GH 1 UD 12. Cultura talaiòtica, colonitzacions i pobles preromans.

            GH 1 UD 12. CULTURA TALAIÒTICA, COLONITZACIONS I POBLES PREROMANS.

1. Quina és l'originalitat de la cultura talaiòtica?

2. Com era la vida en un poblat talaiòtic.

3. Fenicis, grecs i cartaginesos.

4. Hannon, un comerciant cartaginès a Ibussim.

5. Què amaga el Puig des Molins?

6. Els pobles ibèrics.

7. Els pobles celtes i celtibèrics.

1. Quina és l'originalitat de la cultura talaiòtica? 2. Com era la vida en un poblat talaiòtic.

PREHISTÒRIA DE LES BALEARS.

Introducció.

Un resum.

El primer poblament.

La cultura pretalaiòtica.

La cultura talaiòtica.

La conquesta talaiòtica.

Els trets de la cultura talaiòtica.

Els poblats.

Les construccions.

L’economia.

La cultura.

1. PREHISTÒRIA DE LES BALEARS.

Introducció.

Es creu que els primers pobladors arribaren en unes naus molt senzilles des de la Península Ibèrica o des d’Orient: de Sardenya o de la Península Itàlica. Per viure s’instal·laren dins coves naturals i s’alimentaven de la pesca, la caça i dels fruits naturals que trobaven. Quan la població va augmentar, feren habitatges amb pedres, fang i brancatges; les primitives coves són utilitzades després per a enterraments.

Les restes més antigues fins ara trobades són de 4200/4000 aC. A la cova de Muleta (Sóller) i a Son Matge (Valldemossa) s’han trobat restes humanes, agulles d’os i puntes de pedra (sílex). La forma de vida dels primers pobladors era molt senzilla i primitiva: vivien en pau (no s’ha trobat cap arma), desconeixien el ferro, la ceràmica, el cultiu de la terra, la cria d’animals i l’escriptura.

Els habitants de les Illes augmentaren en nombre i organitzaren la vida en poblats, per defensar-se d’altres pobles que arribaven des del mar i els atacaven. Construïren murades de pedra i talaiots. Són importants els poblats coneguts de Capocorb Vell (Llucmajor), So N’oms (Ciutat) i Ses Païses (Artà). Els illencs esdevingueren experts en l’ús de la fona, s’hi entrenaven des de petits i, de grans, es llogaven com a soldats als imperis d’aquell temps.

A Menorca, a més dels talaiots, són famoses les taules i les navetes de pedra, qe servien com monuments funeraris.

Els fenicis, que venien de l’altre extrem de la Mediterrània, organitzaren el comerç a Eivissa, de camí cap a Andalusia d’on treien or i altres metalls. A alguns illots de Mallorca també hi establiren el comerç amb els illencs. L’època dels talaiots durà més de mil anys: des de l’any 1300 aC. fins a l’any 123 aC.

Un resum.

Les Balears no tingueren unitat històrica fins a la romanització. Abans eren dividides en dos grups clars: d’una banda, Mallorca i Menorca; de l’altra, Eivissa i Formentera. Aquesta realitat és palesada en els noms més antics. Els grecs (Hecateu) anomenaren Moloûssa a Mallorca i Kromioûssa a Menorca, mentre que anomenaren Pityoûssai a Eivissa i Formentera (sembla que Formentera també dugué el nom d’Ophioûssa). Sigui com sigui el nom de Balears fou exclusiu de Mallorca i Menorca i no s’estengué al conjunt fins a l’època romana. Les illes meridionals, o bé mantingueren el nom grec de Pityoûssai o bé s’imposà el cartaginés d’Ebusim, romanitzat en Ebusus.

La dualitat és confirmada per l’estudi arqueològic. Eivissa i Formentera foren poc habitades abans de l’ocupació cartaginesa (654 aC), amb poques restes arqueològiques, como l’avenc des Pouàs a Eivisa (5000 aC), i a Formentera el conjunt de Es Cap de Barbaria (2000 aC) i el conjunt megalític de Ca Na Costa. En tot cas, a les Pitïuses tenim moltes llacunes històriques. En canvi, Mallorca i Menorca tingueren un poblament prehistòric prou dens, que fins fa poc es suposava que començà a les primeres edats del metalls, vers el 2000 aC. Però una anàlisi d’osos humans trobats a la cova de Muleta (Sòller), feta pel mètode del carboni 14, ha donat la data del 3517 aC. Sigui com vulgui,fins a la fi del tercer mil·lenni o al començament del segon no hi ha vestigis clars de poblament. Aquest poblament començà a les coves naturals i potser en poblats rudimentaris, encara mal coneguts, i és ben documentat a través de les petites coves artificials d’enterrament corresponents a l’edat del bronze, que foren classifiades, erròniament, com a argàriques. Ja molt endavant del segon mil·lenni apareix la cultura dels talaiots, típica i peculiar de Mallorca i de Menorca, amb petits matisos diferencials a cadascuna de les dues illes, que ha deixat una impressionant quantitat de restes. Perdurà, ja decadent, fins a la romanització, i tingué enllaços amd d’altres illes veïnes, sobretot amb Sardenya, i es manifestà molt diferentment en esguard de les civilitzacions contemporànies de la Península Ibèrica. El poble d’aquesta civilització fou el que els autors clàssics anomenaren balear.

El poble balear comprén la població assentada a les illes de Mallorca i Menorca abans de l’arribada dels romans, el qual perdurà, més o menys barrejat amb els nous habitants, durant tota l’edat antiga. Els grecs donaren al balears el nom de gimnetai (“els qui van nus”). El problema de l’origen no és gens clar. Els balears històrics eren descendents de la població prehistòrica de les illes, la qual ha estat considerada com el resultat d’una base ètnica difícil de precisar sobre la qual influïren aportacions procedents d’altres illes de la Mediterrània. La cultura dels balears és la vella cultura dels talaiots, desenvolupada (més bé aculturada) per importacions cartagineses, hel·lenístiques i, finalment, romanes, que durà amb un caràcter fortament arcaïtzant fins molt tard del temps de l’Imperi romà.

Els balears vivien en poblats rudimentaris, que en moltes ocasions no eren sinó els de la cultura dels talaiots tornats a utilitzar parcialment, i enterraven els morts, principalment, en coves naturals o artificials. Malgrat les notícies referents a l’economia florent dels balears, les condicions sociològiques no devien ésser gaire bones, per tal com durant el s. VI aC i els segles successius una bona part de la població masculina emigrà per formar part de les tropes mercenàries dels cartaginesos. Els texts grecoromans que esmenten els balears, tots d’època tardana, els presenten com una població primitiva, que vivia en coves, força afeccionada al vi, el qual no era produït a les illes, i també a les dones, fins a arribar a canviar per una esclava tres o quatre homes. Els autors clàssics destaquen com a ritu nupcial del balears que la núvia jeia amb tots els convidats a les noces abans de fer-ho amb el marit, i rebia presents de cadascun d’ells; també parlen, com a ritu funerari, del fet que els cadàvers eren destrossats i ficats dins un vas que enterraven sota un gran munt de pedres. Però semblants costums eren atribuïts també a d’altres pobles mediterranis de cultura primitiva, i és possible que es tracti d’interpretacions fantasioses dels navegants grecs.

La major fama dels balears en l’antiguitat fou aconseguida per llur habilitat en l’ús de la fona, i formaren part, com a foners, de les tropes més escollides de l’exèrcit cartaginés en les guerres de Sicília i durant la Segona Guerra Púnica. L’any 406 aC les fonts històriques esmenten el reclutament, pels cartaginesos, de mercenaris balears per a lluitar contra les colònies gregues de Sicília, i sembla que, acabada aquesta fase de la guerra, passaren a formar part de la guàrdia personal de Dionisi de Siracusa. També són esmentats els foners balears en la revolta dels mercenaris a Cartago (240 aC) i entre les tropes que Anníbal transportà a Itàlia en atacar Roma (batalles de Trèbia i Cannes, els anys 218 i 216 aC), i finalment, ja a l’Àfrica en la darrera batalla d’Anníbal, a Zama (202 aC), s’esmentà un petit contingent de foners balears.

Una periodització.

El primer poblament documentat sembla que és del 5900 aC.

La cultura pretalaiòtica és entre 2500 i 1300-1200 aC.

La cultura talaiòtica s’estén entre 1300 i 123 aC, entre la invasió d’un dels “Pobles del Mar”, els ballein, i la invasió dels romans amb la conquesta dirigida pel general Metel.

El primer poblament.

El primer poblament documentat és del 5900 aC (abric de Son Matge, Valldemossa). Al principi la població vivia en abrics, feia útils de sílex i explotava la caça i domesticació del Myotragus Balericus, una espècie de cabra salvatge que finalment va desaparèixer per la pressió humana h. 2735 o pel canvi climàtic [un estudi de la Universitat Autònoma de Barcelona afirmà en 1999 que l’extinció del Myotragus esdevení pel canvi climàtic, que reduí la planta del boix, principal aliment d’aquest animal]. Cap al 4000-3400 s’introduïren animals domesticats de la Península com cabres, porcs, xais i bovins.

A Menorca el primer poblament sembla entre el 3500 i 2600 aC (quan s’estingí el Myotragus). A Eivissa el primer poblament és del 5000 aC (Avenc des Pouàs), dificultat per l’inexistència del myotragus.

Cap al 3500 apareix a Mallorca la ceràmica (Cova des Morts, Deià), de formes simples sense decorar.

Per a Waldren l’origen és l’àrea catalana.

La cultura pretalaiòtica.

La cultura pretalaiòtica s’estén entre 2500 i 1200 aC (des del 1300 entra en contacte amb el poble talaiòtic).

Sembla que cap al 2500 aC arriben a les illes pobladors en petits grups pacífics, que integren fàcilment als pobladors anteriors, de cultura més primitiva. S’organitzen en petits nuclis, de poques famílies, amb habitacles en abrics i en cabanyes (de fusta). Les vivendes cap al 1500 són naviformes, en grups (Bóquer a Pollença).

El primer poblat a l’aire lliure de Mallorca és Son Olesa, a Valldemossa (documentat 2500-1300), de 4 a 6 famílies (16 a 24 persones). Tenien ceràmica campaniforme (125.000 trossos trobats) i útils de sílex (700 peces), sobretot falç per les feines de collita del gra. Havia un sistema de canalització d’aigua potable al poblat.

L’excavació el 1999 del Coval Simó (Cúber, Escorca), per l’equip del doctor Guerrero, revel·la que en el 2100 aC el hombre ocupava toda l’illa de Mallorca, fins als racons més pobres; explotava ovinos, bueyes y cerdos; no s’han trobat tombes [“Diario de Mallorca” (9-VIII-1999) 17.]

L’economia era de subsistència (recol·lecció, cassa, pesca). La societat sembla prou igualitària (n’hi ha restes funeraris d’un aixovar de jefes) i pacífica (no hi ha armes). L’art i la religió ens són encara molt desconeguts.

Les tombes fins al 2000 eren en coves naturals però hi havia algunes tombes megalítiques (Son Bauló a Mallorca, Ca na Costa a Formentera, Ses Roques Llises a Alaior de Menorca) i després (2000-1300) en coves naturals i artificials (hipogeus de distints tipus).

Les navetes de Menorca són un monument excepcional, amb funcions d’inhumació. La seva forma naviforme se relaciona amb les vivendes naviformes, però estan aïllades. Tenen dos pisos, adalt per ossari o per descomposició dels cossos, abaix per enterrament dels ossos ja descarnats.

La població pretalaiòtica aporta la ceràmica campaniforme, i el coure (només hi ha uns pocs i pobres jaciments a les illes, a la serra de Tramuntana), com ho demostren les restes de Son Ferrandell.

A Mallorca les navetes pretaliòtiques més antiques, cap al 1600 aC, datades sense dubte (mètode C14), són les d’es Closos de Can Gaià en Portocolom, excavades per Batomeu Salvà i Manuel Calvo. [“Diario de Mallorca” (3-X-2000) 22.]

La cultura talaiòtica.

La cultura talaiòtica s’estén entre 1300 i 123 aC, fins la conquesta romana. Hi ha una periodització interna, que distingeix tres fases:

Talaiòtic I (1300-800). Període d’auge.

Talaiòtic II (800-600). Període de crisi, s’introdueix el ferro.

Talaiòtic III (600-406 aC). Del 406 són les primeres notícies històriques. També es diu Postalaiòtic I.

Talaiòtic IV (406-123 aC). També dit Postalaiòtic II.

La major fama dels balears en l’antiguitat fou aconseguida per llur habilitat en l’ús de la fona, i formaren part, com a foners, de les tropes més escollides de l’exèrcit cartaginés en les guerres de Sicília i durant la Segona Guerra Púnica. L’any 406 aC les fonts històriques esmenten el reclutament, pels cartaginesos, de mercenaris balears per a lluitar contra les colònies gregues de Sicília, i sembla que, acabada aquesta fase de la guerra, passaren a formar part de la guàrdia personal de Dionisi de Siracusa. També són esmentats els foners balears en la revolta dels mercenaris a Cartago (240 aC) i entre les tropes que Anníbal transportà a Itàlia en atacar Roma (batalles de Trèbia i Cannes, els anys 218 i 216 aC), i finalment, ja a l’Àfrica en la darrera batalla d’Anníbal, a Zama (202 aC), s’esmentà un petit contingent de foners balears.

La conquesta talaiòtica.

La conquesta de les illes és lenta: des del 1300 el poble talaiòtic entra en contacte amb el poble pretalaiòtic, que perdura fins al 1200 en molts d’indrets, i potser que fins al 1100-1000 no es completàs el domini. Els poblats i les construccions anteriors són reutilitzats en gran part.

S’han considerat dues teories per a explicar la novetat:

- La més seguida és una invasió d’un dels “Pobles del Mar”, els ballein, a partir d’una etapa a Sardenya, però falten proves d’això (tan sols la similitud amb les construccions d’aquesta illa).

- Altres pensen que fou l’evolució del poble pretalaiòtic, amb petites influències d’altres pobles, el que explicaria la relació amb les construccions ciclòpees anteriors.

El més probable és un procés lent i paral·lel: una població nova instal·lada en part de les illes, que influï i fou inflüida per la població pretalaiòtica, fins a fusionar-se ambdues en una població nova.

Els trets de la cultura talaiòtica.

Els trets principals de la cultura talaiòtica són:

- Se limita a Mallorca i Menorca. A Eivissa només s’han trobat restes fa poc, i a Formentera només s’han trobat a Cap Barbaria i a Ca Na Costa sepultures megalítiques, el que fa pensar que fossin illles deshabitades quasi del tot en l’edat del coure (fins cap al 650 aC que arriben els fenicis). Alguns historiadors àdhuc creuen que les Pitïuses quedaren deshabitades duran el període 1000-700, però no es comprén que el poble talaiòtic no arribàs a aquestes illes tan properes.

- Una societat poc classista, amb jerarquies poc definides (al poblat de Son Fornés sembla, pels habitatges, que la única jerarquia era la del sexe i l’edat). Es possible que hi haguessin distintes formes socials, d’acord amb la pressió sobre el medi, la competència amb altres comunitats, l’evolució interna de la cultura talaiòtica...

- Una societat guerrera només al final: presència de fortificacions per tot el territori des del 800; difusió d’armes de bronze, ferro (des del 600, però conegudes des del 800), fones.

Un dels principals poblats és Ses Païsses, que les excavacions del 1999 dirigides per Javier Aramburu i Jordi Hernández, mostran com un nucli d’elevat desenvolupament social. Abandonat cap al 123 aC, fou rehabitat en època islàmica (902-1229).

Programació GH 1 UD 12. Cultura talaiòtica, colonitzacions i pobles preromans.

S'han de fer totes les activitats, localitzant-les amb claudàtors, de les pp. 225-239, excepte les voluntàries: 1-3 (p. 225), 3 (p. 227), 6 (p. 229), 8 (p. 231). Són voluntàries les activitats de pp. 240-242 i 3 de p. 243. S'ha de llegir i subratllar la síntesi de p. 243. Les activitats de Consolida i Defineix de p. 243 entren en l'examen procedimental (junt a les làmines) i en el memorístic.

Les Làmines i el seu Quadern són obligatoris. L'examen memorístic no es podrà fer amb el llibre i apunts encara que s'hagin escrit totes les activitats obligatòries.

La recuperació (competència de comunicació oral) consistirà en una entrevista sobre els conceptes clau de Defineix (p. 243), i per tenir un cinc haurà de respondre correctament al manco dues qüestions de quatre.

Els alumnes amb nota màxima d'excel·lent en la competència d'expressió escrita en exàmens anteriors, de manera voluntària i d'acord amb el professor, podran substituir l'examen escrit per uns treballs escrits en Internet, sempre els Consolida, Defineix i Làmines, a més d'investigació sobre les activitats voluntàries, per així treballar millor les competències de recerca i comunicació digital.

ACTIVITATS OBLIGATÒRIES.

Recordin fer el Quadern (pp. 11-12) i les seves Làmines 30-31.

 

1.- Consolida el que has après. [*Les preguntes del llibre han variat una mica per fer-les més completes i clares]

a) – Quines són les característiques de la cultura pretalaiòtica?

– Quines són les característiques de la cultura talaiòtica?

b) – Quins tres pobles colonitzadors varen arribar a la península Ibèrica al primer mil·lenni aC i on es varen establir?

c) - Què varen aportar els tres pobles colonitzadors a les comunitats indígenes?

d) – Com fou l’establiment fenici i cartaginès a Eivissa?

e) - Quines eren les creences religioses del habitants de l’illa d’Eivissa?

 - Quins foren els seus costums funeraris?

f) - A quina zona de la península s’assentaven els ibers?

- A quina zona de la península s’assentaven els celtes?

- Quin nou poble va sorgir dels contactes entre ibers i celtes?

- Com eren les formes de vida d’aquests tres pobles?

 

2.- Defineix conceptes clau.

- Indoeuropeus (pobles que…).

- Cultura pretalaiòtica.

- Fenicis.

- Celtes.

- Cultura talaiòtica.

- Cartaginesos.

- Naveta (recordin que hi ha una errada en el llibre de VV, perquè és un monument talaiòtic).

- Tartessos.

- Ibers.

- Taula (monument talaiòtic…).

- Talaiot.

- Celtíbers.

- Arquitectura ciclópea (megalítica…).

- Fona (arma que…).