Conceptes de Geografia: Economia.
Economia submergida: Conjunt d’activitats econòmiques no contemplades a les estadístiques oficials donada la seva il·legalitat. Permet la subsistència marginal d’un sector més o manco ampli de la població, encara que sense oferir contrapartides socials reconegudes legalment pels treballadors. Exemple: els tallers de confecció tèxtil amb mà d’obra d’origen oriental.
Població activa: Conjunt de persones d’ambdós sexes que estan en edat de treballat (entre els 16 i els 65 anys) i que tenen un lloc de treball o el cerquen. Inclou els assalariats, els treballadors independents i els que treballen a empreses familiars. Exemple: El 2009 la població activa a Espanya era de 22,8 milions de persones.
Població ocupada: Conjunt de persones d’ambdós sexes que estan en edat de treballar (entre 16 1 65 anys) i que tenen un lloc de feina. Exemple: el 2008 la població ocupada a Espanya se situa en un 60%.
Privatització: Reversió al sector privat de empreses que són de propietat estatal. Exemple: venda de participacions en 43 empreses públiques per 25.800 milions d’euros (4,3 bilions de pessetes) entre 1996 i 1998. Exemples són les privatitzacions d'Endesa o Repsol.
Sector primari: Sector de la producció que obté les seves matèries directament del medi natural. Comprèn l’agricultura, la ramaderia, l’explotació forestal i la pesca, així com la caça i recol·lecció. Se puntualitza que no inclou la mineria, malgrat certes definicions confuses. Exemple: la participació del sector primari al PIB espanyol suposà el 2011 un 2%.
Sector privat: Part del sistema econòmic que no està directament participada, ja sigui totalment o parcialment, per l’administració pública. Exemples: Telefònica d’Espanya, Mercadona, Carrefour...
Sector públic: Part del sistema econòmic que depèn total o parcialment d’un ens públic. Formen part del patrimoni nacional i els seus beneficis o pèrdues reverteixen al conjunt de la societat. Exemple: RTVE o Renfe.
Sector secundari: Sector de l’economia d’un país que es caracteritza per les activitats industrials que transformen les matèries primeres o productes no elaborats en productes elaborats. Dins aquest sector s’inclouen, les activitats extractives, les industrials i la construcció. Exemple: el sector secundari va suposar el 2011 un 26% del PIB espanyol.
Sector terciari: Sector de l’economia d’un país que agrupa totes aquelles activitats conegudes com a serveis, que no produeixen béns materials de forma directa, sinó que són béns no transformats que satisfan una necessitat de la població, com el comerç, transport, sanitat, educació, turisme, finances… Exemple: el sector terciari suposà el 2011 un 62% del PIB espanyol.
Taxa d’atur: Indicador que relaciona la població activa no ocupada amb la població activa total i que s’expressa en tant per cent. Exemple: la taxa d’atur a Espanya el gener de 2020 era el 19,6%.
Taxa d’ocupació: Indicador que relaciona la població activa ocupada amb la població total que compta en l'edat per treballar (en Espanya entre 16 i 64 anys, une edat que canviarà), sense distingir si volen treballar o no. S’expressa en tant per cent. Exemple: la taxa d’ocupació a Espanya el 2008 era del 59,8%.
Treball a temps parcial: Activitat que's desenvolupa un cert número d’hores al dia, a la setmana, al mes o a l’any, inferior al considerat com habitual. Pot concertar-se per un temps indefinit o per una duració determinada. Exemple: un repartidor de propaganda els caps de setmana, una mare que només treballa mitja jornada en una tenda…
Creixement sostenible: És el creixement de la riquesa que pretén garantir la continuïtat del desenvolupament econòmic i social, que sigui respectuós amb el medi ambient i no posi en perill d’esgotament els recursos naturals indispensables per a l’activitat humana. Exemple: la promoció de les energies alternatives.
Recurs renovable: És un bé econòmic que es renova de manera natural, és a dir, que una vegada utilitzat en un lloc determinat i en un moment donat es susceptible de ser utilitzat en aquest mateix lloc en un període relativament curt de temps, com a màxim 30 anys. Exemple: els boscos, la llum solar...
Recurs no renovable: És aquell bé que no està subjecte a una reposició natural i que per tant la seva explotació produeix una disminució irreversible. Exemple: el petroli.
Producte Interior Brut (PIB): ç
Suma del valor de tots els béns i serveis finals produïts per un espai (país, comunitat autònoma o província) en un any. D’això hom ha de deduir el valor dels serveis i béns generats fora de l’espai, encara que sigui amb capital nacional, i sumar els corresponents als efectuats per empreses estrangeres a l’interior de l’espai. També inclou les inversions amb la finalitat de canviar els mitjans de transport. Exemple: el creixement dels serveis a partir de la dècada de 1960 ha suposat la “terciarització” de l’economia espanyola en la que el sector serveis aporta més del 60%. L’economia espanyola registrà uns decreixements del 3,1% interanual el 2009 i del 0,1% el 2010, i un creixement de 0’7% el 2011.
Fins als anys1980 es preferia l’ús del Producte Nacional Brut (PNB), un altre mesurament gairebé idèntic al PIB però que incorpora els béns i serveis produïts per factors propis a l’exterior. La variació d’aquesta magnitud macroeconómica sol utilitzar-se per mesurar el creixement econòmic.
Renda per càpita:
Indicador econòmic que s’obté dividint la renda nacional entre el nombre d’habitants d’un país. Exemple: La CCAA de les Illes Balears fou entre el 1985-91 la primera segons la seva renda per càpita.
Sovint s’utilitza per comparar el grau de desenvolupament entre països, encara que, més aviat, és una simple comparació de la capacitat productiva per individu. Tanmateix, com a mitjana aritmètica, no és un mesurament adequat del benestar, de la distribució de la riquesa, ni de l’accés aquesta o al capital.
Residus urbans: Conjunt de deixalles de distinta fracció (matèria orgànica, paper, cartró, vidre, plàstic, metall, tèxtil, runes, etc.) que genera una zona urbana. Exemple: L’abocador de Son Reus (Palma).
Balança de pagaments: Registre sistemàtic del valor de les transaccions econòmiques durant un període determinat entre els residents d’un país i els de la resta del món. Segons el Fons Monetari Internacional (1993) es composa de cinc balances parcials: mercaderies, serveis, rendes, transferències i capitals. Exemple: la balança de pagaments de l’any 2011 a Espanya va tenir un saldo negatiu de 39.777 milions d’euros.
Balança comercial:
La Balança Comercial mesura la relació existent entre les mercaderies comprades a l’exterior (importacions) i les que es venen fora (exportacions). Si el valor de les importacions és superior al de les exportacions serà deficitària, en cas contrari tindrà superàvit. Forma part de la balança de pagaments. Exemple: a Espanya l’any 2011 el dèficit comercial fou de 46.300 milions d’euros.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada