COMENTARI: LA LLOTJA DE PALMA DE MALLORCA.
L’obra.
La façana de llevant.
La Llotja (sovint es diu Llonja) dels Mercaders de Palma és un dels principals edificis del gòtic civil de Balears, amb el proper Palau de l’Almudaina, i un dels millors d'Europa, per la seva clàssica proporció i decoració escultórica molt naturalista.
Fou construïda per al Col·legi de la Mercaderia, per l’arquitecte i escultor Guillem Sagrera entre 1426 i 1447, i quan aquest marxà a Nàpols fou acabada per Guillem Vilasclar.
Anàlisi formal.
Secció de la Llotja. De Die Balearem, de l’Arxiduc Lluís Salvador.
L’edifici té una planta rectangular, molt proporcionada, amb quatre trasts (tramos) de llarg i tres d'ample, tots amb coberta ojival.
Plànol, en el que destaquen al centre les seis columnas, i als murs les dues portes a esquerra (llevant) i dreta (ponent), els grans finestrals i les escales dins les torres de migjorn (el Sud, mirant a la mar, aquí adalt), i els petits finestrals de tramuntana (el Nord, aquí davall).
Té quatre torres octogonals als cantons, que havien de tenir pinacles amb penells, i deu torretes (respaldes o bestorres) entre aquestes, dues a cadascuna de les façanes anterior i posterior, i tres a cadascuna de les laterals, alineades amb les fileres de columnes interiors, de les quals fan de subtils contraforts. De cada torreta surt una gran gàrgola, també de Guillem Sagrera, amb formes de lleons i dracs. A més, les torres tenen sageteres per a il·luminar els replans de les escales de l'interior. A la cara exterior de cadascuna de les torres hi ha un dosel amb mènsula de l'estil borgonyó de Jean de Valenciénnes (deixeble de Claus Sluter), que sosté una escultura amb la imatge del sant que dóna nom a l'església més propera: Santa Caterina d'Alexandria, per la capella de l'hospital i orfenat a qui estava dedicada; Sant Joan, per Sant Joan de Malta, amb una imatge esculpida seguint l'estil del borgonyó Sluter; Sant Nicolau de Bari (avui desaparegut), per la capella de Sant Nicolau de Portopí; Santa Clara, pel monestir del d'aquesta santa al barri de Sa Calatrava.
La façana de migjorn formava part de la muralla marítima de la ciutat, i es reflectia dins la mar, de la qual es troba separada avui dia (pel carrer dit de Guillem Sagrera, en honor a l’artista). Al mig de la façana de migjorn s'obren dos grans finestrals.
Part central de la façana de llevant o principal, amb l’Àngel de la Mercaderia en el timpà. L’arrabà està emmarcat per les dues bestorres. El texte superior (‘Catedral’) és una errada dels editors de la postal.
A la façana de llevant, que avui en dia dóna a la plaça de la Llotja, hi ha el portal major dividit en dos per un mainell, com al portal del Mirador (en el que participà Guillem Sagrera) i al de l'Almoina (del seu fill Francesc Sagrera) de la Seu de Mallorca, així com a Sant Nicolau de Palma i al convent de Sant Domingo (enderrocat al segle XIX). En el timpà hi ha una gran escultura de l'Àngel Custodi de la Mercaderia (avui susbtituïda per una còpia), amb capa i una filactèria amb la llegenda ‘Defenedors de la Mercaderia’, en el mateix estil de l'ángel de la processó de l'Àngel Custodi de la ciutat de València.
A la façana de ponent hi ha un portal més petit, al timpà del qual hi ha una escultura de la Mare de Déu amb el Bon Jesús, d'estil borgonyó (com al Portal del Mirador de la Seu).
A la façana de tramuntana hi ha dos grans portals bessons, de menys qualitat, obra de Guillem Vilasclar o d'un dels descendents de Guillem Sagrera (el seu fill Francesc?). Entre aquests dos portals i entre els dos finestrals de la banda de la mar manca l’escultura d'un àngel.
Vista de la part superior de la façana principal. Es veu a l’esquerra la torre del cantó de llevant amb migjorn, i a la dreta una bestorra.
El coronament, de baix a dalt, és format per un mensulat, uns finestratges calats i un emmerletat, interromputs per les bestorres. Això dóna a l’edifici un aspecto de fortificació, que encaixa amb la situació llavors de l’edifici en primera línia de les murades, tocant la mar.
La volta.
L'interior de la Llotja és format per tres naus de la mateixa alçada.
Les naus estan separades per sis columnes hel·licoïdals primes sense basa ni capitell, que suporten amb elegància el sostre i permeten una ampla visió i llum de l’interior. Aquest tipus de columnes fou el mateix de la llotja de València, l'església de Sant Jaume de Villena i la base de la torre de San Giorgio del Castel Nuovo de Nàpols, també obra de Guillem Sagrera.
No hi ha culs de llantia als murs, per rebre els nervis de les voltes, sinó que aquests surten del pla del mur, com també fa Sagrera a la sala capitular de la Seu de Mallorca i a la gran sala del Barons del Castel Nuovo de Nàpols.
Les claus de volta ostenten escuts caironats amb els Quatre Pals reials als trasts de la nau central i l'escut de la ciutat de Mallorca als trasts laterals, tots amb la policromia i l'or original.
A cada banda del portal major (a llevant) i del de la façana contrària (a ponent) hi ha dos finestrals amb volta de creueria i un pedrís a cada banda, com el que volta el mur interior de tota la sala.
A cada racó en xamfrà hi ha una porta petita amb un arc conopial, decorat amb la imatge dels evangelistes Lluc i Mateu sobre les portes de la banda de migjorn, que donen a escales de caragol per pujar a la terrada, coberta amb teulada.
Significat.
L’edifici és un magnífic exemple del gòtic civil perquè compleix amb totes les millors característiques: màxima llum, proporció dels trasts, equilibri entre horitzontalitat i elevació, utilització de la volta ogival i els arcs apuntats, plantes rectangulars, amb elements com pilars i torres de planta octogonal.
Guillem Sagrera (Palma, c. 1380-Napòls, 1456), autor principal de l’edifici i de les seves escultures, és un dels millors representants, si més no, de l’arquitectura i escultura gòtiques del segle XV a la Corona d’Aragó i un dels artistes preferits pel rei Alfons V.
El Col·legi de la Mercaderia que financià les obres era el gremi dels mercaders de Ciutat i aquest edifici mostra el gran poder econòmic que tenia al segle XV, fins i tot en mig d’una greu crisi económica del comerç mediterrani i de les rendes a Mallorca.
La seva funció era servir de lloc de trobada dels mercaders, negociació i arxiu dels seus tractes. Amb el temps assolí altres funcions, com sala d’actes culturals, socials i fins i tot museu, activitat que ha recuperat avui, doncs és un centre d’exposicions temporals.
Fonts.
Climent Guimerá, Federico (coord.). La Lonja de Palma. Textes de Catalina Cantarellas Camps (I. Fortuna crítica e historiográfica, 1-21; VI. La Lonja de Palma. Un espacio único, 79-104; VIII. La transformación del frente marítimo (siglos XVI al XX), 127-139. I. Los planos del arquitecto Isidoro González Velázquez (1812-1813), 143-146), Magdalena Riera Frau (II. La urbanización de la ribera del mar, 23-39), Tina Sabater Rebassa (IV. El contexto del gótico civil mediterráneo, 41-55; V. Guillem Sagrera, arquitecto y escultor, 57- 77; VII. El programa escultórico, 107-125), Javier Vellés Montoya (III. 1. De las máquinas de medir, 165-180, III. 2. Proporciones de las baquetas de la portada, 183-187), Gloria Alcázar Albajal (II. Los planos del Ministerio de Fomento para la restauración de la Lonja , 149-150). Fotografies de Gabriel Ramón. Ed. Govern de les Illes Balears. Palma. 2003. 207 pp.
Gambús Saiz, Mercè. Itinerarios arquitectónicos de las Islas Baleares. Govern Balear. Palma de Mallorca. 1987. 187 pp. Llotja de Palma (94-95).
Sebastián, Santiago. Arte (147-315), en AA.VV. Baleares. Publicaciones de la Fundación Juan March / Editorial Noguer. Madrid / Barcelona. 1984. 369 pp. Llotja de Palma (206-208).
Webs.
[ca.wikipedia.org/wiki/Llotja_de_Palma] És la font de la majoria de dades i fotos.
[quaderns.balearweb.net/post/507] Excel·lents imatges i el plànol interior.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada