Dosier: El patrimoni natural i històric de Son Ferrer (Calvià).
Vista aérea de Son Ferrer, con Santa Ponça al fondo.
Carrer Ocell Paradís.
Geomorfologia.
Son Ferrer és una localitat del municipi de Calvià, en l’illa de Mallorca. Està situada en una plana als peus de la serra de Tramuntana (o serra Nord). Aquesta plana, coberta de materials argilosos i arenosos, té unes petites elevacions de rocam calcari (calisses i dolomies són dominants, i hi ha també margues i guixos), com el Puig d’en Saragossa, el Puig de Ginesta i el Puig del Rei, on acaba la petita serra de Na Burguesa que enfila Calvià i Palma.
Estructuralment, es va formar per l'orogènia (plegament) alpina, originada per l'apropament de la placa Africana (Àfrica) i de la placa Euroasiàtica (Europa) que va comprimir els materials dipositats en el solc (geosinclinal) bètic, la qual cosa explica la coincident alineació de la Tramuntana amb les serralades Bètiques. Aquest plegament es va produir en el Miocè mitjà, plegant els materials dipositats durant el Secundari i Terciari inferior, originant la serralada de Tramuntana i les altres, i també les que conformen els cims al voltant de Son Ferrer, aquests de materials calcaris dipositats a Mezozoic mitjà o Juràsic, fa 201-145 milions (M) d’anys, més probablement en el període del Lias, 170-145 M, i elevats durant el plegament alpí del Terciari inferior. Així, les zones més elevades i escarpades són els horsts i les enfonçades i reblides de sediments són els grabens, produïts per falles en el relleu anterior.
Durant el Terciari mitjà i superior, l'erosió de la serralada va omplir de sediments calcaris i argilosos els grabens de l'espai costaner on està Son Ferrer. Els moviments distensius que tingueren lloc durant el Miocè superior originaren les elevacions centrals, fa uns 20-10 M d’anys.
Durant el Quaternari es van desenvolupar esculls coral·lins (al final del Miocè) i l'erosió i sedimentació acabaren de configurar el relleu avui visible de Son Ferrer, com el de gairebé tot el Pla de Mallorca. En aquest període es varen succeir una alternança de etapes fredes i càlides que donaren lloc a una sèrie de canvis en el nivell de la mar que arribaren unes fins a un màxim de 120 metres per damunt i altres de 100 metres per davall del nivell actual, el que explica la presència de materials marins (petxines i arenisques o calcarenites algals) en llocs ara ben elevats. Durant els períodes freds es desenvoluparen sistemes dunars, amb arenites (pedra de marès i altres tipus), amb formes d’anticlinals (una corbatura convexa en forma d’A) com les que’s veuen en la banda del túmul (a uns 25 metres d’altura sobre el nivell del mar) o de l’església de Son Ferrer, o encara millor als talls de les voreres de les carreteres, com en la rotonda de l’autopista.
Clima.
Son Ferrer, com la resta del suroest de Mallorca, té un clima mediterrani litoral, amb estius calurosos i hiverns suaus. Els tres grans factors són la latitud (39º N, de clima temperat), l’altura (Son Ferrer està només entre 20 i 25 metres sobre el nivell del mar) i la influència marina (només dista un kilòmetre de la costa).
El climograma de Son Ferrer, com els de Palma Nova i Santa Ponça, és molt similar al de l'aeroport de Maó a Menorca i per tant l'escollim com referent.
La temperatura (T) mitjana al gener (mes més fred) és entre 10 i 11 graus i la T mitjana al juliol (mes més càlid) és entre 24 i 25 graus. Això dona una moderada amplitud térmica, al voltant de 14 graus. Hi ha una mitja de 2.756 hores de sol.
Les precipitacions són moderades entre la tardor i la primavera i molt petites en estiu, amb una mitja anual a Son Ferrer prop dels 380-400 mm cúbics, amb variacions entre un any i altre sobretot en els darrers vint anys en els quals se nota el canvi climàtic, amb més sequeres llargues en que la mitja supera per poc els 300 mm, i ocasionalment amb anys plujosos que s’acosten als 450 mm. De mitja plou 51 dies a l'any.
Ocasionalment les pluges són tan abundants que Son Ferrer s'inunda en la part més baixa.
Els vents dominants són el més fresc i humid de la Tramuntana (del nord), i els més calents i secs del Llebeig (sudest) i del Llevant (est). De maig a setembre hi ha un règim de brises marines que procedents del mar des del mig dia a la tarda ajuden a suavitzar les temperatures.
Sòls.
El sòl predominant a Son Ferrer es classifica com rendzina (material calcari a les zones seques) del tipus terra rossa, que en les zones més elevades que pateixen escorrentia són gairebé xeròsols (grisos i molt pobres) i en les zones baixes on arriben més sediments és roig mediterrani (el costat del camp de fútbol de Son Ferrer) o rendzina humida del tipus terra fusca, més abundant en la plana més fèrtil de Sa Porrassa.
En la superfície es veuen uns sòls d'escassos materials argilosos i arenosos, una mica per damunt d’un potent substrat bru calcari que sovint aflora, i es veuen millor aquests sòls calcaris en les zones més elevades, sovint amb margues (barreja de calisses i argiles), arenites o arenisques (com un marés d’escassa qualitat constructiva, com el que trobam prop del túmul), pedres calcàries (sovint coral·lines) arrossegades pels torrents…
El perfil de sòl fèrtil mostra un horitzó (capa o estrat) superior A de mantell molt superficial i pobre, amb una mínima banda de humus a sobre, i a més molt àcid per la caiguda de les fulles espinoses dels pins.
Recursos hídrics.
Son Ferrer està vorejada per un sistema de quatre petits eixos o vessants aluvials, tan petits que no són torrents i que duen o arrosseguen aigua només quan plou molt: un que va a l’oest a la zona humida o albufera de Santa Ponça, altre molt petit i superficial que va al suroest a El Toro, un tercer que va a l’est cap a la zona humida de Sa Porrassa i el salobrar de Magaluf, on hi ha encara restes d’una antiga albufera relicta, cada any més petita per la manca de connexió al mar provocada pels usos de xarxes de comunicació, residencials i turístics, i un quart eix que va al nordest cap al salobrar ja extint de Palma Nova.
És important assenyalar que Son Ferrer està construït en gran part sobre aquesta antiga albufera, que amb gran probabilitat fins temps antics se comunicava directament amb l’humidal de Santa Ponça per una encletxa al noroest. Això també explica la facilitat en què s'inunda quan plou molt.
Vegetació.
L'IES i les dues zones verdes, la més petita amb el poblat pretalaiòtic.
La formació vegetal dominant és la garriga, tambe anomenada aliança Oleo-Ceratonion, amb abundància d'ullastrar i arbustos mediterranis, amb una minça presència herbàcia, i formada per degradació del bosc mediterrani (pinar i alzinar) i de l’espai agrícola. La vegetació varia d’acord amb si el sòl és de rocam calcari, argilós o arenós.
Esquema de les diferències entre plantes gimnospermes i angiospermes.
Parts de les flors, en català i castellà.
Parts d'una planta, en català i castellà.
Hi ha tres estrats vegetals: bosc, matollar arbustiu i herbaci.
La zona verda al costat de l’escola pública, al nord de Son Ferrer.
Pinar en Son Ferrer, amb escassa vegetació de sotabosc, malgrat l'alta insolació, degut a l'acidificació del sòl..
Pi blanc, pi carrasco o Pinus Halepensis.
Alzina o Quercium Ilicis, amb aglans (bellota en castellà).
Ullastre u olivera borda (Olea europaea silvestris).
Garrover (Ceratonia siliqua).
Ametler (Prunus dulcis).
Morera (Morus alba).
Figuera (Ficus carica).
Savina (Juniperus phoenicea).
Al bosc domina el pinar (pi blanc o Pinus Halepensis) en les zones baixes i solejades mentre que l’alzina (Quercium Ilicis) és present només ocasionalment en la banda d’abac (protegida del sol) de les elevacions properes. L’ullastre u olivera borda és veu en els sòls més pobres. Aprop del Puig de Sa Morisca hi ha savines aïllades o en redols, que semblen restes d'un bosc que s'estenia per la part alta del puig.
La forta antropització, primer per usos agrícoles als segles XIX i XX explica la presència ocasional d’antics garrovers, ametlers, moreres i figueres, i els usos residencials del present explica la difusió d’arbres exòtics o impropis de l’espai natural, com palmeres, palmitos (Chamaerops humilis), cipresos, plàtans (Platanus hispanica) en el carrer Tudó, lledoners (Celtis australis), cinamomos (Melia azedarach), mimoses (Acacia dealbata), tipuanes (Tipuana tipu), jacarandes (Jacaranda mimosifolia), atzavares o agaves americanes (Agavaceae), ailants (Ailanthus altissima), nesprers, ficus, boixos... No hem vist polls o pollancres (Populus en les varietats alba i nigra) als carrers, però poden estar en finques tancades.
La vegetació del solar de l’església mostra la forta influència humana.
Buxus baleárica (boj).
Ilex aquifolium (acebo).
Myrtus communis (mirto). És una planta utilitzada pels antics pobladors talaiòtics en els rituals religiosos.
Ruscus aculeatus (brusco).
A l'estatge de matollar arbustiu hi ha quatre espècies protegides: Buxus baleárica (boj), Ilex aquifolium (acebo), Myrtus communis (mirto) i Ruscus aculeatus (brusco), i el més nombrós, la mata o Pistaccia lentiscus (lentisco)..
Mata o lentisco (Pistaccia lentiscus).
Ginesta borda (Ephedra fragfilis).
Ginesta borda (Ephedra fragfilis).
Són abundants la garlanda (Lavandula dentata), estepa blanca (Cistus albinus), la botja de cuques (Anthyllis cytisoides), xiprell o bruc o brezo (Erica multiflora), romaní o romero (Rosmarinus officinalis), ginesta borda (Ephedra fragfilis). Destaquen en les zones solejadres l’esparraguera (Asparagus acutifolius) i en les ombrívoles el pa porcí o pa de porc (Cyclamen balearicum), que ha servit històricament de menjar pel ramat, de manera que quan els pocs remouen el sòl, aquest perd humitat i l'alzinar associat a aquesta planta sofreix.
A l’estatge herbaci destaquen les plantes silvestres autòctones del clima mediterrani litoral. En el present es comencen a difondre pel vent i els aucells unes plantes no autòctones, provinents dels jardins propers. Una planta coneguda pels seus usos medicinals és la Digitalis minor (dedalera). Hi ha cereals asilvestrats com la civada (avena) i el blat (trigo). Abunden a l'entorn urbà les plantes trepadores sovint relacionades amr arbres i tanques de cases, com les hedres (com al mateix institut de Son Ferrer) i les buganvilies. La llista de plantes herbàcies ornamentals en els carrers i jardins és interminable, però destaquem per la seva difusió a l'exterior l'aloe (Liliaceae) en les tres varietats (arborescens, vera i saponaria), arundo donax (Poaceae), estrelles (Aster squamatus), carpobrotus (Aizoaceae), campanetes de jardí (Ipomoea indica), tabac de jardí (Nicotiana glauca Graham, una Solanaceae), figueres de moro (Opuntia maxima Miller, una Cactaceae), vinagrelles (Oxalis pes-caprae, una Oxalidaceae)...
No hem vist ricí (ricino) a Son Ferrer, però és una planta que té aquí un entorn quasi perfecte i hem d'estar alerta perque és molt invasiva.
Garlanda (Lavandula dentata).
Estepa blanca (Cistus albinus).
Botja de cuques (Anthyllis cytisoides).
Dent de lleó (diente de león).
Esparraguera.
Xiprell o brezo (Erica multiflora), un arbust de zones solejades.
Romaní o romero (Rosmarinus officinalis), de fulles i flors petites, com la resta dels arbustos mediterranis en zones seques..
Pa porcí o pa de porc (Cyclamen balearicum).
Digitalis minor o dedalera. És molt tòxica i relativament abundant a Son Ferrer.
Aizoon hispanicum.
Trifolium angustifolium.
Lamarckia aurea.
Romulea assumptionis.
Civada o avena (Avena sativa).
Blat o trigo (Triticum).
Fauna.
La fauna de la zona mostra anfibis (en les poques zones encara humides, com la tortuga mediterrània), reptils (serps), ratolins de camp, aus, caragols, formiga mediterrània, escarabats i altres múltiples insectes.
Tortuga mediterrània (Testudo hermanni).
Les serps, especialment la sep de ferradura i les culebres, s'han multiplicat a Calvià i Mallorca els últims anys.
Les gavines, atretes per l’abundància de menjar en el nucli hábitat, estan eliminant la majoria de les aus competidores.
El patrimoni històric-arqueològic.
El poblament de la zona de Son Ferrer comença en una data desconeguda, per la manca de restes arqueològiques fins a l'època pretalaiòtica, i podem establir una presència probable de població cap a mitjans del segon mil·lenni, vers 1500 aC.
La zona verda més petita, que alberga al manco un habitatge en forma de navetiforme pretalaiòtica de finals del II mil·lenni aC.
Hi ha un petit poblat pretalaiòtic en la zona verda davant de l'església, en el que's conserven les restes de pedres grans d'un habitatge en forma de navetiforme, d'uns 10 metres de longitud i murs de 1,4 metres d'ample i escàs grossor. Al voltant, les exploracions (mai s'ha excavat) varen confirmar la presència de murs inconnexos d'altres habitatges (al manco són quatre, però no podem confirmar la forma o extensió perquè el solar està reblit d'escombraries) i una relativament escassa ceràmica pretalaiòtica i d'èpoques posteriors, per lo qual és probable que hi hagués un poblat petit, sense murades doncs l'època pretalaiòtica fou pacífica, amb unes poques desenes de persones (una família extensa o clan), i que visqués de la ramaderia (cabres, ovelles, porcs i bous), l'agricultura (llegums, cereals) i sobre tot de la recol·lecció, la caça i la pesca.
El poblat pretalaiòtic més proper era el de Son Bugadelles, que vivia de l'explotació de l'albufera de Santa Ponça, i segurament hi havia uns habitatges aïllats o un nucli petit a l'altra banda de la plana de Sa Porrassa, la més fèrtil de la zona, on tenim la ben coneguda navetiforme Alemany a Magaluf i la cova de Son Massot (o Cas Notari). També és possible que hi hagués un altre nucli més al nord, relacionat amb les dues Coves de Cala Salomó (conegudes també com Cala Viñas) i la Cova des Llenyaters (junt a la carretera de Sa Porrassa a Cala Figuera), però la forta antropització actual del terreny no permet confirmar-lo.
Navetiforme Alemany, d'una forma similar a la que tindria la de Son Ferrer.
És el més probabable que el poblat ja no fos permanent en el període talaiòtic i el romà, sinó que llavonces fos un grup de construccions reutilitzades per activitats econòmiques pels habitants de la comarca, però que viurien la major part de l'any al poblat ben protegit del Puig de Sa Morisca, doncs tindrien més seguretat en la violenta època talaiòtica.
Els habitants d'aquest poblat pretaliòtic eren enterrats al conegut com túmul de Son Ferrer i a les immediates coves de Can Vairet-Son Ferrer, com veiem a continuació.
Vista de l'interior. Els cossos es situaven estesos a les dues bandes, fins que es descarnaven, i llavors eren enterrats a sota. En canvi, les calaveres s'amuntagaven al fons, com en un altar.
El túmul pretalaiòtic i talaiòtic de Son Ferrer és el monument millor conservat de Calvià. En principi fou una cova natural o artificial, posteriorment ampliada, en una duna fòssil d'arenisca, fàcil d'excavar, que serví pels enterraments, els primers datats en l'època pretalaiòtica en la segona meitat del segon mil·lenni aC, dels habitants del poblat pròxim.
L'arribada dels pobladors de la cultura talaiòtica cap el 1200-1000 aC, en plena Edat del Bronze, no implicà un canvi sobtat en les pràctiques funeràries ni en la ceràmica, el que suggereix que el canvi cultural fou relativament pacífic, sense restes de violència.
Ja posteriorment, dins del primer mil·lenni, sí que hi ha canvis en l'arquitectura del túmul, cap al conegut com megalitisme (construccions amb grans pedres), amb alineacions de pedres grosses en distints nivells, probablement en relació a rituals socials i religiosos, a més de funeraris, i, finalment, en el talalaiòtic tardà, quan la influència dels púnics i després dels romans ja era notable, veiem noves pràctiques funeràries, com enterraments de nens am aixovar, fins al I-III segles dC.
Llavors s'abandonà el recinte, tal volta en una època d'inseguretat per les invasions dels primers pobles bàrbars, doncs cal dir que Pollentia fou destruïda cap el 256-257 pels francs.
Sabem que el túmul fou novament utilitzat com era per a la trilla del blat en el segles XVIII-XIX, aprofitant la força del vent per la brisa marina, però mai més fou un lloc d'enterrament.
Una de les dues coves de Can Vairet. [https://mapio.net/pic/p-83126538/]
El túmul turriforme de Son Ferrer forma part d’un conjunt funerari, anomenat Can Vairet-Son Ferrer, d’hipogeus artificials del Bronze Antic (Naviforme I), integrat per la cova sota la turriforme ja esmentada i una o les dues coves artificials (excavades en dunes fóssils) pretaialòtiques més properes, situades a uns 70 metres del túmul, a l’altra banda de la carretera, anomenades Coves de Can Vairet, que no presenten restes arqueològiques perque foren expoliades, reutilitzades per l'extracció d'arenisca i finalment colmatades de sediments en temps posteriors.
Subsisteixen en les afores de la urbanització restes molt desfetes de vàries cases antigues i aïllades, amb pedres tirades i reordenades de mil maneres fins fa poc, que impossibiliten una descripció formal de l'habitatge, però entre les quals podem trobar ceràmica romana, islàmica i cristiana medieval. Les més interessants per la facilitat d'identificar la ceràmica estan en la plana conreada de cereals que s'estén al costat del camp de golf i al sud de la carretera que uneix Son Ferrer i el Toro, en la finca de Can Vairet.
Tot indica que aquestes cases foren llocs d'intensa vida rural, dedicats a l'agricultura i la ramaderia, des de l'època romana fins a finals del segle XV o inicis del XVI, quan l'amenaça dels pirates feu que la població es refugiàs al poble de Calvià, molt més segur, restant només algunes cabanes i construccions per guardar eines de conreus i els ramats, que eren explotats durant el dia, però només uns pocs s'arriscaven a viure allí permanentment. En Son Ferrer ningú vivia, però sabem que sí ho feien a la veïna possessió de Sa Porrassa, que tenia una torre de defensa construïda entre 1595 y 1616, que ara és la base d'una torre encara enlairada.
A partir del 1830 la conquesta francesa d'Alger va eliminar els últims pirates. Llavors començaren a tornar els habitatges permanents, poc a poc, fins que en el segle XX ja tenim una possessió, la de Can Ferrer, la major part de la qual Antonio Seguí Ferrer va vendre per fer la coneguda com Urbanització Son Ferrer.
El patrimoni etnològic.
Construccions més actuals com les cases de roters, les cabanes i les sitges han desaparegut de la urbanització de Son Ferrer per la pressió urbanística, però es poden veure encara en els voltants, a Can Ferrer, Sa Porrassa i de Santa Ponça, com en el Puig de Sa Morisca.
FONTS.
Internet.
[https://es.wikipedia.org/wiki/Calvià]
[http://www.calvia.com/responsive] El medi natural de Calvià.
[http://www.calvia.com/responsive] El medi natural de Calvià.
[http://weib.caib.es/Recursos/geologia_mallorca/geoimatges/index.html] Una explicació excel·lent de la geología mallorquina.
[https://sge.usal.es/archivos_pdf/gdia10_mallorca_triptico.pdf] Geomofologia a Porto Pí, aprop de Calvià, amb moltes coincidències.
[https://www.caib.es/sites/proteccioespecies/ca/flora_en_general-34738/] Web oficial d'espècies vegetals protegides a Balears.
[http://herbarivirtual.uib.es/ca/general] Herbari virtual del Mediterrani occidental.
[file:///C:/Users/usuario/Downloads] Espècies vegetals invasores a les Balears.
[http://arqueomallorca.com/es/ficha/turriforme-esglaonat-de-son-ferrer/] El túmul pretalaiòtic i talaiòtic de Son Ferrer.
[http://ibdigital.uib.es/greenstone/sites/localsite/collect/materialidades/index/assoc/Material/idades_2/016v004p.dir/Materialidades_2016v004p002.pdf] El túmul de Son Ferrer.
[http://www.admonline.calvia.com/AVANCE2017/DIE_AVANCE_PGOU_CALVIA.pdf] Un estudi urbanístic actualitzat en 2018.
Manuel Calvo y Víctor Guerrero, de Universitat de les Illes Balears. De los primeros indicios de ocupación humana en las Baleares hasta la Edad del Bronce. [http://www.calvia.com/]
Manuel Calvo Trias, Jaume Garcia Rosselló, Miquel À. Iglesias Alonso, Elena Juncosa Vecchierin. La Necrópolis del Bronce Antiguo de Can Vairet / Son Ferrer (Calvià, Mallorca). [https://www.academia.edu/26891454/La_Necrópolis_del_Bronce_Antiguo_de_Can_Vairet_Son_Ferrer_Calvià_Mallorca_]
Documentals / Vídeos.
Son Ferrer. 4:48. [https://www.youtube.com/watch?v=UdAZDjtjoFA] En 3:15 apareixen l'IES i les dues zones verdes a explorar.
Son Ferrer, Mallorca. 3:52. [https://www.youtube.com/watch?v=RELJb5mp0eE] En 1:20 apareix l'IES i en els segons següents les zones verdes a estudiar.
Vista aérea Palma Nova, Magaluf, Son Ferrer, El Toro, Santa Ponsa y Paguera. 7:06.[https://www.youtube.com/watch?v=EBZndb7U6lU]
ACTIVITATS D'APRENENTATGE.
Activitats de localització.
-Utilizar la brúixula per veure el Nord i altres tres punts cardinals.
-Situar Son Ferrer en latitud i longitud en un mapa.
-Situar Son Ferrer en Calvià i Mallorca en un mapa.
-Situar en un mapa i en foto aèria els llocs més propers a Son Ferrer: Santa Ponça, El Toro, Palma Nova, Magaluf, Sa Porrassa...
-Situar en el mapa les zones planes (plana de Sa Porrassa) i muntanyoses (Na Burguesa).
-Situar en el mapa els llocs arqueològics: poblat, naviformes, túmul i coves d'enterrament.
-Fer mapes d'escales diferents: 1:5.000, 1: 25.000, 1: 50.000...
-Fer una escala numèrica i una gràfica per calcular la distància entre Son Ferrer i els principals nuclis de població veins.
Activitats d'interpretació del paisatge natural i humà.
-És Son Ferrer un paisatge natural o humanitzat? Què diferencia un de l'altre?
-Identificar en Son Ferrer els distints tipus de relleu (plana o relleu muntanyós), de sòls (calcari, arenós, argilós, amb humus i sense humus), de vegetació de la garriga (bosc, arbustiu, herbaci) i de plantes (arbres, arbustos, plantes de flor i sense flor),
-Definir i localitzar en Son Ferrer les activitats econòmiques: agrària (conreu, ramaderia, explotació forestal, caça), industrial (producció de béns i construcció), serveis (comerç, restauració, turisme, esport, administració, educació, sanitat...),
-Situar en Son Ferrer les zones comercial i de serveis, residencial, verdes, agràries?
-Identificar la trama urbana de Son Ferrer: oberta o tancada, després de definir aquests dos conceptes.
-Comentar els usos residencials a Son Ferrer: vivenda aíllada o col·lectiva? Quines són les més ecològiques?
-Fer fotos dels principals fenòmens meteorològics a Son Ferrer: dies solejats, nubosos i plujosos, inundacions (i on i perquè passen).
-Fer fotos de plantes i animals en el seu entorn a Son Ferrer, evitant els domèstics i diferenciant els naturals de la zona i els importats d'altres indrets fora de la illa.
Activitats manuals de reforç de mètodes de Geografía Física.
Aquestes activitats s'han de planificar amb els professors i alumnes, especialment quantes i quines es poden fer durant el temps del projecte.
-Fer un penell amb plàstic i un pal, i veure les direccions dels vents. 1:01. [https://www.youtube.com/watch?v=ddlBaNt9pfE]
-Fer un pluviòmetre de nens i mesurar la pluja durant el projecte. [http://losexperimentos.com/como-hacer-un-pluviometro-casero/]
-Fer un baròmetre de nens i mesurar la pressió atmosferica durant el projecte. [http://losexperimentos.com/como-hacer-un-barometro-casero/]
Activitats d'interpretació del passat històric.
-Comentar l'evolució del relleu de Son Ferrer i el seus voltants: com era Son Ferrer fa 10 mil·lions d'anys, i fa un mil·lió, i fa dos mil anys?
-Identificar on vivien i comprendre com vivien els primers pobladors de Son Ferrer.
-Comprendre la successió històrica de les cultures a Son Ferrer.
-Fer un eix cronològic de les cultures que ha hagut a Son Ferrer.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada