un 4.
La nota final del curs serà la mitja de les puntuacions de les tres avaluacions, i per aprovar cal un mínim total de 14 punts, amb al manco dues de les tres avaluacions aprovades, i l’avaluació suspesa ha te tenir un 4 com mínim; llavors si té un 3 en una avaluació, ha de recuperar tot el curs .
L’alumne que no assoleixi aquests mínims tindrà una nota màxima de curs de 4, malgrat que la mitja ponderada de les tres avaluacions arribi a 5 (per exemple, si en la primera, molt més curta i fàcil de continguts, tingués un 9, però en la resta assolís un 3 i un 4, doncs suspendria, encara que sumés 16 punts). Així es promou una preparació equilibrada de tota la matèria i que l’alumne no tombi en la temptació d’estudiar només al principi del curs.
Les recuperacions, l’avaluació ordinària i l'extraordinària.
La recuperació es farà en exàmens escrits i/o orals, d'acord amb la programació d'aula.
La recuperació d’una UD o d'una avaluació es pot fer oralment en una o vàries entrevistes, fora de l'horari de classe per no destorbar el curs. Aquests exàmens orals són voluntaris tant per l'alumne com pel professor (que pot negar-se a fer l'entrevista si considera que l'alumne no ha complert el seus compromisos mínims d'estudi) i, per tant, no fer-los no supondrà abandonament ni cap conseqüência d'empitjorar la nota.
L’avaluació ordinària final (recuperació de les avaluacions suspeses) i l’avaluació extraordinària seran en les dates acordades pel centre, son obligatòries, i consistiràn ambdues en un examen escrit, en un format semblant al de la selectivitat, amb l'adaptació de màxima flexibilitat en la selecció de preguntes que se disposa per la normativa per causa de la pandèmia; se valorarà només la prova escrita, sense comptar els continguts procedimentals i actitudinals. No hi haurà proves especials de recuperació final en altres dates no establertes en la programació oficial, de manera que no hi haurà entrevistes o exàmens orals de tot el temari, que és massa extens.
Orientaciones para la preparación de la PAU (en castellà).
Estructura del examen.
El modelo de examen consiste en cuatro partes: un primer ejercicio de mapeo (2,5 puntos), un segundo de definiciones breves de 5 términos para escoger entre los 8 propuestos (2,5 puntos), un comentario de un elemento gráfico como mapa temático, plano, gráfico derivado de estadística, fotografía, imagen aérea o de satélite (2,5 puntos) y un comentario de un texto o de una tabla estadística (2,5 puntos).
Cada examen presenta dos opciones (A y B): se tiene que escoger una y se debe rechazar la otra; no se pueden responder alternativamente cuestiones de opciones diferentes. *Excepcionalmente, en la crisis de la pandemia está orientación se flexibilizó, lo que puede repetirse.
En las opciones del conjunto de exámenes se siguen los pesos específicos de contenidos establecidos en el Decreto Legislativo Orden ECD / 1941/2016.
Criterios generales de evaluación.
En la primera parte de la prueba se plantea un ejercicio de mapeo, se pide la identificación de algunos elementos (estableciendo el número de áreas a señalar) sobre un mapa mudo, en el que el alumno debe localizar correctamente las áreas o los puntos requeridos indicando los topónimos. El mapa debe incluir la correspondiente leyenda y un breve comentario situado en un espacio delimitado por un recuadro.
Para este ejercicio se empleará, en el caso de las cuestiones de geografía física, un mapa donde están indicadas las principales unidades de relieve; si la pregunta trata sobre geografía humana o económica, se utilizará un mapa de base que incluye las divisiones administrativas en comunidades autónomas y provincias.
Se valorará a partes iguales la identificación, la localización y el comentario.
La segunda parte está referida a la breve definición o descripción de varios términos o conceptos. Se exige una correcta y sucinta definición, siempre en referencia a la materia de Geografía y se valorará que vaya acompañada de algún ejemplo ilustrativo.
Se deben escoger cinco términos entre los ocho propuestos y hay que tener presente que no se debe responder muy ampliamente, ya que el espacio de respuesta está acotado. El peso total de estas cuestiones es de 2,5 puntos, de manera que cada una se valora hasta un máximo de 0,5 puntos.
La tercera parte consiste en un comentario dirigido, guiado a partir de cuatro preguntas, las que hay que responder con argumentos derivados explícitamente del elemento a comentar, que se pueden enriquecer con conocimientos geográficos, así como con opiniones propias si estas son requeridas o se consideran pertinentes. En este caso se trata del comentario de un elemento gráfico en sentido amplio: plano, mapa topográfico, mapa temático, gráfico elaborado a partir de datos estadísticos, fotografía, así como imagen aérea o de satélite. Se tendrá en cuenta la correcta respuesta a las cuestiones planteadas que se derivan de la visión de elemento gráfico.
La valoración del ejercicio es de 2,5 puntos. La puntuación de las cuatro cuestiones que guían el comentario es de 0,5 puntos cada una para las preguntas 1 y 2, y de 0,75 puntos cada una para las preguntas 3 y 4.
La cuarta parte consiste en un comentario dirigido, guiado a partir de cuatro preguntas, las que hay que responder con argumentos derivados explícitamente del elemento a comentar, que se pueden enriquecer con conocimientos geográficos, así como con opiniones propias si estas son requeridas o se consideran pertinentes. Se concreta en un comentario de un texto o de una tabla estadística. Se tendrá en cuenta la correcta respuesta a las cuestiones planteadas sobre los contenidos del texto o tabla.
La valoración del ejercicio es de 2,5 puntos. La puntuación de las cuatro cuestiones que guían el comentario es de 0,5 puntos cada una para las preguntas 1 y 2, y de 0,75 puntos cada una para las preguntas 3 y 4.
Aunque no se trata de una prueba específica sobre expresión escrita, se recuerda que hay que prestar atención a evitar los errores ortográficos y de expresión.
SEMINARI ESPECÍFIC DE CIÈNCIES SOCIALS: GEOGRAFIA
1) CONTINGUT DE LES PROVES
El currículum marca els següents blocs de continguts:
− Bloc 1: L'espai geogràfic.
− Bloc 2: L'espai físic i natural
− Bloc 3: L'espai demogràfic.
− Bloc 4: L'espai econòmic.
− Bloc 5: L'espai urbà.
− Bloc 6: L'espai politicoadministratiu.
− Bloc 7: L'espai europeu.
Podeu trobar els objectius, els criteris d'avaluació i aquesta informació ampliada a:
Tenint en compte el currículum, les proves de les PAU tendran les següents parts:
- Exercici de localització en un mapa.
- Exercici de definicions i exemplificacions de conceptes geogràfic.
- Dos comentaris guiats de mapes, textos, estadístiques, gràfiques...
Es presentaran dues opcions, i l'alumnat n'haurà de triar una.
2) METODOLOGIA DE LES PROVES.
Les exigències d’objectivitat de la prova de selectivitat determinen el disseny dels exercicis i dels enunciats de l’examen de Geografia. L’examen és tancat. Els enunciats són clars i objectius i l’alumnat sap, en tot moment, allò que ha de respondre.
Els enunciats marquen les pautes que s’han de seguir per respondre l’exercici i indiquen clarament allò que s’espera que l’alumnat contesti. Localització: Exercici de localització en un mapa d’Espanya.
− L’enunciat de la pregunta serà precís sobre la quantitat de zones, àrees, topònims...a assenyalar.
− Caldrà localitzar topònims relacionats amb el tema, fer una llegenda i un breu comentari sobre el mapa que ampliï la informació cartografiada.
− El mapa base corresponent a exercicis de localització relacionats amb la geografia física inclou els principals cursos fluvials de la península Ibèrica i la corba de nivell de 1000 metres d’altura.
− Per a les localitzacions de geografia humana i econòmica, el mapa de base inclou les divisions provincials i autonòmiques.
− Puntuació: 3
Vocabulari
- Es proposaran vuit termes i caldrà definir-ne 5 (amb espai limitat).
- Es valorarà el contingut, l'expressió i l'exemplificació.
- Puntuació: 3 (0.6 per cada concepte).
Comentaris.
Es proposaran 2 comentaris (un dels quals estirà relacionat amb les Illes Balears).
Poden ser objecte de comentari: gràfics, textos, estadístiques, mapes...
Amb 4 preguntes a cada document:
1.- Temàtica i comprensió del text, gràfica, estadística, mapa...
2.- Terminologia relacionada amb la temàtica del document.
3.- Factors que intervenen, context, elements I conseqüències que es deriven del tema plantejat (desenvolupament de tema).
4.- Reflexió territorial i relacions entre el document i altres temes geogràfics.
Puntuació 2 punts cada comentari, 0.5 per pregunta.
3) CRITERIS D'AVALUACIÓ.
Les proves s’han de contestar als mateixos fulls on estan plantejades i als espais preparats a l’efecte. Cada examen presenta dues opcions ( A i B): se n’ha d’escollir una i rebutjar l’altra.
Els elements s’han d’assenyalar sobre el mapa, bé amb símbols convencionals, bé amb el nom localitzat sobre l’indret. S’hi ha d’afegir una llegenda i assenyalar els topònims principals, així com una nota explicativa breu que doni una informació addicional.
Es valorarà la identificació i la localització, els elements del mapa i la nota explicativa, amb exactirud.
La segona part va referida a la breu definició o descripció de diversos termes o conceptes. S’exigeix una correcta definició, sempre amb referència a la matèria de Geografia d’Espanya: es valorarà que vagi acompanyada de qualque exemple il·lustratiu.
Cal tenir present que no s’ha de respondre àmpliament, cosa per la qual l’espai de la resposta ha estat acotat entre línies. El pes total d’aquestes qüestions és de 3 punts, de manera que cadascuna es valorà fins a un màxim de 0,6 punts. Només s’han d’escollir cinc qüestions de les vuit plantejades, per la qual cosa convé escollir-les amb antelació, ja que en cas d’haver-ne contestat més de cinc només es valoraran les primeres, seguint l’ordre en què estan formulades.
La tercera i la quarta part de la prova consisteixen en comentaris dirigits. Es tindrà en compte la correcta resposta a les qüestions plantejades sobre els continguts del text o dels que es deriven de l’anàlisi dels documents a comentar. La tercera i la quarta part van referides a un mapa, taula estadística, dades gràfic o text, cadascuna de les quals serà valorada fins a 2 punts.
En aquest cas no es tracta de respostes tipus definició, sinó que es valora un major desenvolupament dels temes, si s’integren dins problemàtiques de magnitud superior i si s’emeten judicis de valor sobre el que s’expressa al text, mapa o taula estadística proposats. L’espai per a la resposta queda restringit a les dues cares del full on apareixen les qüestions.
Tot i que no es tracta d’una prova específica sobre expressió escrita, es recorda que cal parar esment a evitar els errors ortogràfics i d’expressió.
4) MATERIALS DE REFERÈNCIA
Exemples d’elements del medi físic que es poden demanar per a mapificar:
- Sectors amb un clima mediterrani / continentalitzat/ oceànic/ d’alta muntanya / mediterrani d’influència subtropical.
- Serralades formades durant l’orogènia alpina / herciniana.
- Principals planes litorals.
- Principals àrees humides / llacunes.
- Un nombre determinat de parcs nacionals
- Àrees afectades per processos de modelat: càrstic / glacial i periglacial.
- Àrees de major aridesa / de major precipitació.
- Conques / vessants més afectats per estiatges.
- Conques / vessants més regulars.
- Conques i planes interiors.
- Vegetació mediterrània / macaronèsica / eurosiberiana.
- Materials calcaris /silicis / argilosos.
Exemples d’elements de medi social i econòmic que es poden demanar per a mapificar:
- Àrees de producció minera important. Ports amb un trànsit de passatges / mercaderies prou notable.
- Aeroports amb un major volum de passatgers.
- Principals eixos de comunicació de ferrocarril d’alta velocitat / xarxa ferroviaria radial/ vies de comunicació d’alta capacitat
- Majors conurbacions urbanes
- Indrets amb indústries madures/ indústries punteres.
- Àrees amb una especialització ramadera intensiva / extensiva.
- Sectors amb major desenvolupament del turisme de sol i platja.
- Sectors amb major desenvolupament del turisme d’hivern / turisme alternatiu/ turisme cultural.
- Sectors amb major o menor estacionalitat turística.
- Comunitats/ províncies amb un major/menor pes de la població immigrada.
- Comunitats amb un major envelliment demogràfic.
- Comunitats amb un major creixement/ decrement demogràfic.
- Províncies amb una major densitat de població.
- Localització de conreus subtropicals / mediterranis.
- Sectors amb predomini de la gran propietat / petita propietat agraria.
- Ports o litorals amb major producció pesquera / conservera.
Mapa per a exercicis de locaització referits a Geografia humana i econòmica.
Mapa per a exercicis de localització per a exercicis de Medi Físic .
Conceptes de Geografia.
GENERALS (18). Correspon a les UD 0 i 10.
Centralisme polític-administratiu.
Comunitat Autònoma.
Coordenades geogràfiques.
Desequilibris territorials.
Determinisme geogràfic.
Escala cartogràfica.
Estat de les autonomies.
Geografia física.
Geografia humana.
Isolínia.
Latitud.
Longitud.
Mapa topogràfic.
Portolà.
Província.
Terme municipal.
Paisatge natural.
Paisatge humanitzat.
RELLEU (14). Correspon a la UD 01.
Depressió.
Ibèria argilosa.
Ibèria calcària.
Ibèria silícica
Altiplà [Meseta].
Modelat càrstic.
Modelat glacial.
Modelat litoral.
Relleu volcànic.
Orogènia alpina.
Orogènia herciniana.
Plana litoral.
Sòls bruns.
Terra rossa.
CLIMA I AIGÜES (22). Correspon a les UD 02 i 03.
Albufera.
Aqüífer.
Aridesa.
Clima de muntanya.
Clima mediterrani.
Clima oceànic.
Clima subtropical.
Clima urbà.
Continentalitat climàtica.
Canvi climàtic.
Desertització.
Endorreisme .
Exorreisme.
Sequera.
Estiatge.
Torrent.
Recursos hídrics.
Règim fluvial.
Revinguda.
Salinització d’aqüífers.
Transvasament entre conques.
Vessant hidrogràfica.
VEGETACIÓ MEDI AMBIENT (16). Correspon a les UD 03 i 04.
Delicte ecològic.
Desastre natural.
Desforestació.
Endemisme.
Garriga.
Màquia.
Parc natural.
Àrea natural d’especial interés (ANEI).
Pis o estatge de vegetació.
Vegetació euro-siberiana.
Vegetació macaronèsica.
Vegetació mediterrània.
Vegetació xeròfila.
Depuració d’aigües.
Reciclatge.
Reserva de la biosfera.
ACTIVITATS ECONÒMIQUES (15). Correspon a les UD 05, 06 i 07.
Economia submergida.
Població activa.
Població ocupada.
Privatització.
Sector primari.
Sector privat.
Sector públic.
Sector secundari.
Sector terciari.
Taxa d’atur.
Taxa d’ocupació.
Treball a temps parcial.
Creixement sostenible.
Recurs renovable.
Recurs no renovable.
AGRICULTURA, RAMADERIA I PESCA (21). Correspon a la UD 05.
Agricultura alternativa (ecològica o biològica).
Agricultura de regadiu.
Agricultura de secà.
Agroturisme.
Aigües jurisdiccionals.
Parceria.
Aqüicultura.
Caladors.
Conreus transgènics.
Indústria agroalimentària.
Monocultiu.
Pesca d'altura.
Pesca litoral.
Piscifactoria.
Policultiu.
Política Agrària Comunitària (PAC).
Ramaderia intensiva.
Ramaderia extensiva.
Transhumància.
Activitat forestal.
Repoblació forestal.
INDÚSTRIA (9). Correspon a la UD 06.
Energies alternatives.
Parc tecnològic.
Deslocalització industrial.
Reindustrialització.
Matèria primera.
Indústria puntera.
Indústria madura.
Indústria lleugera.
Indústria pesada.
SECTOR TERCIARI (20). Correspon a la UD 07 i en part a les UD 04, 05 i 06.
Balança de pagaments.
Balança comercial.
Comerç a l'engròs.
Comerç al detall.
Comerç en línia [electrònic, digital]
Franquícia comercial.
Balearització.
Cadena hotelera.
Estacionalitat turística.
Àrea d’influència.
Ocupació extrahotelera.
Lloguer turístic.
Sobreocupació [Overbooking].
Producte interior brut (PIB).
Residus urbans.
Majorista de viatges [Tour operador].
Transports discrecionals.
Transports regulars.
Turisme alternatiu.
Turisme de masses.
POBLACIÓ (12). Correspon a la UD 08.
Cens.
Cicle demogràfic antic.
Cicle demogràfic modern.
Creixement real de la població.
Emigració intercontinental.
Migració pendular.
Mortalitat infantil.
Moviment migratori de retorn.
Població concentrada.
Població disseminada.
Taxa de fecunditat.
Taxa d’envelliment.
ESPAI URBÀ I ORDENACIÓ DEL TERRITORI (14). Correspon a la UD 09 i en part a 07.
Àrea metropolitana.
Barraquisme.
Directrius d’ordenació territorial.
Eixample.
Centre històric.
Conurbació.
Districte central de negocis (CBD).
Nuclis dormitori.
Perifèria urbana.
Rururbanització.
Planejament urbanístic.
Trama urbana.
Polígon industrial.
Polígon de serveis.
EUROPA (3). Correspon a la UD 11.
Fons europeus.
Tractats de Roma.
Unió Europea.
Currículum de GEOGRAFIA. Batxillerat Illes Balears (2016-2017). *Válid en 2021-2022.
Finalitat de l’assignatura.
La geografia té com a finalitat estudiar i analitzar l’organització de l’espai, els paisatges i les activitats que es desenvolupen sobre el territori, entès com el conjunt de relacions entre el mateix territori i la societat que hi actua. Per aconseguir-ho, la geografia del batxillerat, que inclou un vast i rellevant camp de coneixements, ha de transmetre les capacitats i els procediments que permetin, de manera detinguda i detallada, estudiar aquesta realitat espacial de cada vegada més complexa, heterogènia i mòbil en el marc d’un món globalitzat i percebut progressivament com a més unitari, però també molt fragmentat i divers.
Mitjançant l’estudi d’aquesta assignatura, l’alumne pot adquirir una visió global, més analítica i d’abast molt més ampli dels fets i els processos geogràfics. Es pretén facilitar l’estudi de les interaccions que es produeixen a l’espai, comprendre les diverses estructures i organitzacions espacials i analitzar els problemes territorials, especialment les causes d’aquests problemes, així com preveure les conseqüències que comporten les decisions que s’adopten sobre l’ús d’aquest espai.
Amb l’adquisició d’aquest coneixement, es pot transmetre la idea de responsabilitat dins la societat, ja que l’ésser humà és el principal agent de transformació del medi natural, i, d’aquesta manera, participar de forma molt activa en la formació en valors.
Convé destacar també l’aportació específica de la geografia en el desenvolupament d’habilitats i capacitats d’interpretació i de síntesi, que s’obtenen mitjançant la recerca, l’obtenció i el tractament de la informació, l’anàlisi de fenòmens geogràfics complexos, la formulació d’hipòtesis, el plantejament de solucions alternatives, etc.
En aquesta disciplina es fan servir instruments propis, entre els quals cal destacar la cartografia i les imatges o les estadístiques de diferents tipus, la qual cosa permet fer interpretacions globals, sistemàtiques i integrades de la realitat que ens envolta i identificar les unitats territorials, els paisatges i els resultats de les activitats humanes a fi de poder conèixer i comprendre l’espai.
La distribució dels continguts té com a objectiu reforçar els coneixements adquirits a l’educació secundària obligatòria i, d’altra banda, aprofundir en el coneixement de la ciència geogràfica, a fi de proporcionar connexions amb opcions posteriors.
Els continguts i els objectius de l’assignatura de geografia al segon curs del batxillerat s’han seleccionat tenint en compte, per una banda, la realitat espacial dels territoris d’Espanya tant des del punt de vista de les característiques que tenen en comú com des de l’anàlisi de la diversitat i la pluralitat geogràfica que presenten i, per l’altra, considerant que els fenòmens geogràfics han adquirit una dimensió global especialment intensa les darreres dècades. Actualment, cap espai no pot ser explicat considerant únicament la seva realitat. Espanya manté relacions amb altres espais i països: és membre de la Unió Europea, forma part dels principals organismes internacionals, és una peça més del sistema mundial. Difícilment es pot explicar la part sense el tot. És per això que el darrer bloc tracta de la projecció de la realitat espacial espanyola i balear, immerses en un àmbit més ampli (mediterrani, europeu i mundial).
Estructura del currículum.
L’assignatura de geografia es divideix en dotze blocs temàtics:
Bloc 1. La geografia i l’estudi de l’espai geogràfic.
Comprèn l’estudi del concepte de geografia, l’espai com a resultat de les relacions humanes i socials, i les tècniques cartogràfiques com a instruments essencials per estudiar la geografia.
Bloc 2. El relleu espanyol: diversitat geomorfològica.
Aquest segon bloc se centra en l’estudi del relleu espanyol: la història geològica que conforma les diferents estructures, els diferents tipus de roques i de formes de modelat i les principals unitats del relleu peninsular i insular. També s’hi tracta la tècnica per fer un perfil topogràfic i comentar-lo, molt útil per apreciar la diversitat de formes topogràfiques i la disposició espacial d’aquestes.
Bloc 3. La diversitat climàtica i la vegetació.
En aquest bloc es parteix del conjunt de factors i elements que determinen i componen l’estat de l’atmosfera. S’hi estudien els dominis climàtics espanyols mitjançant l’elaboració i l’anàlisi de climogrames, i els tipus de temps atmosfèric a Espanya mitjançant l’anàlisi i la interpretació de mapes del temps. Finalment, s’hi estudia la vegetació espanyola: factors i característiques, diferents formacions existents i distribució d’aquestes formacions.
Bloc 4. La hidrografia.
Comprèn l’anàlisi de la diversitat hídrica peninsular i de les illes, dels vessants hidrogràfics continentals, dels règims fluvials, dels aiguamolls i de les aigües subterrànies. Finalment, s’hi detallen els recursos hídrics i l’aprofitament humà que se’n fa.
Bloc 5. Els paisatges naturals i les relacions natura-societat.
El darrer bloc dedicat a la geografia física aborda l’estudi de les relacions entre els diferents elements del medi natural i entre aquests i l’ésser humà. S’hi estudien els paisatges naturals com a resultat de la interacció a l’espai de diversos elements mediambientals. A continuació, s’hi analitza la influència del medi natural sobre les persones com a recurs per cobrir les seves necessitats i com a risc per a la vida i per al benestar. La segona part tracta de la influència de l’activitat humana sobre el medi físic, els problemes que això genera i les actuacions encaminades a aprofitar el medi de forma sostenible i a afavorir la conservació del patrimoni natural.
Bloc 6. La població espanyola.
S’hi presenten les fonts que proporcionen informació sobre la població. Mitjançant aquestes fonts s’observen la distribució territorial, l’evolució històrica, els moviments naturals i les migracions.
L’anàlisi i el comentari de gràfics (piràmides de població), taules i mapes permeten tenir una visió de l’espai demogràfic present, de les diversitats regionals, de la problemàtica actual i de les possibilitats de futur, amb especial èmfasi en la situació balear.
Bloc 7. L’espai rural i les activitats del sector primari.
En aquest bloc s’estudia l’heterogeneïtat i la complexitat dels paisatges rurals: importància econòmica, factors naturals i històrics que han conduït a la situació actual, estructura de la propietat, polítiques de reforma agrària, tipologia de les activitats agràries i paisatges agraris resultants. També s’hi tracta la situació del sector dins el context de la Unió Europea i s’hi estudia la silvicultura i l’activitat pesquera. Finalitza amb una visió de conjunt del sector primari a les Illes Balears.
Bloc 8. Les fonts d’energia i l’espai industrial.
Aquest bloc s’inicia amb l’estudi de les matèries primeres i les fonts d’energia, base fonamental de l’activitat industrial. Posteriorment, s’hi analitzen les etapes del procés d’industrialització, la conjuntura històrica d’aquest procés, la producció industrial, l’estructura productiva dels factors i les tendències de localització, les àrees industrials i la política industrial immersa en les tendències de la pertinença a la Unió Europea. Paral·lelament, s’hi analitzen els sectors industrials a les Illes Balears i la incidència econòmica que tenen.
Bloc 9. El sector de serveis.
S’hi estudia la creixent terciarització de l’economia espanyola a través de la distribució territorial del sector de serveis i l’impacte que té sobre determinats indicadors econòmics. També s’hi analitzen les característiques de les tres activitats més destacades d’aquest sector: el transport, el comerç i el turisme. Pel que fa als espais turístics, es posa especial èmfasi en l’estudi d’aquest sector a les Illes Balears i la relació que manté amb el medi ambient. S’hi tracten d’una forma no tan detallada altres activitats terciàries: sanitat, educació, finances, serveis públics, etc.
Bloc 10. L’espai urbà.
Comprèn el concepte de ciutat i la influència que exerceix i les diferents morfologies d’estructura urbana. També s’hi analitza la necessitat de la planificació urbana, el procés d’urbanització i les etapes d’aquest procés, les àrees d’influència i els usos del sòl. Finalment, s’hi estudia la xarxa urbana espanyola, amb el cas pràctic del sistema urbà de les Illes Balears, la macrocefàlia de Palma i l’ordenació territorial.
Bloc 11. Formes d’organització territorial.
S’inicia amb l’estudi de l’organització política i administrativa del territori espanyol. Després, es presenten els desequilibris demogràfics, econòmics i socials existents. Finalment, s’analitza l’estat de les autonomies, amb les polítiques regionals i de cohesió territorial i les particularitats polítiques i administratives de les Illes Balears.
Bloc 12. Espanya a Europa i al món.
En aquest darrer bloc es tracten els aspectes relacionats amb la situació d’Espanya al món, l’espai geogràfic de la Unió Europea i la posició que hi ocupa Espanya, i els reptes que es plantegen en el futur. Finalment, s’hi analitza la inserció del territori espanyol al món, el procés de globalització i les desigualtats territorials que aquest procés provoca, així com la posició d’Espanya dins les àrees socioeconòmiques i geopolítiques del món.
Orientacions metodològiques.
Mètodes i propostes didàctiques.
Actualment es considera que, en el procés d’ensenyament-aprenentatge, els alumnes han de ser els protagonistes i han d’aconseguir un aprenentatge significatiu; és a dir, un aprenentatge en què han de relacionar la informació nova amb la que ja tenen i les han de reajustar i reconstruir durant el procés.
La metodologia pot ser molt variada i ha de ser l’adequada per contribuir al desenvolupament integral dels alumnes i afavorir la consecució dels objectius de l’assignatura.
Les activitats educatives triades han d’afavorir la capacitat dels alumnes per aprendre per si mateixos, però també per treballar en equip. Al mateix temps, s’han d’aplicar els mètodes de recerca apropiats; és a dir: els alumnes han de poder analitzar, raonar, investigar, valorar, exposar i aplicar els procediments associats a l’estudi d’aquesta matèria.
Aquesta assignatura té com a finalitat estudiar l’organització de l’espai terrestre, entès com el conjunt de relacions entre el territori i la societat que hi actua, ja que és la ciència que estudia la interacció entre l’home i el medi i que, al mateix temps, també estudia el paisatge. Per això, la metodologia utilitzada per aconseguir que els alumnes arribin a interioritzar, mitjançant un aprenentatge significatiu, la realitat espacial econòmica i social pot ser molt diversa.
Sovint es publiquen als mitjans de comunicació notícies relacionades amb l’assignatura de geografia: plans d’ordenació urbana, polítiques agràries, destrucció o recuperació d’espais naturals, etc. Això permet relacionar el que els alumnes estudien amb la realitat que els envolta, la qual cosa fomenta la seva curiositat i afavoreix la seva motivació. A més a més, alguns temes poden suscitar una clara controvèrsia, de tal manera que, amb la discussió i el raonament, els alumnes poden formar-se una opinió fonamentada i crítica.
Recursos didàctics.
La selecció dels diferents tipus de recursos que s’utilitzaran depèn de l’estratègia didàctica de cada professor i de les particularitats del grup classe que els emprarà, però sempre s’ha de tenir en compte que els protagonistes de l’aprenentatge han de ser els alumnes i que els diferents instruments s’han d’adaptar als alumnes amb necessitats específiques de suport educatiu, a fi de fomentar la qualitat, l’equitat i la inclusió educatives i la no-discriminació de les persones amb discapacitat, tal com estableix la normativa.
S’ha de facilitar que els alumnes adquireixin uns sabers coherents, actualitzats i rellevants i que integrin els aprenentatges i les experiències que contribueixen a superar els estàndards d’aprenentatge avaluables d’aquesta assignatura. També han d’adquirir els coneixements necessaris per emprar les tecnologies de la informació i la comunicació i el vocabulari específic de l’assignatura.
A part dels mètodes més clàssics dels llibres de text i els mitjans audiovisuals (projectors, pel·lícules), es poden emprar diferents tècniques i recursos, com els informàtics (ordinadors, pissarres digitals interactives, pissarres digitals, canons de projecció, etc.).
Les activitats que es poden dur a terme són molt variades i diverses. Els mapes i els atles ens serveixen en general per a totes les branques de la geografia, però segons la branca concreta ens centrarem més en uns recursos o uns altres. Així, per a la geografia física podem recórrer, entre altres recursos, a la cartografia topogràfica i temàtica, a les fotografies aèries, als ortofotomapes, als climogrames, etc. Pel que fa a la geografia humana, destaquen recursos com els plànols, els texts, les sèries estadístiques, els gràfics, les taules, les piràmides de població, etc.
D’altra banda, es pretén que els alumnes puguin desenvolupar habilitats de recerca com formular hipòtesis; recollir informació procedent de fonts variades (cartogràfiques, estadístiques o de textos i imatges presents a mitjans convencionals o propis de les tecnologies de la informació i la comunicació); representar la informació mitjançant gràfics, taules, mapes, etc.; interpretar, comentar i valorar críticament la informació, i, finalment, presentar conclusions de forma raonada i amb una línia argumental justificada.
Distribució espai-temps.
Les diferents activitats d’ensenyament es poden dur a terme en una aula normal, en una aula matèria, amb visites directes, amb treballs de camp, etc., i la distribució temporal depèn de les activitats i els objectius programats.
Tipologia d’agrupaments.
El perfil de l’activitat determina la forma de fer feina dels alumnes, que pot ser de tipus individual, en petits grups, en grups més nombrosos, de forma col·laborativa, mitjançant recerques interdisciplinàries, etc.
Tractament disciplinari.
D’acord amb les finalitats, els objectius i els estàndards d’aprenentatge avaluables, aquesta assignatura ha de contribuir fonamentalment a sensibilitzar els alumnes en l’anàlisi, el coneixement i l’estudi crític i raonat del paisatge, tant del natural com del modificat per l’home, i de les activitats econòmiques que s’hi duen a terme.
La geografia contribueix a comprendre l’espai i l’acció antròpica sobre el territori tenint en compte múltiples causes, a valorar l’acció humana en la construcció del territori i a analitzar-ne les conseqüències (territorials, humanes, econòmiques, socials, mediambientals, etc.), i a establir un compromís ètic amb la construcció i/o la conservació del territori. Per tant, és una ciència que està molt connectada a altres ciències, com la història, la biologia, la geologia, etc. A més a més, ha de contribuir, com a mínim, a fer que els alumnes assoleixin diverses competències, com un nivell més adequat de comunicació lingüística i competències digitals i competències referents al tractament de la informació, tal com estableix la normativa. Aspectes com els processos geològics que intervenen en la formació de les unitats del relleu peninsular es poden tractar de forma interdisciplinària a l’assignatura de geologia, i els continguts sobre contaminació del medi, a l’assignatura de ciències de la Terra i el medi ambient.
Avaluació.
L’avaluació del procés d’ensenyament-aprenentatge ens permet saber si l’estratègia didàctica triada ha estat la més adequada i si s’han assolit els objectius proposats en els continguts, així com les tècniques i les destreses de la geografia per localitzar i diferenciar elements; per analitzar-los, interpretar-los i explicar-los, i per presentar conclusions de forma oral o per escrit i amb la terminologia adequada.
En l’avaluació, els criteris d’avaluació i els estàndards d’aprenentatge avaluables són els referents per comprovar el grau d’adquisició de les competències i d’assoliment dels objectius de l’etapa. Els professors de la matèria han de decidir si els alumnes els han assolit.
L’avaluació de l’aprenentatge dels alumnes ha de ser continuada i s’ha de tenir en compte sempre el que indica la normativa sobre l’assistència regular a classe i la participació en les diferents activitats proposades pels professors de la matèria. Els alumnes tenen dret a ser avaluats seguint uns criteris objectius i a conèixer el resultat del seu aprenentatge. Els criteris d’avaluació s’han d’incloure en la programació didàctica del departament i els alumnes n’han d’estar informats.
Els professors han d’avaluar tant l’aprenentatge dels alumnes com els processos d’ensenyament-aprenentatge i la seva pròpia pràctica docent. Per fer-ho, s’han d’establir indicadors d’assoliment en les programacions didàctiques, tal com indica la normativa. L’avaluació, entesa com un tot, afecta tot el procés, ja que valora aspectes com l’actuació del professor, les activitats, el material, l’ambient de feina, etc.
Per obtenir, en cada moment, una informació vàlida i fiable de l’avaluació és convenient que els professors utilitzin els mètodes i els instruments més adequats: observació directa, revisió del quadern d’aula, treballs individuals, col·lectius o col·laboratius, valoració de les proves orals i escrites, etc.
D’acord amb la normativa, s’han d’establir les mesures més adequades perquè les condicions de realització de les avaluacions s’adaptin a les necessitats dels alumnes amb necessitats específiques de suport educatiu. Aquestes adaptacions no es poden tenir en compte, en cap cas, per minorar les qualificacions obtingudes.
El paper dels docents.
La normativa reconeix que els professors són un dels factors essencials de la qualitat de l’educació. Entre les funcions que la normativa els atribueix destaquen la programació i l’ensenyament de la matèria; l’avaluació del procés d’aprenentatge dels alumnes i dels processos d’ensenyament; la direcció i l’orientació de l’aprenentatge dels alumnes i el suport al seu procés educatiu, en col·laboració amb les famílies, i la recerca i l’experimentació relacionades amb els processos d’ensenyament i la millora contínua d’aquests processos.
Participació de les famílies.
Les famílies són les primeres responsables de l’educació dels seus fills, segons la normativa educativa; per això, el sistema educatiu les ha de tenir en compte i ha de confiar en les seves decisions. La normativa també indica que les famílies han de col·laborar amb els seus fills en la feina quotidiana i s’hi han de comprometre, a fi d’aconseguir l’èxit en el procés d’ensenyament-aprenentatge.
Contribució de l’assignatura al desenvolupament de les competències.
Comunicació lingüística.
- Adquisició i ús adequat del llenguatge geogràfic, imprescindible per descriure processos i realitats geogràfiques.
- Comprensió de textos i d’informació i diferenciació de les idees principals de les secundàries.
- Elaboració d’exposicions orals i escrites coherents, amb un ús correcte de la sintaxi i el lèxic, per comentar documents de diferent format (textos, imatges, mapes, gràfics, etc.) referents a un fenomen geogràfic.
- Disposició per al diàleg crític i constructiu com a eina per a la convivència i la interacció amb els companys.
Competència matemàtica i competències bàsiques en ciència i tecnologia.
- Utilització d’eines matemàtiques (magnituds, percentatges, taxes, escales) per analitzar i descriure un aspecte geogràfic.
- Aplicació de principis i processos matemàtics en la confecció de gràfics i l’anàlisi de taules estadístiques.
- Utilització del mètode científic en tasques en les quals es duen a terme observacions, s’estableixen hipòtesis i s’extreuen conclusions, amb l’objectiu de prendre decisions.
- Coneixement de la història de la Terra i dels processos que han originat la configuració que té actualment.
- Adquisició del coneixement de l’espai físic en què es desenvolupa l’activitat humana.
- Relació dels sabers geològics amb la producció agrícola, ramadera, marítima, minera i industrial.
- Implicació en l’ús raonable dels recursos naturals, així com en la conservació del medi ambient.
- Valoració crítica de l’impacte de les activitats humanes sobre el medi físic.
Competència digital.
- Utilització del llenguatge específic en l’ús d’aplicacions informàtiques.
- Ús de les tecnologies de la informació i la comunicació per cercar, obtenir i processar la informació de manera crítica.
- Creació de continguts emprant mitjans informàtics.
- Utilització de les tecnologies de la informació i la comunicació per a la interacció professor-alumne (Moodle, aula virtual, blocs, etc.).
- Respecte dels principis ètics en l’ús de les fonts informàtiques.
- Valoració crítica de la selecció de la informació, tenint en compte la fiabilitat de les fonts de les quals procedeix.
- Motivació per aprendre a emprar les tecnologies i per millorar-ne l’ús.
Aprendre a aprendre.
- Coneixement dels processos d’aprenentatge partint del que sap i organització del propi aprenentatge mitjançant la gestió eficaç del temps i de la informació.
- Obtenció d’estratègies de planificació per resoldre una tasca, supervisar la pròpia feina i avaluar els resultats obtinguts.
- Ús de la motivació i la curiositat per aprendre a fi d’aconseguir sentir-se protagonista del procés i el resultat de l’aprenentatge.
- Ús i aplicació de nous coneixements adquirits gràcies a la curiositat per aprendre a partir d’experiències vitals prèvies.
Competències socials i cíviques.
- Comprensió dels diferents codis de conducta de les societats a través de l’estudi de la geografia humana.
- Identificació de conceptes ètics (igualtat, no-discriminació, democràcia, drets humans, etc.) en l’organització social, política i econòmica d’Espanya.
- Comprensió dels processos socials i culturals de caràcter migratori en un món globalitzat.
- Organització de debats en els quals es respectin les diferències i se superin els prejudicis, a fi de manifestar solidaritat i participar en la presa de decisions de forma democràtica.
Sentit d’iniciativa i esperit emprenedor.
- Elaboració de projectes mostrant creativitat i imaginació a l’hora de planificar-los, analitzar-los, organitzar-los i gestionar-los.
- Utilització de debats sobre temes de geografia per saber comunicar-se, presentar idees i negociar de manera argumentada.
- Adquisició de pensament crític i de sentit de responsabilitat.
Consciència i expressions culturals.
- Coneixement del patrimoni mediambiental i dels canvis en l’evolució del paisatge geogràfic (físic, humà i urbà) deguts a les diferents cultures.
- Aplicació de diferents habilitats de pensament amb sensibilitat i sentit estètic.
- Respecte per la diversitat cultural i el diàleg entre cultures i societats.
- Potenciació de la iniciativa, la creativitat i la imaginació mitjançant la realització de tasques que suposin recreació, innovació i transformació.
- Gaudi i valoració crítica del patrimoni natural com a resultat de l’evolució de les diferents cultures i demostració d’interès, estimació i respecte per aquest patrimoni.
Objectius específics.
L’ensenyament de la geografia al segon curs del batxillerat té els objectius següents:
1. Comprendre i explicar l’espai geogràfic espanyol com un espai dinàmic, caracteritzat pels contrastos i la complexitat territorial i resultat de la interacció de processos socials, econòmics, tecnològics i culturals que han actuat en un marc natural i històric.
2. Identificar i comprendre els elements bàsics de l’organització del territori emprant processos i destreses específicament geogràfics a l’hora d’analitzar i interpretar un determinat fenomen o situació territorial, valorant els múltiples factors que hi intervenen i aplicant les tècniques de representació cartogràfica.
3. Conèixer les característiques dels diferents medis naturals presents a Espanya i identificar els trets geogràfics que defineixen el territori espanyol.
4. Interessar-se activament per la qualitat del medi ambient, ser conscients dels problemes derivats de certes actuacions humanes i entendre la necessitat d’impulsar polítiques d’ordenació territorial i d’actuar pensant en les generacions presents i en les futures, amb la capacitat de valorar decisions que afecten la gestió sostenible dels recursos i l’ordenació del territori.
5. Comprendre la població com un recurs essencial, la distribució, la dinàmica i l’estructura de la qual intervenen de manera rellevant en la configuració dels processos que defineixen l’espai.
6. Analitzar els diferents tipus d’explotació de la naturalesa, així com les activitats productives i l’impacte territorial i mediambiental que generen, i reconèixer la relació entre el medi i els grups humans.
7. Conèixer i valorar les característiques del territori de les Illes Balears, així com les transformacions recents que ha patit el medi natural balear, i ser conscients de l’impacte mediambiental que suposa l’ocupació territorial, l’explotació dels recursos i l’ordenació de les activitats econòmiques.
8. Explicar la posició d’Espanya i de les Illes Balears en el context mediterrani, europeu i mundial. Conèixer les característiques territorials de la Unió Europea i analitzar les relacions entre els principals problemes d’origen geogràfic en un món en què de cada vegada hi ha més interrelació i en què coexisteixen la uniformització econòmica i el control i el repartiment desigual dels recursos.
9. Conèixer i respectar tant l’espai més acostat al propi entorn com altres espais geogràfics més llunyans i cooperar per superar les desigualtats que imposen els diferents nivells de desenvolupament.
10. Entendre i analitzar l’espai urbà com a element de la configuració dels processos que constitueixen l’espai geogràfic.
Continguts, criteris d’avaluació i estàndards d’aprenentatge avaluables.
BLOC 1. LA GEOGRAFIA I L’ESTUDI DE L’ESPAI GEOGRÀFIC |
Continguts |
Concepte de geografia. Característiques de l’espai geogràfic. El territori com a espai de relacions humanes i socials especialitzades. El territori com a centre d’interacció de les societats: el desenvolupament sostenible. El concepte de paisatge com a resultat cultural. Les tècniques cartogràfiques. Plànols i mapes: components i anàlisi. La representació gràfica de l’espai geogràfic en diferents escales. Obtenció i interpretació de la informació cartogràfica. |
Criteris d’avaluació / Estàndards d’aprenentatge avaluables |
1. Reconèixer la peculiaritat del coneixement geogràfic utilitzant les eines d’anàlisi i els procediments propis d’aquest coneixement. 1.1. Descriu la finalitat de l’estudi de la geografia i les principals eines d’anàlisi i els procediments d’aquesta disciplina. 2. Identificar les diverses ocupacions de l’espai geogràfic, entès com a centre de relacions humanes i socials. 2.1. Identifica els diferents paisatges geogràfics. 2.2. Enumera i descriu les característiques dels paisatges geogràfics. 3. Distingir i analitzar els diferents tipus de plànols i mapes amb diferents escales i identificar-los com a eines de representació de l’espai geogràfic. 3.1. Utilitza adequadament les eines característiques de la ciència geogràfica. 4. Analitzar i comentar el mapa topogràfic nacional a escala 1:50.000, especialment algun full de les Illes Balears. 4.1. Extreu informació del mapa topogràfic nacional mitjançant els procediments de feina del geògraf. 4.2. Extreu informació de mapes i plànols de diferents escales. 5. Dissenyar i comparar mapes sobre espais geogràfics, especialment els de les Illes Balears, usant els procediments característics. 5.1. Identifica en un paisatge les diferències entre paisatge natural i paisatge cultural. 6. Cercar, seleccionar i elaborar informació de contingut geogràfic obtinguda de fonts diverses i presentar-la de forma adequada. 6.1. Extreu conclusions de l’observació d’un mapa i comenta les característiques de l’espai geogràfic. |
BLOC 2. EL RELLEU ESPANYOL: DIVERSITAT GEOMORFOLÒGICA |
Continguts |
Espanya i la seva singularitat geogràfica: unitat i diversitat. El relleu espanyol: diversitat geomorfològica: Localització dels principals accidents geogràfics. Evolució geològica del territori espanyol que conforma les diferents morfologies estructurals. Identificació de les unitats del relleu espanyol peninsular i insular i trets de cada unitat. Litologia peninsular i insular i formes de modelat. Tall topogràfic: realització i anàlisi. El sòl a Espanya: varietat edàfica i característiques. |
Criteris d’avaluació / Estàndards d’aprenentatge avaluables |
1. Distingir les singularitats de l’espai geogràfic espanyol i assenyalar els aspectes que li confereixen unitat i els elements que provoquen diversitat. 1.1. Dibuixa i assenyala les unitats del relleu sobre un mapa físic d’Espanya i comenta les característiques que presenten. 2. Descriure els trets del relleu espanyol i situar-ne i analitzar-ne les unitats de relleu. 2.1. Identifica i representa en un mapa els elements del relleu que són similars i els que són diferents del territori peninsular i de l’insular. 3. Definir el territori espanyol subratllant les diferències de les unitats morfoestructurals. 3.1. Enumera i descriu els principals trets del relleu d’Espanya. 4. Diferenciar la litologia d’Espanya i especificar-ne les característiques i el modelat, amb especial atenció a les diferències entre les illes Balears. 4.1. Classifica les unitats del relleu espanyol segons les característiques geomorfològiques. 5. Utilitzar correctament el vocabulari específic de la geomorfologia. 5.1. Descriu sumàriament en un mapa l’evolució geològica i la conformació del territori espanyol. 6. Cercar i seleccionar informació del relleu obtinguda de fonts diverses -fonts bibliogràfiques, fonts cartogràfiques, Internet o treballs de camp-, presentar-la de forma adequada i assenyalar els condicionaments que el relleu pot imposar. 6.1. Elabora un tall topogràfic i explica el relleu que reflecteix. 7. Identificar les característiques edàfiques del sòl. 7.1. Enumera i descriu els elements constitutius dels diferents tipus de sòl a Espanya. 7.2. Localitza en un mapa d’Espanya els diferents tipus de sòl peninsulars i insulars. |
BLOC 3. LA DIVERSITAT CLIMÀTICA I LA VEGETACIÓ |
Continguts |
Factors geogràfics i elements del clima. Dominis climàtics espanyols: característiques i representació en climogrames. Dominis climàtics espanyols: problemàtica. Tipus de temps atmosfèric a Espanya. El mapa del temps: anàlisi i interpretació. Factors geogràfics i característiques de la vegetació. Formacions vegetals espanyoles i distribució d’aquestes. |
Criteris d’avaluació / Estàndards d’aprenentatge avaluables |
1. Assenyalar en un mapa d’Espanya els dominis climàtics. 1.1. Localitza en un mapa d’Espanya els diversos climes. 2. Distingir els climes d’Espanya i comentar-ne les característiques (assenyalar els factors i els elements que els componen per diferenciar-los). 2.1. Descriu i compara els climes d’Espanya i n’enumera els factors i els elements característics. 3. Distingir els climes d’Espanya i la representació d’aquests en climogrames. 3.1. Representa i comenta climogrames específics de cada clima. 3.2. Comenta les característiques dels diferents climes espanyols a partir de climogrames representatius. 4. Comentar la informació climatològica que es dedueix de mapes de temperatures o precipitacions d’Espanya. 4.1. Enumera els trets dels diferents tipus de temps atmosfèric establerts per les estacions climatològiques. 5. Analitzar els tipus de temps atmosfèric a Espanya utilitzant els mapes de superfície i d’altura. 5.1. Identifica i interpreta en un mapa del temps els elements que expliquen els diversos tipus de temps atmosfèric. 6. Interpretar un mapa del temps tenint en compte les característiques dels tipus de temps peninsulars i insulars. 6.1. Comenta un mapa del temps d’Espanya i hi distingeix els elements que expliquen el tipus de temps característic de l’estació de l’any corresponent. 7. Obtenir i seleccionar informació de contingut geogràfic relativa a la diversitat climàtica d’Espanya utilitzant les fonts disponibles, com Internet, mitjans de comunicació social o fonts bibliogràfiques. 7.1. Analitza els efectes del canvi climàtic a Espanya. 7.2. Extreu conclusions mediambientals de gràfics i estadístiques que reflecteixen les pluges torrencials. 8. Identificar les diferents regions vegetals. 8.1. Identifica en un mapa els diferents dominis vegetals i comenta les característiques que presenten. 9. Diferenciar raonadament les formacions vegetals espanyoles. 9.1. Identifica en un paisatge natural les formacions vegetals que hi apareixen. 9.2. Analitza raonadament una clisèrie. |
BLOC 4. LA HIDROGRAFIA |
Continguts |
La diversitat hídrica de la península Ibèrica i de les illes. Els vessants hidrogràfics. Règims fluvials predominants. Els aiguamolls. Les aigües subterrànies. L’aprofitament dels recursos hídrics: la incidència de la sequera i les pluges torrencials. |
Criteris d’avaluació / Estàndards d’aprenentatge avaluables |
1. Explicar la diversitat hídrica de la península Ibèrica i de les illes i enumerar i localitzar els diversos tipus d’elements hídrics que es poden percebre observant el paisatge. 1.1. Identifica la diversitat hídrica d’Espanya. 2. Descriure les conques fluvials espanyoles, situar-les en un mapa i enumerar-ne les característiques. 2.1. Localitza en un mapa d’Espanya les principals conques fluvials. 3. Identificar els règims fluvials més característics 3.1. Relaciona els règims hídrics dels cursos fluvials amb les possibilitats d’aprofitament hídric a Espanya. 4. Enumerar les zones humides d’Espanya, localitzar-les en un mapa i comentar-ne les característiques. 4.1. Localitza en un mapa les zones humides espanyoles i debat un aspecte d’actualitat que hi estigui relacionat. 5. Analitzar l’aprofitament dels recursos hídrics al nostre país, incloent-hi les característiques de sequera i de pluges torrencials del clima, així com els aqüífers disponibles a les Balears. 5.1. Situa els grans embassaments en un mapa de la xarxa hidrogràfica espanyola i dedueix les conseqüències que se’n deriven analitzant també les característiques climàtiques. 5.2. Analitza i comenta gràfics i estadístiques que reflecteixen les èpoques de sequera en relació amb un mapa dels tipus de règims fluvials dels rius de la península i n’extreu conclusions. 6. Obtenir i seleccionar informació de contingut geogràfic relativa a la hidrologia espanyola utilitzant diferents fonts d’informació. 6.1. Selecciona imatges i notícies periodístiques que reflecteixen la desigualtat hídrica del país i com interacciona amb les activitats humanes. |
BLOC 5. ELS PAISATGES NATURALS I LES RELACIONS NATURALESA-SOCIETAT |
Continguts |
Els paisatges naturals espanyols: varietats. La influència del medi en l’activitat humana. Els medis humanitzats i la interacció d’aquests a l’espai geogràfic. Els paisatges culturals. Aprofitament sostenible del medi físic. Polítiques afavoridores del patrimoni natural. |
Criteris d’avaluació / Estàndards d’aprenentatge avaluables |
1. Descriure els paisatges naturals espanyols i identificar-ne els trets. 1.1. Distingeix les característiques dels grans conjunts paisatgístics espanyols. 2. Reflectir en un mapa les grans àrees de paisatges naturals espanyols. 2.1. Localitza en un mapa els paisatges naturals espanyols i n’identifica les característiques. 3. Descriure els espais humanitzats i enumerar-ne els elements constitutius. 3.1. Identifica i exposa els problemes suscitats per la interacció home-naturalesa als paisatges. 3.2. Analitza algun element legislador que corregeixi l’acció humana sobre la naturalesa. 4. Relacionar el medi natural amb l’activitat humana i descriure casos en què l’home ha modificat el medi. 4.1. Diferencia els paisatges humanitzats dels naturals. 5. Obtenir i seleccionar informació de contingut geogràfic relativa als paisatges naturals i a les relacions naturalesa-societat utilitzant fonts en què aquesta informació es trobi disponible, com Internet, fonts bibliogràfiques o mitjans de comunicació social. 5.1. Selecciona i analitza notícies periodístiques o imatges en les quals es reflecteix la influència del medi en l’activitat humana. 5.2. Selecciona i analitza notícies periodístiques o imatges de diferents fonts d’informació en les quals es percep la influència de l’home sobre el medi. 5.3. Obté i analitza la informació que apareix als mitjans de comunicació social referida a la destrucció del medi natural per part de l’home. 6. Comparar imatges de les varietats de paisatges naturals. 6.1. Diferencia els diversos paisatges naturals espanyols a partir de fonts gràfiques i comenta imatges representatives de cada una de les varietats de paisatges naturals procedents de mitjans de comunicació social, Internet o fonts bibliogràfiques. |
BLOC 6. LA POBLACIÓ ESPANYOLA |
Continguts |
Fonts per a l’estudi de la població. Distribució territorial de la població. Evolució històrica. Moviments naturals de població. Les migracions. Mapa de la distribució de la població espanyola. Mapa de densitat de la població espanyola. Conformació de l’espai demogràfic actual. Taxes demogràfiques. Diversitat regional. Estructura, problemàtica actual i possibilitats de futur de la població espanyola. La població a les Illes Balears: evolució històrica, canvis actuals i perspectiva històrica. |
Criteris d’avaluació / Estàndards d’aprenentatge avaluables |
1. Identificar les fonts per a l’estudi de la població i establir els procediments que permeten estudiar casos concrets. 1.1. Utilitza les eines d’estudi de la població. 2. Comentar gràfics i taxes que mostren l’evolució de la població espanyola. 2.1. Comenta la piràmide de població espanyola actual i la compara amb alguna piràmide d’un període anterior o amb previsions futures. 2.2. Distingeix les diferents piràmides de població al llarg de l’evolució històrica. 2.3. Resol problemes de demografia referits al càlcul de taxes de població. 3. Caracteritzar la població espanyola i identificar-ne els moviments naturals. 3.1. Aplica la teoria de la transició demogràfica al cas espanyol. 3.2. Tria dades i taxes demogràfiques que mostren la configuració de la població d’un territori. 4. Explicar la distribució de la població espanyola i identificar-ne les migracions. 4.1. Explica els processos migratoris antics que han afectat Espanya. 4.2. Identifica i analitza les migracions recents. 5. Diferenciar la densitat de població a l’espai peninsular i a l’insular i explicar la distribució de la població. 5.1. Comenta el mapa de la densitat de població actual d’Espanya. 6. Comentar un mapa de la densitat de població d’Espanya i analitzar l’estructura d’aquesta població. 6.1. Analitza un gràfic de l’estructura de la població espanyola. 7. Analitzar la població de les diverses comunitats autònomes i definir l’evolució i la problemàtica de cada una. 7.1. Compara i comenta la població de les regions en què aquesta augmenta i la de les regions en què aquesta minva. 8. Analitzar les piràmides de població de les diverses comunitats autònomes i comentar-ne les peculiaritats. 8.1. Explica les relacions entre comunitats autònomes tenint en compte les migracions interiors. 9. Explicar les perspectives de la població espanyola i l’ordenació del territori. 9.1. Selecciona i analitza informació sobre les perspectives de futur de la població espanyola. 10. Obtenir i seleccionar informació de contingut demogràfic utilitzant Internet i altres fonts d’informació. 10.1. Presenta informació sobre la població espanyola, la defensa i en ressalta els aspectes més significatius utilitzant gràfics, mapes, piràmides, etc., en una presentació amb recursos informàtics o mitjançant exposicions en directe. |
BLOC 7. L’ESPAI RURAL I LES ACTIVITATS DEL SECTOR PRIMARI |
Continguts |
El pes de les activitats agropecuàries, forestals i pesqueres al PIB. La població activa. Aspectes naturals i històrics que expliquen els factors agraris. L’estructura de la propietat i la possessió de la terra. Les explotacions agràries: característiques. Polítiques de reforma agrària. Tipus d’agricultura: coexistència de formes avançades i tradicionals. Les transformacions agràries i industrials. Els paisatges agraris d’Espanya: característiques. La situació del sector a Espanya en el context de la Unió Europea. L’activitat pesquera: localització, característiques i problemes. Anàlisi dels aspectes físics i humans que conformen l’espai pesquer. La silvicultura: característiques i desenvolupament al territori. El sector primari a les Illes Balears. |
Criteris d’avaluació / Estàndards d’aprenentatge avaluables |
1. Descriure les activitats agropecuàries i forestals i especificar les característiques que tenen a Espanya. 1.1. Identifica les activitats agropecuàries i forestals. 1.2. Diferencia les activitats del sector primari d’altres activitats econòmiques. 2. Distingir els paisatges agraris i descriure’n les característiques. 2.1. Situa en un mapa la distribució dels principals aprofitaments agraris. 2.2. Aporta els aspectes del passat històric que han incidit en les estructures agràries espanyoles. 3. Analitzar adequadament un paisatge rural i distingir-ne la terra de conreu, els boscs i l’hàbitat. 3.1. Selecciona i comenta imatges que posen de manifest les característiques dels diversos paisatges agraris espanyols. 4. Comprendre l’evolució de l’estructura de la propietat. 4.1. Defineix històricament i sumàriament l’estructura de la propietat. 5. Identificar formes de possessió de la terra. 5.1. Identifica i analitza les característiques dels diversos paisatges agraris espanyols. 6. Explicar el sector agrari espanyol tenint en compte les estructures de la propietat i les característiques de les explotacions. 6.1. Aporta dades o gràfics d’aspectes estructurals que expliquen el dinamisme d’un sector agrari concret. 7. Explicar la situació del sector agrari espanyol i balear tenint en compte el context europeu i les polítiques de la Unió Europea: política agrària comuna (PAC). 7.1. Comenta textos periodístics que expliquen la situació espanyola en la PAC. 8. Analitzar l’activitat pesquera i definir-ne les característiques i els problemes. 8.1. Exposa les característiques i les peculiaritats de l’activitat pesquera espanyola. 9. Obtenir i seleccionar informació de contingut geogràfic relativa a l’espai rural, silvícola o pesquer utilitzant fonts disponibles a Internet, a mitjans de comunicació social o a recursos bibliogràfics. 9.1. Selecciona i analitza notícies periodístiques que tracten de problemes pesquers i n’identifica l’origen. 9.2. Elabora gràfics comparatius del pes específic al PIB de les activitats agràries, ramaderes, forestals i pesqueres espanyoles en comparació d’altres sectors d’activitat. |
BLOC 8. LES FONTS D’ENERGIA I L’ESPAI INDUSTRIAL |
Continguts |
Localització de les fonts d’energia a Espanya. El procés d’industrialització espanyol: característiques i breu evolució històrica. Aportació de la indústria al PIB. La població activa. Deficiències i problemes del sector industrial espanyol. Regions industrials d’Espanya: importància de les polítiques territorials en aquest sector. Influència de la política de la Unió Europea en la configuració de la indústria espanyola. La planificació industrial. Els eixos de desenvolupament industrial: perspectives de futur. Les activitats industrials a les Illes Balears: sectors industrials i importància econòmica. |
Criteris d’avaluació / Estàndards d’aprenentatge avaluables |
1. Analitzar el procés d’industrialització espanyol i establir les característiques històriques que han menat a la situació actual. 1.1. Selecciona i analitza informació sobre els problemes i la configuració de la indústria espanyola. 1.2. Selecciona i analitza imatges que mostren l’evolució històrica de la indústria espanyola en una zona concreta o en un sector concret. 2. Relacionar les fonts d’energia i la industrialització i descriure les conseqüències que se’n deriven a Espanya. 2.1. Relaciona el naixement de la indústria i la localització de fonts d’energia i matèries primeres al país. 3. Conèixer els factors de la industrialització a Espanya. 3.1. Estableix un eix cronològic per explicar l’evolució històrica de la industrialització espanyola. 3.2. Enumera les característiques de la indústria espanyola i les diferències regionals. 3.3. Elabora i analitza gràfics i estadístiques que expliquen les produccions industrials. 4. Identificar i comentar els elements d’un paisatge industrial determinat. 4.1. Analitza i comenta paisatges d’espais industrials. 4.2. Assenyala en un mapa els assentaments industrials més importants i hi distingeix els diferents sectors industrials. 5. Descriure els eixos de desenvolupament industrial sobre un mapa i exposar-ne les característiques i les possibilitats futures de regeneració i canvi. 5.1. Localitza i descriu les regions industrials i els eixos de desenvolupament industrial. 5.2. Descriu els eixos o focus de desenvolupament industrial i les perspectives de futur que tenen. 6. Obtenir i seleccionar informació de contingut geogràfic relativa a l’espai industrial espanyol utilitzant fonts en què aquesta informació es trobi disponible, com Internet, fonts bibliogràfiques o mitjans de comunicació. 6.1. Descriu les polítiques industrials de la Unió Europea i la influència que exerceixen en les polítiques espanyoles. |
BLOC 9. EL SECTOR DE SERVEIS |
Continguts |
La terciarització de l’economia espanyola: influència en el PIB. La població activa del sector terciari. Anàlisi dels serveis i distribució al territori. L’impacte de les infraestructures sobre l’espai geogràfic. El sistema de transport com a forma d’articulació territorial. El desenvolupament comercial: característiques i evolució. Els espais turístics: característiques i evolució. Altres activitats terciàries: sanitat, educació, finances i serveis públics. La terciarització de l’economia balear. El turisme: factors i evolució. El turisme i el medi ambient. |
Criteris d’avaluació / Estàndards d’aprenentatge avaluables |
1. Analitzar la terciarització de l’economia espanyola i exposar les característiques que presenta i la influència que exerceix en el producte interior brut. 1.1. Identifica les característiques del sector terciari espanyol. 2. Identificar la presència dels serveis al territori i analitzar-ne la distribució i l’impacte en el medi. 2.1. Explica la incidència del sector de serveis en l’economia espanyola. 3. Explicar el sistema de transport a Espanya i distingir l’articulació territorial que configura. 3.1. Descriu com s’articulen els mitjans de comunicació més importants d’Espanya (ferrocarrils, carreteres, ports i aeroports). 3.2. Comenta sobre un mapa de transports la transcendència que aquest sector té a l’hora d’articular el territori. 3.3. Descriu i analitza mapes que reflecteixen un sistema de transport determinat. 3.4. Distingeix en un mapa els principals nodes del transport espanyol. 3.5. Resol problemes plantejats en un cas específic sobre vies de comunicació al nostre país. 4. Descriure el desenvolupament comercial, exposar-ne les característiques i fer referència a l’ocupació territorial que imposa. 4.1. Comenta gràfics i estadístiques que expliquen el desenvolupament comercial. 5. Localitzar en un mapa els espais turístics i enumerar-ne les característiques i les desigualtats regionals. 5.1. Analitza i explica les desigualtats de l’espai turístic. 6. Obtenir i seleccionar informació de contingut geogràfic relativa a l’activitat o a l’espai del sector de serveis espanyol utilitzant fonts en què aquesta informació es trobi disponible, com Internet, fonts bibliogràfiques o mitjans de comunicació social. 6.1. Comenta gràfics i estadístiques que expliquen el desenvolupament turístic espanyol. 6.2. Explica com articulen el territori altres activitats terciàries. 7. Utilitzar correctament la terminologia del sector de serveis. 7.1. Analitza i comenta imatges de l’espai destinat al transport, al comerç o a altres activitats del sector de serveis. 8. Identificar i comentar un paisatge transformat per una important zona turística. 8.1. Elabora esquemes per analitzar la influència del sector de serveis en l’economia i l’ocupació a Espanya a partir d’imatges que reflecteixen l’impacte d’aquest sector en un paisatge. |
BLOC 10. L’ESPAI URBÀ |
Continguts |
Concepte de ciutat i influència que exerceix en l’ordenació del territori. Morfologia i estructura urbanes. Les planificacions urbanes. Característiques del procés d’urbanització. Les àrees d’influència. Els usos del sòl urbà. La xarxa urbana espanyola. Característiques del procés de creixement espacial de les ciutats. El sistema urbà de les Illes Balears: capitals insulars, macrocefàlia de Palma i ordenació territorial. |
Criteris d’avaluació / Estàndards d’aprenentatge avaluables |
1. Definir la ciutat. 1.1. Defineix el concepte de ciutat i n’aporta exemples. 2. Analitzar i comentar plànols de ciutats i distingir-hi els diferents traçats. 2.1. Comenta un paisatge urbà a partir d’una font gràfica. 2.2. Analitza i explica el plànol de la ciutat més propera o significativa respecte al lloc de residència. 3. Identificar el procés d’urbanització i enumerar-ne les característiques i les planificacions internes. 3.1. Identifica les característiques del procés d’urbanització. 3.2. Explica els processos de planificació urbana i en posa exemples. 4. Analitzar la morfologia i l’estructura urbana i extreure conclusions de l’empremta de la història i de l’expansió espacial, reflex de l’evolució econòmica i política de la ciutat. 4.1. Assenyala la influència històrica en el plànol de les ciutats espanyoles. 4.2. Explica la morfologia urbana i assenyala les parts d’una ciutat sobre un plànol. 5. Analitzar i comentar un paisatge urbà. 5.1. Selecciona i analitza imatges que expliquen la morfologia i l’estructura urbana d’una ciutat coneguda. 6. Identificar el paper de les ciutats en l’ordenació del territori. 6.1. Explica la jerarquització urbana espanyola. 7. Descriure la xarxa urbana espanyola i comentar-ne les característiques. Reconèixer el sistema urbà balear i la importància de Palma. 7.1. Descriu i analitza les influències mútues existents entre la ciutat i l’espai que l’envolta. 8. Obtenir, seleccionar i analitzar informació de contingut geogràfic relativa a l’espai urbà espanyol utilitzant fonts en què aquesta informació es trobi disponible, com Internet, fonts bibliogràfiques o mitjans de comunicació social. 8.1. Selecciona i analitza notícies periodístiques que mostren la configuració i la problemàtica del sistema urbà espanyol. |
BLOC 11. FORMES D’ORGANITZACIÓ TERRITORIAL |
Continguts |
L’organització territorial d’Espanya. Influència de la història i la Constitució de 1978. Els desequilibris i els contrasts territorials. Les comunitats autònomes: polítiques regionals i de cohesió territorial. La comunitat autònoma de les Illes Balears: particularitats politicoadministratives. |
Criteris d’avaluació / Estàndards d’aprenentatge avaluables |
1. Descriure l’organització territorial espanyola i analitzar-ne l’estructura local, regional, autonòmica i nacional. 1.1. Explica i localitza en un mapa l’organització territorial espanyola partint del municipi i de la comunitat autònoma. 2. Explicar l’organització territorial espanyola i exposar la influència de la història i de la Constitució de 1978. 2.1. Distingeix i enumera les comunitats autònomes, les principals ciutats de cada una i els països fronterers amb Espanya. 3. Explicar l’organització territorial espanyola a partir de mapes històrics i actuals. 3.1. Explica l’ordenació territorial espanyola a partir de mapes històrics i actuals. 3.2. Compara l’ordenació territorial actual i la de la primera meitat del segle XX. 4. Analitzar l’organització territorial espanyola i descriure’n els desequilibris i els contrastos territorials i els mecanismes correctors. Comprendre la particular organització territorial de les Illes Balears. 4.1. Descriu l’ordenació territorial establerta per la Constitució de 1978. 4.2. Explica les polítiques territorials que practiquen les comunitats autònomes en aspectes concrets. 4.3. Enumera els desequilibris i els contrasts territorials existents en l’organització territorial espanyola. 5. Descriure la transcendència de les comunitats autònomes i les polítiques territorials que duen a terme. 5.1. Distingeix els símbols que diferencien les comunitats autònomes. 6. Obtenir, seleccionar i analitzar informació de contingut geogràfic relativa a les formes d’organització territorial a Espanya utilitzant fonts en què aquesta informació es trobi disponible, com Internet, fonts bibliogràfiques o mitjans de comunicació social. 6.1. Explica raonadament els trets essencials de les polítiques territorials autonòmiques. |
BLOC 12. ESPANYA A EUROPA I AL MÓN |
Continguts |
Espanya: situació geogràfica. Posició i localització dels territoris que conformen la unitat i la diversitat política. Espanya a Europa. Estructura territorial. Contrasts físics i socioeconòmics d’Europa. La posició d’Espanya a la Unió Europea. Polítiques regionals i de cohesió territorial Espanya al món. Globalització i diversitat al món: processos de mundialització i desigualtats territorials. Grans eixos mundials. Posició d’Espanya en les àrees socioeconòmiques i geopolítiques mundials. |
Criteris d’avaluació / Estàndards d’aprenentatge avaluables |
1. Definir la situació geogràfica d’Espanya al món, establir la posició que ocupa i localitzar-ne els territoris. 1.1. Localitza en un mapa les grans àrees de la geografia econòmica i assenyala les àrees amb les quals Espanya té més relació. 1.2. Identifica aspectes rellevants d’Espanya en la situació mundial. 1.3. Localitza la situació espanyola entre les grans àrees de la geografia econòmica mundial. 2. Descriure el continent europeu i distingir-ne l’estructura territorial i els contrasts físics i socioeconòmics. 2.1. Explica la posició d’Espanya dins la Unió Europea. 3. Identificar la posició d’Espanya dins la Unió Europea i enumerar les polítiques regionals i de cohesió territorial que es practiquen a Europa i que afecten el nostre país. 3.1. Extreu conclusions de les mesures que la Unió Europea pren en política regional i de cohesió territorial que afecten Espanya. 3.2. Comenta notícies periodístiques o textos que expliquen la posició d’Espanya dins la Unió Europea. 4. Definir el concepte de globalització i explicar-ne els trets. 4.1. Identifica i descriu els trets de la globalització amb exemples que afecten el nostre país. 5. Comparar els processos de mundialització i de diversificació territorial i resumir les característiques d’un procés i de l’altre. 5.1. Elabora quadres comparatius de l’aplicació a casos concrets del concepte de mundialització i del concepte de diversitat territorial. 6. Explicar les repercussions de la inclusió d’Espanya dins espais socioeconòmics i geopolítics continentals i mundials utilitzant fonts diverses basades en material bibliogràfic o en línia i tenint en compte les opinions exposades als mitjans de comunicació social. 6.1. Explica les repercussions de la inclusió d’Espanya dins espais geopolítics i socioeconòmics continentals i mundials a partir de diferents fonts d’informació geogràfica. |
Geografía d'Espanya: Recomanacions didàctiques generals pels curs.
-Dormir el suficient, desdejunar correctament (hidrats de carboni, proteínes, lípids, fibra, líquid...), fer exercici físic regular i una vida social satisfactòria, amb un equilibri de tots aquests factors. Els estudiants sans de cos i ment tenen moltes més opcions d'obtenir les millors notes.
-En els dies de classe: dur el llibre, l'agenda i materials d'escriptura.
-Llegir abans el tema que s'explicarà. Utilitzar només llapis al llibre i subratllar només les paraules fonamentals o fer claudàtors als costat, sense subratllar mai les línies de manera abusiva.
-Estar atent en classe, prendre apunts a mà, subratllar i anotar les idees més importants, i demanar els dubtes al professor al mateix moment, o a l'acabar la classe o en el pati més pròxim.
-Repassar els apunts la tarda del mateix dia, si és possible fent apunts a net a l'ordinador.
-Tornar a repassar el llibre i els apunts el cap de setmana, de manera que s'estigui sempre preparat pel següent examen.
-Estudiar els temes de l'examen el cap de setmana abans i altre cop el dia abans.
-Si es suspengués el millor és recuperar el més prest possible i no desar-lo per al final del curs.
Geografía d'Espanya: Recomanacions de materials digitals.
-El Blog Heródoto té les UD en l'etiqueta GE en castellà, i GEC en català, amb l'actualització dels continguts mitjançant articles del diari "El País" i altres medis de comunicació.
-Se recomana veure els vídeos a Youtube (cal cercar el tema específic) i les presentacions Power Point indicades pel professor en cada UD. En general, entre les més adients estan les dels professors Buzo, Calero i AA. VV. (Colegio Costa Adeje).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada