Programació Història 4rt ESO 2017-2018.

 Programació Història 4rt ESO  (2017-2018).

                

                Llibre d'EditorialVicens Vives.

                Seqüenciació: Cada trimestre (avaluació) es faran cinc UD. Primer trimestre 1-5. Segon trimestre 6-10. Tercer trimestre 11-15.

TEMARI GEOGRAFIA I HISTÒRIA 4rt ESO.

UD 1. EL SEGLE XVIII: LA CRISI DE L’ANTIC RÈGIM.

UD 2. L'ÈPOCA DE LES REVOLUCIONS LIBERALS (1789-1871).

UD 3. L'ORIGEN DE LA INDUSTRIALITZACIÓ.

UD 4. L’ESPANYA DEL SEGLE XIX: LA CONSTRUCCIÓ D’UN RÈGIM LIBERAL.

UD 5. INDUSTRIALITZACIÓ I CANVI SOCIAL A L’ESPANYA DEL SEGLE XIX.

UD 6. L’ÈPOCA DE L’IMPERIALISME.

UD 7. LA PRIMERA GUERRA MUNDIAL I LA REVOLUCIÓ RUSSA.

UD 8. EL PERÍODE D'ENTREGUERRES.

UD 9. ESPANYA DURANT EL PRIMER TERÇ DEL SEGLE XX (1902-1939).

UD 10. LA SEGONA GUERRA MUNDIAL.

UD 11. UN MÓN DIVIDIT: GUERRA FREDA I DESCOLONITZACIÓ.

UD 12. CAPITALISME I COMUNISME: DOS SISTEMES ENFRONTATS.

UD 13. ESPANYA: LA DICTADURA FRANQUISTA (1939-1975).

UD 14. TRANSICIÓ I DEMOCRÀCIA A ESPANYA.

UD 15. EL MÓN ACTUAL.

Temari i índex.

UD 1. EL SEGLE XVIII: LA CRISI DE L’ANTIC RÈGIM.

1.     Per què l'Antic Règim va entrar en crisi al segle XVIII?

2.     Creixement econòmic i desenvolupament burgès.

3.     Els primers sistemes parlamentaris: la Gran Bretanya i els Estats Units.

4.     La il·lustració contra l'Antic Règim.

5.     L'Enciclopèdia difon els nous coneixements.

6.     La monarquía borbónica a Espanya.

7.     Les Illes Balear al segle XVIII.

8.     Economia i societat a les Illes Balear al segle XVIII.

9.     Jovellanos, un il·lustrat espanyol.

10.    Del refinament rococó al racionalisme neoclàssic.

UD 2. L'ÈPOCA DE LES REVOLUCIONS LIBERALS (1789-1871).

1.     Per què va esclatar una revolució a França?

2.     El desenvolpament de la Revolució Francesa (1789-1799).

3.     Olympe de Gouges i els drets de la dona.

4.     Napoleó domina Europa.

5.     Quina herència ens ha deixat la Revolució Francesa?

6.     Entre l'absolutisme i el liberalisme (1815-1848).

7.     Quins nous Estats es varen crear a Europa?

8.     El nou art de la burgesia.

UD 3. L'ORIGEN DE LA INDUSTRIALITZACIÓ.

1.     De quina manera la producció de béns va canviar amb la Revolució Industruial?

2.     Les transformacions de l'agricultura.

3.     James Watt i la màquina de vapor.

4.     Desenvolupament de la indústria i augment del comerçl.

5.     El creixement de la població i el desenvolupament urbà.

6.     La victòria del capitalisme.

7.     La nova societat de classes.

8.     Els nous moviments socials.

UD 4. L’ESPANYA DEL SEGLE XIX: LA CONSTRUCCIÓ DEL RÈGIM LIBERAL.

1.     De quina manera el liberalisme es va implantar a Espanya?

2.     Guerra i revolució liberal (1808-1814).

3.     Goya i el naixement de l'art contemporani.

4.     Ferran VII: tornada a l'absolutisme (1814-1833).

5.     Els carlins, defensors de l'Antic Règim

6.     Isabel II i la construcció de l'Estat liberal (1833-1868).

7.     El Sexenni Democràtic (1868-1874).

8.     Les Illes Balears al segle XIX.

8.     La Restauració borbònica (1874-1902).

UD 5. INDUSTRIALITZACIÓ I CANVI SOCIAL A L’ESPANYA DEL SEGLE XIX.

1.     La Revolució industrial a Espanya: èxit o fracàs?

2.     La població i l'agricultura.

3.     Els inicis de la industrialització espanyola.

4.     Mineria, banca i xarxa ferroviària.

5.     El canvi social i els seus límits.

6.     Els pioners del moviment obrer.

7.     Transformacions econòmiques i socials al segle XIX.

8.     L'art del segle XIX a Espanya.

UD 6. L’ÈPOCA DE L’IMPERIALISME.

1.     Per què hi va haver l'exoansió imperialista?

2.     La victòria del capitalisme industrial.

3.     Els emigrants europeus del segle XIX.

4.     Europa, a la conquesta del món.

5.     Com es varen repartir els imperis colonials?

6.     L'herència del colonialisme.

7.     El canvi de segle, cap a una revolució artística.

8.     La influència de l'art asiàtic i africà en l'art occidental.

9.     Del segle XIX al XXI: una transformació constant de la ciència i la tecnologia.

UD 7. LA PRIMERA GUERRA MUNDIAL I LA REVOLUCIÓ RUSSA.

1.     Per què a Europa el 1914 hi va esclatar un guerra?

2.     El desenvolupament de la guerra .

3.     Els soldats al front.

4.     Una guerra total.

5.     Per què hi va haver una revolució a Rússia.

6.     La revolució russa.

7.     Europa en acabar la guerra.

8.     Les avantguardes artístiques.

UD 8. EL PERÍODE D'ENTREGUERRES.

1.     Quins problemes van conduir a una nova guerra mundial en només vint anys?

2.     Els Estats Units: de la prosperitat a la crisi.

3.     1929, exemple de crisi de l'economia capitalista.

4.     La crisi de la democràcia: el feixisme italià.

5.     Alemanya, l'ascens del nazisme.

6.     El règim nazi, un sistema totalitari.

7.     La Unió Soviètica, la dictadura estalinista.

8.     L'art del període d'entreguerres.

UD 9. ESPANYA DURANT EL PRIMER TERÇ DEL SEGLE XX (1902-1939).

1.     Per què va entrar en crisi el sistema de la Restauració?.

2.     La dictadura de Primo de Rivera.

3.     La Segona República Espanyola.

4.     Quines reformes va emprendre la República?

5.     Les mestres i els mestres de la República.

6.     El Bienni Conservador i el Front Popular.

7.     La Guerra Civil: els bàndols enfrontats.

8.     La Guerra Civil: les fases militars.

9.     Els desastres de la guerra.

10.     Les Illes Balears al primer terç del segle XX:

11.     L'economia i la població de les Illes Balears fins al 1936.

UD 10. LA SEGONA GUERRA MUNDIAL.

1.     Per què es va arribar a la Segona Guerra Mundial?

2.     El desenvolupament de la guerra.

3.     Una guerra total..

4.     Ocupació i violència durant la guerra.

5.     L’Holocaust jueu.

6.     Les conseqüències de la guerra.

7.     L'Organització de les Nacions Unides (ONU).

UD 11. UN MÓN DIVIDIT: GUERRA FREDA I DESCOLONITZACIÓ.

1.     Per què Europa va quedar dividida per un “teló d'acer”?

2.     Alemanya, centre de la Guerra Freda

3.     Els conflictes de la Guerra Freda

4.     Kennedy/Kruixtxov: cap a una coexistència pacífica?

5.     El procés de descolonització.

6.     El conflicts del Pròxim Orient..

7.     Descolonització i neocolonialisme.

UD 12. CAPITALISME I COMUNISME: DOS SISTEMES ENFRONTATS.

1.     Què diferenciava el bloc capitalista del bloc comunista?

2.     La construcció d'una nova Europa unida.

3.     Del creixement económic a la crisi energètica.

4.     Què és l'Estat del benestar?

5.     Les dones, la lluita per la igualtat i la paritat.

6.     L'evolució del bloc comunista.

7.     La crisi i del món soviètic.

8.     Dues concepcions de l'art: eks EE UU i l'URSS.

UD 13. ESPANYA: LA DICTADURA FRANQUISTA (1939-1975).

1.     Quines són les bases del règim franquista?

2.     La llarga postguerra (1939-1959).

3.     Les dones durant el franquisme.

4.     “Desarrollisme” i crisi del règim (1959-1975).

5.     Què impacte va tenir el creixement econòmic en la societat espanyola?

6.     L'exili i l'oposició al franquisme.

7.     El franquisme a laes Illes Balears.

UD 14. TRANSICIÓ I DEMOCRÀCIA A ESPANYA.

1.     Per què el franquisme no va sobreviure a Franco?

2.     La transició a la democràcia (1975-1977).

3.     Quin nou Estat va sorgir de la Constitució del 1978?

4.     Les mobilitzacions populars

5.     Els governs de la democràcia.

6.     Canvi econòmic i social.

7.     Construccií i crisi de l'estat del benestar .

8.     La Comunitat Autònoma de les Illes Balears.

9.     Els corrents artístics del segle XX a Espanya.

UD 15. EL MÓN ACTUAL.

1.     Per què al començament dels anys noranta es va acabar la divisió del món en blocs?

2.     Un nou ordre mundial.

3.     Europa després de la caiguda del mur de Berlín.

4.     La construcció de la Unió Europea.

5.     Europa, la crisi del model de benestar.

6.     Un món inestable.

7.     Els conflictes del segle XXI.

8.     Les víctimes de les guerres actuals.

9.     L'art al món actual.

UNITAT 1. EL SEGLE XVIII: LA CRISI DE L'ANTIC RÈGIM
1. Pregunta clau. Per què l'Antic Règim va entrar en crisi al segle XVIII?
2. Creixement econòmic i desenvolupament burgès.
3. Descobreix. Els sistemes parlamentaris: la Gran Bretanya i els Estats Units.
4. La Il•lustració contra l'Antic Règim.
5. Passat i present. L'Enciclopèdia difon els nous coneixements.
6. La monarquia borbònica a Espanya.
7. Les Illes Balears als segle XVIII.
8. Economia i societat a les Illes Balears als segle XVIII.
9. Protagonistes de la història. Jovellanos, un il•lustrat espanyol.
9. Art i societat. Del refinament rococó al racionalisme neoclàssic.
Síntesi / Taller d'història.

UNITAT 2. L'ÈPOCA DE LES REVOLUCIONS LIBERALS (1789-1871).
1. Pregunta clau. Per què va esclatar una revolució a França?
2. El desenvolupament de la Revolució Francesa (1789-1799).
3. Protagonistes de la història. Olympe de Gouges i els drets de la dona.
4. Napoleó domina Europa.
5. Passat i present. Quina herència ens ha llegat la Revolució Francesa?
6. Entre l'absolutisme i el liberalisme (1815-1848).
7. Descobreix. Quins nous estats es van crear a Europa?
8. Art i societat. El nou art de la burgesia.
Síntesi / Taller d'història.

UNITAT 3. L'ORIGEN DE LA INDUSTRIALITZACIÓ.
1. Pregunta clau. Com va canviar la producció de béns amb la revolució industrial?
2. Les transformacions de l'agricultura.
3. Protagonistes de la història. James Watt i la màquina de vapor.
4. Desenvolupament de la indústria i augment del comerç.
5. Passat i present. El creixement de la població i el desenvolupament urbà.
6. La victoria del capitalisme.
7. Descobreix. La nova societat de clases.
8. Els nous moviments socials.
Síntesi / Taller d'història.

UNITAT 4. L'ESPANYA DEL SEGLE XIX: LA CONSTRUCCIÓ DEL RÈGIM LIBERAL.
1. Pregunta clau. Com es va implantar el liberalisme a Espanya?
2. Guerra i revolució liberal (1808-1814).
3. Art i societat. Goya i el naixement de l'art contemporani.
4. Ferran VII: el retorn a l'absolutisme (1814-1833).
5. Protagonistes de la història. Els carlins, defensors de l'Antic Règim.
6. Isabel II i la construcció de l'Estat liberal (1833-1868).
7. Descobreix. El Sexenni Democràtic (1868-1874).
8. Les Illes Balears al segle XIX.
9. La Restauració borbònica (1874-1902).
Síntesi / Taller d'història.

UNITAT 5. INDUSTRIALITZACIÓ I CANVI SOCIAL A L'ESPANYA DEL SEGLE XIX.
1. Pregunta clau. La revolució industrial a Espanya: èxit o fracàs?
2. La població i l'agricultura.
3. Descobreix. Els inicis de la industrialització española.
4. Mineria, banca i xarxa ferroviària.
5. El canvi social i els seus límits.
6. Protagonistes de la Història. Els pioners del moviment obrer.
7. Transformacions econòmiques i socials al segle XIX.
8. Art i societat. L'art del segle XIX a Espanya.
Síntesi / Taller d'història.

UNITAT 6. L'ÈPOCA DE L'IMPERIALISME.
1. Pregunta clau. Per què es va produir l'expansió imperialista?
2. El triomf del capitalisme industrial.
3. Protagonistes de la història. Els emigrants europeus del segle XIX.
4. Europa, a la conquesta del món.
5. Descobreix. Com es van repartir el món els imperis colonials?
6. Descobreix. L'herència del colonialisme.
7. Art i societat. El canvi de segle, cap a una revolució artística.
8. Art i societat. La influència de l'art asiàtic i africà en l'art occidental.
9. Passat i present. Del segle XIX al XX: una transformació constant de la ciència i la tecnología.
Síntesi / Taller d'història.

UNITAT 7. LA PRIMERA GUERRA MUNDIAL I LA REVOLUCIÓ RUSSA.
1. Pregunta clau. Per què va esclatar una guerra a Europa el 1914?
2. El desenvolupament de la guerra.
3. Protagonistes de la història. Els soldats al front.
4. Una guerra total.
5. Descobreix. Per què es va produir una revolució a Rússia?
6. La Revolució Russa.
7. Europa després de la guerra.
8. Art i societat. Les avantguardes artístiques.
Síntesi / Taller d'història.

UNITAT 8. EL PERÍODE D'ENTREGUERRES.
1. Pregunta clau. Quins problemes van conduir a una nova guerra mundial en tan sols vint anys?
2. Els Estats Units: de la prosperitat a la crisi.
3. Descobreix. 1929, exemple de crisi de l'economia capitalista.
4. La crisi de la democràcia: el feixisme italià.
5. Alemanya, l'ascens del nazisme.
6. Descobreix. El règim nazi, un sistema totalitari.
7. La Unió Soviètica, la dictadura estalinista.
8. Art i societat. L'art del període d'entreguerres.
Síntesi / Taller d'història.

UNITAT 9. ESPANYA DURANT EL PRIMER TERÇ DEL SEGLE XX (1902-1939).
1. Pregunta clau. Per què va entrar en crisi el sistema de la Restauració?
2. Descobreix. La dictadura de Primo de Rivera.
3. La Segona República Espanyola.
4. Descobreix. Quines reformes va emprendre la República?
5. Protagonistes de la història. Les mestres i els mestres de la República.
6. El Bienni Conservador i el Front Popular.
7. La Guerra Civil: els bàndols enfrontats.
8. La Guerra Civil: les fases militars.
9. Descobreix. Els desastres de la guerra.
10. Les Illes Balears al primer terç del segle XX.
11. L’economia i la población de les Illes Balears fins al 1936.
Síntesi / Taller d'història.

UNITAT 10. LA SEGONA GUERRA MUNDIAL.
1. Pregunta clau. Per què es va arribar a la Segona Guerra Mundial?
2. El desenvolupament de la guerra.
3. Una guerra total.
4. Descobreix. Ocupació i violència durant la guerra.
5. Protagonistes de la història. L'holocaust jueu.
6. Les conseqüències de la guerra.
7. Passat i present. L'Organització de les Nacions Unides (ONU).
Síntesi / Taller d'història.

UNITAT 11. UN MÓN DIVIDIT: GUERRA FREDA I DESCOLONITZACIÓ.
1. Pregunta clau. Per què Europa va quedar dividida per un "teló d'acer"?
2. Descobreix. Alemanya, centre de la Guerra Freda.
3. Els conflictes bèl•lics de la Guerra Freda.
4. Protagonistes de la història. Kennedy/Khrusxov: cap a una coexistència pacífica?
5. El procés de descolonització.
6. Descobreix. El conflicte del Pròxim Orient.
7. Passat i present. Descolonització i neocolonialisme.
Síntesi / Taller d'història.

UNITAT 12. CAPITALISME I COMUNISME: DOS SISTEMES ENFRONTATS.
1. Pregunta clau. Què diferenciava el bloc capitalista del comunista?
2. La construcció d'una nova Europa unida.
3. Del creixement econòmic a la crisi energética.
4. Descobreix. Què és l'Estat del benestar?
5. Protagonistes de la història. Les dones, la lluita per la igualtat i la paritat.
6. L'evolució del bloc comunista.
7. La crisi del món soviètic.
8. Art i societat. Dues concepcions de l'art: els EUA i l'URSS.
Síntesi / Taller d'història.

UNITAT 13. ESPANYA: LA DICTADURA FRANQUISTA (1939-1975).
1. Pregunta clau. Quines van ser les bases del règim franquista?
2. La llarga postguerra (1939-1959).
3. Protagonistes de la història. Les dones durant el franquisme.
4. Desarrollisme i crisi del règim (1959-1975).
5. Descobreix. Quin impacte va tenir el creixement econòmic en la societat espanyola?
6. Descobreix. L'exili i l'oposició al franquisme.
7. El franquisme a les Illes Balears.
Síntesi / Taller d'història.

UNITAT 14. TRANSICIÓ I DEMOCRÀCIA A ESPANYA.
1. Pregunta clau. Per què el règim franquista no va sobreviure a Franco?
2. La transició a la democràcia (1975-1977).
3. Descobreix. Quin nou Estat va sorgir de la Constitució de 1978?
4. Protagonistes de la història. Les mobilitzacions populars.
5. Els governs de la democracia.
6. Canvi econòmic i social.
7. Passat i present. Construcció i crisi de l'Estat del benestar.
8. La Comunitat Autònoma de les Illes Balears.
 9. Art i societat. Els corrents artístics del segle XX a Espanya.
Síntesi / Taller d'història.

UNITAT 15. EL MÓN ACTUAL.
1. Pregunta clau. Per què a principis de la dècada de 1990 es va acabar la divisió del món en blocs?
2. Un nou ordre mundial.
3. Europa després de la caiguda del mur de Berlín.
4. La construcció de la Unió Europea.
5. Passat i present. Europa, la crisi del model del benestar.
6. Un món inestable.
7. Descobreix. Els conflictes del segle XXI.
8. Protagonistes de la història. Les víctimes de les guerres actuals.
9. Art i societat. L'art en el món actual.
Síntesi / Taller d'història.

DOSSIER
1. Què és la globalització?
2. La revolució tecnológica.
3. La necessitat d'un desenvolupament sostenible.
PROJECTE TIC: LA TERRA

Normativa d'avaluació de CCSS 4rt ESO. 2017-2018.

Hi haurà tres avaluacions, o el que determinin l’IES i la normativa de la Conselleria d’Educació. S’aprovarà el curs amb una mitja ponderada de 5, havent de sumar 15 punts entre les tres avaluacions al final del curs; es podrà aprovar si se suspèn una avaluació amb un 4 però no amb un 3, ni tampoc si es suspenen dues avaluacions amb un 4.
Cada avaluació s’aprovarà si s’obté al menys un cinc (5) de mitja de les notes de les distintes Unitats Didàctiques (UD); es podrà aprovar si se suspèn una UD amb un 4 però no amb un 3, ni tampoc si es suspenen dues UD amb un 4.
El conceptes i els procediments se valoraran en exàmens escrits i/o orals, en grup o individuals, amb apunts i sense apunts, d’acord amb la programació d’aula.
Els procediments se valoraran també amb el control del apunts de classe, les activitats del llibre i el quadern de làmines més els exercicis i els treballs específics que comani el professor.
L'actitud es valorarà per la conducta, participació i assistència de l'alumne.
Recuperacions i avaluacions especials: es faran exàmens orals, d'acord amb la programació d'aula, de manera voluntària tant per l’alumne com pel professor, d’una UD, que comprendrà les competències bàsiques assenyalades; i aixímateix la recuperació d’una avaluació, amb exàmens orals abans del final de la següent avaluació, que comprendrà les competències bàsiques assenyalades.
L’avaluació ordinària final (recuperació) de juny i les avaluacions extraordinàries de setembre i febrer seran en les dates acordades pel centre i són obligatòries per tothom i per escrit.
La de juny será un examen escrit de cadascuna de les avaluacions suspeses, en le llurs competències bàsiques. La de setembre comprendrà un examen escrit de tot el curs (7 punts) i s’afegirà un quadern de treball (3 punts) amb activitats de recuperació de les competències bàsiques comanades pel profesor per a l’estiu, que els alumnes hauran de presentar al principi de l’examen. 
Els alumnes amb NEE, NESE o disfuncions d’aprenentatge importants rebran un tracte individualitzat, amb adaptacions curriculars significatives o no significatives segons calgui, i es valoraran de manera distinta a la general els conceptes, els procediments i l’actitud, a més de tenir treballs, exàmens i recuperacions especials si cal. Se fomentarà el treball en grup amb alumnes avençats que puguin ajudar-los.
Criteris de qualificació. S'aplicaran les proporcions següents per a cada una de les avaluacions:
Coneixements conceptuals (proves objectives): 50%.
Coneixements procedimentals (activitats): 30 %.
Actitud (conducta, assistència i participació): 20%.

Programació d’aula 2017-2018.
L’avaluació de cada UD seguirà aquests criteris, sobre el control del desenvolupament de les competències:

Conceptes: 5 punts.
2,5 punts: Examen procedimental, per a valorar la capacitat de fer els procediments. Es podrá fer en grup (2 a 4 alumnes) i s’utilitzaran els apunts manuscrits, les activitats del Quadern i les Làmines. En cas de que un alumne no hagi realitzat totes les activitats, manco 5 qüestions com a màxim, podrá utilitzar les que hagi fet, però haurà de fer tot-sol l’examen.
2,5 punts: Examen memorístic, per a valorar el domini significatiu de la UD que resulta de les qüestions de Consolida i Conceptes que figuren en les Competències Bàsiques al final de cada UD. L’examen será individual i sense cap altre material que el full que donarà el profesor. En cas de no obtenir un mínim de 3 en aquesta prova, se suspèn la UD.
Els exàmens avaluats s’entregaran als alumnes per què els mostrin als seus pares o tutors legals, que signaran l’examen junt a la nota, i si cal apuntaran el que vulguin comunicar al professor sobre el desenvolupament de la matèria. En el tres dies següents els alumnes han de retornar els exàmens, signats.
Les recuperacions d’UD seran sempre voluntàries, en el dia i moment acordats amb el professor, en temps de pati, individuals, orals i memorístiques. La nota máxima será un 5. Preferiblement es faràn abans de la següent prova d’UD.

Procediments: 3 punts.
0,5 punts: Agenda. Es valora l’organització del temps i que l’alumne apunti correctament les feines d’estudi i repàs, les investigacions, els exàmens… S’entregarà al profesor a l’inici de l’examen per a la seva avaluació.
0,5 punts: Llibre. Es valora que se subratlli i identifiquin correctament els continguts i procediments adients de les activitats. L’alumne ha de tenir el llibre en bon estat, sense escrits o dibuixos aliens, ni esguinxades, Es preferible que no s’abusi del subratllat. Si el llibre és de reciclatge l’alumne ho mostrarà al professor perquè aquest valori l’estat del llibre i no hi hagi repercussions desfavorables. S’entregarà al profesor a l’inici de l’examen per a la seva avaluació.
1 punt: Quadern de Làmines. Es valora que es facin les activitats, tant en el Quadern com a les làmines impresses. S’aconsella fer-ho amb llapis, per a poder corregir les respostes, però s’accepta també fer amb tinta de bolígraf o rotulador. S’entregarà al profesor abans de l’examen memorístic per a la seva avaluació.
1 punt: Quadern d’activitats. L’alumne desenvoluparà en un quadern de fulls solts i intercanviables les actiitats de les UD. S’entregarà al profesor abans de l’examen memorístic per a la seva avaluació. 

Actitud: 2 punts.
1 punt: Assistència i puntualitat. Cada falta no justificada amb certificat mèdic descomptarà 0,5 punts de la nota de tota l’avaluació (trimestral); i cinc retards no justificats de la mateixa menera valdrán com una falta. Els alumnes podrán recuperar aquesta puntuació amb treballs sobre les activitats voluntàries del llibre, de manera que un treball que duri al manco una hora compensarà una hora perduda de classe. 
S’entén que només es podrá descomptar 1 punt encara que hi hagi més de dues faltes d’assistència. Les sortides extraescolars o de viatges escolars s’entenen ben justificades. No són válides a efectes d’aquesta nota les justificacions de viatges familiars, exàmens de carné de conduir, de malaltia no signades per personal mèdic sinó per familiars o altres, així que l’alumne haurà de fer els treballs abans indicats si vol compensar la nota.
1 punt: Participació. Es valora la bona conducta en classe, estar concentrat en el treball, ajudar i tractar respectuosament als companys i al professor…

Excepció dels treballs d’investigació.
A més de les notes anteriors, es podrán afegir els treballs d’investigació en en cada avaluació, en la que l’alumne podrá pujar fins a 1 punt la nota definitiva, amb un treball individual (0,5 punts) i un treball col•lectiu (0,5 punts). És a dir, per exemple, que si un alumne tingués un 9 per la nota final de les tres parts principals abans indicades, podria  pujar així fins a un 10. Aquests treballs són sempre voluntaris, sobre temes pactats amb el professor, amb una entrevista personal abans del final de l’avaluació per a explicar el procediment i el que es sap, presentats en format digital en un bloc individual amb text, fotos, vídeos, enllaços… Es procura així fomentar l’ús de les TIC com recomana la legislació i consta en les competències bàsiques.

Metodologia participativa.
El professor i els alumnes desenvoluparan durant el curs, en la mesura del possible en organització del temps i de l’espai, una metodología de treball col•laboratiu.
Els alumnes s’organitzaran en classe en grups, preferiblement de quatre membres, amb responsabilitats específiques per a cadascun, per a realitzar les activitats d’estudi, participació, investigació… Es valorarà la seva feina en equip en els exàmens procedimentals i els treballs d’investigació.

Comunicació digital.
El professor ha desenvolupat en G+ una comunitat per a tots els alumnes (més pares, tutors, professors de reforç i altres) de l’IES per a comunicar-se entre ells i amb el professor, indicar dubtes i respostes, mostrar els treballs digitals... Aquesta comunitat és transparent i pública per a totes les assignatures, des d’ESO a Batxillerat, i qualsevol pot escriure i comentar en aquesta comunitat.
El professor ha desenvolupat en G+ una col•lecció per a cadascuna de les matèries, que informa sobre la normativa, les activitats, exàmens, material d’estudi, vídeos, articles. Només el professor pot escriure en aquesta col•lecció, i els alumnes i persones relacionades poden llegir i comentar tot el publicat.
Els alumnes han de presentar sempre els treballs d’investigació voluntaris en un blog personal, afegint text, fotos, vídeos, enllaços… Així es fomenta la preparació per al món digital, com consta en la legislació i les competències bàsiques.

Dosier: L'erupció a l'illa canària de La Palma (2021).

            Dosier: L'erupció a l'illa canària de La Palma (2021).

El 19 de setembre de 2021 el volcà Cabeza de Vaca en la zona de Cumbre Vieja a l'illa canària de La Palma va començar una important erupció, la més gran des de la de el volcà Teneguía a la mateixa illa en 1971. Un eixam de sismes va avisar en els dies anteriors de la imminència de l'erupció, que es va obrir amb un foc volcànic en ocasions de fins a centenars de metres d'altura i un con de gasos de fins a sis quilòmetres d'altura, i tres llengües de lava amb unes colades d'entre pocs metres i diverses desenes de metres d'altura, que avancen lentament a la mar a causa de l'refredament de les primeres surgències, el que afavoreix que s'estengui sobre una major superfície i incrementa els danys materials.

La lenta però imparable extensió de la colada entre el 20 i el 23 de setembre.

Localització dels sismes a la zona de l'erupció el 2 d'octubre.

Els danys materials han estat quantiosos, amb centenars d'hectàrees i d'habitatges arrassades per la lava. Milers de persones han estat evacuades a altres llocs de l'illa, amb l'ajuda de la Guàrdia Civil, la Policia Municipal, la Protecció Civil i 500 voluntaris.

L'editorial Cuando se apague el volcán [“El País” (25-IX-2021) https://elpais.com/opinion/2021-09-25/cuando-se-apague-el-volcan.html] demana que els Governs autonòmic i espanyol acordin mesures per ajudar les víctimes.

‹‹Sota les tones de pedra i cendra expulsades pel volcà de Cumbre Vieja comença a distingir-se aquests dies l'abast de la tragèdia econòmica que amenaça els habitants de la petita illa canària de La Palma. Des de diumenge 19 de setembre, a les 15:12, el món assisteix per televisió a un espectacle geològic sorprenent, però els 84.000 habitants de la Palma viuen l'horror de veure desaparèixer amb el pas de les hores la vida que van conèixer. (...)

Lluny de les càmeres, la lava segueix avançant, el volcà ha augmentat el ritme i la potència de les explosions i està aixafant a una velocitat angoixantment lenta barris humils de la Palma. Moltes són cases de poble, construïdes en la primera meitat de segle passat i heretades durant generacions per famílies que viuen de la feina a les plantacions plataners i de la petita economia local. Vides empeses al no-res d'un dia per l'altre. No hi ha raons, ni culpables. (...)

El president de el Govern va fer de la seva presència a La Palma una prioritat des del primer dia de la crisi, escurçant el seu viatge a l'ONU. És positiu que els habitants d'un territori d'Espanya que rarament apareixerà en una agenda oficial se sentin acompanyats per les màximes autoritats de país. Sánchez va anunciar ahir un pla de recuperació que implicarà a el Govern de Canàries i el Cabildo del Palmell. El president va demanar 'paciència' en aquest procés, que serà 'llarg'. Té sentit que ho sigui, mentre no sigui insuficient. (...) El Govern sembla ser conscient que es tracta d'una situació excepcional que requereix en conseqüència mesures excepcionals. Ningú entendria una altra cosa. La vicepresidenta Nadia Calviño ha demanat a la banca que posi a disposició dels desallotjats habitatges buits. Diversos bancs han anunciat els seus propis programes per avançar crèdits i ajudes als afectats. S'ha activat el Consorci de Compensació d'Assegurances per avaluar els danys. És d'esperar que s'estengui a aquest pla de recuperació la reconfortant exhibició de consens polític sobre la necessitat de fer-se la foto al costat de l'volcà.

L'emergència passarà, però persistiran les conseqüències per a moltes famílies que no tornaran a la vida que van tenir. És el moment de que totes les administracions pensin en el dia després, quan es refredi la renta, quan s'apagui el volcà i desapareguin les imatges hipnòtiques dels telenotícies.››

Les noves boques d'erupció que s'obren prop de la boca original han augmentat en els primers dies d'octubre la quantitat mitjana de lava emesa.

Finalment, el 14 de desembre de 2021 acabà l'erupció, que havia afectat a desenes de milers de persones, amb 1.646 edificacions, en una superficie de 370 hectàrees, de les quals 228,58 són plataneres.  A més, ha fet mal bé 73 quilòmetres de carreteres, entre elles 11 de carrers.

Annexe: els volcans.

Les erupcions volcàniques donen sortida al magma del mantell, a través de les esquerdes de l'escorça, formant els cons volcànics amb els materials expulsats: lava incandescent, gasos, cendra i pedres. Es forma així un relleu volcànic, amb muntanyes coronades per cràters, com el Teide a Tenerife, i les pròpies illes Canàries.

La xemeneia principal del volcà és el conducte per on surt el magma. Hi pot haver xemeneies laterals, més petites, situades en els vessants del volcà. El cràter és l’obertura del volcà, per on s’expulsen els materials.

Hi ha diversos tipus de volcans i en el cas del Cumbre Vieja de la Palma estem davant d’una barreja del tipus estrombolià (d’explosions petites que llança material més sòlid) i el hawaià (que emana lava més líquida).

Sovint les erupcions volcàniques es lliguen amb terratrèmols, i junts poden causar greus danys, com va passar a Pompeia al 79 dC.

ANNEXE: LES ILLES CANÀRIES I L'ILLA DE LA PALMA.

Les Canàries.

Les illes Canàries són un arxipèlag situat a l'oceà Atlàntic, prop de la costa africana del Sahara.

Comprenen set illes principals i altres de més petites S'agrupen en dos grups. El més oriental el formen les de Lanzarote i Fuerteventura, que són les més antigues i de relleu més pla, per l'erosió. L'occidental el formen les de Gran Canària (que amb les dues anteriors formen la coneguda com província de Las Palmas o illes orientals), Tenerife, Gomera, Hierro i La Palma, que són les més noves i per tant de relleu més accidentat.

El seu origen es remonta a l'Era Terciària, fa uns pocs millons d'anys, quan l'orogènia alpina provocà moviments de la placa tectònica africana al noroest del continent i trencà el fons marí, sorgint així els volcans que han originat les illes.

Políticament formen la comunitat autònoma de les Canàries, conformada històricament des de 1927 per dues províncies anomenades pels noms de les seves dues capitals, Santa Cruz de Tenerife i Las Palmas de Gran Canària. Encara que es manté legalment la denominació de província per a les dues a efectes de les eleccions al Congrés dels Diputats, no compten amb les tradicionals Diputacions de govern, de manera que en realitat només hi ha dos nivells político-administratus, el de la Comunitat Autònoma (amb Govern, Parlament i Tribunal Superior) que regeix al conjunt de les illes, i els dels Cabildos que governen cadascuna de les illes (són assimilables als Consells insulars que hi ha a Balears).

L'economia de les illes es sustenta en l'agricultura (platan, vid, tomaquet...), la pesca, el turisme, els serveis de transport marítim i els comercials. 

L'illa de La Palma.

            L'illa de La Palma està situada al noroest de les illes occidentals.

Situació de la capital, Santa Cruz de La Palma, en la zona oriental.

L'illa de La Palma està situada al noroest de l'arxipèlag i és de les més recents geològicament, sorgida només fa dos milions d'anys. Encara està creixent, gràcies a les erupcions volcàniques, sobre tot en la part sur, on es troven els volcans de Teneguía, San Juan, Cumbre Vieja i altres.

Les plantes més abundants són el pi canari i la palmera (o palma, del que prové el nom de l'illa) canària, a més del drago, els matolls i la gran varietat de plantes de la laurisilva (llorer, taronger salvatge, til, adelfa, bruc, hagi...). El animals més característics són el llangardaixo i les aus. La pesca és molt abundant.

La població compta 83.458 habitants (2020), sobre un territori de 708,32 kilòmetres quadrats, amb una densitat de 117,83 hab/km2. La població es concentra al llarg de la costa en els valls agrícoles, com la capital Santa Cruz de La Palma (15.695 habitants) a l'est, i en el més poblat dels municipis, el de Los Llanos de Aridane (20.760 habitants), al suroest, del què alguns dels seus barris han estat molt afectats per l'erupció de 2021. 

L'economia es fonamenta en l'agricultura del platan i la vid, en el sòls fertilitzats per l'arena volcànica; en el turisme, atret pel clima subtropical sense estacions fredes i els paisatges dels volcans; el port de la capital, l'únic illenc, i l'aeroport de Mazo. La producció de les plataneres de La Palma en 2019 fou de 140.000 tones (la tercera part del total canari), i més de la meitat es recull en la zona sur afectada per l'erupció de 2021, el que agrava els efectes econòmics d'aquesta. 

Annexe: una explicació de la formació volcànica de l'illa de La Palma.  

            El Roto. "El País" (1-X-2021). [https://elpais.com/opinion/2021-10-01/el-roto.html]

Formación de La Palma. RTVC (7-X-2021). 2:25. [https://www.youtube.com/watch?v=BtFl8UIWu0s] *Segueix una transcripció, amb lleus modificacions, del vídeo:

L'illa de la Palma té dos dominis volcànics: al nord, de forma arrodonida, el domini Taburiente. I cap al sud, fins Fuencaliente, el domini Dorsal. Però ¿com hem arribat a aquesta impressionant estructura insular? Doncs amb magma que surt des de les profunditats de la mar.

Fa tres milions la lava arriba a la superfície i sorgeix l'edifici volcànic. L'erosió ho desmantella gairebé del tot però ja tenim la primera terra de la Palma pel nord.

Al pleistocè, fa gairebé dos milions d'anys, comença a formar-se el primer volcà subaeri: el volcà de Garafía. que s'ha quedat ocult per les fases volcàniques posteriors però va poder aconseguir els 2.000 metres d'altura. Va créixer tan ràpid, que va acabar desplomant pel sud i, de nou més volcans el van emplenar.

En aquesta zona, on ara s'estenen els municipis de Barlovento o San Andrés i Sauces, comença a formar-se un segon volcà: l'edifici volcànic Taburiente Superior. Fa 800.000 anys, aquest volcà també acaba col·lapsant per la gravetat i l'erosió i es forma la primitiva Caldera de Taburiente.

Posteriorment, se succeeixen erupcions volcàniques explosives amb altres de lava molt fluida i totes van cobrint Taburiente fins a formar un gran edifici volcànic de 25 km de diàmetre i 3.000 metres d'altura. 

La Dorsal és la que comença a guanyar en activitat i es desenvolupa cap al sud. Fa 560 mil anys, es produeix un gran esdeveniment geològic: el flanc occidental de la dorsal Cumbre Vieja col·lapsa i es forma el Valle de Aridane. El volum de material mobilitzat és de més de 180 kilòmetres cúbics i està en el fons de la mar, cobrint el talús de l'illa.

Fa 400.000 anys, l'activitat volcànica s'atura al nord i l'erosió modela la Caldera de Taburiente com la conèixer-nos avui. Cap al sud una nova fissura eruptiva. L'illa comença a tenir forma de cor. Una gran estructura a dues aigües que constitueix l'actual Cumbre Vieja. On s'han produït els volcans de la història recent de l'illa, com els de les erupcions del San Juan (1949), Teneguía (1971) o el mateix Cumbre Vieja o Cabeza de Vaca (2021).

Avui en dia tot el Domini Taburiente està totalment inactiu. El domini dorsal de sud, segueix latent.

Activitats recomanades.

El alumnes poden realitzar algunes o totes les activitats següents, en arxius digitals individuals, encara que podran ajudar-se en equips de treball per resoldre els problemes.

Un dosier dosier inidividual d'estructura similar a aquest, amb un resum de l'erupció de 2021 que expliqui les seves causes i conseqüències, i l'evolució del fenòmen, amb annexes sobre les illes Canàries. l'illa de la Palma i el vulcanisme i un glossari.  

El glossari recollirà en ordre alfabètic els principals termes del vulcanisme com: cambra magmàtica, colada, columna eruptiva, con, cràter, erupció, flux piroclàstic, fumarola, lapilli, lava, magma, tub volcànic, volcà, xemeneia..,Al final del dosier faran una relació de fonts, amb els enllaços a textes de mitjans de comunicació, fotos i vídeos sobre l'erupció de La Palma per treballar la competència de recerca digital.

Els alumnes resumiran i recollir enllaços a notícies falses o 'fake news', com l'amenaça d'un gran tsunami provocat pel col·lapse de la zona volcànica de La Palma que podria arrassar àdhuc Nova York. Així valoraran la importància d'informar-se correctament i distingir els fets científics dels rumors.

Els alumnes realitzaran en equip una il·lustració de la seva feina en una cartulina, per a una exposició penjada als murs de l'aula.

Una proposta adient és realitzar una maqueta d'una erupció volcànica en el laboratori.

FONTS.

Internet.

[https://ca.wikipedia.org/wiki/Illes_Canàries]

[https://ca.wikipedia.org/wiki/La_Palma]

[https://es.wikipedia.org/wiki/La_Palma]

[https://www.ccma.cat/324/volca-cumbre-vieja/tema/cumbrevieja/] Enllaç a les notícies i documents de TV3 i altres mitjans oficials catalans sobre el volcà Cabeza de Vaca / Cumbre Vieja.

[https://es.wikipedia.org/wiki/Erupción_volcánica_de_La_Palma_de_2021]

[https://elpais.com/noticias/erupcion-volcanica-la-palma-2021/#?rel=arch]

[https://elpais.com/ciencia/2021-09-24/el-antes-y-el-despues-de-la-catastrofica-erupcion-del-volcan-de-la-palma.html]

[https://elpais.com/ciencia/2021-10-01/un-punto-caliente-bajo-las-canarias-alimenta-el-volcan-de-la-palma-y-creara-nuevas-islas.html] Magnífic artícle divulgatiu, amb gráfics i animacions virtuals.

[https://iessonferrerdgh1e07.blogspot.com/2018/06/dosier-el-vesubio-pompeya-y-herculano.html]

Documentals / Vídeos.

Erupción de La Palma: así son las imprevisibles islas-volcán que surcan los océanos. “El Confidencial” (21-IX-2021). 4:50. [https://www.youtube.com/watch?v=IztNXmZpYOk]

El volcán de La Palma: aumenta la explosividad... RTVE (24-IX-2021). 2:39. [https://www.youtube.com/watch?v=1x35NUObDg0] En aquesta etapa el volcà se classificava al tipus estrombolià.

Aumenta la actividad volcánica en La Palma. Euronews (25-IX-2021). 1:24. [https://www.youtube.com/watch?v=StSPdxCDbLA]

Así es la nueva ‘Isla baja’ que ha formado la lava en Tazacorte. RTVE (30-IX-2021). 3:50. [https://www.youtube.com/watch?v=2X6JZqnG-wo]

El volcà de Cumbre Vieja cobreix de cendra La Palma - Tot es mou. TV3 (30-IX-2021). 2:55. [https://www.youtube.com/watch?v=jEAeoSO8_PY]

Especial Volcans. Infok (7-X-2021). 23:15. [https://www.ccma.cat/tv3/super3/infok/infok-07102021/video/6122959/]

Reportatges.

Millás, Juan José (texto); Rajotte, James (fotos). La Palma: el negro rastro del volcán. “El País” Semanal 2.369 (20-II-2022).

Notícies. Ordre cronològic.

Salas, Javier; Vega, Guillermo. Canarias vuelve a temblar por una posible erupción volcánica. “El País” (16-IX-2021). Milers de sismes al sur de l'illa de La Palma avisen de que s'acosta una erupció.

Salas, J.; Vega, G. El volcán de La Palma deja miles de evacuados en cinco municipios. “El País” (20-IX-2021).

Salas, J.; Vega, G. La lava avanza hacia el mar. “El País” (21-IX-2021).

Jiménez, Antonio. Una hora para decidir qué es lo indispensable. “El País” (22-IX-2021).

Vega, G.; Limón, R. La lava amenaza a otro medio millar de viviendas. “El País” (22-IX-2021).

Vega, G. La angustia crece en La Palma con el avance inexorable de la lava. “El País” (23-IX-2021). 

Marcos, José. El Gobierno prepara un plan para cubrir los daños de la catástrofe. “El País” (23-IX-2021).

Limón, R.; et al. La lava lenta hace más daño. “El País” (23-IX-2021).

Jiménez, A. La última cosecha de las tierras condenadas. “El País” (23-IX-2021).

Salas, Javier. ‘Todo cuadraba’. “El País” (23-IX-2021). Un equip d'experts espanyols i internacionals predeí en gener l'erupció de La Palma.

Jiménez, A. Relato de la devastación en primera persona. “El País” (24-IX-2021). 

Cantero, Marta. Se busca casa en La Palma, no importa cómo esté. “El País” (24-IX-2021).

Vega, G. Erupción de turismo volcánico. “El País” (24-IX-2021). 

Vega, G.; et al. El volcán de La Palma cobra fuerza y obliga a más evacuaciones. “El País” (25-IX-2021). 

Vega, G.; Salas, J. El volcán acrecienta su ímpetu. “El País” (25-IX-2021).

Vega, G. La solidaridad de los vecinos se adelanta a la ayuda oficial. “El País” (25-IX-2021). 

Salas, J. Stavros Meletlidis / Investigador del Instituto Geográfico Nacional. ‘He tenido que dejar de recoger muestras para atender a la gente’. “El País” (26-IX-2021). 

Vega, G.; Salas, J. La presión acumulada revienta parte del cono principal del volcán. “El País” (26-IX-2021).

Salas, J. La erupción altera la conducta de los animales. “El País” (26-IX-2021). 

Jiménez, A. El día después de la hecatombe. “El País” (26-IX-2021). 

Jiménez, A.; Vega, G. Vivir bajo una lluvia de ceniza. “El País” (27-IX-2021). 

Vega, G. La lava vuelve a avanzar hacia el mar y amenaza una vía principal. “El País” (27-IX-2021).

Vega, G. Las vidas marcadas por la tragedia de La Palma. “El País” (27-IX-2021). Entrevistes a set protagonistes.

Salas, J. Las respuestas se buscan a fondo. “El País” (29-IX-2021). 

Jiménez, A. Un recogedor de plátanos, símbolo de la resistencia ante el volcán. “El País” (29-IX-2021).

Vega, G. La lava agranda la isla entre 5 y 10 hectáreas al entrar en el mar. “El País” (30-IX-2021). El Gobierno aprueba las primeras ayudas económicas.

Vega, G. La colada amenaza la pesca en el caladero de Tazacorelos. “El País” (30-IX-2021).

Salas, J. Continúa el riesgo de que el flujo tome otras rutas. “El País” (30-IX-2021).

Limón, R. Gases parecidos al aguafuerte. “El País” (30-IX-2021). 

Redacció. La destrucció a La Palma augmenta amb dues noves boques de lava. “Ara” (1-X-2021). [https://www.ara.cat/societat/destruccio-palma-augmenta-dues-noves-colades-tercera-boca-volcanica_1_4135395.html] Els tretze dies d'erupció volcànica expulsen 80 milions cúbics de magma i fan guanyar al mar gairebé mig quilòmetre al delta marítim.

Vega, G. La lluvia de ceniza se intensifica. “El País” (1-X-2021).

Vega, G. Puertas cerradas también a la esperanza. “El País” (1-X-2021). 

Brunet, J. M. Confinamientos sin estado de excepción. “El País” (1-X-2021). 

Ordaz, P. El chiringuito de los lamentos compartidos. “El País” (2-X-2021). 

Vega, G. El volcán origina una tercera boca y dos nuevas coladas de lava. “El País” (2-X-2021).

Vega, G. Dos sectores clave de la isla tiemblan tras la erupción. “El País” (2-X-2021). 

Vega, G. La calidad del aire da un respiro a los vecinos de La Palma. “El País” (3-X-2021).

Vega, G. Horas de cola para volver un rato a casa. “El País” (3-X-2021).

Vega, G. Sánchez anuncia un plan de ayudas para La Palma de 206 millones. “El País” (4-X-2021).

Ordaz, P. La colada invisible del dolor. “El País” (4-X-2021). 

Vega, G. La lava cubre ya 413 hectáreas tras la rotura de una pared del cono. “El País” (5-X-2021).

Vega, G. Los científicos creen que hay ‘días de lava por delante’. “El País” (6-X-2021).

Ordaz, P. Hombre que mira el volcán con sus hijas. “El País” (7-X-2021). 

Ansede, M.; Ruiz, S. En la boca del infierno. “El País” (8-X-2021). 

Vega, G. La lava y la ceniza asfixian al plátano palmero. “El País” (8-X-2021).

Ansede, M.; Ruiz, S. En la boca del infierno. “El País” (8-X-2021). 

Vega, G. La lava y la ceniza asfixian al plátano palmero. “El País” (8-X-2021).

Vega, G. La nueva lengua de lava acelera la destrucción de cultivos. “El País” (9-X-2021).

Ordaz, P. ‘Conocemos el precio de vivir en el paraíso’. “El País” (10-X-2021). 

Vega, G. Varios derrumbes en la cara norte del volcán aceleran el flujo de las coladas. “El País” (10-X-2021).

Ordaz, P. Muerte en directo de una platanera. “El País” (11-X-2021).

Vega, G. La nueva colada destruye las últimas edificaciones de Todoque. “El País” (11-X-2021).

Vega, G. El avance de la lava en La Palma obliga a confinar a 3.000 personas. “El País” (12-X-2021).

Vega, G. El volcán amenaza también a la cabra palmera (y a su queso). “El País” (12-X-2021). [https://elpais.com/sociedad/2021-10-12/el-volcan-amenaza-tambien-a-la-cabra-palmera-y-a-su-queso.html] 

Vega, G. La proximidad de la lava obliga a evacuar a otras 800 personas. “El País” (13-X-2021).

Vega, G. Ladrones en su propia casa. “El País” (13-X-2021). 

Ansede, M.; Ruiz, S. El patriarca de los vulcanólogos se reencuentra con su leviatán. “El País” (14-X-2021). 

Vega, G. Sánchez en La Palma: ‘Lo más urgente es realojar a las personas’. “El País” (14-X-2021).

Vega, G. La vida al borde de la zona de exclusión. “El País” (14-X-2021).

Vega, G. La colada de lava se desborda en el cono principal del volcán. “El País” (15-X-2021).

Ansede, M. La ceniza causada por la erupción ciega el mayor telescopio del mundo. “El País” (16-X-2021).

Vega, G. El volcán emite mucha más lava y acecha otras localidades de La Palma. “El País” (16-X-2021). 

Vega, G. Retransmisión por WhatsApp de la erupción. “El País” (17-X-2021). 

Vega, G. Otra lengua de lava se acerca al mar y mantiene el acecho al barrio de La Laguna. “El País” (18-X-2021).

Torres, Ana. Más de 4.000 estudiantes vuelven a clase en La Palma 30 días después. “El País” (19-X-2021).

Vega, G. El volcán entra en un periodo ‘de estabilidad y lentitud’. “El País” (19-X-2021).

Vega, G. La lava amenaza 1.200 casas más en La Laguna. “El País” (20-X-2021).

Torres, A. Una escuela montada en seis días. “El País” (21-X-2021). 

Vega, G. La lava del volcán entra en el núcleo de La Laguna. “El País” (21-X-2021).

Torres, A.; Vega, G. Las autoridades evacúan cuatro barrios de Tazacorte y Los Llanos. “El País” (22-X-2021). 

Vega, G. La colada de La Laguna se frena, pero sigue creciendo. “El País” (23-X-2021).

Vega, G. Parte del cono principal sufre un derrumbe en La Palma. “El País” (24-X-2021).

Domínguez, Nuño. Cómo se apaga un volcán. “El País” (24-X-2021). La comparació del volcà canari Cabeza de Vaca i l'islandès Fagradalsjali.

Vega, G. El volcán abre su sexta boca de lava en activo. “El País” (26-X-2021).

Vega, G. Las emisiones de azufre indican que la erupción está lejos de amainar. “El País” (27-X-2021).

Vega, G.; Torres, A. Cartel de completo en La Palma. “El País” (27-X-2021).

Torres, A. La dolorosa lista de quienes buscan un techo. “El País” (28-X-2021). 

Vega, G. Desolación envuelta en ceniza. “El País” (30-X-2021). 

Vega, G. La colada suroeste avanza 900 metros en 24 horas y amenaza nuevos territorios. “El País” (30-X-2021).

Torres, A. La espera se hace dura incluso en un hotel. “El País” (30-X-2021).

Sánchez Hidalgo, Emilio. Quince minutos para elegir un trozo de una vida. “El País” (31-X-2021). 

Sánchez Hidalgo, Emilio. El volcán de La Palma bate su récord de emisión de ceniza. “El País” (1-XI-2021).

Sánchez Hidalgo, E. El turismo volcánico desborda la isla. “El País” (1-XI-2021).

Sánchez Hidalgo, E. Los vecinos de Los Llanos luchan contra toneladas de polvo volcánico. “El País” (2-XI-2021).

Vega, G. La vida entre temblores, cenizas y gases. “El País” (4-XI-2021).

Vega, G. La emisión de lava sube y la de dióxido de azufre baja. “El País” (4-XI-2021).

Sánchez Hidalgo, E. Profesiones brotadas a golpe de erupciones. “El País” (5-XI-2021). 

Salas, J.; Zafra, M. En las entrañas del volcán de La Palma. “El País” (6-XI-2021). 

Sánchez Hidalgo, E.; Vega, G. El centro de salud que cura las heridas del volcán. “El País” (8-XI-2021). 

Sánchez Hidalgo, E. La Palma vacía no tiembla con el volcán. “El País” (9-XI-2021). 

Vega, G. El volcán de La Palma vuelve a entrar en una fase “más estable”. “El País” (10-XI-2021).

Vega, G. Otra colada llega a la costa y borra la playa de Los Guirres. “El País” (11-XI-2021).

Sánchez Hidalgo, E. El atajo es ahora el camino más largo. “El País” (12-XI-2021). 

Sánchez Hidalgo, E. La lava amenaza en el dintel. “El País” (15-XI-2021).

Sánchez Hidalgo, E. “No quiero, pero me voy de La Palma”. “El País” (16-XI-2021).

Vega, G. El volcán de La Palma obliga a cancelar clases y vuelos. “El País” (17-XI-2021).

Sánchez Hidalgo, E. El barco de los delfines mira ahora el volcán. “El País” (18-XI-2021).

Sánchez Hidalgo, E. La vida vecinal que enterró el volcán. “El País” (19-XI-2021).

Sánchez Hidalgo, E. Donde cabían tres conviven ocho. “El País” (19-XI-2021).

Vega, G. Un desbordamiento en el volcán reactiva tres frentes. “El País” (20-XI-2021).

Vega, G. El cierre del aeropuerto de La Palma paraliza a miles de turistas. “El País” (21-XI-2021).

Vega, G. El volcán de La Palma abre nuevos focos. “El País” (29-XI-2021).

Sánchez Hidalgo, E. Del trabajo “más duro” a uno “para desmayarse”. “El País” (29-XI-2021). 

Vega, G. El volcán de La Palma reduce la emisión de lava pero vuelve a amenazar a La Laguna. “El País” (30-XI-2021).

Salas, J. Lo que enseña la erupción de Cumbre Vieja. “El País” (3-XII-2021). 

Sánchez Hidalgo, E. El reino del pino canario resiste frente al volcán. “El País” (7-XII-2021). 

Vega, G. Los gases expulsados por el volcán de La Palma obligan a confinar a 33.000 personas. “El País” (14-XII-2021). 

Salas, J. Se detiene la actividad del Cumbre Vieja. “El País” (15-XII-2021).

Rodríguez, J.; Vega, G. Empieza la cuenta atrás para que se apague el volcán de La Palma. “El País” (16-XII-2021). 

Vega, G. “El posvolcán va a ser más duro que el volcán”. “El País” (17-XII-2021). 

Vega, G. El enemigo invisible de La Palma tras la lava y ls cenizas. “El País” (20-XII-2021). 

Vega, G. Las autoridades dan por terminada la erupción del volcán de La Palma. “El País” (26-XII-2021).

Vega, G. Los palmeros respiran tras los 85 días “más trágicos de su historia”. “El País” (26-XII-2021).

Vega, G. La factura de la destrucción del volcán de La Palma. “El País” (28-XII-2021). 

Sánchez Hidalgo, E. El triste retorno de los evacuados por el volcán. “El País” (4-I-2022).

Anàlisi i opinió. Ordre alfabètic.

Criado, M. Á. Las palabras que arroja el volcán. “El País” (21-IX-2021). Un breviari de termes de vulcanologia.

Criado, M. Á. Primero, destrucción; después, tierra fértil. “El País” (25-IX-2021).

Domínguez, Nuño. Un punto caliente que creará nuevas islas. “El País” (3-X-2021). [https://elpais.com/ciencia/2021-10-01/un-punto-caliente-bajo-las-canarias-alimenta-el-volcan-de-la-palma-y-creara-nuevas-islas.html] La millor explicació sobre la història volcànica de les Canàries.

Editorial. Cuando se apague el volcán. “El País” (25-IX-2021). Demana que els Governs autonòmic i espanyol acordin mesures per ajudar a les víctimes.

Editorial. Después del volcán. “El País” (29-XII-2021). Urgeix aplicar mesures adients per ajudar als afectats.

Limón, Raúl. Siete peligros tras la erupción. “El País” (21-IX-2021). 

Salas, J. Carmen López / Directora del Observatorio Geofísico del Instituto Geográfico Nacional. ‘Hay intensidad y magma para aguantar semanas’. “El País” (21-IX-2021).

López, Elsa. El odio de Vulcano. “El País” (27-IX-2021). La antropòloga recorda les erupcions anteriors de 1949 i 1971 i valora els terribles danys actuals.

Salas, Javier. Por qué en esta isla y por qué ahora. “El País” (20-IX-2021).