Concepte. Absis.

ABSIS. Castellà: ábside.

L’absis és una part d’una església o temple. Apareix com una construcció adossada a la nau o les naus en la capçalera. Pot considerar-se des del punt de vista interior i de l’exterior.

A vegades, pot haver més d’un absis i de l’absis poden sobresortir les absidioles, petites  capelles, en forma d’un o més absis secundaris i de dimensions més reduïdes.

En l’absis normalment es situa el presbiteri amb l'altar, i té forma semicircular, però també pot haver quadrangulars (absis carrats) i poligonals. Les cobertes de l’absis poden ser planes o, la majoria, de volta (sovint de quart d'esfera).

L’origen de l’absis es remotíssim. El primer conegut està en el nivell XVI d’un temple d’Eridú, en Sumèria (5.000-2038 aC), del qual es coneixen fins a 17 nivells. Aquest absis (en negre; el del nivel XV, posterior, en blau) també inclou un altar.

El terme absis prové del llatí absis o apsis, que descrivia una estança amb un extrem en forma de cubícul semicircular cobert amb cúpula. También rebia el nom de alcoba (una veu persa que va passar a l’àrab), amb el significat de cúpula.

Els temples de l’antiga Roma sovint tenien al fons de la cel·la un nínxol, ja llavors nomenat absis, on es situava l’estatua del déu principal del temple, com es pot veure en l’absis del temple de Roma i Venus, promogut per l’emperador Adrià en el segle II dC.

Temple de Roma i Venus. Roma.

Continuant aquesta tradició, les basíliques romanes, de funció civil, tenien al fons de l’interior un rectangle en forma d’absis, on se seien els magistrats i jutges, i en el palau lel mateix edifici reservava aquest espai per a l’emperador o la seva efigie, com fou el cas de la Basílica de Majenci i Constantí (c. 315 dC), que albergava el retrat monumental de Constantí,

Basílica de Majenci i Constantí (c. 315 dC). Roma.

L’època fonamental per a l’evolució de l’absis fou durant el Romànic (segles XI i XII) i el Gòtic (segles XII-XV), quan s’experimentaren la majoria de les solucions avui conegudes.

Absis exterior en la capçalera d’una església, amb absidioles als costats, adossades al transsepte. San Martín de Frómista, Palencia.

Absis exterior en la capçalera d’una església. Santa Maria de Ripoll, Lleida.

Absis interior d’una catedral, situat darrera de l’altar i envoltat per una girola.

Fonts:

Wikipedia.

Vikipèdia.

Diccionario de Arte, de Biblioteca de Consulta Larousse.

Històries d’art de Vicens Vives, SM, Santillana, Anaya...