Concepte: acròpolis.

Acròpolis en català (castellano: acrópolis).

Acròpolis es un concepte que prové de les paraules grega acros (ἄκρος,  extrem) i  polis (πόλις, ciutat), en referència a la part més alta d’una ciutat o a la ciutadel·la que domina aquesta. El terme s’utilitza tant per les parts més altes de les antigues polis gregues com per les mateixes en les ciutats romanes i d’altres civilitzacions.

Acropòlis d’Atenes.

El seu origen és defensiu, perquè molts dels primers nuclis urbans se situaren en llocs elevats, accesibles però ben defendibles, pròxims a planures i fonts per aconseguir aliments i aigua, en zones ben comunicades per terra i sovint per mar.  En aquestes primeres acròpolis vivia la major part de la població i els sobirans i sacerdots de les ciutats, freqüentment els mateixos, com el basileus grec, a l’hora monarca i suprem sacerdot.

Acropòlis d’Atenes.

Amb el temps les ciutats s’expandien i el nucli antic canvià d’ús, reservant-se pel palau reial i els temples principals, donat que el lloc tenia el prestigi de l’antiquitat. Fou el cas de les acròpolis d’Atenes i de Corint, així com del mont Palatí en la ciutat de Roma, el nucli unificador dels sets poblats primitius que dominaven els set cims de la zona.

Acrocorint o acròpolis de Corint.

Normalment, l’agora grega i el fórum romà, és a dir, les places principals de les ciutats, es situaven molt aprop de l’acròpolis, just a l’inici de la plana al davallar del cim, de manera que moltes celebracions es feien comunicant ambdós llocs, com foren els casos a Atenes de la processó de les Panatenees, i a Roma els ritus de les Lupercales en honor dels fundadors Ròmul i Remo i a més les carreres sagrades.

En el cas de Roma, la ciutadel·la es trobava en el veí cim del Capitoli.

Mapa dels set cims de l’Antiga Roma.

Vista del Mont Palatí de Roma, des del Fòrum.

Fonts.

Wikipedia.

Vikipèdia.

Diccionario de Arte, de Biblioteca de Consulta Larousse.

Històries d’art de Vicens Vives, SM, Santillana, Anaya...