GH 1 UD 08. ELS PROBLEMES MEDIAMBIENTALS.
Què és un ecosistema?
Tots els elements que ocupen la Terra (sòls, climes, aigües, vegetació, fauna i éssers humans) mantenen entre si unes estretes relacions d'interdependència, per això diem que el planeta Terra és un ecosistema. Quan es modifica un element del sistema, a la resta d’elements també els afecta el canvi.
Els elements de l’ecosistema Terra.
El planeta Terra està format per quatre elements que es troben interrelacionats: la litosfera, la hidrosfera, l’atmosfera i la biosfera. La vegetació és al centre d'aquestes interrelacions que afecten tot l'ecosistema terrestre ja que una petita alteració podria provocar grans desequilibris mediambientals.
El Sol, font de vida.
El Sol és la principal font d’energia del nostre planeta; sense el Sol no existiria l’ecosistema de la Terra. El Sol calfa la superfície terrestre i fa que les temperatures no siguen gèlides; permet que les plantes cresquen i produïsquen oxigen i matèria orgànica. El Sol també regeix el cicle de l’aigua, perquè en evaporar l’aigua del mar aquesta es dessala i la pluja pot ser utilitzada pels éssers vius.
2. Riscs i catàstrofes.
Els tipus de riscos naturals.
Erupció volcànica.
El terme risc significa l’existència d’un possible perill per a les persones i/o les coses, i el terme catàstrofe és l'esdeveniment que produeix greus danys a les persones i/o les coses.
Segons l’origen, els riscos poden ser: naturals o provocats per l’acció humana. Una tercera part de la població mundial viu en zones on poden patir algun dels quatre grans riscos naturals: huracans, inundacions, terratrèmols i erupcions volcàniques.
Els riscos provocats per l’acció humana.
Els riscos tecnològics.
De vegades, la tècnica que fan servir els éssers humans també causa problemes al medi ambient. Malgrat que les centrals nuclears són molt segures, hi ha la possibilitat que es produïsquen fuites de material radioactiu: Txernòbil (Ucraïna) el 1986 o Fukushima (Japò) el 2011. La contaminació de l’aire provocada pels productes químics també pot causar moltes víctimes: Bophal (Índia).
El cas de Txernòbil.
El 26 d'abril de 1986 va explotar el reactor nº 4 de la central atòmica Lenin, en territori d'Ucraïna (llavors URSS), inaugurat tres anys abans. La causa va ser un error humà en un experiment absurd, promogut per l'ambició professional dels tècnics de la central que volien experimentar en secret i sense permís oficial un nou procediment de fissió ideat per ells.
Ha estat el pitjor accident nuclear de la història, amb una emissió radioactiva 200 vegades superior a la de les bombes d'Hiroshima i Nagasaki juntes, i també ha estat el pitjor accident industrial de la Història en termes de significació política, distorsió econòmica i efectes sobre la salut (física i mental). Els morts directes van ser 31, però els indirectes es xifren entre 8.000 i 10.000. Van causar greus malalties dels isòtops radioactius alliberats: el iode 131 i, sobretot, el cesi 137, actiu durant 30 anys i que va contaminar greument 30.000 km² i 650.000 persones, mentre els efectes generals van arribar a 160.000 km² i 9 milions de persones. Hi ha hagut un augment dels casos de càncer (tiroide, leucèmia), tares genètiques i de les malalties en general, sobre les 650.000 persones més afectades (les que vivien a prop o van participar en les tasques de neteja de la central i de la zona), sent els nens les víctimes més pateixen a llarg termini.
La contaminació mediambiental.
Les activitats industrials ens proporcionen molts productes i donen faena a nombroses persones, però també tenen certes conseqüències no gens desitjables com ara la pluja àcida, produïda per la reacció de partícules contaminants suspeses en l’atmosfera que reaccionen en contacte amb l’agiua tot produïnt efectes perjudicials per a les plantes, les persones i, fins i tot, per a la conservació dels monuments arquitectònics (mal de la pedra). Algunes fàbriques aboquen residus que contaminen els rius o els sòls (aigües residuals). D’altres emeten gasos que pol·lucionen l’atmosfera i que fan que n’augmente la temperatura (efecte hivernacle).
Els fluixos de l’ecosistema urbà.
La ciutat, un ecosistema obert.
Les ciutats són com ecosistemes oberts. Necessiten proveir-se de molts productes de l’exterior: energia, aliments, aigua, etc. Al seu torn, les ciutats produeixen una gran quantitat de residus que necessiten uns processos de recollida selectiva, reciclatge i depuració, com col·lectors (clavegueram que recull i transporta les aigües residuals) i depuradores (instal·lacions que tracten les aigües residuals per donar-lis un ús posterior).
El clima urbà.
Les ciutats acostumen a registrar temperatures entre 1ºC i 4ºC més altes que a les zones properes: és el que es coneix com a illa de calor. Hi ha diversos factors que contribueixen a escalfar l’atmosfera de les ciutats: les calefaccions, les activitats de les fàbriques i, sobretot, els automòbils. La pol·lució provocada per fàbriques i vehicles també és responsable que de vegades es forme sobre les ciutats un núvol dens i fosc. A les ciutats dels països rics la contaminació tendeix a disminuir perquè s’hi estableixen lleis que regulen les activitats industrials, controlen els gasos dels cotxes, etc.
L’explotació dels recursos.
Des de fa uns quants anys, la societat s’ha adonat de la necessitat de tenir cura i de mantenir els recursos de la Terra. Hi ha tres problemes bàsics que han ajudat a aquesta presa de consciència: L’exhauriment dels recursos no renovables. La degradació dels recursos renovables. I el repartiment desigual dels recursos a la Terra.
La desforestació és un dels grans perills per al medi ambient.
El desenvolupament sostenible.
La nostra societat ha començat a adonar-se que no pot explotar els recursos de manera il·limitada. Algunes espècies d’animals i de vegetals es troben en perill d’extinció; hi ha rius i mars contaminats; l’aire d’algunes ciutats de vegades és irrespirable... El desenrotllament sostenible o sostenibilitat defensa que l’augment del benestar actual no pot representar una reducció del benestar futur.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada